El senyor gerent Summer Festival

Doncs sí, llegeixen bé. El senyor gerent, ha decidit organitzar el seu propi festival a la vista dels raquítics, vergonyants, conservadors i destrempants cartells que els grans festivals mainstream ens tenen acostumats anys rera any quan arriba la caloreta.

Fart d'èxits de radio formula, de hits modernets i snobs devocionats a Rockdelux, de singles de fireta destacats per Rolling Stone, de grups catalans somnolents i aburrits surgits de la cultureta...

Fart de poca guitarra i massa teclat, de revivals de grups que en el seu moment eren del muntó i que ara tornen com déus; fart de neofolk, de bases electròniques, fart de grups anglesos formats per adolescents amb atacs d'acne...

Fart d'aglomeracions, de gent que no para de xarrar i fer merder durant les actuacions, de trepitjades i cops de colze baixos i traicioners, de tenir que portar el passi a la boca per moure't per qualsevol racó dels recintes, de tenir l'enteradillo de torn a l'esquena i que no para de xarrar pels descosits, com si fos una ràdio retransmitint l'actuació...

Fart dels xiringuitos que et foten el pel amb bocates més secs que una penca de bacallà, dels vasos de cervesa que contenen més escuma que no l'adorat extracte de civada, de les clatellades que et foten per qualsevol beguda o papeig...

Fart de veure gatxís descomunals, tipacarraques siliconades i figurins estrangers, que no et tornen ni la mirada mentre van  més tiesses que un cagarro, i que tenen la gosadia de lluir una samarreta dels Ramones, grup que no han escoltat en sa puta vida...

Fart de la contenció sobre l'escenari, de guions rígids i de set-list tancats, d'actuacions estàndards de 60 minuts i de que aquestes siguin les mateixes aquí que a Roma o a Tokio...

... i fart que la Mort també munti els seus propis festivals i ens deixi amb la mel als llavis.

Fart de tot això, el senyor gerent es complau ens presentar-los:
                     EL SENYOR GERENT SUMMER FESTIVAL

Un festival amb canya i rock com déu mana. Sense floritures, sense mariconejos. Amb música feta dalt l'escenari i no amb partitures programades en Mac's i merdes similarts.

I per cert, ...com que el tema pressupostari està una mica petadet, hauran de seguir el festival a base d'enllaços i la cervesa se l'hauran de posar vostès de la nevera de casa seva, ... però per contrapartida vostès, volguts fills de puta, només en el SGSF tenen set (SET!!) escenaris. Triïn i remenin!

Escenari "Nom toquin els collons"

Wendy O. Williams It's my life
D.R.I. The five year plan

Suicidal Tendencies Join the army

Body Count Born dead
Pantera Walk

Escenari "Sospitosos habituals"

Motörhead Ace of Spades

Judas Priest Touch of evil

Manowar Kings of Metal
Black Sabbath Children of the grave

Fight Into the pit

Escenari "Carn picada"

Metallica Master of Puppets
Sepultura Roots, bloody roots
Anthrax Belly of the beast
Fear Factory Replica
Testament Over the wall

ESCENARI PRINCIPAL: "Déu sobre la terra"

Iggy Pop China girl
The Stooges No fun
The Stooges 1969
The Stooges TV Eye
Iggy Pop Louie Louie



Escenari "Serp de cascavell"




The Cramps Tear it up
Hank Williams III The Rebel within
Nashville Pussies Go to Hell
Flat Duo Jets Crazy Hazy Kisses
Ghoultown Carry the coffin

Escenari "Joventut dispersa"




Siniestro Total Miña terra galega
Ilegales Blues de la lavadora
Cicatriz Enemigo público
L'Odi Social Odio obedecer
La Polla Records Salve


Escenari  "Russian Salad"




The Clash London's burning
The Cult Wild flower
Primal Scream Accelerator
Faith No More We care a lot
New York Dolls Frankenstein

Estiguin bonets, i recordin que les fotos estan prohibides.

El senyor gerent mira publicitat

Ahhh, amics de l'Odit... perdonin el silenci del senyor gerent d'aquests dies, però el pobre home encara està tocat pel sablasso d'Hisenda.

En canvi, hi ha una colla de fills de puta que Hisenda els deu suar el pebrots, perquè quan necessiten una terapia es foten a cagar anuncis contra la resta de la societat:...bingo! sí..., són els genis de la creativitat publicitaria. Aquells mamons que, tot pelant-se-la pensant en Ridley Scott, sommien que, amb qualsevol merda publicitaria que ideïn / produexin, passaran de cop a l'univers de la fama del cel·lulòide...

Però la veritat és una i puta: tots aquest modernets amb el títol de ciències de la informació pagat pels pares, tots aquests llicenciats en Belles Arts i que no sabien què fotre fins que van veure la moma de la publicitat, tots aquest jovent enganyat que va a l'Escola Massana i es pensa que a l'hora del pati els coloms caguen premis Laus,... tota aquesta patuleia de genteta, en definitiva, deu venir de cases xones, amb mares porques i pares fastigosos.

I no, no és rajar per rajar...si no, com s'entenen la majoria d'anuncis publicitaris sobre desinfectats, lleixius, detergents i similarts,en els que la brutícia i la desídia supuren per qualsevol racó de la llar?





Aquestes anorèxiques ments creatives que han concebut aquestes infumables peces publicitàries deuen tenir una fixació compulsiva amb la merda. Ergo est, que la deuen haver conegut des de ben menuts, la deuen haver mamat, respirat i llepat; i això, els deu haver creat un trauma.

