Benvolguts odiats,
Ja saben vostès
que el senyor gerent, per tot allò que ha escrit en tots aquests anys de vomitera
en aquest bloc, pot ser titllat de moltes coses: de tita curta, de demagog, d’oportunista,
d’insensible, de cínic... Però en canvi,
gairebé mai ha fet bandera d’opinions racistes, homòfobes o
masclistes. Bé, si més no en la mateixa mesura en que vostès no puguin fer (qui té
la certesa absoluta?).
En tot cas avui
el senyor gerent es veu obligat a fer un
kitkat i a cagar (amb dolor) una invectiva breu sobre l’estreta relació narcisista que
tenen alguns i algunes amb els miralls.
I la cosa comença
així...
Si vostè, lector
afortunat, és home, pensi un moment quantes vegades fa us del mirall durant el
dia. Quants cops cerca el seu reflex en qualsevol aparador. Quants cops
aprofita qualsevol superfície el suficientment polida per fer servir d’espill?
Dues, tres, quatre....? Potser més? I de totes aquestes vegades, quantes ho fa
per vanitat i quantes per complir el just amb els estàndards d’urbanitat i amb
les necessitats de formalisme o d’higiene?
Aspajitu, aspajitu... |
Ara vostè,
lectora afortunada; pensi un moment quantes vegades s’ha buscat expressament en
qualsevol mirall, vidre, aparador, finestreta d’autobús per arreglar-se el
cabell, per ajustar-se l’escot, per retocar-se el maquillatge, per arreglar-se
les mitges, per posar-se bé el jersei que porta a la cintura per tapar-se el
cul, per recollir-se la cua ... en definitiva, per posar-se a lloc tot el que els
penja? Dues, tres, quatre...? Muahahahaaaa....oi que no? Oi que vostè, lectora
predil·lecta, és addicte (quan sigui i on sigui) al seu reflex?
Què filla de puta? Quan acabis signaràs el quadre? |
Ella pensa: Per alguna cosa van posar miralls als cotxes oi? |
Però no
pateixin senyores.... el senyor gerent no les critica pas per això... faltaria més. Si volen
crear-se un alter ego cada matí al llevar-se i tenir la feinada de mantenir-lo
durant les 15 hores que estan fora de casa (les hores que van sense el batí o sense la bata de boatiné i els peücs, per entendre’ns), allà vostès.
És igual si se'm veuen les bragues llufades...mentre estigui guapa rai! |
La crítica
punyent comença ara. Parlàvem de masclisme? Doncs vamos allá no? El senyor
gerent es fa creus de la immensa quantitat de dones, joves, velles, madures,
guapes, lletges i fardos que són capaces de provocar un col·lapse, un accident, o qualsevol altre contratemps desafortunat només per la puta
mania d’arreglar-se en qualsevol lloc i en qualsevol moment, sense tenir en compte a la resta de la humanitat. Tant és que sigui
al mig de la vorera, o davant d’un aparador; tant és que sigui conduint un
cotxe i aprofitant una retenció o un semàfor; tant és que s’estigui en un
ascensor ple de gent; és igual.... el que importa és arreglar-se aquella
anomalia que només existeix en la seva ment i no valorar el que la seva acció
pot comportar a la resta d’humans que l’envolten en aquell moment (ja sigui a
l’ascensor, a l’autobús, o als terraris del zoòlogic).
Senyores! Nenes!
Iaies! El senyor gerent els fa una crida per tal evitin aquest comportament tant
egocèntric i deixin de fer el ridícul públicament i de posar en perill a la
resta de conciutadans.
Tornem als homes,
perquè no es pensaran pas, que avui només hi ha llenya per elles, oi? Si vostè,
lector afortunat, és home i es mira més de cinc vegades al dia, sàpiga que té tots els
números per ser titllat de mariconàs. Oh wait! No diguin que el senyor gerent
es l’únic mascle viu que els queda i que la resta de persones de sexe masculí
són pagafantes, metrosexuals i gayers de pega que es depilen celles, collonera
i pit, i que es posen cremetes hidratans a les arrugues (ja siguin dels ulls, de la soca
dels ous o del trau del cul?)
Ja tarda a caure foc purificador sobre les xarxes socials...!!!!!
Veuen el que el
senyor gerent els deia al principi? Double Bonus en un mateix post: homofobia i masclisme
in a pack. Target acomplished. Ja poden denunciar al senyor gerent per prescindir de la correcció social (quina novetat, oi fills de puta?).
Estiguin bonets, facin el que vulguin, però si us plau, no siguin tant esclaus de la seva aparença.