29.7.11

El senyor gerent els desintoxica

Passin, volguts fills de puta, ... passin i vegin videoclips de 3 minuts muntats amb un número increïblement exponencial de plans de durada ínfima; sèries de TV que es basen en el flashback i on la temporalitat lineal es posa en entredit, una vegada i una altra, tot distorsionant-la com a màxim (i únic) recurs creatiu;  programes de pseudo-reporters patejant el carrer amb la càmera a l'espatlla, que ens presenten un moment concret d'uns fets, sense uns precedents que ens permetin situar-nos, i per tant, avaluar-los amb garanties; pel·lícules al cinema en les que costa trobar un pla o una seqüència no editada ni retocada en digital; espais televisius que es dediquen a recopilar parts i trossos de programes d'altres canals, sense cap mena de trama ni de guió i només amb una única filosofia: cortipegui, cortipegui i cortipegui...  tot plegat ens porta a tots a postrar-nos davant la producció, l'emissió i el consum del MOMENT DESCONTEXTUALITZAT (i per tant, sense cap referència ni valor).

I tot perquè, uns més que altres, som fills d'un temps en que la fragmentació regna allà on cerquis. Temps de twitter i de fastfoods; de sessions cronometrades al gimnas DIR; de disposar d'una oferta televisiva amb més de 40 canals de TDT; temps també, de televisió personalitzada a la carta (si tens cales i un descodificador).
Temps de singles i no d'LP's; temps de la Generació del comandament a distància i de zappings continuats, temps de prime-time i de descàrregues al moment. Temps de decodificació aberrant i consum fragmentat.


En definitiva, som fills d'un temps en que tot es consumeix ràpid, per ser cagat ràpid, per tornar a la bòtiga franquiciada ràpidament a comprar i sentir-nos realitzats.  


En aquest puto paradis en que el dia no es mesura en hores sinó en segons i targes de crèdit, en marques i lowcost, en estudis EGM i premis Ondas,... en aquest puto paradís deia, si ens centrem en els productes audiovisuals veurem com la qualitat no ve donada pel discurs ni el muntatge sinó pels efectes especials trepidants, els retocs infogràfics, l'exabrupte i l'exitació del desig escòpic de l'espectador.

Per això, el senyor gerent els proposa una cura, un descans, una desintoxicació,...si més no, una pausa. 
Però no, amics, no.... l'exercici no els sortirà barat, perquè hauran de dedicar-hi temps, hauran de cremar-se les parpelles, aguantar clavats a la cadira més de 15 minuts veient tres seqüències on el temps (l'apreciat temps) passa de ser una obligació a ser un recurs i on el muntatge cinematogràfic és la clau de volta del gaudiment...si ho aconsegueixen, tindran assegurada la delectació. Sinó, són unes nenes.

Passin, volguts odiaTs, passin i triïn la que més els agradi.








Estiguin bonets...i degustin, cony, degustin.

25.7.11

El senyor gerent aprofita per felicitar-los el Nadal i l'Any Nou

Doncs sí, fills de puta.
A punt de carregar el trineu al cotxe per anar a baixar per les esplèndides i sempre netes canaleres del Tibidabo, el senyor gerent ha pensat un moment amb vostès i els vol felicitar per aquestes festivitats que aquest any es presenten força gèlides.

El que el senyor gerent no acaba d'entendre, cony, és com pot ser que en aquestes dates tant nostrades la fruiteria de la cantonada estigui plena de síndries, melons, préssecs i prunes...en fí... segurament és cosa de la puta globalització dels collons.

Estiguin bonets i no s'oblidin de la bufanda.

18.7.11

El senyor gerent convida a l'OdiT

Llegiu, podrits, llegiu...

