31.10.11

El senyor gerent saluda el jalouin amb una castanya

Llegiu podrits, llegiu!!


BRUIXA PRIMERA
La caldera va voltant i així hi anirem tirant: un budell emmetzinat. Tu, gripau, que t’has estat un dia i trenta amagat sota la pedra foguera, i de verí t’has inflat, bull primer dins l’encantat aldarull de la caldera.

LES TRES
Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA SEGONA
Pell tendra de serp de riu, bull dins l’infernal lleixiu. Ull de llangardaix verdós, granota, llengua de gos, ala de rata-pinyada, llenguda d’escurçó esqueixada, fibló d’una serp sense ulls, a dins el brou dóna bulls amb una ala de mussol; vés bullint dintre el perol, per fer la sopa infernal; vés bullint, olla fatal!

LES TRES
Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA TERCERA
Dent de llop i pell de cuixa de dragó; mòmia de bruixa, gola de tauró voraç, cicuta collida al ras, fetge de jueu blasfem, fel de boc, teix que trenquem durant l’eclipsi de lluna; nas de turc i boca bruna de tàrtar: dit d’un petit escanyat en ser parit, amb la fossa per tot bres; fem-ne un brou greixós i espès, i d’un tigre la ventresca dintre el brou que tot ho envesca!

LES TRES
Au, treballa, canta i vola; canta, foc, i bull, cassola!

BRUIXA SEGONA
Refredem-ho amb sang de simi i l’embruix que no s’aprimi.
(Pàg. 94)


William Shakespeare. Macbeth.
Barcelona: Bruguera, 1979

17.10.11

El senyor gerent sempre es sorprèn per l'estultícia aliena

Volguts odiosos, membres tots de la raça humana: 
De tots és sabut que la humanitat es caracteritza per la consecució de les fites més difícils, pel progrés constant, per les troballes més revolucionaries i per les invencions espectaculars que, tot plegat, la proveeixen de confort, salut i estabilitat com a espècie.
Per tant, caldria concloure que és una satisfacció pertànyer a la raça dominant d’aquest planeta (... i no, per exemple, haver nascut francesos, oi?).
 
Així, el senyor gerent els recorda que l’Home ha conquerit tots els pics més alts del món, tot deixant la seva empremta; ha arribat al fons del mar i l’ha fet seu. La faç de la Terra està sotmesa als capricis i necessitats de la població humana, la Lluna, a hores d’ara no és cap problema (diuen), i els espais estan sent solcats per ferralles satèl·lits, estacions espacials i coheteria variada.

Cocacolitzant l'Everest

Mengeu gambes de Palamós, mengeu....

Quan l’Home té calor es refresca amb uns ecològics i sostenibles 20º en el sistema d’aire acondicionat i quan l’Home té fred el seu enginy li procura un terminal de telefonia mòbil que li escalfa el cervell per radiofreqüència. Així mateix, quan l’Home té gana, allibera suficient energia nuclear per fer la capsa de crispetes més gran del món, i quan l’Home té sed és capaç d’eixugar un mar.

Criiiiispetes !! Criiiiispetes!!
Quí vol crispetes!!!!!!????

Un camell amb flaccidesa i un vaixell vingut a menys,
tots dos compartint foto.... normal, no?

Quan l’Home emmalalteix permet que quatre multinacionals medicalitzin massivament i sense suficients proves i assajos escrúpols la seva gent; si l’Home té gana, sacrifica generosament en un gest doloròs i sentit, part de la seva espècie, (sovint els més dèbils i sense veu), per tal de procurar la supervivencia a l’altra part (sovint la que, durant 2004, va dedicar 17.000 milions de dòlars en alimentar les seves mascotes i animals de companyia)

Què fills de puta?
A quí trien? pisto car pel canari o arròs econòmic pel pobre nano?
Ah callin..., que han de sortir a sopar al McDonalds i ara no poden triar, oi?.

Si l’Home necessita argumentar una estructura de poder, crea la religió, la política i la banca; si l’Home necessita resetejar una part del sistema, crea la droga o la guerra.

La Física, la Química, la Medicina, la Biología, l’Enginyeria.... totes han caigut rendides davant l’afany investigador de l’Home. La Ciència, tot i no ensenyar-nos-ho tot, ens està escalfant la bragueta i la humanitat està preparant el seu desflorament.

Ja veuen doncs, volguts odiats, com la insatisfeta set de coneixements, descobertes, exploracions i espoliacions és quelcom innat a l’Home, a la raça humana. I el motor de tot aquest estímul constant per avançar, per anar endavant, per superar-se és la intel·ligència.

La intel·ligència..., la intel·ligència...

La intel·ligència, doncs, és l’ADN que defineix a la raça, a l’Home al llarg i ample de tot el nostre fotut planeta.... A tot el planeta?

NO !!!
.


Un petit reducte d’humans, localitzats a la península ibérica es resisteixen a utilitzar la raó i la lògica de la  manera com ho fan els seus semblants. Aquest grupuscle de renegats és format per senyors i senyores encorbatats que treballen al Banco Popular i que sembla que no són gaire amants de fer les coses de manera intel·ligent.