El senyor gerent pregunta a l'odiada audiència d'aquest bloc...vostès són tant marrans o verres com per tenir tasses del cagar més fosques que blanques i amb més frenades que la carretera de la Rabassada? (...bé, d'acord, el senyor gerent tampoc s'hi jugaria calés en demostrar el contrari) O aigüeres que semblen tubs de cultiu de laboratori en comptes del lloc polit on s'ha de rentar plats, gots i demés estris del menjar?

Creuen vostès que els seus coneguts i parents són tant fastigosos com per tenir una cuina amb parets revestides d'acnè orgànic agrumollat i sec? O que algú, potser vostès mateixos de nou, crien calç a les piques dels lavabos per vendre'l a pes a cal drapaire?

I a la inversa...tots vostès guarros estructurals, pensen que la seva dona (o germà, o marit, o amant insaciable, o jutge de pau o o inspector d'hisenda), passen un cony de drap de merda, sucat amb una fórmula perfumada de llimona, i la ronya domèstica desapareix, s'evapora, es transfigura en definitiva, en netedat?

O que de l'armari del comptador del gas surt un fill de puta vestit amb corbata de llaç i batin del segle passat, amb una esponja a la mà, quant algú a casa seva emet una terrorífica invocació a Mr Próper ( o a Don Limpio, la forma més crossover)?


En definitiva, aquestes ments tarades de la mercadotècnia, la publicitat i el marquèting, ens retraten a tots com a integrants d'una cort de porcs d'una banda, i com a borderlines de l'altra. El senyor gerent ho té claríssim: en psicologia es diu "projecció". Entre nosaltres ve a ser: tal faràs, tal trobaràs.

En tot cas, si volem mirar algun un anunci de detergents, mirin aquest, no és que sigui millor ni pitjor, però almenys té un altre punt de vista (de fet, el senyor gerent creu que l'actor podria ser el Ductó Muert):




I si volen aprofitar l'anunci caspós de sempre, per prendre alguna pastilleta o fotre-li a la camamilla esnifada, sens dubte, el seu espot serà aquest:

Estiguin bonets i acostumin-se a tirar la cadena quan acabin (bang, bang, ba-ba-ba-bang, hooossssstia ja se m'ha enganxat la makinada aquesta!!!).

El senyor gerent torna a pintar quatre tonteries

Amics de l'OdiT,

no senten un formigueig a la panxa?, no tenen, de fa dies, les pupil·les dilatades i el trau del cul supurós?,
no els mulla una suor freda cada cop que surten al carrer?, no els piten les orelles? les puntes dels dits no desprenen lleus guspires de desig?

Aixx, nosaltres fa dies quanem mullades calces avall...

Si, si, volguts fills de puta, vostès estan tant malalts com el senyor gerent, i la malaltia en qüestió és un virus que esperem torni a contagiar la comunitat de l'OdiT l'1 de juliol proper.

Per anar fent boca i per tal fotin una mica de remor allende l'espai cibernètic, aquí els deixo uns quants gargots que poden fer servir com els roti.ç

(amb logo odisfèric o sense, animat o sense animar, llarg o quadrat....no es queixin, eh putes?)













Estiguin bonets i vagin afilant l'enginy. La teta, aquella gran desconeguda....

El senyor gerent, com tots vostès, tocat per la mà de Déu...

...Igual, igualet que aquesta colla:

President del Parlament d'aquest tros de món: 

130.000 € 

Vicepresident del mateix parlament: 

99.700 i pico € 

President d'aquest tros de món: 

144.000 € 

Consellers de qualsevol cosa: 

108.500 € 

Secretaris generals de tant és què: 

84.000 € 

Directors Generals de tot i res: 

80.000 € 

La mà de Déu (després de trobar-se a un
que es va rebotar)

... i igual que aquest altres mindundis:

Diputat pel·lat: 40.000 €  + 21.600 € (mínim per despeses de viatge)

Diputat portaveu: 39.000 € + 39.400 €  + 21.600 € (mínim per despeses de viatge)

Diputat president grup parlamentari: 37.000 € + 43.460 € + 21.600 € (mínim per despeses de viatge)

(El senyor gerent no ha pogut accedir als sous vitalicis dels alts càrrecs perquè no ha trobat la informació al lloc web del Parlament, però de sous vitalicis, d'haver-los, haylos.  Totes les dades de sous, són quantitats anuals i en brut)

Ja ho veuen. Tocats tots per la mà de Déu, ... però en el cas del senyor gerent, Déu (el molt fill de puta) en la seva infinita glòria, ha apretat tant que ha deixat al senyor gerent tocat i enfonsat...No sé si a vostès els ha passat igual però cuidin-se les espatlles.

Tranquil nano, que tens
ajudes estatals per
una samarreta nova.

I és que aquest Déu dels collons, altrament anomenat Hisenda, ha aprofitat la Setmana Santa per fer el miracle dels pans i els peixos a casa del gerent. I pam!!! també li ha arribat la factura multiplicada: tants crios has tingut l'any passat, tantes ajudes rebudes, fill de puta, tants euros que deus al sistema. I per postres, el govern dels millors (si, sí, els que cobren això d'aquí a dalt), es dediquen a retallar tot el que se'ls posi per davant...

Ja ho saben,... els nens són molt macos però les ajudes del(s) Govern(s) les carrega el diable. Te l'ensenyen, te la donen, i al final, te l'endinyen.

En una altra vida, el senyor gerent es fotrà un nus a la punta de la tita, que tampoc està tant malament... o s'apuntarà a les classes particulars del senyor Llufa,... total....
Tots vostès estan avisats, viciosos del follar !!.

Estiguin bonets.


Inventari: (segons documentació penjada al Parlament, i a la Xeneralitat l'1 de juny de 2011 i que fa referència a dades del 2010)