El senyor gerent torna a provar fortuna amb la futurologia

Benvolguts odiats,

Saben aquells individus que un cop s'han cardat el cafè son capaços de preveure el futur mirant el pòsit que queda al cul de la tassa? Doncs avui el senyor gerent, tot tibant la cadena del vatert, i veient com els trunyus s'anaven escapolint amb alegria cap a un demà joiós, ha tingut un moment clarivident i li ha semblat entreveure el futur de PODEMOS, aquest grup de moda; el hype del moment.

I el que el senyor gerent ha vist entre cagarros i cagallons és la veritat (pudent i) real. No s'enganyin podrits, PODEMOS és tant o més efímer que qualsevol onehitwonder explotat per qualsevol radioformula de província.

Renda mínima universal.... deien aquests nanos fa dies... però ara, quan veuen que la teoria ho aguanta tot, però que la pràctica es revela impossible, ja s'envainen l'espasa. Dret a l'autodeterminació, proclamaven fa mesos quan encara no tenien prou quota de pantalla,... però, un cop conquerit el primetime, ara què? doncs que els catalans estem falsejant la historia.

I a banda d'això què més veu senyor gerent? Doncs un model personalista de fer política, que no té en compte la crítica interna i que, vulguin o no, l'acorrala i l'empeny fora de l'organització. Força bé per començar oi? Bones credencials.

En definitiva, el senyor gerent té clar que tot aquest discurs tant buit de contingut, aquesta formació invisible i intangible, perdó: aquesta formació 2.0 i online de l'hòstia, que els mitjans (gloriosos ells amb la seva coherència) s'entesten a fotre'ns entre cella i cella cada dia, tant si volem com si no, no té cap mena de recorregut ni a mig ni a llarg termini.

No s'enganyin, fills de puta. El que caracteritza PODEMOS és la rauxa del moment, els 15 minuts de fama warholiana que han tingut, tenen i tindran aquests dos o tres anys que venen, tant la formació com el triumvirat mediàtic que lidera aquest moviment (el hippi granadet que sembla que no folli, Jesucrist salvador de la humanitat i el becari fraudulent de les ulleres).

PODEMOS FAB THREE,... ou yea.

Però aquest experiment no funcionaria si no existís un caldo de cultiu on fer-lo créixer: una gran massa de població (que alguns diuen indignada) que es declaren fans de la PODEMOS BIG BAND. 

En realitat, i els hi ho diu el senyor gerent, no deixen de ser una colla de ciutadans indignats sí, però o ignorants, o massa crèduls, o simplement gent sense una postura ideològica personal conseqüent (aquells que ara voten vermell, i demà voten blau però que entre mig es queixen de tots i de tothom i, ara que s'institucionalitza políticament algú com ells, surten de l'armari i tenen un atac d'amnèsia sobtat).

Perquè sinó ja li explicaran al senyor gerent com és que els FAB THREE de PODEMOS, triomfen en pobles, ciutats o capitals on ni tant sols tenen estructura o cara visible de la seva formació. Estultícia o manipulació?

Manipulació sí, aquesta és l'altra cara de la moneda. L'interès de les enquestes (múltiples i variades) en fragmentar l'esquerra política d'una banda, en banalitzar el partit socialista de l'altra, en ratificar un més o menys lleu retrocés als conservadors fatxes (revolució dins d'un ordre, és clar) i en aigualir la botifarrada a Catalunya 

Se'n recorden de quan va sortir UPyD a Espanya? Es tenien que menjar l'espai polític centrista de socialistes i populars, i al final que?  Se'n recorden de quan va sortir Ciutadans a Catalunya? Més del mateix. 

Amb PODEMOS passarà si fa no fa. Una bona intenció que la pràctica política corromprà i que els anys posarà al seu lloc, si abans no es fragmenta per egos personalistes.

Id est: El senyor gerent sosté que aquest partit, agrupació, secta (o el que sigui), no és més que una grip que el sistema polític ha de passar (que realment necessita passar després d'una infecció de PPus). Una temporadeta de febre (revolucionaria) que no tardarà a passar, o potser a esgotar-se en ella mateixa, i que mentre duri, potser farà suar a alguns però que a la fi, desil·lusionarà a molts d'altres.

Apa, estiguin bonets malparits.

PD. Recordin que el senyor gerent és un pitoniso de renom