Dins meu hi passa alguna cosa que només és digna d’un esclau: nit i dia em ronden pel cap mals pensaments, i al meu cor hi fan niu sentiments que desconeixia fins ara. Odio, menyspreo, m’indigno, m’encenc, i fins i tot tinc por. M’he tornat desmesuradament sever, exigent, irascible, poc amable i desconfiat. Fins i tot el que abans em donava peu a fer encara un joc de paraules més i a riure sense malícia, ara em provoca un sentiment llastimós. M’ha canviat fins i tot la lògica; abans tan sols menyspreava els diners; ara, en canvi, detesto els rics més que els diners, com si fossin culpables: abans odiava la violència i l’arbitrarietat, ara odio la gent que utilitza la violència, com si fossin ells els únics culpables i no tots plegats, que no ens sabem educar uns als altres. Què significa això? Si aquests nous pensaments i sentiments són el resultat d’un canvi de conviccions, què el pot haver motivat, aquest canvi? És que ara el món és pitjor i jo millor? O és que abans era cec i indiferent? (...) (Pàg. 61)
Txékhov, Anton. Una història aburrida.
Barcelona: Editorial Minúscula, 2010




Tenia por –una por que mai no havia experimentat abans- mentre ells es preguntaven en quin moment havia començat realment tot plegat i com s’explicava que no haguessin vist venir el desastre que s’anunciava... ¿De debò tot va començar pel furor encès dins la pupil.la d’un sol home? ¿I com s’explica que aquest furor acabés inflamant tot un poble? ¿En quin moment les paraules van començar a beure massa als carrers, a vacil·lar per les voreres, a equivocar-se de còlera...? 
Grobéty, Anne-Lise. El temps de les paraules en veu baixa 
Barcelona: Barcanova, 2005(Pàg. 54)



La ira de Déu està adormida. Déu la va amagar un milió d’anys abans no existissin els homes i els homes són els únics que la poden despertar. (Pàg. 49) 
Mc Carthy, Cormac. Meridià de sang.
Barcelona: Edicions 62, 2009


... Llegiu i cremeu.

Odiar mola.
Odiar és com estimar, però a l’inrevés. És l’àngel caigut. És el revers perfecte d’un sentiment molt popular. L’odiar està molt mal vist, però és –en justa mesura- la mar de saludable, perfectament raonable i, a més, in-e-vi-ta-ble.
Mireu al vostre voltant: imbècils. Imbècils i més imbècils amuntegant-se davant de consoles i partits d’esport i aparells de televisió, a parcs d’atraccions i a les carreteres, a programes de ball i a tertúlies sobre celebritats. És un món imbècil, no m’ho negueu. Tu i jo som els únics sensats; patètics i escagarrinats, malversats i adolorits, ridículs i plens de deformitats, però això sí: sensats. Com no odiar la resta de la gent? (...) (Pàg. 123)
Amat, Kiko. L’home intranquil.
Barcelona: Columna, 2010



13.7.11

El senyor gerent exposa un sofisticat treball de camp

ella: la meva mare s'ha deixat el telèfon mòbil aquí
ell: ja li has dit?
ella: la truco a casa pel fix i no hi és
ell: truca-la al mòbil...


ella: la meva cosina es casa aquest estiu
ell: ah si? Ara fa temps que no la veiem. Encara va amb aquell noi?
ella: No ho sé. La meva cosina ha tingut més novios que calces.


ella: tu m'estimes?
ell: grfff, grfff (roncs)

Biohazard: matrimoni

ella: per què m'has dit que sóc pesada?
ell: #
ella: per què m'has dit que sóc pesada?
ell: #
ella: per què m'has dit que sóc pesada, eh?
ell: #



ella: tu m'estimes?
ell: així, amb el llum tancat i sense les ulleres del cerca,... sí, bé...una mica.



