27.12.10

El senyor gerent no és el nou conseller de cultura per què no ha volgut

Llegiu, pudrits, llegiu


- Aquesta motxilla és com un símbol de llibertat, ¿oi? -em diu.
- Potser sí.
- De fet, un objecte que simbolitza la llibertat pot fer més feliç que la llibertat mateixa.
- A vegades -dic.
- A vegades -repeteix ell-. Si fessin un concurs de les respostes més curtes del món, el guanyaries sense despentinar-te.
- Potser sí -dic.
- Potser sí - fa ell, cansat-. Kafka, pensa que potser la majoria de gent no vol ser lliure. Només s'ho pensen. Tenen la il-lusió que volen ser-ho, però si realment els donessin la llibertat no sabrien què fer-ne. Recorda-ho: en general, la gent s'estima més no ser lliure. (Pàg. 325)
Mukarami, Haruki. Kafka a la platja
Barcelona: Empúries, 2006


¿Es que él deseaba de verdad se cambiase aquella su muelle habitación, confortable y dispuesta con muebles de familia, en un desierto en el cual hubiera podido, es verdad, trepar en todas las direcciones sin el menor impedimento, pero en el cual se hubiera, al mismo tiempo, olvidado rápida y completamente de su pasada condición humana? (Pàg. 61)
Kafka, Franz. La metamorfosis
Madrid: Alianza Editorial, 1987


Hay un minuto en que se agota la siesta. Hasta la secreta, recóndita, minúscula actividad de los insectos cesa en ese instante preciso: el curso de la naturaleza se detiene; la creación tambalea al borde del caos y las mujeres se incorporan, babeando, con la flor de la almohada bordada en la mejilla, sofocadas por la temperatura y el rencor: y piensan: "Todavía es miércoles en Macondo." (Pàg. 83)
García Márquez, Gabriel. La hojarasca
Madrid: Alfaguara, 1983


Era demasiado honesto, Tom, y eso acabaría por perderle. Creía que haciendo el bien se cosechaba el bien, y en cambio esto sólo ocurre por casualidad. Lo único que importaba era vengarse, y vengarse de la manera más implacable posible. (Pàg. 69)
Vian, Boris. Escupiré sobre vuestra tumba
Barcelona: Circulo de Lectores, 1989


Nosotros vivíamos en una villa turística de los Alpes, donde mi marido tenía un cargo en la Administración. Paredes empapeladas de rafia, whisky en el aperitivo, música clásica en la radio. Tres palabras corteses a la portera. Me deslicé en esa mitad del mundo para la cual la otra no es más que un decorado. (Pàg. 85)
Ernaux Annie. El lugar.
Barcelona: Tusquets Ed, 2002 



22.12.10

El senyor gerent agrairia una mica d'originalitat



...tre ciento mi eeeeeeeeuuuroooooooooos....


        "pos si, siempre viene bién pá tapá unos gujerillos...."

"ahhixxx, el piso, el piso, ahhhixxx que mi meo...."

     "po la verdá, que estava en el paro y me ha ido cantida bieng"


                                               "pa pagá la hipoteca, claaaaro..."

 "muy repartio, muy repartio... e que ete barrio tá muy unido"



"a mi no ma tocao pero toi mu contenta poque a tocao a gente mu sensilla"


"mire uté hase veiiinte año que jugamo al mimo número"




Com cada any, gràcies periodistes. Sabeu sempre on està la noticia. 

19.12.10

El senyor gerent, per Nadal, fa pudor

O almenys, això és el que deuen pensar els experts analistes de mercat; aquells que vetllen per la trempera de les nostres desorientades ànimes consumidores en pro del benefici empresarial i que, en aquestes èpoques, perden el cul per acomplir objectius de vendes.

Erotisme encobert
Prova namber guan
Canviïn el flascó per un nabo

I sinó ja li explicaran al senyor gerent per què en aquests dies de l'any, tant falsament entranyables i tant veritablement hipòcrites, floreixen mil i un anuncis de colònies, perfums, aromes, fragàncies... tufs varis, tots embotellats en artilugis de vidre més propis d'estar exposats en museus de cera que no pas en drogueries i perfumeries.

