Benvolguts odiats,
Una de les qüestions més ignotes pel femellam en relació als homes no és pas el bricolatge, ni les hores esmerçades ajaguts al sofà veient proves d'atletisme, no...
El senyor gerent constata que
les dones viuen també en el pou de la ignorància respecte el tema del pixar masculí. I sovint, aquest fet els fa caure en la repetició irracional dels tòpics més maldestres i a l’ensems poc comprensius amb
la realitat física de l’acte del pixar d’empeus.
Elles ho tenen molt fàcil,
cagum dena… calces avall, petita manualitat amb el ditet coniller i assentadetes i acurrucades fan ploure tranquil·lament
sabent que l’ull del wàter les espera ben obert, proper i quiet.
Els mascles en canvi, no ho tenim tant fàcil.
Començant pels entrebancs tèxtils que interfereixen la resposta ràpida.
Braguetes afilades que sembla
estiguin dissenyades per escarificar membres, botons traïdors que no volen descordar-se quan més necessitat hi ha, cremalleres que s’encallen a mitja obertura i
obliguen a contorsionar, prémer i estrènyer el membre i en definitiva, a deixar momentàniament traumatitzada la seva vigorosa animositat,... i
nons oblidem de la goma del calçotets que sovint té la puta mania d’agermanar-se
carinyosament tant amb els pels púbics com amb
els que recobreixen el forro del collons, tot provocant petites estrebades de cabellera rinxolada que fan prémer les dens dels seus soferts propietaris amb una intensitat que enriguint-se dels
torments de Crist clavat a la creu.
Un cop superats aquests entrebancs i amb l’atribut a la ma, arriba el moment de la micció pròpiament dita. Aquí la cosa pren dues vies diferents
segons si es tracta de tassa o d’urinari i a la vegada el tema es pot complicar si l’home porta la fava ventilada, o be la vesteix amb jersei de coll alt.
En el primer cas, el més domèstic pel senyor gerent, i també el més problemàtic,
l’home s’enfronta a un repte. I un repte que es complica exponencialment com més gran és la distància entre l’origen del feliç rajolí groc i el seu destí final: l’aborrida i assèptica boca de la trona del vàter.
És important en aquest punt calcular bé l’assentament de les dues cames, de manera que les cuixes no impedeixen la correcta manipulació de l’eina. Qualsevol mala posició en aquest moments previs arruïnarien tota previsió d’èxit i, el que és més important, provocarien
la no satisfacció que normalment acompanya l’evacuació líquida.
Després arriba el moment d’enfrontar-se amb la realitat anatòmica de cada un: com dèiem abans,
si el bolet està airejat, el raig pot sortir sense entrebancs. Però l'eqüació alegria + la distància de la tassa + la urgència de la situació pot provocar que les expectatives d’encert es vegin superades i que l’usuari es vegi obligat a corregir l’arc parabòlic de la pixada (si la correcció es fa a l’instant o la neurona cerebral està en standby ja son figues d’un altre paner i dependran, com veuran vostès més endavant, de la situació emocional de l’individu).
L’altre cas, potser el més problemàtic, és
quan el germanet petit porta bufanda, i en alguns casos, fins i tot orelleres. Llavors, el raig, si el propietari de l’aparell no te la precaució d’arremangar-se, ha de lluitar per sortir dels plecs i entrebancs que
el sac de dormir prepucià procura. Això, en el més comuns dels casos origina que la trajectòria del raig no es pugui predir i resulti en una sortida i posterior caiguda del tot aleatòria. No cal dir que en aquestes circumstancies també són d’aplicació les variables que el senyor gerent citava abans i que poden complicar el desenvolupament de l’alliberadora acció; a saber: urgència + distància + alegria. Es aquí i en aquest moment quan es
despeja la incògnita i es produeixen la majoria de danys col·laterals deguts al foc amic:
pixarades fora de l’objectiu.
BREAK
Com que aquestes alçades el senyor gerent sap segur que algú de vostès, fills de puta, ha d'estar molt cansat del que es diu, aquest bloc els ofereix un seient per reposar de gratis, oigan.
FI DE BREAK
Permetin continuar ara al senyor gerent i ampliar una mica més el tema per evitar dubtes posteriors. Així, parlant de la distància, i tot incorporant nous elements (la intensitat i durada del xorro), cal parlar també d’un efecte secundari de la pixada en les tasses. Es aquell fenomen físic que es produeix quan el pixum entra en contacte amb l’aigua reposada del forat del vàter o amb els laterals esmaltats de la tassa:
l’inevitable esquitx.
Aquí senyores, es fa palesa la innocència del pixant.