(després d'un clau):
ell: m'agafo el 18 de setembre...
ella: ¿?
ell: que m'apunto ja al 18 de setembre.
ella: cony que passa aquest dia?
ell: el dia que tornaràs a tenir ganes de tornar a follar
ella: quetstontu!!!
ell: #
ella:#
ell:#
ella: falten tres mesos? Capullu!!!


ella: tens el dinar a taula
ell: gràcies carinyu
ell: nyam, nyaf, frggr, juaaapú!!
ella: què passa rei?
ell: res, res... er això.....coneixes el poder de les espècies a la cuina domèstica?
ella: Fill de puta
ell: ... i la sal? coneixes la sal?



ell: fotem un kiki avui?
ella: grff, grff (roncs)



ella: un cap de setmana d'aquests convidarem els meus pares a dinar?
ell: ehh?
ella: què passa? tens alguna cosa a dir?
ell: ehhh?
ella: ah!!! pensava que t'anaves a queixar.
ell: però si fa un mes varem celebrar l'aniversari del teu pare...
ella: i què passa?? els teus pares van venir l'estiu passat i no m'has sentit pas queixa-me oi?


ella: em trobes guapa?
ell: què passa, quem vols demanar calers?


ell: aquesta nit vaig de concert amb el colegues
ella: agafa el 3en1
ell: cabrona !
ella: i treu-te la samarreta de N.I.N. Ja fot anys que no està de moda...
ell: ein?
ella: i quan arribis no fotis gaire soroll.
ell: ti.ti.ti....escolti? telèfon de l'esperança?


ell: fotem un kiki avui?
ella: home, si em poses a tono....
ell: vine cap aquí grfffff sluuurp
ella: mmmmm, aaaa, mmmm
enanos: buàaaaa, buàaaaaa
ell/ella: cabrons !!!!


telèfon: ring, ring
ell: agafa el telèfon !
ella: no, que segur que es algú quet vol vendre alguna merda
telèfon: ring, ring
ell: collons, si no despenjes no ho saps
ella: que no, que sempre truquen a aquesta hora
telèfon: ring, ring
ell: vols fotre el fotut favort d'agafar el telèfon ?!?!
ella: ja et dic que no
telèfon: ring, ring
ell: collons.... digui?
telèfon: le paso a nuestro gestor comerc...
ell: FILLS DE PUTA; FILLS DE PUTA; FILLS DE PUTA
ella: qui era?
ell: #### !!!


ella: estàs guapo eh? fotut cabron
ell: gràcies, al curro ja m'ho diuen
ella: què vols dir?
ell: tinc feina a caminar pel curro, de la quantitat de calces que em tiren al meu pas les femelles
ella: cregut de merda
ell: però follem o no?
ella: vés al curro a follar .... quet bombin!!
ell: #

11.7.11

El senyor gerent es dedica un vespre de clàssics


Dissabte; vespre atemperat per una lleugera brisa marítima al puto Fòrum: la infrastructura més òrfena de funcionalitat i raó de ser de la ciutat de formigó.
Motiu? Festival Cruïlles, popurri d'estils que no lliguen ni a tiros i que sembla més una excusa que un festival. 
De tota l'oferta, al senyor gerent només l'interessen 3 grups, però només en pot veure dos per culpa de l'organització del festival, que va canviar horaris a darrera hora: resultat Los Tiki Phantom kaputt (aquests canvis de darrera hora també van provocar que durant 60 minuts no hi hagués ni una actuació a cap dels diferents escenaris principals... Ten points, xavals d'Organització !!!)


MADNESS
One step beyond... fills de puta !


A les 23:30 els de Londres surten a l'escenari amb una puntualitat britànica digne d'admiració, tot trepitjant el final de concert dels pesats de Calle 13, (dit d'altra manera, el final dels porto-riquenys a tomar pel cul...Madness els va fer callar. S'agraeix, què volen que el senyor gerent el hi digui...).

Darrera les ulleres negres i els trajos elegants dels 8 integrants de la banda (que ja no són tant jovenets...), els ritmes de l'ska i l'herència del  rocksteady honest i senzill, comencen ja  a brollar des del primer acord i flueixen durant hora i pico directe a la vena, en part gràcies a la secció de metall.