De tota aquesta pasterada d'olors i catipens, el que el senyor gerent vol destacar a l'odiosa audiència són només 4 putos punts:

El preu.
Han comprat mai un cony de perfum d'aquests? Hauran hagut de demanar algun préstec per fer-ho, oi?
La veritat és que adquirir un d'aquests elixir és similar a partir un desgarrament anal produït per una canya de bambú esberlada. El preu del litre multiplica per molt al del petroli i al de l'aigua, els que crèiem que eren els dos líquids més preuats d'aquest puto món; però a diferència d'aquests, amb la colònia ni podem fer anar el cotxe ni fer passar la sed (alguns de vostès, fills de puta, diran que la colònia serveix per poder follar, però el senyor gerent en té els seus dubtes).

La publicitat.
Erotisme encobert
Prova namber tú
Canviïn el flascó per un altre
nabo espurnejant...
Quan estem espatarrats al sofà de cada, amb la samarreta plena de llapetes, les closques de les pipes desbordant la nostra falda, i les cames adormides i amb un lleu pessigolleig, és quan acostumen, els de la tele, a emetre els anuncis dels perfums. I sovint, conscients del nivell del ciutadà mig, (baix, força baix), els grans homes del marqueting i la prostitució comunicació fan servir tècniques aspiracionals per tal d'encantar, con si fóssim lirons, a la benvolguda i malfollada audiència. Així, sovint et presenten a xatis que provoquen tremolors peni-anals, aguantant garrafes de colonia, mig en pilotes elles (putes !!!!) i tocant-se el clatell o alguna part del seu cos com dient,...buff quina calor, (i pensant per elles: mamons, algú de vosaltres té mig quilo de carn en barra en condicions?). A banda de les xatis també surten xatos... els molts fills de puta..., cossos perfectes (massa i tot), roba lleugerament cassual o roba de festa de luxe, aires de triumfador, pitram lluent, i sense un puto pèl,... ah!! i sempre rodejats de dones, com si no sabessin fotre res més aquests paios....
I tot plegat, tant els anuncis de xatis i de xatos, locutat en francès o en anglès, amb alguna frase que mig sentida, sembla profunda, impactant, snob,...Eau de Put, le perfum plus car... però que un cop has entès el que t'han dit, ve a ser com si diguessin .... Aigua Meuca, la colònia que pica més....
I finalment, piquin manetes volguts cabrons, perquè aquests anuncis no els veuran només un parell de cops, no... que va... aquests anuncis els gravaran a foc al seu menut cervell, de tantes repeticions durant aquests darrers 40 dies de l'any. I el que al principi era curiós, agradable,... es converteix en una tortura rutinària a l'alçada del blog del Marc Vidal... i en una classe idiomàtica en constant looping repetitiu..

La tipologia
Bàsicament, de tipus de colonies n'hi ha de dues classes: les que van amb estuxt anti-furt, i les que van sense. Les primeres, són les que tenen un preu per sobre el petroli. Les altres, són petroli pur, sense refinar.
Les primeres, són aquelles que es dignifiquen cada mitja hora amb 30 segons a la tele; les segones, només les poden trobar als opuscles publicitaris del Telesketch (alguns ni diuen Schleeeekeeeeeer, però el senyor gerent mai s'enrecorda del nom).
Erotisme encobert
Prova namber zri
De tot n'hi ha d'haver-hi a la
vinya del Senyor...
Les unes, són les que es posen per anar a lligar, les altres les que es posen per anar a treballar o per anar a casa dels sogres.
Unes, les cares, les compren els que estan disposats a pagar un mimin de 40 - 50 -60 € per 125 cl d'efluvis perfumats, i guardar-los durant anys, fins a l'evaporació final, a l'armari del vater per no gastar-lo. Les altres, les del muntó, les compren les iaies i padrines per regalar a la resta de soferta i pudent humanitat.

Pel senyor gerent, en concret, aquestes darreres locions, sovint contribueixen a desembussar el vàter o a dissoldre taques de pintura, com si fos aiguarràs.

L'expertice nasal
O altrament dit... el que se la bufi saber quina marca és aquesta olor, o quin nom té aquesta altra fragància...hi ha gent que es capaç de fer-ho, no es pensin, i valoren, talment un sommalier, la frescor de la fórmula o les lleus notes de patxul.li que han quedat disperses a l'aire.
Per tots aquests entesos i sibarites de la flairada, el senyor gerent aviat traurà al mercat el seu propi aroma, anomenat BurnigAss en els mercats anglosaxons i Cremó de cul en els mercat francòfons.

