25.2.11

El senyor gerent treu la pols de la biblioteca

Wilde era un paio brillant, loquaç, amant de l'esteticisme. Un individu que, intel·lectualment, no encaixava en la societat anglesa de la segona meitat del segle XIX; societat homòfoba homòfona que, com un bitxo raro, l'encausa i el condemna per escàndol i indecència. Un paio, un autor, un esteta transgressor, contrapunt de la moralitat dominant, capaç de dir, després de tornar d'una visita a EEUU, que ell només tornava de Vulgaria, un territori poblat de vulgars... Altres perles seves són: que el públic te una necessitat insaciable de saber-ho tot, excepte el que val la pena de saber, o que la vida és massa important com per prendre-se-la seriosament, o que cada un de nosaltres som el nostre propi dimoni i que fem d'aquest món el nostre infern. I la darrera, en el seu llit de mort, adreçant-se a la paret, va deixar anar: "O se'n va aquest paper pintat, o me'n vaig jo." I es clar, la va dinyar.

Facin com fa el senyor gerent molt de tant en tant: llegiu, pudrits, llegiu...


Prefacio

El artista es creador de belleza.
Revelar el arte y ocultar al artista es la meta del arte.
El crítico es quien puede traducir de manera distinta o con nuevos materiales su impresión de la belleza. La forma más elevada de la crítica, y también la más rastrera, es una modalidad de autobiografía.
Quienes descubren significados ruines en cosas hermosas están corrompidos sin ser elegantes, lo que es un defecto. Quienes encuentran significados bellos en cosas hermosas son espíritus cultivados. Para ellos hay esperanza.
Son los elegidos, y en su caso las cosas hermosas sólo significan belleza.
No existen libros morales o inmorales.
Los libros están bien o mal escritos. Eso es todo.
La aversión del siglo por el realismo es la rabia de Calibán al verse la cara en el espejo.
La aversión del siglo por el romanticismo es la rabia de Calibán al no verse la cara en un espejo.
La vida moral del hombre forma parte de los temas del artista, pero la moralidad del arte consiste en hacer un uso perfecto de un medio imperfecto. Ningún artista desea probar nada. Incluso las cosas que son verdad se pueden probar.
El artista no tiene preferencias morales. Una preferencia moral en un artista es un imperdonable amaneramiento de estilo.
Ningún artista es morboso. El artista está capacitado para expresarlo todo.
Pensamiento y lenguaje son, para el artista, los instrumentos de su arte.
El vicio y la virtud son los materiales del artista. Desde el punto de vista de la forma, el modelo de todas las artes es el arte del músico. Desde el punto de vista del sentimiento, el modelo es el talento del actor.
Todo arte es a la vez superficie y símbolo.
Quienes profundizan, sin contentarse con la superficie, se exponen a las consecuencias.
Quienes penetran en el símbolo se exponen a las consecuencias.
Lo que en realidad refleja el arte es al espectador y no la vida.
La diversidad de opiniones sobre una obra de arte muestra que esa obra es nueva, compleja y que está viva. Cuando los críticos disienten, el artista está de acuerdo consigo mismo.
A un hombre le podemos perdonar que haga algo útil siempre que no lo admire. La única excusa para hacer una cosa inútil es admirarla infinitamente.
Todo arte es completamente inútil.
OSCAR WILDE (Prefaci de El retrato de Dorian Gray).

En definitiva un home odiat i odiós. Un home que va dir: "Doneu una màscara a un home, i us dirà sempre la veritat". Wilde però, va preferir ser conseqüent i parlar alt i clar sense portar màscara.

Quanta gent així  coneixen avui en dia?

Estiguin bonets

22.2.11

El senyor gerent no sap trobar gaires diferències

Amb la que està caient pels països moros, segurament aquest proper Nadal cap de vostès, volguts fills del ram de l'odi, no els hi passaran el reis mags per casa. O l'hauran dinyat en alguna revolta urbana, o estaran fumant-se la mirra en algun reducte penitenciari enmig del sorral saharià, o, en cas que el bàndol de SSMM resultés guanyador en les revoltes, estaran emmerdats en lluites fratricides per minses quotes de poder governamental. No, no... aquest Nadal no esperin als Reis Mags.

