22.8.14

El senyor gerent té tremolors

Benvolguts i mai prou odiats lectors,

No sé vostès però d'un temps ençà el senyor gerent nota com els genolls li xerriquen, els turmells li cruixeixen i com l'entrecuix necessita dosis de "3en1" més habitualment de lu normal.

Segurament vostès creuen que aquest patètic quadre clínic té alguna explicació mèdica relacionada amb l'edat, la demència o el reumatisme, però no,... no siguin tant fills de puta.

El que passa és que el senyor gerent, sempre a la recerca de nous estímuls musicals, visuals i anals, fa unes setmanes va trobar-se això a la Ret:

Vegin, vegin...



Bé... ara que ja han acabat, facin el favor de seure i de posar les seves parts nobles en remull. Entenen ara la malaltia del senyor gerent? Són capaços de diagnosticar amb èxit? Encara no? Collons, quins entesos de merda que són tots vostès... Potser això els ajudarà:




Mmmm.... Tenen ja un veredicte? Potser s'aclariran si els dic també que aquesta tremolor i ansietat va acompanyada d'una simptomatologia ben estranya:

1/ picor a l'entrecuix:



2/ molesties tèxtils




El senyor gerent no sap si amb l'omeprazol li passaran els tremolors o si s'haurà de fotre uns quants kilos de fibra per cagar fi i buidar el sac de merda. En fi... la vida és dura (heavy) i el senyor gerent té els medicaments oportuns:

En forma de xarop...


i en forma de supositori...



Doncs res més... estiguin bonets i quan tinguin acumulació de basshardcoretrancemegamixchilipum... escoltin als clàssics i veuran que...ahhhh....oli en un llum.



10.8.14

El senyor gerent no vols màrtirs

Benvolguts i mai prou valorats malparits,

Avui comencem amb un primer pla. Si la vomitera els deixa, podran seguir llegint.
Quina ironia, quina conyeta....arrhhhjjjj!!!


La matriarca
Ara que els catalans comencen a despertar de la somnolència burgesa a la que han estat analdilatats durant més de 20 anys, ara se n'adonen que el pal de paller està podrit. Que el nostre führer era i és un trampós. I que, encara més greu, tota aquesta pudrimenta, s'ha amagat, ocultat i  desmentit durant tots aquests anys sense cap mena d'escrúpol, mentre se'ns donaven lliçons de catalanitat (... la del peix al cove, la dels sis milions, la de ser català és viure i treballar a Catalunya, la de l'"ara no toca").

Si volguts fills de puta. Aquesta és la nostra Catalunya, un país que, com qualsevol altre, té llums i ombres, flors i fang, valors i vergonyes...culs i polles. Un país que com qualsevol altre té lladres i polítics. Polítics i lladres. No us creieu cap altra cosa. Som com la resta, parlem raru, però en definitiva, som com la resta. Ni millors ni pitjors.

Però ep!!! l'expresident i ex-honorable, ha decidit fer un pas endavant per assumir totes les malifetes i intentar que la resta de la família quedi al marge. Una actuació heroica? De cap de les maneres. Pel senyor gerent no és més que una altra demostració de caciquisme intentant dirigir l'atenció del públic (perdó, del poble) cap allà on no toca: el martiri de Sant Jordi Pujol.

Que no? Temps al temps....

Mentre tant, estiguin bonets i vagin per l'ombra.
Com veuen, l'ex no fa cas de res.
Esperem que més d'hora que tard vagi a la sombra.