I ara, un cop conclosos els quatre punts de marres, ja veuen que aquest Nadal només tenen dues opcions:
- o putir i gastar-se els calés...
- o putir igualment i comprar axes, cobalts, patricks, buscoajacks, i d'altres merdes similarts, al supert, o, millor, al top manta de tota la vida.

... perquè de putir, putiran igual amb o sense perfum.

Estiguin bonets.

9.12.10

El senyor gerent calla com un puta

Volguts odiosos,

hauran notat que el senyor gerent fa uns dies que calla, que no diu res, que no es manifesta ni arroja contra res ni ningú.
No, no es tracta de no tenir temps per..., ni tampoc de no trobar res que..., ni tant sols de no tenir prou ràbia continguda, o de patir un atac d'apatia, ... no, no... no és res de tot això.

La veritat, estimats fills de puta, és que amb la que està caient, el senyor gerent s'amaga, s'arronsa com una tita deslluïda o, si ho prefereixen, com un trau del cul encetat, davant de l'assetjament d'un mandinga.

La veritat és que el senyor gerent tem per la seva credibilitat en un moment en que els filibusters de la informació, en un ¿hàbil? ¿astut? o ¿absurd? cop de timó han aconseguit de nou (hi ja van...) imposar el seu criteri a l'agenda oficial dels nostres ben estimats pixatinters periodistes.

Sí, sí, el senyor gerent els està dient que té la tita arrugada, els pèls com escarpies, el cul priet, i les ungles, i les ungles, (... quines ungles?), tot esperant que no surtin mai a la llum els informes de l'ambaixada americana de convergènciaimunyó de Sant Quirze del Vallès...els anomenats WIKI-SUCKS:

... documents en els que es filtrava que el senyor gerent compra productes Dharma Hacendado i no productes Caprabo-Enroski,

... teletips on s'afirma que el senyor gerent quan veu l'anunci de la Marató de la Tele 3 d'enguany, diu "Espavila, Forrest, espavila, que t'atrapen cabró", en comptes de començar a signar talons i ordenar transferències per la Ret amb més ceros del compte per culpa del llagrimeig (provocat intencionadament, fills de puta, o què es pensaven?)

... faxos on es detalla que el senyor gerent no sap ballar la sardana, ni putes ganes d'aprendre

...escrits oficials que puntualitzen que el senyor gerent fa anys que no puja a Montserrat (total, per ser saquejat per una colla de pirates amb sotana)

... memoràndums on queda constància que el senyor gerent, a la tendre edat dels 18-19-20 donava feina als empleats municipals de la brigada de manteniment de façanes, cap de setmana sí, cap de setmana també...

...post-its on s'enumeren les més de 40 pixades fetes dintre de la piscina del poble, tot taralejant "God save the Queen".

... dossiers en el que s'analitzen tots els canapès als que el senyor gerent va escopir, durant la inauguració de la Biblioteca Municipal del poble, a càrrec del allavontes, Primer Conseller Artur Mas y Mas.

... telegrames on es conclou que el senyor gerent renuncia a ser emprenedor en res, i per contra, funcionari en tot (menys en el follar,... que més aviat es declara en atur i sense l'ajuda dels 400 polvos mensuals)

...




















Ja ho veuen. Segur que qualssevol de vostès, també estaria acollonit vivint al bord de l'abism.

Estiguin bonets.

24.11.10

El senyor gerent ordena les lleixes



(...) Si sou aquí, vosaltres, és que també teniu càncers orgànics o càncers a l’ànima, tumors sentimentals, leucèmies amoroses i metàstasis socials que us devoren. 
(Pàg. 61)
Page, Martín. Com em vaig convertir en un estúpid
Barcelona:  La Campana, 2002


Hem de triar quan som massa joves, sense pràcticament gens d’informació, i després, cadascú fa la seva vida i l’hem d’aguantar tant sí com no. Tot plegat és depriment. Ens tanquem dins d’una capsa i en acabat ja no en podem sortir. (Pàg. 56)
Savage, Sam. El crit del peresós
Barcelona: Columna, 2009 