L'audiència extasiada durant la major part de l'actuació, només perd el pas durant una petita davallada a mitat del concert a l'encadenar, el grup, un parell de peces que, sembla que pel respectable, ni puta ideia amén. Però la represa i conclusió del show, bisos inclosos, es-pa-ta-rrant: recuperant clàssics com House of Fun, Our House, It must be love, Night boat to Cairo... Tenien que haver vist al sr. Txisky com li fotia a l'esqueletu (un servidor patia per la seva integritat física)


PUBLIC ENEMY


Dir que els rappers de New York van començar puntuals és una veritat a mitges. A veure si el senyor gerent els ho aconsegueix explicar bé:  Public Enemy van començar a l'hora que tocava, però el show ja havia començat 15 minuts abans, amb les proves de so dels tècnics i acompanyants del grup, que van improvisar una mini actuació entre proves de micro, proves de so de bateria, proves de taula de mescles i de seqüenciadors i samplers. Preàmbul que va aconseguir una nodrida participació del públic.

Però no s'enganyin,... on hi hagi Chuck D i Flavor Flav (amb el cony de rellotge de cuina penjat al coll) que s'aparti la resta. Canya, mestratge, molt de flow i petits tocs de rock i blues de mà del guitarra, que encaixaven perfectament entre els beats del acollonant DJ de la banda, durant dues completes hores d'actuació. Malgrat tot, alguns (pocs) moments de caiguda durant els monòlegs dels MC's, un pel massa llargs entre alguns temes (sobretot perquè el senyor gerent és incapaç d'entendre ni el 50 % de l'slang novaiorquès amb que s'expressaven). Moments però que es perdonen, davant la es-pec-ta-cu-lar exhibició de turntablisme rocker del DJ, barrejant Nirvana, ACDC, The Knack, i d'altres.

El públic no iniciat, els bultos i les nenes bledes, van marxar
en massa a meitat d'actuació. Van descobrir que allò no era l'endolcit i tendre Eminem que escolten als 40 principales dels collons. Allò, després d'escoltar He's got the game, Bring the noise, o Don't believe de hype i com no podia ser d'altra manera, Fight the Power al final,...  allò era hip-hop en majúscules fills de puta.

El senyor gerent acaba i arroja el seu dictamen:
Festival desangelat, i musicalment caòtic. És cert que aquesta barreja d'estils comporta un públic heterogeni però, al menys dissabte al vespre, allò semblava una escola bressol: d'una banda, molta audiència teenager que semblava que no sabien ni el que anaven a veure; de l'altra banda, assistents amb perfil de jipi-progressiu-15M alienat; i, en mig, com la merda, guiris, molts guiris. En definitiva, molta genteta de pacotilla que són tant gilipolles que es gasten més de 50 € per anar a seure per terra, beure birres (cares) i fumar costo, tot a la vegada i d'esquena a l'escenari (si és que....).

Estiguin bonets.




6.7.11

El senyor gerent, com a bon blugueru, practica l'onanisme

Diguin-ne onanisme, hedonisme, fins i tot egolatria o, si ho prefereixen, diguin-ne mirar-se massa el melic.

El que és cert, i no li negaran pas vostès al senyor gerent, és que un dels vicis recurrents (i que crea un alt grau d'addicció als bluguerus) és el de consultar 1.000 vegades al dia el servei d'estadístiques del bloc, per veure si falta gaire per tal que El Terrat, Gestmusic, o Endemol truquin a casa per convidar-te a unir-se al seu equip de negres guionistes, prometen-te un joc d'ulleres de pasta negra i un compte de tuiter, com a única recompensa.

De fet, el tema de les estadístiques segueix un procés, com si fos una epidèmia gripal:

Primer et mires les estadístiques del teu misèrrim racó virtual perquè vols estar preparat per l'èxit immediat (que segur que et busca a tu i no al milió i mig de gafapastites fills de puta que també tenen un bloc amb continguts molt culs cools).

Una....dues.....trezzz....zzzz...zzzz
Així, el que més t'interessa de tota la informació del teu servei d'estadístiques és la gràfica que t'acumula les visites  i que, t'acompanya a tot hora durant els primers dies, mentre et devores les ungles amb els ulls injectats en sang a les 04:00 AM, tot esperant que passi de 4 a 5 visites (4 de les quals són les teves pròpies perquè no tens IP fix i no pots auto-eliminar-te). Aquest indicador, poc a poc, molt poc a poc, i gràcies a alguna arrojada d'OdiT ben trobada que ha circulat fugaçment  fent una mica de soroll, té alguna mínima erecció un parell de dies al mes.