En tot cas, i davant tota la onada audiovisual  propagada pels diversos conflictes en aquest racó d'Àfrica (a una hora, hora i mitja de vol, des de BCN, Alguaire o Girona, recordin) el senyor gerent els proposa un altre passatemps. El ja clàssic "Trobin les diferències, cabrons".

Així, a la vista d'un grapat de fotos pillades del gugle a voleiu, uns, titularien (de fet titulen) el que està passant als països moros com "Un vent de llibertat recorre l'Àfrica del Nord i el Pròxim Orient" o "El poble lluita legítimament per la seva llibertat" o "La gent surt al carrer per diu prou a la tirania". I ens foten imatges tals com aquestes.













Però si fotem el mateix exercici a... posem una hora de vol de distància  (recordin, només a una hora), i agafem fotos amb un contingut similar, és a dir: corredisses, pots de fum, pancartes al carrer, destrucció/negació d'icones institucionals,... que ens trobem?

Doncs que altres titulen (de fet han titulat històricament i titularan en el futur imperfecte) el que fa anys que passa a les nacionalitats ofegades dintre d'Espanya com a "Terrorisme de baix perfil", "com a Moviment sectari faxista i violent", com a  "Violencia urbana injustificada" o com a "Separatisme és terrorisme"

 

El senyor gerent compara les de dalt amb les de baix, i veu el mateix... gent que corre davant o darrere la policia, gent que protesta contra un status quo que l'encorseta i els pressiona,... en definitiva, gent que reclama la seva identitat com a poble reconegut i sobirà. I vostès? Hi veuen alguna diferència?

Estiguin bonets.

19.2.11

El senyor gerent contra la censura, el caciquisme i la caspa



Acció Cultural del País Valencià (ACPV) demana a tothom que posi la seva web o blog en negre i que ho avisi al correu sensesenyal@acpv.cat




Primer. Aquesta campanya de persecució contra Acció Cultural és obra del Molt Honorable Senyor Francisco Camps, president de la Generalitat Valenciana.

Segon. Aquesta persecució contra Acció Cultural per part del Sr. Francisco Camps va contra l’esperit de tota la normativa europea.

Tercer. El Sr. Francico Camps ha modificat arbitràriament i expressament la legislació valenciana per a poder forçar al tancament de TV3.

Quart. El Sr. Francisco Camps sap que sí que ha existit la reciprocitat de TV3 i Canal 9

Cinquè. El Sr. Francisco Camps nega als valencians una televisió en la seua pròpia llengua.

Per tot això, demanem

Que el Partit Popular substituesca el Sr. Francisco Camps com a candidat a les properes eleccions autonòmiques, perquè entenem que és una persona que no respon als interessos valencians. Només així es podran resoldre els preocupants nivells de degradació de la democràcia que actualment pateix el nostre país i aconseguirem que les institucions valencianes recuperen la seua dignitat.

15.2.11

El senyor gerent recomana anar al teiatru

La cosa passarà aquí
Entre els energumens que formen l'esmirriada audiència d'aquest cony de bloc, n'hi ha alguns que s'han postulat públicament a favor d'aquest llibre, gairebé amb una eufòria psicopatològica i en alguns casos com fans histèriques en èpoques de supasupamen. El senyor gerent no hi té res en contra, però tampoc res a favor. D'entrada perquè no ha llegit el llibre, i de sortida perquè segurament no el llegirà mai.

En tot cas, i per tots aquells de vostès (i són molts) que pensen que llegir panseix la tita i empolsina la fava, sàpiguen que el proper vint i tants de febrer, una jove promesa que es dedica a veure passar els núvols al teiatru nostrat i desvergonyit, els estalviarà patiments i esforços intel·lectuals derivats de la lectura i transformarà paraules, punts, comes i espais buits, en actes, sons i silencis dalt d'un escenari de tercera regional.