A les cançons de Bruce Springsteen, pots quedar-te i podrir-te, o fugir-ne i doldre-te’n. És correcte; al cap i a la fi, és un cantautor, i necessita opcions així de senzilles a les seves cançons. Però ningú no escriu mai sobre com es pot fugir i podrir-se: l’escapada pot començar malament, pots deixar el barri suburbial per anar a la ciutat i acabar de totes maneres amb una vida urbana igual de gris. Això és el que em va passar a mi; el que li passa a la majoria de gent. (Pàg. 116)
Hornby, Nick. Alta fidelitat 
Barcelona: Columna, 1995


Mirant-se’l feréstegament, el molt enginyós Odisseu li va dir: “Hoste, no has parlat d’una manera escaient i em sembles un poca-solta. És clar que els déus no concedeixen a tots els homes els dons amables de la bellesa, l’enteniment i l’eloqüència. Hi pot haver un home inferior pel que fa  a la presència, però la deïtat el corona amb la bellesa en l’ús de la paraula i tothom se’l mira complagut; ell parla amb seguretat i amb una modèstia suau com la mel, es distingeix entre els que s’apleguen al seu voltant i, si va per la ciutat, el contemplen com un déu. En canvi, un altre és semblant als immortals pel seu aspecte, però no el corona la gràcia de les paraules, com ara tu, que sobresurts en bellesa –ni una deïtat no t’hauria fet d’una altra manera-, però que ets un inepte pel que fa a la intel·ligència. (...)” (Pàg. 196)
Homer. L’Odissea.
Barcelona: La Magrana, 1998


Potser és divertit, envellir. Com més vell et fas, més records tens. I encara que el propietari dels records deixi d’existir, potser aquests continuen vius, flotant en l’aire, fonent-se en la pluja i penetrant la terra. Potser després de córrer per molts indrets es fiquen dins el cor d’algú altre. Potser són les entremaliadures dels records d’una altra persona allò que ens fa tenir la sensació d’haver estat ja en un cert lloc, tot i saber que és la primera vegada que hi anem. (Pàg. 136)
Yumoto, Kazumi. Els amics 
Barcelona: Cruilla, 1997

19.11.10

El senyor gerent els informa de dues gangues

Ahh, els emprenedors americans,.... no deixaran mai d'encisar al senyor gerent amb les seves iniciatives comercials i de negoci; i constantment li recorden que entre ells hi nosaltres hi ha molt més que tot un oceà.

Patrocinat pel Doctor Muerte, es clar...

Un AK-47 per una fregoneta ??  Quina gran idea... imaginin-se vostès trobar-se en un embús... ra-ta-ta-ta....
Imaginin-se vostès arribar a Can Fanga i trobar-se una senyal de 80 km/h... ra-ta-ta-ta...
Imaginin-se vostès trobar-se un tunero... ra-ta-ta-ta...
Deliciós....

En tot cas, el senyor gerent creu que la transmigració d'aquesta lloable iniciativa empresarial al nostre petit racó de merda, hauria de ser quelcom similar a això:




Sí,...sí.... el senyor gerent comprèn que aquesta idea de negoci no té tanta trempera com l'anterior, ... però pensin un moment només... de cagar tothom caga, i per tant, el primer desgraciat que no pogués prémer més l'ullet davant el desbordament fecal diari, seria el que (per collons) s'hauria d'emportar a casa aquests dos "figures", deixant a la resta de la societat tranquil·la.

Au, estiguin bonets.

Inventari: el blog Ausente, els malalts
.

17.11.10

El senyor gerent emet els espais electorals previstos per la llei i tal i tal i tal i tal...

Bàsicament...
manifestació barcelona 1

















... de la dictadura a què els partits polítics democràtics ens tenen immersos.
... de la manca d'humilitat i de raciocini en els principals liders (?) polítics.
... de la poca responsabilitat de tots els que ens manen, i de les ganes de tenir una poltrona tots ells.

... de les vergonyats declaracions que tots plegats arrojen duran els dies de campanya, tot i saben que són falses,   o que són demagògiques, o que senzillament, són paper mullat.
... dels titafluixes de periodistes (?) de la CCRTV... si no estan d'acord amb la censura que els foten els partits polítics, una de dues: o que no currin o que dimiteixin. Quina mariconada sortir a la tele dient que no estan d'acord.... neu a la merda... uns altres que no volen deixar la poltrona...