Després, quan ja estàs saturat de saber quanta gent et segueix cada dia (bàsicament perquè el marcador només es dispara quan publiques quelcom i els dos o tres dies posteriors), intentes investigar quí collons et dedica cinc minuts del seu temps. Penses que deu de ser algún malparit amb molt poc criteri o algun penjat com tu. És per això que comences analitzar el trànsit i les procedències de les visites al teu ciberpou de merda.
Dues,... dues visites en un més. Wauuuu !!
En aquest punt, comences a detectar que el tio raro que et deixa comentaris de tant en tant, sempre ve de la mateixa url, i per tant hi cliques a sobre i....tatxaann....acabes de descobrir que el penjat aquest també té un racó electrònic on aboca les seves misèries i que escriu (merda amunt, merda avall),  paranoies similars a les teves.

Més tard, quan ja tens detectada una esfera de coneguts virtuals més o menys estables (l'esfera... no els coneguts, alguns més inestables que l'einsteni), t'interesses també per les visites anònimes, o per com et busquen a Guguel o a la resta de cercadors, o per quin cony d'extrany rebot casual t'ha entrat al bloc una visita de Corea del Sud, o veus un log d'una pàgina del teu bloc traduïda a l'àrab... I vas passant l'estona i els dies així, fins que et canses i estàs una temporada que tant et foten els números, i que tant et fot si et visita algú, perquè ja en tens prou en veure comentaris dels quatre habituals del teu cercle al bloc. Llavors l'esfera necessita un adjectiu: endogàmica

Quí és el fill de puta de l'Odisfera, eh?, quí? quí?... el negre?
Aquesta darrera etapa esdevé, al menys en el cas del senyor gerent, quan el bluguera ja té una certa història de posts al seu darrera i té una mínima presència a la blogosfera. Ja s'ha fet un espai en el món dels bits, s'ha dotat d'una personalitat virtual diferenciada, disposa d'una bateria de continguts i temes amb els que pot preveure i calcular l'abast de cada arrojada i les reaccions que pot causar, o adquireix la suficient habilitat en detectar determinats temes de l'actualitat de merda (dia sí, dia també), i fer-ne una hàbil i demagògica arrojada.

I, en fi senyors, què els ha de dir el senyor gerent que vostès no coneixin pas?

Ara però... ara que no ens escolta ningú...el senyor gerent els vol confessar que l'altra dia es va tornar a mirar les estadístiques. I.. collons; encara li tremolen les cames. No, no pas per l'èxit aclaparador, ni pel desbordament de visites, ni molt menys per tenir una saturació crònica de comentaris en cada post, no...no...

Per puta casualitat, el senyor gerent va anar a mirar l'apartat que rastreja les paraules clau per les quals t'han trobat a la Ret; és a dir, els termes amb els que la gent creu que pot trobar el que està cercant.

Ho han comprovat vostès? El seu servei d'estadístiques de merda els hi dona aquesta opció? Facin-ho...
El senyor gerent hi ha trobat:

  • termes normals: totes les combinacions que es puguin fer amb "senyor" "gerent" i "el": el senyor gerent, el gerent, gerent, el gerent, senyor gerent,...


  • termes no tant normals: inclouen errors de tecleig, faltes ortogràfiques, abreviacions: siñor geret, gerrent, sr.gerent, el senyor gernet, etc...


  • termes amb alguna relació: surfzone, el dia de la teta, odi, odisfera i altres termes que segurament vostès també trobaran en les seves estadístiques...


  • i finalment el termes inquietants: per exemple, fills de puta d'hisenda (contundent, però el senyor gerent s'hi reconeix), què és la pols, (cerca filosòfica o directament mongòlica, vagin a saber...) i tatxan!!!!!....NOIS PELANT-SE-LA  (ñ¨{##gr%& la mare quem va parir !!!!!).


