Benvolguts
odiats,
Saben aquells
individus que un cop s'han cardat el cafè son capaços de preveure el futur
mirant el pòsit que queda al cul de la tassa? Doncs avui el senyor gerent, tot
tibant la cadena del vatert, i veient com els trunyus s'anaven escapolint amb
alegria cap a un demà joiós, ha tingut un moment clarivident i li ha semblat
entreveure el futur de PODEMOS, aquest grup de moda; el hype del moment.
I el que el
senyor gerent ha vist entre cagarros i cagallons és la veritat (pudent i) real.
No s'enganyin podrits, PODEMOS és tant o més efímer que qualsevol onehitwonder
explotat per qualsevol radioformula de província.
Renda mínima
universal.... deien aquests nanos fa dies... però ara, quan veuen que la teoria
ho aguanta tot, però que la pràctica es revela impossible, ja s'envainen
l'espasa. Dret a l'autodeterminació, proclamaven fa mesos quan encara no tenien
prou quota de pantalla,... però, un cop conquerit el primetime, ara què?
doncs que els catalans estem falsejant la historia.
I a banda d'això
què més veu senyor gerent? Doncs un model personalista de fer política, que no
té en compte la crítica interna i que, vulguin o no, l'acorrala i l'empeny fora
de l'organització. Força bé per començar oi? Bones credencials.
En definitiva, el senyor gerent
té clar que tot aquest discurs tant buit de contingut, aquesta formació invisible
i intangible, perdó: aquesta formació 2.0 i online de l'hòstia, que els
mitjans (gloriosos ells amb la seva coherència) s'entesten a fotre'ns entre
cella i cella cada dia, tant si volem com si no, no té cap mena de recorregut
ni a mig ni a llarg termini.
No s'enganyin,
fills de puta. El que caracteritza PODEMOS és la rauxa del moment, els 15
minuts de fama warholiana que han
tingut, tenen i tindran aquests dos o tres anys que venen, tant la formació com
el triumvirat mediàtic que lidera aquest moviment (el hippi
granadet que sembla que no folli, Jesucrist salvador de la humanitat i el becari fraudulent de les ulleres).
 |
| PODEMOS FAB THREE,... ou yea. |
Però aquest experiment no funcionaria si no existís un caldo de cultiu on fer-lo créixer: una gran massa de població (que alguns diuen indignada) que es declaren fans de la PODEMOS BIG BAND.
En realitat, i els hi ho diu el senyor gerent, no deixen de ser una
colla de ciutadans indignats sí, però o ignorants, o massa crèduls, o simplement
gent sense una postura ideològica personal conseqüent (aquells que ara
voten vermell, i demà voten blau però que entre mig es queixen de tots i de
tothom i, ara que s'institucionalitza políticament algú com ells, surten de l'armari i tenen un atac d'amnèsia sobtat).
Perquè sinó ja li
explicaran al senyor gerent com és que els FAB THREE de PODEMOS, triomfen en
pobles, ciutats o capitals on ni tant sols tenen estructura o cara visible de
la seva formació. Estultícia o manipulació?
Manipulació sí,
aquesta és l'altra cara de la moneda. L'interès de les enquestes (múltiples i
variades) en fragmentar l'esquerra política d'una banda, en banalitzar el
partit socialista de l'altra, en ratificar un més o menys lleu retrocés als conservadors
fatxes (revolució dins d'un ordre, és clar) i en aigualir la botifarrada a Catalunya
Se'n recorden de
quan va sortir UPyD a Espanya? Es tenien que menjar l'espai polític centrista
de socialistes i populars, i al final que?
Se'n recorden de quan va sortir Ciutadans a Catalunya? Més del mateix.
Amb PODEMOS passarà si fa no fa. Una bona intenció que la pràctica
política corromprà i que els anys posarà al seu lloc, si abans no es fragmenta
per egos personalistes.
Id est: El senyor
gerent sosté que aquest partit, agrupació, secta (o el que sigui), no és més
que una grip que el sistema polític ha de passar (que realment necessita passar
després d'una infecció de PPus). Una temporadeta de febre (revolucionaria) que
no tardarà a passar, o potser a esgotar-se en ella mateixa, i que mentre duri,
potser farà suar a alguns però que a la fi, desil·lusionarà a molts d'altres.
Apa, estiguin
bonets malparits.
PD. Recordin que el senyor gerent és un pitoniso de renom