... En fí, de tantes i tantes coses, que tots vostès podrien aportar i dir, que encara els fills de puta s'estranyen de la desafecció entre la societat i el sistema polític.

Estiguin bonets i no desesperin.  Sempre poden votar al Partit dels Caçadors...

12.11.10

El senyor gerent fuma i té una revelació (a.k.a. El sermó de la taverna)


En un principi, el Verb deixà pas a l'anyell, i aquest, escarmentat pel que veia, pel que trobava, per la llenya que rebia i per tot el que, acollonit, li prenien, va deixar pas a l'Odi...
(Escriptures, llibre 69, epígraf 666)

I en veritat us dic que arribarà el dia en que aquesta societat de merda, aquesta humanitat hipòcrita, aquest món tant mentider, aquest tinglado amb cap de lleó i peus de llautó, de peus oxidats pels pixats de gossos, vells i borratxos que inunden tots els tristos racons de les nostres agres, grises i anonimes ciutats, caurà a terra i mossegarà la pols, ....

I serà l'hora en que el banquer caldrà que pagui la seva supèrbia, i ho haurà de fer aixugant la nostra merda i els nostres culs amb els seus desitjats bitllets...
I serà el moment en que el Papa haurà d'obrir l'ullera per ser sodomitzat per un cardenal idòlatra de sexe femení, amb un nabo de plàstic....
I serà l'hora en que els tuneros hauran d'anar amb una bicicleta elèctrica...
I també en aquesta hora els teixits dels jerseis Lacoste, es desfilaran tot sols...
I després, els 4x4 de mira'm i nomtoquis, els Audis-BMW-Mercedes... deixaran de ser un cotxe aparador per esdevenir un cotxe cel.la, en la que els seus propietaris restaran tancats per sempre més, alimentant-se de la seva pròpia merda...
I serà l'hora en que tota la gent que fa servir bosses de plàstic per anar a comprar, anirà a fer companyia al Papa, en el seu procés de dil.latació anal...


Oh, síiii....germans, en podeu donar fe. En veritat us dic, que aquests dies arribaran.


Seran dies de dolor i pena per als que escolten les carcasses musicals buides dels Mishima, els Manel i similars, doncs de les incultes i vagues orelles de tots aquests, la Llesca en farà néixer singles de Las Grecas,...
Seran dies de dolor i pena també per aquells qui compren el diari, miren les notícies o escolten els butlletins a la radio, sense ser capaços de qüestionar-se tot allò que senten, doncs el Sr. Valero els portarà a passar-se l'eternitat a Intereconomia fent de becari català.
Seran dies de ràbia, tremolors i llonganisses, per tots aquells que tenen un cony de gos i viuen a ciutat, doncs les cadenes cauran i l'animal passejarà a l'home, mentre en Pere Llufa els anirà fuetejant el cul a tots plegats.


Ohhh , siiii.... El moment de joia que tots vosaltres, volguts odiats, esteu esperant, està proper a arribar. Així ho diuen les escriptures

El moment en que tots aquells que van per la vorera con borderlines sords i egòlatres, sense deixar-te passar... per ells està feta la màquina esbudelladora del Doctor Muerte.
El moment en que tots aquells que porten rastes, mocadors al coll i pantalons quatre talles mes grans de lo normal, s'aturen davant l'èxtasi comprador compulsiu online de la Srta. Noa (alies Malsonia) i entren a l'infern del Zara i en surten nets, pelats i modelats per encaixar en aquesta societat, sense cap oportunitat de queixa prèvia.
És en breu que s'aixecaran les polloses cortines dels escenaris i tots els Joels Joans, Bieitos o faunes similars, veuran per primera vegada en sa puta vida, que aquesta societat no és un teatre, gràcies a la informació rigorosa que Neardenthal Total. els injectarà pels forats del nas.


Ahh, glòria, glòria i odi...és clar que síiiiii. Al·leluia, al·leluia, al·leluia....


