27.2.12

El senyor gerent no sap si el got està mig ple o mig buit.

Delaguart amics de l'ÒdiT,

Saben vostès que, més enllà de l’estafa política a la què estem sotmesos cada quatre anys, de l’estafa patriòtica a que ens avoquen reiteradament els equips de futbol nostrats, de l’estafa matrimonial que fa de la monogàmia una realitat avorrida...; saben vostès que, fins i tot, més enllà de l’estafa de les xarxes socials a la Ret, o de la fabulosa estafa de la TDT que ens van col·locar fa uns anys,  tots vostès, volguts fills de puta, també estan afectats per una estafa més immediata i més subtil? I no, no el senyor gerent no es refereix a Undargarins, Millets, trajos o Palaus, noooo..

El senyor gerent es refereix a l’estafa continuada del dia a dia, una estafa de baixa intensitat però d’importants repercussions pel nostre ignorat amor propi i, el que és més important, per la nostra esquifida butxaca.

El senyor gerent s'explica.


Indocti discant, et ament meminisse periti

Et venen, per exemple, uns llugurrts que diuen que són la rehòstia (ja sigui per cagar, ja sigui per fer estar vitaminat) i quan, tot il·lusionat l’obres, et trobes el vaset mig buit,...
Seguim. Et compres un paquet Trident mentolat, per treure’t el gust de figa de la boca, lluites amb el puto paper de cel·lofana durant uns moments (apunt: el senyor gerent no comprèn perquè no foten els tancs, avions, i tota la resta de ferralla militar de cel·lofana: serien inexpugnables), i quan aconsegueixes obrir-ho, et trobes la meitat de la capseta buida... Més. Com que el llugurt per fer cagar citat més amunt, no funciona, et compres un cereals (com si fossis una gallina picafemers) pel tema de la fibra. Obres la bossa, i tatxan...!!!! la meitat buida.
Continua. Com que ni el cony de llugurt, ni els cereals funcionen, vas a la fruiteria a comprar fruita fresca; veus uns plàtans verds i macos, unes pomes molsudes i esponeroses, unes taronges oloroses i sucoses; els compres, i l’endemà, els molts fills de puta, estan més negres, pansits i secs que el Machín en modo cerca i captura de mineros.

Així les coses, per treure’t del cap el neguit de la pressió fecal et compres un paquet de tabac. Després de lluitar una mica més amb la cel·lofana, treus la cigarreta, l’encens, i... hòstia puta!!!, amb tres pipades, se’t consumeix...puto tabac Dharma ressec...


Desesperat, i tot passant de llugurts per cagar i dels cereals i de la fruita, et compres una bossa de patates xips, i deja vu, deja vu.... la bossa mig buida.

Total...la desil·lusió reiterada t’acaba afluixant el trau del cul i t’aboques a la tassa de vàter. Així, al final aconsegueixes cagar amb soltura, i en alguns casos, fins i tot amb alegria infantil d’aquelles que et fan brollar llàgrimes d’emoció
Envalentit, surts al carrer disposat a fer front a qualsevol repte....

I ai las!!!!

El món vacu, buit i eteri torna a l’atac. El món miserable, traicioner i mentider es rebel·la davant teu:
- Administracions públiques que juguen (com si de la Borsa es tractes) amb el preu de la T10, i que com a contrapartida t’ofereixen viatges en grup més propis d’unes vacances a Mauthaussen...
- Diaris que compres per informar-te i que, tot apel·lant a la llibertat de premsa i informació, (a 1,20 € l’unitat), confonen la velocitat amb el tocino i sovint són la veu cantant de grups mediàtics amb interessos crematístics i polítics immediats...
- Petits comerços (en diuen de proximitat – putos eufemismes) on adquirir el mateix producte que en un supermercat o gran superfície, pot costar-te molt més car (i en ocasions, amb menys garanties)...
- Comissions de 2, 3 i fins i tot 5 euros, per treure els teus propis diners dels caixers automàtics o clatellada mensual del banc per “administrar” els seus estalvis en paupèrrimes comptes d’estalvi a canvi de res...

