El senyor gerent no arriba tard, arriba quan pot

.
Tothom, qui més qui menys, ha arribat tard alguna vegada a alguna cita, reunió, visita,…i ha hagut de balbucejar alguna frase feta com a disculpa vergonyant.

Les inclemències meteorològiques, la son, els problemes de transport, la inutilitat recurrent per desxifrar mapes o itineraris sovint són les causes principals de no acomplir a temps una cita o reunió i poden servir de motiu de disculpa, sempre i quan aquestes no siguin reiterades i repetitives (a excepció dels usuaris de Renfe que sembla que, pobrets, siguin dipositaris del pecat original).

Però darrerament, sembla que el fet d’arribar tard s’hagi convertint en una demostració de prepotència, de “pa guevos los mios”, de filosofia laportista amb el seu “ que n’aprenguin”, i, si entrem a l’àmbit laboral, de demostració d’estatus si el “retardat” té 

Aquest també va arribar tard

alguna mena de càrrec (encara que sigui de pacotilla) dins l’empresa.

Molt bé, mamon, has arribat tard, i ara què?

Sovint, el que arriba tard perquè sí, perquè li dóna la puta gana, lluny d’intentar passar desaparcebut, encara fa ostentació de la seva manca de maduresa mental o de la seva tendència mongòlica i sovint, si es tracta d’una reunió amb altres persones, obliga a repetir tot el que ja s’havia tractat i trenca la dinàmica de la reunió.

Si aquests personatges arriben tard en cites personals, encara foten la culpa a qui està esperant, i solen argumentar amb una rialleta als llavis que “collons ets massa puntual” (fill de puta, ja he comprovat que tu no), o “perquè no et foties en un bar i m’esperaves

allà” (cabró, i em pagues tu la cerveseta?).

El que no pensen aquests/es fills/es de puta és que per la seva gracieta de “retardat”, la resta haurà de desquadrar la seva agenda per la resta del dia, haurà d’arribar tard al cole a buscar els gremlins o potser dinarà fred; es pixarà a sobre després que la bufeta (sobretensionada per l’espera) esclati, experimentarà ereccions fallides per culpa que la querida hagi arribat tard a la cita, entrarà al cine amb la pel·lícula començada, haurà de fer més estona de cua en els tràmits a l’Administració perquè perdrà la tanda, veurà el concert des d’una zona poc agraïda o s’haurà d’esperar a l’estació com un gilipolles a

que arribi el tren/autobús en una tarda de vent, aigua i fred.

Colla de cabrons...quan vosaltres tingueu l’atac de cor, i la merda us vagi cames avall, quan necessiteu que us portin amb cotxe a algun lloc, quan plogui, faci vent i us hàgim de passar a recollir, el senyor gerent té el detall d’informar-vos que també arribarà tard.

Que no us agafi de sorpresa. Quid pro quo.


Estiguin bonets.
.