Al·leluia pels qui monten un xiringuito independentista responent a egos personals, ... perdoneu-los perquè no saben el que fan.
Al·leluia pels qui van a comprar el dissabte a la tarda a les grans superfícies, ... ignoreu-los i escopiu-los perquè saben ben bé on es foten.
Al·leluia per tots aquells qui volen deixar de fumar, ... perquè cauran en el parany de la droga dura, la neurosis, el sobrepés, el parricidi o es quedaran sense ungles.
Al·leluia per totes les Jeniffer Nini i per tots els Jonathan Nini ... perquè podran tenir un curs subvencionat per la Generalitat i pagat per tots vosaltres.
Al·leluia per tots aquells que vulguin estudiar disseny gràfic,... perquè acabaran tocant el piano en una casa de putes.


El senyor gerent us estima a tots per igual (però si teniu tetes,... una mica més) i us adverteix amb veu de tro, cor d'al·liga i merda de colom que foteu bondat.


I que fotin bondat també tots aquells creatius publicitaris endiosats que cada any foten l'anunci de l'Estrella Dorada a la Formentera guay, al Cadaqués pijo, o a Can Caga i Reventa...   si no volen que el senyor Txisky els canti en llatí totes les marques de cervesa que ha tastat i al final els llegeixi el futur en el fons del seu cul.....
I  que fotin bondat també, els funcionaris amb un 5 % menys de nòmina. Que no es moguin un pel i que no protestin, o el senyor CETINA els farà retornar totes les hores que han estafat.
I que no fotin gaire merder les mares que van a buscar el nen a l'escola amb un cotxe familiar i aparquen entre el pas zebra i la vorera, perquè la Srta. Tiquis ha fet un curset de sicari malvat, especialitzat en arrencaungles i dilataculs....
I que no toquin el voraviu els pseudo modernets-guays que es dediquen a ajuntar quatre paraules i diuen que fan haikus, perquè el mecànic emprenyat també sap fer anar la rematxadora...
I que vigilin els usuaris del DIR i altres merdes similarts, perquè en Remitjó els hi prepararà una paella on l'arròs, talment com el mite de Prometeu, anirà brotant cada matí dels seus lacrimals enlleganyats.
I que no vadin els que malomplen els seus estòmacs amb merdes ràpides de MacDonald's, Pans o  BurgerKings de l'ala, perquè la raTeta els afartarà de truita de patates grillades i ous fètids.
I que els de Can Fanga no destrossin tant el català parlat, que sino vindrà el Gat Telèpata amb la seva cort de putes, per fer-los escriure la o amb un canuto mentre reciten dalt de tot de la Famille Sacreé, La Vaca Cega del Pere Quart.


Ahhh, hosanna, hosaannaaaaa dalt del cel de l'avern i de l'Odit,...compadiu-vos,... compadiu-vos ara que podeu de tots els fills de puta que conegueu...


Compadiu-vos dels desgraciats que llegeixen els llibres d'autoajuda, perquè el Sr. Mogdi els "ajudarà" de cop, sense voler, i el cap l'hauran d'anar a recollir a Lima.
Compadiu també als maqueros i a tots els enamorats de les maquinetes blanques amb pomes, perquè l'Anthony S, té una caixa plena de cucs per corcar-les
Compadiu-vos ara que podeu, compadiu-vos de tots aquells que foten el subnormal penjant els ninots del Pare Noël al balcó per celebrar l'època més ronyosa de l'any; compadiu-vos-en ara, perque quan arribi el Pare Bukkake amb la seva serra, tots aquests fills de puta no tindran aurelles.
Compadiu també a tots aquells que amb un criteri musical a l'alçada dels collons es gasten les virolles en concerts a la major glòria onanística d' U2, Bruspringstin, Colpleis, i merdes similarts, perquè na Iaia Punkarra té afilades les tenalles reventa-glands i xafa-clitoris.
I compadiu també, com no, a tots aquells pusilànimes que no tenen prou valor com per escriure un renec, un tacu, un mecagundéu, com déu mana, és a dir, amb totes les lletres, i, en canvi, s'escuden en l'utilització dels ****. Compadiu-los perquè el Sr. Josep, els farà escriure més de mil vegades a la pissarra de merda i amb la llengua: "Sóc un fill de pu**ta de mer***da".


Ahh siiiií, ja puc sentir el final de tot aquest filloputam... Ahh ssiiií, eleveu els cors, els naps i les mamelles i doneu gràcies de ser tant odiosos.