Amb quin resultat? Fills de puta, si no hi van, no ho sabran, Mua-ha-ha-ha-ha-ha

Per cert:
No, no hi haurà cocktail...
No, no cal anar-hi amb la mama...
No, no cal ser d'esquerres per anar a veure qualsevol forma d'art escènica...
I no, no és gratuit...vostès sempre estaran en deute amb el senyor gerent.

Estiguin bonets.

10.2.11

El senyor gerent té un regust a la boca...

Fa uns anys, ni molts ni pocs, quan només hi havien dos canals de tele, quan els mòbils eren tan sols joguines que es penjaven al sostre de les habitacions infantils, quan la Ret encara no havia sortit dels centres de recerca (universitaris i militars) dels uesei, i quan el senyor gerent encara no tenia pels a la tita,...

Que si busco a Jacks?...
la mare que us va parir!!!
... llavors, i només llavors, quan els gasolinàires decididien apujar, només que fos 1 refotuda pela la gasolina, es muntaven unes cues i unes històries de  ca l'ample, cal ample, ca lamplacalampla. Clar, que llavors, durant la dècada dels 70, període funest conegut amb l'alegre àlies "la dècada de la crisi del petroli", el tema no era precisament frívol.  Per culpa d'una guerra entre jueus i àrabs, per un president americà que no va saber collar (o no li va interessar, millor) a les Set Germanes, i per un problema amb el carbó anglès, el món capitalista modern va trontollar per segona vegada. I amb ell, el nostre petit corner català (que malauradament, encara feia pudor de ranci).

Es que m'he quedat sense monedes
per omplir el metxero i faig mèrits..
.
Però, i ara? Les coses ja no són el que eren. L'esperit de protesta ha estat sotmès per les teles LCD de 40 milions de polsades que tots tenim a casa, els mòbils ens hipnotitzen, la Ret està a punt de caducar la seva versió 2.0 i es debat entre caure en mans del capitalisme o seguir amb la seva estructura pseudo-anàrquica. Al carrer molts cotxes i cotxassos amb el rotllo de "sostenibles", però cada 700 - 800 km. han de parar a mamar litres i litres de combustible per sadollar la seva eterna set. I el puto gasoil a 1,25 €  (207 pessetes). I el preu que puja i baixa cada dina i no pas cada tres mesos, com abans. I no pas 0,0060 € (o una pela), sinó que fot salts de 5 cèntims en 5 cèntims (entre vuit i nou peles).


I aquí tothom callat. No passa res. Que la gasofa està més cara? Ens caguem en tot i seguim igual. I no, no és cap crítica. És només una constatació del grau d'hipocresia en el que estem abocats. Perquè el senyor gerent és el primer en preferir anar en vehicle privat que en transport públic. I també és el primer en reconèixer que el preu de la gasolina és una farsa, una camama en la que tothom vol sucar: productors, refinadors, distribuïdors, estats, i accionistes.

Però queda aquell regust... aquells regust de mossegar-se la llengua i de treure un misto quan fas gasolina.

Au, estiguin bonets i vagin a la merda.



Nota bene: a la dècada dels 70's no tot va ser dolent. Els hippies se'n van anar a prendre pel cul, els psicodèlics ensumaven la seva fí i va néixer el punk, combustible primari per tot el que va venir després.


7.2.11

El senyor gerent vol un puto trist, simple i patètic cafè

Volgut bestiar de l'odit.
Segurament vostès m'entendran si els dic que hi ha moments del dia en que un -vostè, jo, o l'individu que està tafanejant ara mateix per sobre la seva espatlla-  seria capaç de matar per gaudir de cinc putos minuts de tranquil·litat tot gaudint del fruit torrefacte del cafetal. Ergo est, fotent-se un cafè com déu mana (i qui diu cafè diu, tallat, xocolata maricona o caldo infusionat d'herbeta jipi-merdosa). La qüestió és disposar d'un moment de calma en el tràfec diari i fotre's el brebatge entre pit i espatlla.

Ara bé, desconec si vostès tenen la sort de gaudir de gaire temps per cruspir-se l'entrepà matinal a la seva feina, o, si és el cas, a la seva ocupació mal remunerada,... (dono per suposat que els que estudien foten el que els surt del pebrots).