Mirin, mirin les seves estadístiques i expliquin què hi troben,  si no es trenquen abans coll i barres caient de cul a terra.

Estiguin bonets.




1.7.11

El senyor gerent glosa sobre la joia de la corona

L'or de la càmera cuirassada de Fort Knox?, la base nazi a la cara oculta de la Lluna? el regne de Shangri-la? l'ideari independentista de Convergència i Unió?...

Sovint hi ha coses, llocs, plantejaments o persones el nom de les quals corre de boca en boca, però realment molt poca gent, o gairebé ningú, pot donar fe de la seva existència i encara molts menys, i si és el cas, ho han pogut veure en persona. Llavors tot plegat entra en la categoria de mite en el millors dels casos, o de conte o rondalla en la resta (i en el cas de la independència per part de Convergència i Unió, en la categoria de xiste sense cap puta gràcia).

Sí volguts OdiaTs: Així comença avui l'arrojada del senyor gerent en celebració de l'onomàstica de la TeTa. Perquè de la mateixa manera que, de Fort Knox ens han explicat que custòdia la reserva més impressionat d'or del planeta, d'aquesta mateixa manera el femellam custodia la seva pròpia joia de la corona...

Ja ho veuen amics de l'OdiT,...si vostès són seguidors de la pedagogia del senyor gerent en matèria de tetes, no els costarà pas entendre que un cop l'enlluernament del vertiginós escot s'evapora; després que l'embriagador fimbreig dels pits deixa d'hipnotitzar-nos, i quan per l'aixella no es pot veure més enllà de dos dits de pit per culpa del maleit sostenidor aixafaguitarres, només llavors, l'atenció de l'home té un únic objectiu, una única missió, un únic deute.... Cal fer el cim... pescar el...


Exacte !!! El mugró. El diamant que completa i corona la joia del pit, la cúspide de les passions, els botons del desig...El forat negre sideral que atrapa i no dona cap opció d'escapatòria a les mirades masculines i els porta fins a extrems d'estrabisme accidental i cataractes espontànies. El motiu que les ninetes dels ulls dels mascles s'expandeixin en totes direccions, que el pols s'acceleri, que la testosterona flueixi com rius de lava, i que el nabo comenci a manxar sang per preparar una possible erecció.



 

Uiiiiiiiii....gairebé.....


És la visió directa d'aquesta extremitat turgent del pit, la representació de la victoria pel mascle. Un pot veure el 95 % de teta nua d'una dona, però no pot dir que ha vist les seves tetes, però si un veu, encara que sigui un esquitx del mugró, llavors ja es pot dir que s'ha vist LA TETA. El cervell masculí ho arxiva com una fita.




  
Target acomplished... clap, clap, clap!

Però el senyor gerent els alerta de possibles estafes. De joc brut, de presa de pèl, d'engany irreverent, d'actitud dolosa. Al tanto !!! No tots els mugrons són el que semblen. Algunes fèmines fan trampa i, de la mateixa manera que es tenyeixen, es recautxuten o es fan banys de botox a granel, també falsifiquen la seva estampa mugronil...

Per això, estimats nens i nenes, el senyor gerent no es cansarà mai de recomanar-lis el consum de producte natural, sense adulterar i a poder ser, amorosit per tal que conservi totes les seves propietats i turgències.



Feliç dia de la TeTa
Estiguin bonets.


Nens i nenes que han participat al II Dia de la TeTa


Alyebard de Waw, tinc un blog
Aris de El mercat de Sant Antoni
Surfzone de Et felicito, fill
Srta Tiquismiquis de Ja ho heu aconseguit
Pere Llufa de Aneu a cagar
Txisky de Deixeble d'Onan
Josep de Descans: el blog d'un home que descansa
Llesca de Fent la llesca
La raTeta Miquey de La RaTeta Miquey i els seus pensaments
La iaia de La iaia punkarra
Nònia de Noa Literal i el Present Transitori
Sergi de May the force be with you
El Ductó Muert de El bloc del Dr. Muerte
Mike Tracker de Realitat tangible

Si falta algú, que li digui al senyor gerent, cony!