Odieu als que necessiten llegir el Fotogrames o el Cinemania per decidir quina puta pel·lícula del cony de multisales palometeres, van a veure, perquè el Sr. Sergi els posarà ferms mirant totes les pel·lícules del moviment Dogma amb agulles d'acupuntura als ulls.
Odieu als que no diuen el que pensen, i no pensen el que diuen perquè na Ni piu els farà llegir atentament amb els ulls girats del revés.
I pobres dels restrets, odieu-los també, abans que el Doctor J no els faci llegir el seu "Assaig sobre la caguera" per tal que puguin fer salivera i estovar la seva femta.
Odieu també als desgraciats, cenissusgafes i malastrucs, perquè el Sr. Albert, els hi prendrà la poca sort que tenen per revendre-la per quatre xavos als nens saharauis.
I odieu molt a les fleumes i a les estretes, abans la Srta Què t'anava a dir no usi a fons el desllorigador que els fa falta a aquest ramat de toies.

A l'infern també cremaran tots aquells participants, conductors, guionistes i escòria vària que intervenen en els programes de tendències, niu de morralla mudernilla, i concentració de gafapastisme a xorru. Tots ells, gaudiran de les classes particulars d'Odi dictades pel mestre Merdevalista, per tal que els aclareixi el que val la pena i el que no, mentre els hi reventa les morenes amb palillos xinesos.


I no precisament a l'infern acabaran totes les colles castelleres perquè quan el castell faci llenya i no es rebentin per ells mateixos, el Sr. Req, rematarà la feina, amb casc o sense.


Ahhh síiiii... Doneu gràcies, doneu gràcies...

Doneu gràcies de no ser com els que confonen Catalunya amb el Barça.
Doneu gràcies de poder invertir en el vostre país, ja sigui en peatges o en bons.
Doneu les fotudes gràcies per tenir un blog egòlatra i psicòtic amb quatre seguidors dropos, egòlatres i psicòtics també.
I vosaltres que sou dones, doneu les gràcies de no dir-vos Mascó, Cuixet, Chacón, Rahola o Asha Miró.
I vosaltres, si us penja quelcom majestuós entre les cames, doneu les gracies per no dir-vos Montilla, Mas, Rivera, Laporta, Herrera, Puigcercós o Carretero  


I envegeu... envegeu als que tenen la tita petita, perquè d'ells serà el regne de La Jonquera



Homes, dones, infants i perroflautes,... no tingueu por de l'esdevenir. Folleu el que hagueu de follar, odieu el que hàgiu d'odiar, però no perdeu el nord de la vostra vida.
Difoneu aquesta doctrina i serà salva la vostra ànima.

Podeu passar full (blog) en pau.
L'Odi sigui entre vosaltres.
Eimen.



P.S. Compadiu-vos del fill de puta del senyor gerent que ha comés pecat d'endogàmia. Quan el veieu, toqueu-li la titola suaument. Estigueu bonets, i ara sí, foteu al camp en pau...

5.11.10

El senyor gerent prefereix gastar-se els calés en pipes

Diuen que els catalans de les pedres en traiem pans,.... però el que no diu el refrany és que els catalans també som força gilipolles i  que part del que traiem de les pedres ho malgastem amb collonades hipòcrites i místico-polítiques molt allunyades de les necessitats reals de la nostra societat.

I vosaltres, petits merdosos, ja heu pagat entrada?
A aquestes alçades tothom té clar que la visita del Papa a Barcelona és un espoli econòmic, i per constatar-ho només cal tenir en compte els números que veus de la pròpia Església donen a conèixer (imaginint-se el que no se'ns explica).


Potser per això, perquè els que ens manen també s'han donat compte que la despesa de la visita de l'Emperador Sith és un escàndol que, vulguin o no, restarà inversions en altres projectes de la ciutat o del país, s'ha desplegat una gran cortina de fum per quedar bé amb el poble que al final és qui, vulgui o no, paga aquestes bacanals diplomàtiques.


El català, estúpids. L'excusa és el català. Així, des d'algunes plataformes s'esforcen molt en publicitar que el Papa parlarà primordialment en català per, d'aquesta manera, fer entomar millor aquest lladrocini a la societat catalana. Oooh, i no es pensin,... tots els catalanets, con que tenim tant refotut SENY, estem molt cofois i complaguts (cagumnosaltres...)

Imagineu-vos, volguts fills de puta, si el patracol orquestrat és clar, que fins i tot el paio alt i amb barbes del PP alaba que el Papa parli amb català.