I els budells tornen a rugir. I veus un anunci d’un llugurt per fer cagar a la tele....i tornes a començar.

Moralexa: no abusin del producte lacti.
Ja ho veuen. El senyor gerent no els enganya. El senyor gerent només practica la demagògia perquè vivim en una constant estafa.
Malgrat tot, estimats odiats, no desesperin: tenim sort de pertànyer a la raça escollida per Deunostrusenyor-Ament.


Catalunya BORDERLINE


Estiguin bonets.



18.2.12

El senyor gerent caga una bonica al·legoria



Natura morta.
Titanlux sobre forexpan. 27 x 16 cm.
Pinacoteca del senyor gerent

Obra de caràcter moralitzant, aquesta natura morta arroja a l'observador un tema central pels artistes de l'Escola de l'ÒdiT: la lleugeresa del compromís i la caducitat de la promesa.
L'escena presenta un poble sense rumb, encallat a la sorra de la hipocresia i suaument bressolat per l'onatge blau que ve de l'oest enllà.
L'autor, deutor de la seva etapa més negra, teixeix magistralment un circuit escòpic que guia la mirada de l'espectador cap als forats i l'òxit de la nau,... els forats i l'òxit de la crosta, en definitiva.

Estiguin bonets.

5.2.12

El senyor gerent fa memòria (CARA B)

Volguts odiats,
Benvinguts a un nou capítol de la lamentable joventut del senyor gerent. Si van llegir l'anterior arrojada, enhorabona. Si s'acaben aquesta, ja tindran el callo fet i seran dignes d'un monument com el del fake-aeroport de Castelló.

Recordaran que dies enrere van deixar al jove senyor gerent a les portes d'una efemèride: l'inici de les seves vivències a l'institut. En aquesta etapa, evidentment, la música s'endureix, ja sigui per la nova realitat social en la que el senyor gerent es capbussa, ja sigui per la bulliciosa grip adolescent (a.k.a l'edat del ka-ka-ka-pavo).

En tot cas, les melodies repetitives dels hits parades de l'època es van difuminant poc a poc, davant les llargues composicions del rock sinfònic, que en un primer moment abraça el nostre heroi, però que, més que una meta, defineixen una pasarel·la cap a la cara més dura, conceptual i simplista de la música. Sí fills de puta, sí. El senyor gerent es refereix al punk i al rock radikal d’una banda, i més tard a punt de deixar l’institut, al trash metal per l’altra.

O el que és el mateix: començar amb vomitades d'acords desballestats en composicions breus, curtes i contundents com una escopinada sense futur, i acabar amb peces més o menys llargues, trufades de riffs de guitarra pesats (pessadissims) amb una base ritmica contundent i potentíssima acompanyant veus ferrogulloses i indesxifrables.

I mentrestant, a l’habitació del senyor gerent, talment una primavera que substitueix un hivern, cauen els pòsters de futbolistes i marques de cotxes i motos, i comencen a aparèixer proclames anarquistes, els dibuixos de l’Azagra i fotografies de grups amb acolorides crestes i xinxetes a la jeca (primer) o llargues i espesses cabelleres i tatuatges barrocs  (després)... i tot, acompanyat sempre per les simpàtiques instantànies d'unes quantes meuques del moment.


Així, gent com The Exploited, Peter and the Test Tube, Black Flag, G.B.H.,The Cockney Rejects, UK Subs, D.R.I.... passen a formar part del rosari diari devocionat pel senyor gerent, sense deixar de banda els grups nacionals, més o menys propers geogràficament. D’aquí: Ostia Puta, Odi Social, Decibelios, ... d’allà: La Polla Records, Eskorbuto, Cicatriz, Kortatu, M.C.D., Ilegales, Sinistro Total ...


