El senyor gerent admira certs tatuatges (...i II)

.

Dèiem dies enrere que de tatuatges n’hi ha de moltes classes, menes i condicions, sobretot, des que es van institucionalitzar cap allà al voltant del segle XVIII. Des de llavors fins ara, però, crec que estaran d'acord amb el senyor gerent que el tatuatge ha perdut pes en el contingut (en el que representa per a l'individu) i ha guanyat força en la forma (en com es mostra a la societat), en l'aparença vaja.

A continuació, el senyor gerent els mostrarà una breu, amateur i esbiaixada taxonomia dels autèntics tatuatges, i rematarem el final amb una "moraleja" sobre els perills que pot comportar la banalitat.

TAXONOMIA

Ens podem trobar tatuatges que identifiquen la pertinença a un grup d’esplai, club social, escoltes o similar:



O que identifiquen també la qualificació professional de l’individu en qüestió, i el seu progrés ascendent en la seva aplicació professional:



Així mateix, hi ha tatuatges que poden embellir:



I d’altres que poden dissimular, (o si més no, distreure, com vulguin)...



N’hi ha que serveixen per tapar ferides físiques:

I altres que serveixen per tapar ferides psíquiques:

N’hi ha que responen a gustos, aficions i devocions més o menys conegudes o compartides per la resta de mortals



I n’hi ha d’altres que es queden en arguments i temàtiques força bàsiques (potser profundes per a l’individu en questió, però bàsiques i ximpletes per a la resta de la humanitat).

N’hi ha que identifiquen el nivell de mongolisme de l’individu tatuat:


I d'altres que tenen un ser regust de deja vu...

Finalment, trobem aquell tatuatge formalment esplèndid, estèticament impactant, d'un acabat professional precís i detallat, i lluït sovint per individus amb cervell d'ameba (perquè... qui amb un mínim de neurones funcionals decidiria passar tota la puta vida veient la cara d'un espartano de pega a la seva propia pantorrilla?)



Però sobretot, sobretot, hi ha allò que el senyor gerent anomena tatuatges fiasco. Són els tatuatges que, creats per un desig estètic, acaben obligant al seu desgraciat posseïdor a llançar-se de cap a la autoamputació si vol seguir vivint amb el cap ben alt.

MORALEXA
Tatuint-se, però portin una Uzzi apuntant al tatuador en una mà i el Pompeu Fabra a l'altra.



Estiguin bonets.

.