1.8.10

El senyor gerent canvia San Diògenes per San Streaming

.
Quan (allà pels 80's) el senyor gerent, juntament amb l'acné, va descobrir l'encant i la rauxa de la música i també les bondats i maldats de la literatura va veure's abocat a una mena de síndrome de Diògenes que l'obligaba a acumular discos, llibres, cassettes, còmics, TBO's,.

A més, amb l'adveniment de la informàtica en la vida del senyor gerent (que devia ser a principis dels 90's amb un PC de 2 Mb de disc dur i Windows 3.0), aquest síndrome es va desbocar i l'espai dedicat a emmagatzemar disquettes primer i cd-roms després, va anar in crescendo.

Així, avui en dia, el senyor gerent té una discoteca que recull (+ o -) al voltant de 800 àlbums.... però fa més d'un més que no en posa ni un a l'equip de música.

El senyor gerent també té una pelicuteca en duvedé on potser hi ha entre 100 - 120 títols, però, sense exagerar, potser fa 4 mesos que no en veu cap.


Vaja, el senyor gerent ja no entra en detallar-los la casetteca, ni la revisteca, perquè s'ha fotut farts de llençar material a les escombraries.

En tot cas, sàpiguen vostès, que d'aquesta situació se'n desprén un model (i si són uns fills de puta acadèmics: un paradigma): el de compra legítima, acumulació individual i consum propi, altrament dit, col.leccionisme.

Ara bé, de manera continuada, el senyor gerent ha anat tenint problemes d'espai per emmagatzemar els seus preuats tresors. I els problemes es reprodueixen tant en l'àmbit físic, com en l'àmbit virtual doncs emmagatzema al voltant de 300 Gb d'emepetresos (tot i estar segur que moltes obres no les acabarà escoltant mai), al voltant de 280 Gb d'arxiu audiovisual (bàsicament pelis velles de sci-fi cutre, cinema negre, alguna collonada moderneta, concerts de grups musicals, i fins i tot porno per prescripció mèdica), i molts, molts, molts gigues en software variat.

D'això se'n diu el model (el paradigma) del tot gratis, del per la patilla, del bajando...o si ho prefereixen, d'apropiació indeguda, i que es caracteritza, pel que fa a l'usuari-col·leccionista, per confondre qualitat per quantitat amb la conseqüència que s'acaba banalitzant tot i que el col.lecionsta passa d'un univers d'originals de valor a un univers de còpies i duplicats de saldo.
A més, aquest model ens ha complicat la vida exponencialment, doncs tot el que es descarregava, es tenia que gravar en Cd's o duvedés (recordin que no fa pas gaire, els gigues de memòria física cotitzaven car i no eren gaire portables ni fiables).


Total, aquest model, comporta sovint, en perfils psicològics com el del senyor gerent, un caos força elevat, i una sensació de frustració per no poder consumir-ho tot, i a la vegada per no tenir la obra original a les mans.

Ara bé , des de fa aproximadament mig anyet, el senyor gerent no es gasta ni un puto duro en DVD gravables, ni en USB d'alta capacitat, ni en ná de ná. El motiu? el beneït cony d'streaming que, juntament amb l'increment de velocitats i de fiabilitat dels putos proveïdors, garantitzen que puguem consumir qualsevol cosa, al moment, amb una relativa bona qualitat:

Que volen música? Goear, LastFM, esputiflai...,
Que volen pelis i series de TV? series yonquis...,
Que volen documentals? tododocumentalesonline...,
Que volen porno? obrin la porta de redtube i aledaños...,
Que volen passar una estoneta random? youtube dels collons...,
Que volen llegir lleugereses una estona? youkioske...,
Que volen cremar-se les celles i cultivar el futut intel·lecte? ebooks en català, free-ebooks...,

I així arribem al model de consum mínimament controlat (sempre que t'empassis l'omnipresent publicitat), on, com una epifania i en una elegant transmigració, abandonem el cos i el cost físic (abaix la tirania dels CD's, el despotisme del DVD-R, el feixisme del DVD-DL, ) i ens convertim en esperit (Sieg Heil Streaming).