Un home amb les mans ocupades, no pot controlar al 100% l’efecte de la física, ni contravenir la llei dinàmica de fluids, ni tampoc anticipar-se al poc acurat disseny de les tasses de vàter. Resultat, tant si es pixa directament contra l’aigueta, com si es decideix fer contra els laterals del vater o contra la rampa de les grans frenades fecals (això seria un tema per una altra arrojada),
l’esquitx traicioner i escapivol sempre acaba prenent cos i saltant ja sigui contra la vora de la tassa, contra la tapa de la mateixa o sobre els peus i turmells del pixant.
El geni humà, sabedor d’aquests inconvenients i amb la voluntat de mitigar aquests pocs desitjats efectes va posar a funcionar els representants més eminents de la sapiència. En va sortir un nou artefacte, també blanc i esmaltat, que va rebre el nom d’urinari. En síntesi, el nou artilugi procura desembocar la pixada en una mena d’embut (més gran o més petit segons el fabricant) que recull els efectes instantanis de la micció, aquells amb els que ens hem referit abans com esquitxos. Ara bé,
algun il·luminat també l’ha utilitzat per donar resposta a les seves inquietuds artístiques de merda (eh,.. Duchamp maco!!).
(ah... senyores, segur que a hores d’ara estan totes amb la boca oberta conscients del tel d’ignorància que les atordia i les empresonava en la seva pròpia xarxa de tòpics de gènere).
Fins al moment, el senyor gerent els ha explicat els prolegomens i el moment (
righ here, righ now). Ara però, un cop alliberada la pressió
baixventral, arriba una altre moment clau.
El moment de l’espolsada, de l’estroncada del degoteig, del finiment del raig i de la logística associada a la gota rebel que vol conservar el seu esperit identitari (sovint republicà) per
intentar evitar la seva dissolució en una monarquia rància, castissa, pudenta, aigualida i caldosa.
Aquí també entra en joc l’idiosincràcia del pixant i de la seva complexió anatòmica. Si estem parlant d’
un pixant amb bistec de pam i mig, el gotim rebel pot acabar onsevulla. L’atzar és indesxifrable també en aquestes ocasions. Tapa – tassa – terra serien els llocs més usuals.
Si pel contrari,
el pixant està dotat amb una eina petita, la gota no acabarà mai al caldo groguenc (ni contribuint a generar lentament, gota a gota, una taca corrosiva al terra), sinó que té més probabilitats de raure i passar a millor mida en
un lloc inconcret entre l’epidermis de la mà, voltants de la bragueta o teixit del calçotet.
Fins ara el senyor gerent ha traçat una auditoria del fets, l’anàlisi de l’acte, la realitat física deutora de l’esdevenir anatòmic masculí. Per dir-ho amb altres paraules, fins ara els senyor gerent els ha procurat una descripció del que hom podria considerar una pixada neutra, natural, asèptica,... sense tenir en compte cap mena de convenció ni de capteniment.
El senyor gerent conclourà amb un breu apunt epistemològic perquè tant important és analitzar l’acte des d’un punt de vista fisiològic, com valorar-ne el seu context. Així, tant el
locus com el
logos són factors que no cal menystenir. Doncs no és el mateix una pixaradeta a la tassa de casa, que al vàter unisex del bar, ni al de la feina. Ni tampoc és el mateix afrontar l’acte amb una tranquil·litat d’esperit i un equilibri mental espartà, que fer-ho després d’escoltar els guanys de les empreses cotitzades a la Borsa, o de
veure determinades cares (gairebé totes) de la plana major del PP. És raonable pensar doncs, que
hi ha factors exogens que fan corrompre la pulcritud de la pixada.
Concluïm doncs, fills de puta, que el senyor gerent ja té la pròstata inflada.
Fins aquí aquesta hermenèutica que els adreça avui el senyor gerent a tots però en especial consideració a les fèmines amb l’objectiu que
la seva intel·ligència pugui assolir noves i més altes quotes d’enteniment i valoració d'aquests fets biològics tant mundans.
Estiguin bonets, i prenguint-se alguna pastilleta, que sense estar acostumats, tanta estona llegint segur que els ha atontat.
Post Scriptum: Ara s'ha fet tard i al senyor gerent li sap greu deixar-los ignots en qüestions tant delicades com rentar-se les mans abans o després de la pixaradeta, pujar o baixar tapes de wàters, com procedir en cas d'esternut malparit en mig d'una pixada o com celebrar una bona pixada amb un bon peterronet (doble bonus). Si li permeten, el senyor gerent ho deixarà per una altre post.