21.12.14

El senyor gerent pateix una descàrrega de decibels

Barcelona, 6 de desembre de 2014.

Festa, molta festa...


Pluja constant de cervesa, pogos i empentes entre els assistents, alguna trepitjada dolorosa, calor (molta), crits i càntics més o menys inspirats, la Sala Apolo a punt d'ensorrar-se (o almenys això és el que li va semblar al senyor gerent en més d'un moment), algun trau al cap, i poc cabell, molt poc cabell...

Però anem a pams...

Comença la tarda amb concentració de pelats en els bars i tasques del voltant de la sala. Consum exhaustiu de cervesa  mentre tothom va fent temps per entrar a la menuda sala del Poble Sec a escoltar el quartet musical més combatiu i reivindicatiu del rock fet a Catalunya: Decibelios.

La formació torna a l'actualitat musical després d'un vintena i pico llarga d'anys, amb la gira "A por ellos 2014". Moltes ganes de veure'ls. Formen part de l'imaginari i la referència musical de l'adolescència per a la majoria dels assistents... bé, no per tota la majoria, doncs hi ha un determinat número d'espectadors que tot just ara estan a l'adolescència i lògicament, estan confosos pensant que han anat a veure un partit de futbol.

En tot cas, "no importa el descontrol, no importa el xivarri, no importa la qualitat de só, el millor sempre serà el que passa a l'escenari", i el que passa és que Decibelios surt amb un pel de retard però amb la gasolina a tope per convertir el concert en dues hores de festa non stop. 

La banda toca tots els pals, des dels inicis més radicals fins als temes més recents (ep!, que estem parlant de temes que tenen dues dècades a sobre...és a dir HISTÒRICS!!!). I a mig concert, inclusió de secció de metall (saxo, trompetes) per tocar la majoria de temes amb component ska (tal i com mana la llei). Final de concert mogut, amb bronca de Fray a un sector del públic per un incident amb el tècnic de la taula de só, però naaahhhh... show must go on...

Els germans Alférez, des del baix i la bateria, marcant en tot moment el ritme a Fray (gran frontman) i al guitarra David (complidor amb escreix).

Llàstima del so,... potser per la sala, potser per la potència, la lletra de les cançons es perdien entre el micro i les torres de so... sort del públic entregat que se les coneixia a cegues i les corejava sense descans.

OI que va ser xulo!?
OI que t'ho vas passar bé?!
OI que vas gaudir com un bacó!?
OI que sí?!

Oi, Oi!!!, doncs això...


Estiguin bonets.

Cap comentari:

Publica un comentari