I esperem... i esperem la propera onada tecnològica, que ens tornarà a descol.locar a tots, i a cagar-nos en tothom per fer-nos gastar calers en aparatus de caducitat premeditada i controlada.
Colla de fills de puta...

Estiguin bonets.
.

11 comentaris:

  1. Jo conservo un MSX dels 80 i encara ara el faig servir de tant en tant per jugar a jocs de mata-mata. Els jocs actuals en 3D em maregen...

    ResponSuprimeix
  2. Ara és quan un conflicte a gran escala, un armaggedó com Dèu mana es peta tots els equips electrònics i tot l'entreteniment en paper passa a ser material buscadíssim i preuat. Ja estic posant trampes per a ossos al voltant de la meva comicteca...

    ResponSuprimeix
  3. Fins que vaig canviar de cotxe, cada cop que comprava un CD havia de passar-la de passar-lo casset per poder escoltar-lo mentre conduïa. Tot i que no em sobra l'espai, encara els conserve per allò del valor sentimental. Aquest valor és superior als cassets fabricats per mi en cançons de artistes distints (ara es diu playlist)

    ResponSuprimeix
  4. Un canvi de paradigma que invita a la reflexió, espero que quan peti tot i els servidors de streaming siguin acutxillats per la radiació nuclear les ones electromagnètiques no danyin la meva col·lecció de discs durs.

    ResponSuprimeix
  5. Aquí tens uns quants webs per descarregar o veure pelis bastant interessants:

    veocine.es
    todocvcd.com
    peliculasyonkis.com

    Ah, i un buscador de pel·lícules i sèries:

    elsintonizador.com

    A manar.

    ResponSuprimeix
  6. Herr Doktor,
    conservi'l bé. És peça de museu.

    Anthony S.
    en quant a còmics, vostè és més de ElVivora i similars, o més de Zona84?

    Sr. Remitjó,
    la de cassetes amb recopilacions que teníem nosaltres...i el tràfic de cassettes al cole-institut? Memorable...

    Sr. Van Broncas,
    en cas de cataclisme nuclear, cregui'm que estaré més preocupat per com afecta la radiació als meus cullons, que no pas pels servidors remots.

    Sr. Neandertal,
    gra`cies per la info. Algun no el coneixia. Ràpid em poso al dia.

    ResponSuprimeix
  7. Cassettes? Vídeos? Disquets? Ara tot això és retro o vintage, que diuen. Per què totes les coses de la nostra infantesa i/o adolescència ara fan modern? Sense anar més lluny, no fa gaire vaig veure un paio molt, però molt i molt modern per Barsalona que duia un mp3 en forma de cassette (conjuntat amb uns auriculars descomunals, clar). Em vaig quedar amb les ganes de hostiar-lo amb el seu propi bolso.

    ResponSuprimeix
  8. El dia més que probale que algú (un ciberterrorista, un president de USA, o la SGAE) decideixi el.liminar tots els continguts gratuits de la xarxa i convertir internet en un pay-per-view segur que tmolta gent trobarà a faltar els seus vinils de tota la vida.

    Aquest dia vosté i jo podrem fer negoci venent la nostra mediateca.

    ResponSuprimeix
  9. Jo també sóc de la vella escola. Em van regalar un e-book fa poc, però no puc evitar sentir-me una mica gilipollas fent-lo servir.

    Ah, i no hi ha dia que passi que no em penedeixi d'haver venut la supernintendo.

    ResponSuprimeix
  10. Sr. Sergi, ja sé que no és el mateix, però es pot jugar als jocs de la Supernintendo a través d'infinitat d'emuladors. Només cal comprar-se un comandament similar al de la consola i ja té el pack complert. Ara bé, jo encara la conservo la SNES i de tant en tant la faig servir...

    ResponSuprimeix