24.5.19

El senyor comença debatent i acaba arrujant


Benvolguts votants pseudo-professionals,
Doncs això...

No es poden queixar, malparits. Una altra cosa no, però debats electorals n’han tingut a cor que vols. De municipals, d’autonòmics i d’europeus. Un veritable empatx, vaja. Prous debats com per fotre’s a cagar ara mateix i no parar fins Sant Joan, amb una traca final de merda i sang. 

I malgrat tot, el senyor gerent creu que en aquest país no s’entenen els debats. Ep! Al tantu!. No entenen el format, ni els participants (polítics) ni els organitzadors (empreses de comunicació i periodistes).

I el que és més trist,... ni tant sols ho entén l’audiència (naltros).


A veure, senyors periodistes, a veure si ens entenem...

Com teniu els sants collons d’organitzar un debat, un intercanvi d’idees, una competició de prepotència, filibusterisme i deixadesa moral que, d’entrada, està del tot constrenyi’t pel temps?
I que de segones, està limitat (temàticament i logísticament) per un ordre previ pactat amb tota la patoleia política?
I que, de terceres, el periodista o presentador parla tant o més que els debatents, tot recordats les putes regles i el cony d’acords establerts de bell antuvi entre les parts (i que, a banda de ser una baixada de calces dels periodistes, es demostren, campanya electoral rere campanya electoral, del tot inútils i massa innocents).
Carta variada a la graella televisiva
Com collons podeu parlar de debat si no es té en compte ni el diàleg serè (ni es preocupa en fomentar-lo), si no es té en compte ni el respecte ni el saber estar (namés el faltisme, l’exabrupte i la pseudo-veritat no demostrada) i si tampoc és té en compte ni el raonament argumentat ni la veritat contrastable.

Periodistes! Escoltin al senyor gerent! Avui en dia els debats polítics televisius (o fins i tot radiofònics) no són espais positius ni constructius ni engrescadors*. 

No, no ho són.

Ni per l’audiència ni pel propi personatge polític. En tots els casos són una febrada que toca passar cada cop que hi ha votacions. Ningú els espera (ni els desitja, al menys amb aquest format restrictiu i amb aquesta capacitat per generar només patètics titulars d’estulticia compartida). Ningú els espera i en canvi només fem que trobar-nos-els. Ens hi entrebanquem fent zapping o veient-ne fragments destacats al tuitert dels collons o d’altres rets socials  (aiiii!!!.... la fragmentació de continguts, volgut periodista, la que prescindeix del context i porta cap al fake) (I això, periodistes, és culpa vostra, tota vostra) (Oh, i tant).

Periodistes! Escolteu!  El senyor gerent entén que la vida no us hagi afavorit gaire, però vosaltres heu d'entendre que ningú hi guanya amb els vostres debats prefabricats, normats i buits. Ni els masoquistes que se’ls miren de pe a pa, ni els passavolants que piquen d’aquí i d’allà, ni els propis polítics (que de fet, hi tenen més a perdre que a guanyar).

Com la vida el debat polític a la tele misma
Els vostres debats no són ni un aparador de virtuts ni tampoc són un desideràtum de raonament intel·lectual. Pel contrari, els debats polítics són unes autèntiques fires de vanitats, un aparador per mostrar (i demostrar) la baixesa moral d’uns, la manca d’ètica d’altres, la barra que, en general, tenen tots i com la política ha mort en mans de la mercadotècnia i el powerpoint (de fet no només la política, la vida –la nostra vida-, en general). També són la prova de la poca formació de l'espectador. De la deixadesa del ciutadà. De l'avorriment de la societat tant de la política, com dels periodistes (mers altaveus uns, cares mediàtiques d'altres).

Periodistes, reconegueu-ho! Votants, desperteu! Volguts fills de puta tots!

Els debats polítics són UN ESPECTACLE TELEVISIU. I com a tal han de funcionar i estructurar-se:  temps per argumentar? Una merda! Brevetat, acció, moviment, desig escòpic i espectacularitat... en definitiva: titulars, titulars, titulars!!!!! En definitiva, deixar parlar la maquinària del partit, la lògica dels quadres idiotitzats; deixar parlar els que mercadeixen amb tendències, propensions i altres merdes. I evitar el raonament. Evitar la raó. El senyor gerent vol que es fixin en això:

evitar 

la 

raó. 

Si cal, tornin a llegir-ho. I després, si encara tenen un mínim de valentia, pensin-hi.

Pensin-hi...

And further more, bitches!!! Un cop passat el mal de panxa dels debats, apareixen les cagarrines en forma de putu programa especial de resultats electorals (si, si, aquell que ocupa tota la tarda i tot el vespre del diumenge).

Que si càmeres volant pel plató, que si infografies de l’hemicicle, que si pastissets de colors per tot arreu,... colla de fills de puta. Sou periodistes, il·lusionistes o vedettes?

