El senyor gerent pateix al·lèrgia

Volgut odiats,

Malgrat els pugui interessar un rave, cal que sàpiguen que quan arriba la primavera el senyor gerent pateix al·lèrgia. I no es pensin. No és un quadre al·lèrgic qualsevol.

Es tracta d’aquella mena de patiment, de neguit, d’indisposició que, sense saber per què, t’infla el rabo.

Bé, sense saber per què, per què.... tampoc. Per ser fidels a la veritat, si que és sabut el motiu d'aquesta tibantor.

De fet l’honorable i mai prou ben reconegut Doctor Muerte va vestir i edificar la seva cèlebre tesis doctoral (mentre es menjava un parell de Chili dogs) al voltant de l'edema o inflor primaveral. La síntesi del seu llorejat estudi: Totes putes (All puts en v.o.)

Sí, volguda colla d'arreplegats. Aquesta i no pas cap altra, és la veritable gènesi d’aquesta reacció somàtica que afecta pam amunt, pam avall, a la meitat de la població del planeta durant aquest cicle estacional.

I saben vostès per què es dona aquest fenomenu?

Sàpiguen doncs que la vermellor i trempera perenne del petit membre del senyor gerent es deu primordialment a la floritura d’escots tant característica d’aquest més d’Abril; que el descapulle continuat del nostre heroi respon al desbordament inversemblant de tetes que, com poncelles, floreixen per tot arreu tot lluitant per escapar de les presons tèxtils que impedeixen el seu desenvolupament, maduració i procés de pol·linització adequats.

D'altra banda, l’increment exponencial de producció de mató casolà del senyor gerent durant la primavera es deu a la síndrome FRC o "Faldilla a Ras de Cul", tan ven estudiada des del seu balcó per un altra eminent i prometedor investigador com fou el malaguanyat Pere Llufa, eminent filòsof de la vida mundana que va morir d'avorriment tot fent fotos amb el mòbil. EPD.

Senyores, senyoretes, una mica de consideració, per favort

En resum, i deixant-nos de nostàlgies, el senyor gerent afirma que no és fàcil ser home en aquest medi ambient que la Natura desbocada ens procura. A la ja complicada i àrdua tasca de poder fer dues
coses a l’hora (i amb èxit) a la que la majoria de població masculina es veu abocada, cal sumar-li la complexitat d’esquivar tots aquests estímuls visuals femenins per no acabar a Urgències.

I mirin ques puta la Natura, no troben?

Estiguin bonets i apliquin-se un cilici discret per poder superar aquest mar de tentacions carnals.