Però... tota la música s’endureix? NO!. Encara existeix un petit llogarret en el cervell del jove senyor gerent que, resistent a les hordes peludes i estridents, i orfe del hard-bop jazzistic, encara demana un moment de pausa, de calma i equilibri. Diumenges al migdia, havent dinat, el senyor gerent adolescent s’estirava al seu llit a fer la becaineta tot escoltant Radio Club 25, en un dels pocs moments en que la programació d’aquesta desapareguda emissora, li brindava perles per les seves orelles. Així, gracies a un programa de cuyo nombre el señor gerente no puede acordarse, el rock simfònic, progressiu i instrumental l’anava nodrint de les vitamines que el rock dur i pesat o el punk histriònic no li proporcionava. Pink Floyd, Yes, King Crimson, Genesis (amb Peter Gabriel), Rush,...



Però hi havien més factors en la deriva musical del senyor gerent.  Les noves amistats també forcen la situació. El senyor gerent coneix a l'institut un paio lleig i desgarbat, amb unes ulleres de cul de garrafa, discret i sempre en segona línia, amb el que tanca una amistat que va i bé fins als dies actuals i que és el principal portador del virus de rebeldia que contamina innocentment també al senyor gerent. Alguns de vostès potser el llegeixen. El molt fill de puta és un onanista nat.

Nous companys de classe aporten també coses noves al senyor gerent. La bata escolar deixa lloc a caçadores de cuir negre, en alguns casos amb proclames estridents pintades amb tippex blanc i amb punxes decorant colls i espatlles. Els mocasins es deixen de banda en favor de la bota militar o les bambes esparracades. Camises de vestir i pullovers queden enrere davant samarretes negres, camises de feina i jerseis. 
La gent es pentina poc. Uns, per moltes grenyes, altres per anar molt rapats, altres per anar amb crestes més o menys afortunades... tot aquest atrezzo (compartit per milers de teenagers granelluts per tot el planeta amb més o menys fortuna), més tard, en el moment de fotre's un cop de cap contra una branca, algún cervell nordamericà se'l va fer seu i el va batejar com a moda grunge. Retrassats dels collons !!


Era això, o era disfressar-se amb nikes, privates i pantalons closed. I el pressupost familiar no arribava per aquestes martingales, ... per tant botes de la mili del germà gran, texans de mercadillo i jerseis i camises més o menys aprofitats de la resta dels homes de la família. La necessitat, en aquest cas, va crear la virtut. Gràcies Déu de l’Odit.

Però en un temps de descoberta i d'inseguretats, les neures d’un provoquen la revolució i devoció de la resta. Així, de la nit al dia, musicalment el grup Marillion passa de ser un perfecte desconegut, a un grip que afecta a tots de Pasqua a Rams, i políticament, el senyor gerent i amistats, freqüenten el món independentista assistint a un grapat d'assemblees vanes, de xerrades sense cap objectiu concret i de reunions  d'espardenya que avui en dia farien enriolar a qualsevol. Aquests dies, el senyor gerent també s'aficiona a la ràdio. Així, a banda d'escoltar Radio 3 de tant en tant (en general, els locutors d'aquesta emissora, sovint cansaven al senyor gerent)  un dia li recomanen La Taverna del Llop de Ràdio 4, i a partir de llavors, el senyor gerent s'enamora de la veu de la conductora del pugrama, la Carola Pujol.





Durant l’època de l’institut el senyor gerent intenta fer seva la proclama eterna del rock: sexe, drogues i rock’n’roll.... encara que amb resultats desiguals.