Heu d’ocupar hores de programació i només sabeu fer-ho amb foc d’encenalls, amb miratges tecnològics? Amb entreteniment buit de contingut?.
D’entrada,... cal dedicar, 4-5 hores al tema?
Calen tants recursos, tantes connexions a les seus de tots els partits polítics (buenu qui diu tots, tots,...diu els de sempre),
Calen tants tertulians que van rotant (buuuurppp!)  durant el programa tot parlant sovint d’ells mateixos i parant la mà (la d’ells mateixos) sota la taula?

Periodistes, reporters, tacapapers, pixatinters i artistes de la paraula i del discurs vacu. Voleu dir que no n’esteu fotent un gra massa?

El senyor gerent voldria pensar que algú de vosaltres encara té un bri d’autenticitat i de professió entre els plecs de calces i calçotets. Planteu-vos collons. No vulgueu format part d’aquest circ decadent. Plantegeu un debat amb criteris periodístics, amb prou temps, sense putos torns de paraules, a raig,...  i al qui no li agradi, que no hi vagi. I si no li agrada a cap formació política, tot això que guanyem la resta (els que cada cop entenem més la TV com una relíquia amb continguts esperpèntics i no com un canal de comunicació ).


Buenu... Estiguin bonets i aquest diumenge votin contra els egocèntrics. Contra els mal educats. Contra les males persones. Si no, sempre es poden fotre el vot pel cul.

* I les campanyes electorals què? Calen? O només són un negoci per alguns?

27.4.19

El senyor gerent intenta reflexionar abans de les votacions (és de dretes, saben?)

Benvolguts llepafils,

Han de saber que de tots els partits de dreta que hi ha a Espanya, un votant pot triar entre quatre opcions. Dependrà del nivell d'activitat cerebral del votant en qüestió poder deduir quin és el vot de dretes menys traumàtic, involucionista i retrògrad:
VOX (el de negre), flanquejat per la Puta Popular i per la Ciutagramos

VOX: xenòfob, masclista, feixista, sense cap mena de programa, sense cap mena d'intel·ligència aparent. Com els zombies, es mouen per una mena de virus rèmora a nivell cel·lular que els impedeix pensar. Titelles al servei d'un poder ocult. El temps els convertirà en caníbals i s'autofagotizaran.

CIUTADANOS: igual d'imbècils, però amb millor embolcall. No tenen cap mena de tradició ni història, i tampoc cap mena de paraula (per tant, cap mena de credibilitat política). Tot el que fan és sobreviure seguint la corrent i adaptant-se a les circumstàncies, sense cap estructura ideològica o política que els recolzi. Al igual que els anterior, titelles d'algú, que els dona diners i cocaïna. No tenen cap mena de futur com a partit. Els líders del moviment sacrificaran la seva obra per salvar el pelleju. Temps al temps.

PP
: un partit polític amb estructura i organització de màfia. Podrit per la corrupció i per les males arts. Parlen de cop d'estat en el cas dels independentistes però ells han: 1/ estat els primers en pervertir qualsevol ordre constitucional. més enllà de tots els tripijocs per lucrar-se a nivell personal, 2/ els membres d'aquest partit han matat l'equilibri de poders de l'estat, 3/ han prenyat d'ignorants i/o assalariats el poder judicial.

P(SO)E:
 dels quatre partits de dretes i conservadors -que no volen canviar res i namès els interessa mantenir l'status quo- segurament seria la millor opció pel votant de dretes (egoistament parlant). Per què? doncs a més de defensar aquesta farsa anomenada Espanya com qualsevol de les formacions més extremistes de la dreta, és de preveure que proposi i apliqui alguna mesura de tipus social (per justificar la S i la O dels seu acrònim) que segurament repercutirà en una majoria de la població espanyola (no a tothom, altantu!).

Ecspanya, any 0


Senyor gerent, senyor gerent... i ara que ha categoritzat la dreta espanyola, perquè no parla de Catalunya?

Ah! petit saltamartí, com saps tocar els collons quan vols... No és fàcil parlar de les misèries pròpies. És més còmode i valent parlar de la desgràcies dels altres. Però bé, el senyor gerent es fot el dit al cul,- com a penitència de Setmana Santa- i passa a relatar, no amb certa tristor,- l'espai de dretes del medi ambient català.
JxCAT: que no sabem que collons foten, a banda de titulars i frases ben intencionades. Sembla que tenen molts projectes però, com en el passat recent, de caràcter boirós. Estan molt condicionats pel judici de la vergonya i pel pont aeri a Bèlgica. Paràlisi permanent!

Salva pàtries


PdCat: rèmora del passat que recorda al Cerillo del Durán. Per què no pleguen?. Estan superats per totes bandes (dreta i esquerra, unionisme i independentisme) i ells viuen a Liliput.