Pel que fa al senyor gerent, els puc assegurar que no. Que sempre s'ha de fotre l'entrepà cuita-corrent, cremar-se la laringe amb el cafè o tallat, quedar-se a mitja conversa lasciva amb la secre mamelluda del departament de compres i cardar el camp volant cap al despatx perquè sempre hi ha algun fill de puta (dels que manen) que no sap com apuntar-se al facebook, que té problemes amb el Ctrol+c i Ctrol+v del word, o que no sap duplicar un full de càlcul de l'excel (casos tots verídics, s'hu juru). I és clar, en moments d'apuru, els molts mamons truquen al mòbilt del senyor gerent...

Bé, un cop posat en context el moment i la importància del "tast", retrocedim al moment de la "compra" i culminem l'arrojada de ràbia amb la que gesugris nostrusenyor els ha beneït avui.

Ning-nong, les 9:30 del matí,...hora d'esmorzar al currele...
Clap, clap, clap,.... baixar escales i cap a la cafeteria...
Entrar a l'antre i divisar la cua a la barra... bé, poca gent, només 3 o 4 individus, je, je, je... avui el senyor gerent tindrà temps de gaudir de l'esmorzar....

I una puuuuuuta merda

El senyor gerent arriba a la cua. El simi del davant de tot (bocata bacon amb coca-cola light)  parla amb el cambrer lleganyós:
- un cafè descafeïnat, ...amb vas llarg, ...i una mica de llet, ...ni freda ni calenta, ....però descremada.
Els ulls del senyor gerent es comencen a injectar en sang.

Toca al segon primat de la cua (bocata xorisets fregits i coca-cola light):
- Bon diaaaaa, (cantarella estúpida de lloca escalfa braguetes: no coneix de res al cambrer), posa'm una menta-poleo amb un vas per emportar, ...que sigui molt calenta, ...i m'hi poses uns quants glaçons. ... i no m'omplis gaire el vas, ...que no tens sacarina? (Es gira i crida a una taula del costat) Ai nenes, digueu-me que voleu, que ja em toca, ji, ji,ji...

Al senyor gerent li puja la temperatura, i nota les gotes de suor començar a néixer a les seves temples...La fulana segueix:
- I posa'm també un tallat ni fred ni calent, ...amb llet de soja, ....ni freda ni calenta, ...ji,ji,ji... i posa'm també un cacaolat calent amb got de tubo, ...però que no cremi gaire, eh?, ...i posa'm també un cafè americà amb tassa, ...i amb unes gotes de llet descremada,...perquè llet omega 3 no en teniu, oi...?
A la ment del senyor gerent només hi ha lloc per una imatge: una canya esberlada, entrant i sortint d'una cavitat anal...

Arriba el torn al hominoide que precedeix al senyor gerent (bocata embutit colesteròlic):
- Posa'm 5 cafès, ...dos normals ...i tres descafeïnats. ...Els descafeïnats amb got de plàstic ...que són per emportar, ...els normals, amb got de vidre i amb dos glaçons.

Mein Gott !!!!!  El senyor gerent es comença a estirar els cabells i, quant ja li toca a ell, té tots els braços esgarrapats. El cambrer el mira; el paio encara no s'ha dignat a treure's la lleganya de l'ull. El nostre heroi parla:
- Només vull un trist, simple i patètic cafè sol. Sabràs fer-lo???!!!!

I ara la reflexió pedagògica del final: de veritat, apreciats fills de puta que colmeu les cues de bars, cafeteries, selfservis, i la resta d'instal·lacions de restauració per a desgraciats, i provoqueu cues amb els vostres capritxets de sibarita descafeïnat i caspós, penseu que el meu puto cafè de merda i el vostre gran tallat amb llet descremada, desnatada, amb soja, sacarina, vas llarg i amb l'escopinada del cambrer, no tenen el mateix gust? Gust de merda, vull dir... com pertoca a tota cafeteria d'empresa, amb personal que no arriba mai als tres mesos en el seu lloc de treball i que per tant, fot anar les màquines del cafè amb la punta de la polla.

Però,.... tranquils, tranquils, ....
Estiguin bonets i quan demanin a la barra, pensin amb el senyor gerent.