24.4.12

El senyor gerent fa recompte del dia de Sant Jordi



PASSIU


0 llibres rebuts
0 roses regalades
0 pans de St. Jordi consumits
0 signatures
0 Rambles patejades
0 paradetes visitades
0 pins del sant patró multiculti o de l’exemplar de rosacea travessant el pit a l’alçada del mugró.



ACTIU

1 senyera penjada (empolsinada, esfilagarsada i sargida, però amb les quatre barres al cap i la fi)

10 moments d’òdiT davant la (com cada any) “novedosa i original” cobertura de la Diada a ràdios i tele.

100 polítics, patums culturals i estrelles mediàtiques amb l’ego pujat, supurant hipocresia i banalitat, tot intentant argumentar el seu mercantilisme interessat.

500 moments de ràbia ensopegant amb tertulians i les seves elaborades (i previsibles) opinions sense cap mena d’importància

1000 carrers impossibles (presos per gitanos amb afany comercial; senyores ben pentinades darrera les tauletes de les parròquies; clients d’IKEA buscant material a pes per omplir les seves lleixes de disseny; membres de diverses ONG amb cara de desubicats i de no vendre una merda; membres de moviments alternatius o de contestació social repartint panflets, polls i rastes; bluguerus estressats per aconseguir tots els llibres del moment i poder-ho explicar al seu bloc o al seu feisbuc per tal que quedi constància del seu
compromís amb la CULtura; comercials plastes de Circulo de Lectores intentant captar-te per la seva secta; o escolars amb roses de paper i/o plastilina que, petits fills de puta, intenten clavar als ulls dels passavolants i badocs que, al seu torn, acaben de completar l’escena de la Diada)

L'eslògan de l'any vinent per la Diada de Sant Jordi.
TOTAL

1 cagarada ensangrentada al vàter tot llegint un llibre d’un autor italià (no català), editat el 1996 (no el 2012), tret de la biblioteca (no comprat), però que, si vostès s’atreveixen a fullejar-lo, veuran que s’adiu molt amb la bonhomia d’aquesta gran, sincera, patriòtica i nostrada Diada.

Estiguin bonets i llegeixin, podrits, llegeixin...



9.4.12

El senyor gerent fa filosofia d'estar per casa

Volguts odiats,
perdonin l'absència d'aquests darrers dies del senyor gerent, però la Setmana Santa obliga.
Ja es poden imaginar que un individu tant tradicionalista i respectuós amb el folklore nostrat con és ell, no pot més que complir amb les obligacions litúrgiques que toquen. Per això, enguany, el senyor gerent ha anat a fer la benedicció del ram aquí.

Bé,... un cop beneït el ram i pujada la bragueta, permetin fer al senyor gerent l'arrojada del dia, que serà només un petit, breu i tunejat sil·logisme per anar obrint boca:

SI:
La Virreina

 D'UNA BANDA PARLA D'AIXÒ:

Catalans pobres, molt pobres, sense res per portar-se a la boca,
però partint-se el cul de riure.
I DE L'ALTRA QUEDA PER PRENDRE XOCOLATA DESFETA AMB UNS AMIGOTES:

Paga el de la corbata vermella, segur! Ja veuran ja el 2014... 


LLAVORS, EL SENYOR GERENT:



Estiguin bonets, ... i no desesperin. Tot arribarà!.