Sense paraules


Senyor gerent, senyor gerent, no sigui viu... foti el fotut favor de rajar de TOTS els partits conservadors de Catalunya

Ah petit saltamartí, quin gran fill de puta quets! Com saps burxar i fer mal quan vols! La veritat sempre es dolorosa. Sobretot quan alguns es follen tot un patrimoni històric, tot un sender traçat durant un grapat d'anys, el ser una referència històrica en el món independentista (i principal baluard del moviment quan ningú en donava cinc cèntims en l'època pujolista), per una puta conveniència política.

Uns -caïnites- en diran ganes de poltrona. Uns altres, nou vinguts a l'independentisme i molt valents però obeint a un desig de venjança -ah, putus ex-convergents, quan mal que heu i esteu fent- en diran traïció.
Sensació d'un votant d'ERC
El senyor gerent es limita a dir-ne miopia política, o si volen estratègia equivocada. Valorar abans el partit que el país.  No creu que sigui una qüestió de dretes o esquerres. Ni una qüestió de baixada de calces. Sembla ser una voluntat d'alentir el tempo polític, que no pas un viratge a posicions conservadores. El senyor gerent no voldria que es convertís en un error de càlcul que pot sortir molt car als republicans i al país de retruc.
Però, buenu... siguem sincers, si vostès accepten Tribunal Constitucional com a òrgan garant del dret, també podrien acceptar ERC com a formació de dretes.

Au! Estiguin bonets. Si són abstencionistes, facin-nos un favor a tots i perdin-se en una illa molt lluny d'aquí. La resta, voteu fills de puta, voteu!



28.3.19

El senyor gerent caga unes reflexions ràpides


Benvolguts fills de puta, 

passen tantes coses en aquest món de merda, i particularment a casa nostra, que al senyor gerent se li fa molt difícil destacar-ne més una que altra.

Malgrat tot aquí van unes quantes escopinades, gargalls i sipiajus:

- que el pallasso del ministre d'exteriors d'Espanya mostri la seva cara més vergonyant, barroera, poc professional i demostri la seva acollonant immaduresa democràtica en un programa d'entrevistes de la televisió alemanya, no només defineix a aquest funcionari de tercera, repapiejant i amb ínfules de gran polític, sinó que també retrata al 98,2 % del gremi periodístic de l'estat espanyol. Uns professionals cada cop més fans ultres de certes formacions polítiques, que no pas professionals del relat periodístic. Cada cop més servents del poder que no pas investigadors de la veritat.

- que la baixada de pantalons del president de la Generalitat i el seu govern amb els llaços grocs serveixi -al menys- per reconduïr el tema de la simbologia, i a l'ensems, el debat del que volem ser. Fins els collons dels llacets (ala.... lo que ha dicho). Cal lluitar per la independència i, si hi ha baixes pel camí, que n'hi han hagut i n'hi hauran més, el que no podem fer els akelarres misseros i kumbaias que veiem repetidament, tot oblidant l'objectiu principal: tenir un país propi.

- que la població espanyola i la catalana (així, en general, què collons), no tingui ni una mica d'interès en demanar explicacions, fa molta basarda. Que ningú qüestioni periodistes (de tots els colors), discursos polítics (d'aquí i d'allà), actuacions de força de la pasma (d'aquí) + guàrdia civil (d'allà) provoca el que tenim: un poder polític (aquí i allà) disfuncional, capat, incapaç de governar, incapaç d'avançar.

- que el puto Cristiano Ronaldo, segueixi lliure és motiu de cese.



- que hi hagi col.lectius i entitats esportives que vulguin -i paguin diners- per tenir un VIOLADOR defensant el seu escut, és motiu de dissolució instantània.

-  que els Comuns encara existeixin, que encara s'aguantin, és motiu d'un especial de "La nave del misterio".

- que el Valle de los Caídos, no caiga... és demencial.

- que la Guàrdia Civil i els polítics del PP menteixin descaradament en un judici davant el Tribunal Suprem, és prou motiu per comprar uns quants bidons de gasolina.

- que la gent estigui enganxada als mòbils és una bona notícia. Finalment, mica en mica, el nivell de lectura i de comprensió lectora (malgrat namés traguin merda) es va recuperant. Ara namés mancarà que algú inventi un aparell per recuperar el sentit comú al 95% de la població. 




- que per quatre dies de calor que foti, ja hi ha un grapat de fills de puta que vagin amb calça curta pel carrer, demostra el nivell mongoloide d'uns quants.



- que el sistema d'educació de primària i secundària sigui una puta merda pinxada amb un pal, fa plorar. Sobretot perquè s'està jugant amb el futur

- que es faci servir el terme "nazi" i "democràcia" tant a la lleugera hauria de provocar un allau d'apàtrides.



- que amb el judici que hi ha a Madrid, amb la seva "qualitat exemplar de procés i forma" no provoqui protestes espontànies cada dia (amb barricades incloses) és perquè tots plegats som uns tifes.

- I que hi hagi un VOX a Espanya...., doncs bé, això ja ho defineix tot.




I això és tot, bandarres. L'últim que apagui el llum.
Estiguin bonets i vagin per l'ombra.