  • Tema rock’n’roll: acompliment absolut: consum i acumulació massiva de discografia i primeres vivències en viu en concerts locals molt tumultuosos i sovint amb aroma de maria.
  • Tema drogues: bàsicament alcohol i tabac negre. Tancs i tancs de cerveses consumides pels diferents garitos acompanyats de Ducados o de Celtas.
  • Tema sexe: ejem... zero absolut !!!. El senyor gerent i la seva banda, intenten posar en pràctica diverses estratègies però sempre amb fracàs total. Una de les estratègies per mullar el ganxito, passava per, en èpoques de calor, colar-se (literalment) un parell de nits en càmpings de Blanes, i anar a la "mega" – "fantabulosa" discoteca El Cortijo, pou de perdició de nenes estrangeres amb ganes de perdre la virginitat a ritme de Madonna, Snap!, Modern Talking, Sandra, Laura Branigan, Nik Kershaw, OMD, Spandau Ballet... Sí, cal reconèixer-ho: una taca en l’expedient radikal del senyor gerent, però com deia aquell gran sabi anomenat Maquiavel, els objectius justificaven els mitjans. Bé, els haurien justificat si s'haguessin aconseguit, perquè, les molt males putes, ens veien i fotien el camp cagant llets.


Sí, senyors, sí... sexe, drogues i rock’n’roll,... el senyor gerent ja està a punt per tastar la cara fosca del rock... vici, violència, il·legalitat i delinqüència (bé,...err,....ejem... per ser francs: gamberrisme, pilleria i un parell de rebregades i empentes).

Doncs això, aquí tenen un inventari de les animalades del senyor gerent mossu :
Mercat negre de cintes piratejades, el senyor gerent es va comprar als tuguris de la Barceloneta,un casset de doble platina de marca CONY, (si, han llegit bé: CONY) amb el que la duplicació de cintes agafava velocitats estel·lars i on el senyor gerent va entendre el concepte econòmic de "cooperativa"; parets pintades amb pots d’spray decoraven els circuïts urbans habituals de la Senyor Gerent's Gang, i els rotuladors de punta gruixuda treien la pols als vàters més infectes dels bars que habitàvem als vespres; reiterats hurts de cassetes en grans superfícies (fuck the capital!); puntuals brots de testosterona i violència als wc de l’institut, escenari de cops, patades i amenaces per petits conflictes polítics....ahh, quins anys tant dolços.... i per fi sexe: magrejos i trasvasos salivars de bistec en foscos racons i solitàries places. Primer amb una “partner” fugaç i després, amb l’actual senyora gerenta, que sempre, sempre, sempre, l’acomiadava els divendres al vespre amb un: “no fumis, no beguis i no vagis amb dones”.

Tornant a la música, tot plegat era com una partida de parxís. El punk va portar al hardcore i aquest al metal: de Ratos de Porao a D.R.I i el senyor gerent en compta sis. De D.R.I a S.O.D a  i se'n menja dues. De S.O.D a Sepultura i ja som trashers ...  o si volen, la versió nacional: de Kortatu a Vómito i d'aquests a Subterranean Kids... i d'aquí a Sociedad Alkohólica a  Barricada, Los Suaves, Hamlet o Sindicato del Crimen, només hi ha un pas..., tot plegat, les baules que constitueixen l'enllaç entre punk, hardcore, i el metal i rock dur  I heus aquí el salt del senyor gerent cap al costat sorollós del rock durant el segle passat, allà per la dècada dels 80's.







I vet aquí un gat, vet aquí un gos, que l’Institut ja s’ha fos. La puta sele (quin mite de merda) a l’horitzó i la universitat, la fàbrica de parats més gran, a punt d’acollir al senyor gerent.

Si, ja sabem que la vida del senyor gerent no és com la de Steve Jobs, ni la de Rocco Sifredi. Però si vostès desitgen i encara no s’han acabat el seu pot de sedants, podran seguir la continuació en breu, aquí mateix. Vostès mateixos.

Estiguin bonets.

3.2.12

El senyor gerent felicita a tots els propietaris d'un gos

I que n'és de maco tenir gos...
Ja sigui a les 8 del matí, o a les 11 del vespre,...


Neu,... neu
a fer pixar el gos al parc infantil de la cantonada... fills de puta. Neu i patiu!
La pulmonia no serà prou bona per vosaltres.