El senyor gerent no vols màrtirs

Benvolguts i mai prou valorats malparits,

Avui comencem amb un primer pla. Si la vomitera els deixa, podran seguir llegint.

Quina ironia, quina conyeta....arrhhhjjjj!!!

La matriarca

Ara que els catalans comencen a despertar de la somnolència burgesa a la que han estat analdilatats durant més de 20 anys, ara se n'adonen que el pal de paller està podrit. Que el nostre führer era i és un trampós. I que, encara més greu, tota aquesta pudrimenta, s'ha amagat, ocultat i  desmentit durant tots aquests anys sense cap mena d'escrúpol, mentre se'ns donaven lliçons de catalanitat (... la del peix al cove, la dels sis milions, la de ser català és viure i treballar a Catalunya, la de l'"ara no toca").

Si volguts fills de puta. Aquesta és la nostra Catalunya, un país que, com qualsevol altre, té llums i ombres, flors i fang, valors i vergonyes...culs i polles. Un país que com qualsevol altre té lladres i polítics. Polítics i lladres. No us creieu cap altra cosa. Som com la resta, parlem raru, però en definitiva, som com la resta. Ni millors ni pitjors.

Però ep!!! l'expresident i ex-honorable, ha decidit fer un pas endavant per assumir totes les malifetes i intentar que la resta de la família quedi al marge. Una actuació heroica? De cap de les maneres. Pel senyor gerent no és més que una altra demostració de caciquisme intentant dirigir l'atenció del públic (perdó, del poble) cap allà on no toca: el martiri de Sant Jordi Pujol.

Que no? Temps al temps....

Mentre tant, estiguin bonets i vagin per l'ombra.

Com veuen, l'ex no fa cas de res.
Esperem que més d'hora que tard vagi a la sombra.