28.9.14

El senyor gerent està commocionat



Benvolguts odiats,

Oiga...I vostè? ja té la barretina del bon català?
Sàpiguen vostès que, des del juliol ençà, la commoció en la què el senyor gerent està submergit no deixa d'incrementar-se a marxes forçades i a més a més, sense cap mena d'aturador a la vista.

Pensaran vostès que el senyor gerent està afectat pel corcó que sembla que rosega el pal de paller de ca' nostre,... la auto-inculpació amb la que el M.H. (Molt Hàbil) Jordi Pujol confessa que és un delinqüent des de fa vint-i-pico anys. Però no, més enllà d'aquest fastigós fet, el senyor gerent està commocionat per les derivacions d'aquesta revelació entre la gent del nostre país, doncs pel que sembla, aquest confessió s'assimila més a un número d'hipnotisme realitzat per un encantador de serps que no pas una altra cosa.

Ras i curt, volguts fills de puta: el diagnòstic del senyor gerent és que Catalunya està presa per un síndrome d'Estocolm exacerbat, ...esgarrifosament massiu. O el que és el mateix, la fi del món que els maies anunciaven pel 2012, a Catalunya pren cos ara, el 2014.

I tot per una preocupant manca de sentit d'autocrítica, d'incapacitat d'aplicar el pensament raonat i lògic que fa que la Catalunya de les tietes i dels botiguers; la Catalunya del seny, i del peix al cove,  sigui capaç de fer ulls grossos a una estafa que ens ha afectat a tots durant tant de temps i de mirar cap a un altre cantó davant d'un delicte confés.
 
Catalunya, ajaguda i lligada durant 23 anys.
Bé, més que mirar cap a una altre cantó, miren cap al passat. Aquesta Catalunya, per desgràcia encara amb molt de pes (tremoli sra. Forcadell que amb aquest personal, el SI-NO és un fet), que és capaç com deia el senyor gerent de, en un atac inèdit d'amnèsia col·lectiu, negar un delicte confés, s'empara en la que diuen, "bona obra de govern" de l'ara delinqüent durant els 23 anys en que va governar.

...Que si va aconseguir grans fites, que si va posar Catalunya al mapa, que si va gestionar i aconseguir grans quotes d'autogovern, que si gràcies al Molt Hàbil President tenim ara Tele 3 (la teva) i mossos d'esquadra que s'inflen a multar-nos per qualsevol caprici; que gràcies a la seva política, ara els nostres fills parlen el català amb garanties a l'escola encara que al carrer només s'escolti el xarnego (ni tant sols el castellà!!!!); que si no hagués estat per ell l'escudella hauria desaparegut, i el pambtomàtquet seria al happymeal del McDonald's... 

"Oh germans.... donem gràcies a en Pujol... L'únic, el mestre, 
el guia, el que ens salva l'ànima camí d'Andorra"

Davant de totes aquestes afirmacions manipuladores i de tota aquest hipocresia amb doble raser, el senyor gerent sent com la morena del cul se li irrita profusament. 
Perquè, escolti'n, ...


Ha, ha, ha... colla de pardillus.....
...que no és la tasca de qualsevol polític que arriba al poder, la de gestionar correctament un país?, que no és la obligació de qualsevol polític que obtingui la nominació popular per ser el president d'una nació, el vetllar per aconseguir qualsevol engruna de poder que permeti millorar la gestió nacional o qualsevol infrastructura que permeti fer créixer el país? què passa? que Pujol seia a la dreta del Pare, i aquest li va dir: Fill meu, baixa a Catalunya i durant quatre dècades converteix l'aigua en vi?  què passa, que qualsevol altre que hagués hipotèticament governat durant aquest temps, hauria fet mans i mànigues per enfonsar Catalunya? Que si en Raventós, o si el Benet haguessin guanyat el 1980 haurien portat potser la pesta a Catalunya? I que ens impedeix pensar que potser en Barrera, en el cas que hagués guanyat, no hauria tirat pel dret i en comptes de mantenir una autonomia hauria fet una DUI per la patilla? 

El senyor gerent els vol proposar una altra lectura, estimats catalans narcotitzats; perquè no penseu que hem estat adormits durant 23 anys?  que ens han anat donant peixet perquè callem, cofois de poder ballar sardanes cada quinze dies a les places majors dels nostres pobles i ciutats a canvi que ens oblidéssim de les nostres aspiracions nacionals? Per què no penseu que hem perdut més d'una i de dues oportunitats de fer avançar el país de debò però que la oligarquia al poder ho ha impedit un cop i un altre? Perquè no voleu veure com la mà allargada de Convergència i Unió ungia a tots els catalans per fer-los cecs rematats davant les diverses realitats d'aquest país?  Per què no pensar en definitiva, que gràcies al Molt Hàbil Jordi Pujol, Catalunya ha perdut irremeiablement 23 anys per esdevenir un nou estat?

Però, si, ara, si,... ara tots correm-hi... tots ens comprem les samarretes grogues i vermelles i ara som més patriotes que mai.... ara que la pel·la ja no dóna més de sí, espolsem-nos el seny del clatell i abracem la rauxa, oi?. Però mentre tant, mirem de salvar al Jordi. Pobret, tantes coses que ens ha donat, oi?

Ja ho veuen. Aquest és el nostre estimat país. 
Prengui'n un glop... o dos. A pelu. El senyor gerent convida. 




 Estiguin bonets i visca la Catalunya de pandereta.





5 comentaris:

  1. Gerent, coi, que estem en l'era del 140 caràcters... faci una mini introducció (del text) si us plau!!!

    ResponSuprimeix
  2. La societat ha canviat molt en 23 anys, per començar no hi havia una crisis global, per tan el tema de la independència ni de conya la volia la majoria de la gent com passa ara.

    PD: En cap cas estic defensant el Molt Hàbil Pujol

    ResponSuprimeix
  3. Els que mai hem votat CiU podem respirar tranquils oi?

    ResponSuprimeix
  4. *Doc Muerte, un dia d'aquests treuré la uija de l'armari dels trastos per invocar-lo, que ja se'l troba a faltar mamón!

    * RaT, confii en el 3 en 1, estimada, i engrasi l'hàbit lector, que feisbuc i tuiter fan molt mal...

    * Pons007, estem d'acord. Abans la gent s'ho empassava tot, ara no.

    * Josep, vostè no sé. Un servidor segur.

    ResponSuprimeix