El senyor gerent no és gelós

Nota prèvia: si no volen perdre el temps, passin directament al darrer paràgraf.

Sàpiguen que tot el que el senyor gerent aboca en aquest bloc no deixa de ser resultat de la mala llet, els complexos, el cohibiment i l’anorèxia mental crònica que el segueix des que el nostre personatge té compte corrent propi, id est, des que es veu en la necessitat de pensar i planificar una mica.

Per això, sovint, l’exquisidesa en l’argumentació, la pulcritud en la redacció, o la vigència dels temes que vomita regularment li suen una mica. El senyor gerent no pretén sentar càtedra ni dictar cap sharia. El senyor gerent només opina amb cinisme, hipocresia, masclisme i racisme, tot compartint els seus punts de vista decadents amb qui pugui o vulgui enllaçar-lo i perdre una mica del seu temps.

En resum, i perquè no em diguin que no els han avisat abans, l’esquema mental del senyor gerent a l’hora d’implementar i actualitzar de tant en tant el bloc és: merda que trepitja, escopinada que fot.

Per això el senyor gerent no té gelos. No té gelos ni pateix per tal que les quatre ratlles que escriu regularment siguin plagiades en altres forums. No li importa poder-se trobar les seves arrojades en textos d’altri. No pateix tampoc, per vigilar regularment les estadístiques ni per fer escombrades a la xarxa amb el Copyescape. No pateix per participar en discussions on-line i trobar-se amb el nauseabund...”jo ja ho vaig dir abans que tu en el meu blog”. Al contrari, ben orgullós que està al veure tota la seva vomitera mental escampada i de pillar imatges i fotos d'aquí i d'allà (com les d'aquest post, pillades de Can CC).

Per això, el senyor gerent al·lucina bolets, quan es troba blocs de “sesudos barones y virtuosas mujeres” que no tenen cap escrúpol a l’hora de plantificar el puto Creative Commons dels collons, ben vistós i evident, com si d’un credo es tractés. No sigui cas que els hi prenguin la paternitat de la seva crítica de merda de la darrera pel·lícula que han vist, o la seva ressenya de parvulari del darrer llibre de més de 10 pàgines que han llegit.

Perquè, senyors,... el nostre senyor gerent es pregunta, serveix de gaire als blogueros el sistema de Creative Commons, amb tota la seva gamma criminal ( by – by nc – by-nc-sa,...i més i més) o no deixa de ser una altra etiqueta maricona per aparentar el que no es té?

Dit d’altra manera, el senyor gerent creu sincerament que la Ret genera esquizofrenia aguda entre els seus usuaris, de manera que el dilluns-dimecres-divendres defensem tots plegats la llibertat de copia, ens caguem en les multinacionals i en la SGAE, o filloputem al govern quan aquest vol regular el cotarro dels drets digitals, i els dimarts-dijous ens dediquem a deixar ben clar, que “no val a copiar les meves merdes o li dic al profe”. Colla de filldeputes...

Apa! Estiguin bonets i tapin-se aquest vespre. El senyor gerent aprofita per escoltar un moment una gran cançó d'un grapat de marujes, després es fotrà un parell de pets, una rascada de pebrots i es claparà com un nen petit.

Inventari: Copyescape Creative Commons
.