Aquest cartell ha estat així al menys dues setmanes seguides.
Banco Popular: model d'eficiència?
(Vist a Sabadell, carrer d'En Font - Octubre 2011).
Doncs res volguts fills de puta, ja que la natura els ha obsequiat amb un cap amb farciment gris, no el facin servir només per penjar-hi arracades, collarets i pircins.

Estiguin bonets... i sobretot, no s'oblidin de l'arròs, collons.

15.10.11

El senyor gerent emet un comunicat ràpid

Volguts odiats, permetin una arrojada urgent del senyor gerent després de veure el telenotícies de la tele 3.

Catalunya avui ha pujat de divisió.
Pel que sembla, com que en aquest corner peninsular en el que vivim no volem ser menys que els mexicans, ara juguem a la categoria de patriotes amb bandera grossa.



Vaja, igualets, igualets que els veins cafres.


El senyor gerent no té res contra el folklore patriòtic i tota la parafernàlia nacionalista; si ajuda als pusilànims i als necessitats de coneixement, ja està prou bé.


Ara bé: que confonguem sentiment amb metres quadrats de tel·la, francament, pel senyor gerent és patètic i demostra només una cosa. Com més gran és el drap, menys contingut hi ha darrera.

Peixet, peixet, i quan tothom està enlluernat....zaaas: retallada!

Estiguin bonets.

5.10.11

El senyor gerent puja escales


Oi que en alguna ocasió, volguts fills de puta, han sentit dir a algú que “qui vol lluir ha de patir?
Doncs el senyor gerent els diu: Ja! I una merda!.

En una societat obsessionada pel lluïment físic i hipnotitzada pel culte al cos; en una societat que valora més allò que la Natura no s’ha dignat a atorgar que no pas el que es té; en una societat en la que la despesa en temes esportius, en estètica narcisista o en güellness asèptic representa una bona picossada sobre el % total de la despesa familiar; en una societat en que el concepte d’esforç ja no té cap valor...

En aquesta societat, doncs, el senyor gerent afirma que el simple i trist fet de pujar o baixar un puto tram d’escales es presenta con un repte només digne, pel que sembla, de ser afrontat per una minoria de rarets.

Sí amics. El senyor gerent, a més a més de veure naus cremant més enllà de la porta de Tannhauser, també ha vist dones joves i sanes esperant més de cinc minuts un ascensor per estalviar-se baixar (BAIXAR escolti’n, no pujar) un tram d’escales de no més 15 graons (els que hi ha entre la superfície i el caixer automàtic de la majoria d’aparcaments soterrats a les nostres ciutats).

El senyor gerent també ha vist a homes i dones joves que, en els edificis d’oficines a les hores punta, prefereixen esperar-se que passi l’ascensor un parell o tres de vegades que no pas arrugar-se el trajo del Corte Ingles pujant o baixant una planta a peu.

Altantu filla de puta ! T'has deixat les cames a casa?
El senyor gerent fins i tot ha estat testimoni de la increïble barra d’homes i dones, vells o joves, que, al club esportiu, i vestits amb les seves millors gales d’Adidas, Reebook, Assics i complements inútils de Tiger, Spalding o similarts, esperen l’ascensor que els porta dels vestidors a la sala d’aparells de gimnàstica.

El senyor gerent ho ha vist, sí. I el que és més greu. Mentre la gent es fot d’hòsties per anar a l’esglesia al DIR i pagar 400 € per un cony d’entrenador personal que et diu com fer steps* i suar segons el manual de la gent maca, el senyor gerent ha hagut de baixar de la vorera per sortejar les putes dues dotzenes de cotxes mal aparcats davant de dues dotzenes de botigues, per la mandra del conductor de buscar aparcament, encara que aquest estigui a dues cantonades de distància (no sigui cas que després es cansin i no puguin anar al DIR).

El senyor gerent ho ha vist: mentre la gent espera en candeletes el cap de setmana per sortir amb la mountainbaic de més de 1.000 € (i amb la que esperen avergonyir veïns, amics i coneguts), el senyor gerent ha hagut de tornar a baixar de la vorera per culpa dels cotxes que aparquen (sense importar-los una merda el pas preferent als peatons) davant el mecànic per portar-li la bici i que li afini els frens, els plats i els pinyons Shimano infrautilitzats d'aquestes bicicletes.
Hòstia Pepet, estava baixant l'escala i tot
d'una m'han caigut les calces...

Tot això el senyor gerent ho ha vist mentre ramats de gent cerca dreceres per parcs,  trepitjant minses zones ajarninades tot trinxant el poc verd que queda per estalviar-se de fer les 5 passes de més que farien tot passant pel camí que toca.

Això sí, el cap de setmana, tota aquesta gent, es passa un matí sobre un bicicleta de muntanya, sobre una cinta de córrer o lluint el banyador en un club de natació. Tot sigui per fer exercici.

Pujar o baixar un grapat de graons cada dia? Quiti, quiti, això fa pobre...
Estiguin bonets


*Steps: es diu d’aquell exercici maricón en que un grapat de fills de puta vestits amb robes de colors cridaneres i farcides de marques comercials, suen la cansalada pujant i baixant un puto esglaó de plàstic al ritme d’una música enllaunada i d’unes instruccions emeses per un entrenador histriònic. Acostumen a pagar calé llarg per fer-ho.