Vibrador anal pontificat
Vostès creuen que val la pena?. El senyor gerent no. No creu que la difusió del català justifiqui pas ni aquesta despesa, ni els maldecaps que han de passar durant tota la setmana els barcelonins, perquè un paio fumat i vestit amb túniques blanques, que el porten amunt i avall en una peixera en rodes, que té un palau revestit d'or i obres artístiques d'un valor incalculable a Roma, i que fot una cara que fa por, reparteixi unes quantes hòsties en un cony d'església inacabada, i tot, en menys de 24 hores.

I ara?, algú s'estranya que la Generalitat demani calés per un tubo?

I aquí no acaba la cosa, perquè senyors i senyores, el Papa, a més de fer gastar calés als països allà on va, el molt cabró també fot negoci amb les seves mercaderies barates.

Estampetes, samarretes, cendrers, vibradors anals,... tot il·lustrat amb l'agradable careto del Pope.
Algú li sona d'alguna cosa, això? Eh, eh? 

Menys mal que encara queda una mica de sentit comú, oi?

En definitiva, volguts senyors i desitjades senyoretes, cornuts i baldats, ... com sempre.

Estiguin bonets i si es troben el Papa, fotin-li una escopinada diabòlica de part del senyor gerent.

4.11.10

El senyor gerent es rehabilita

Aquests dies el senyor gerent té molt poca feina. Només ha de complir amb els deures maritals (pocs i breus), parentals, domèstics i pixo-fecals. Thats all, folks.

La resta del dia el senyor gerent no fot res, ni l’ou. Bé si, té una hora dedicada a rehabilitació, que li ha permès experimentar en 25 anys d’antelació, com és la vida d’un jubilat.

El senyor gerent s’explica: sortir al carrer al migdia, quan la fredor de la matinada ja s’ha amistançat amb el sol. Caminar xino-xano, amb les mans a la butxaca, fins al centre de rehabilitació. Allà, fer 50 o 40 minuts d’exercicis cruixidors i malvats, que fan suar la gota gorda, i 10 o 20 minuts de xàxara amb els parroquians lesionats amb els que coincideixo. Per cert, saben vostès que per cada català lesionat fent rehabilitació, el senyor gerent compta una mitja de quatre cinc quillos lesionats? *Mode demagògic on* Ara ja poden treure’n conclusions racistes, sobretot al voltant de les mancances que tenen aquesta gent sobre la capacitat d’orientació en l’espai * Mode demagògic off *. 

Sortint de rehabilitació, un altre cop les mans a la butxaca, i per la vorera del solet, tris-tras, tris-tras cap a casa on el dinar espera per ser preparat, assaborit, digerit i cagat.

Fixin-se l’stress que porta a sobre el senyor gerent que fins i tot, al passar per davant d’un quiosc té temps de parar-se i llegir les portades de tots els diaris exposats a la paret i enganxats amb agulles d’estendre; ...que si El País fotent-se amb el PP, que si El Mundo fotent-se amb els socialistes, que si Periòdicos amb CiU i Vanguardias amb PSC,.... que si... cony ¡!!! Qui són aquest que tenen els pebrots de fotre aquesta portada?.... El Triangle?! Bravos i plas, plas, plasos...


Ara només manca que, en el proper número, la gent de El Triangle investigui sobre l’esdevenir professional a la política dels fills de puta. No troben?

Bé, ara el senyor gerent els deixa que ha d’anar a prendre la pastilleta, les herbes, i després de pessigar-se una mica la tita, farà una becaineta perquè està una mica cruixidet, pobret.

Apa, estiguin bonets.

Inventari: El Triangle
-

3.11.10

El senyor gerent s'adreça als pares

Arriba un moment en què tot pare està a punt de creuar la ratlla que el Dr. Muerte pinta sovint a terra. És aquell moment en que, el pare o la mare, estan a punt d'entrar al regne de la paranoia compulsiva i el de l'agressivitat innata.

I tot plegat no es deu pas a que els xavalets i xavaletes es puguin portar més o menys bé, sinó per la multitud d'intromissions publicitàries i institucionals que reben des que es lleven fins que se'n van a clapar.

Aquest també és el cas del senyor gerent, que veu com els seus xurumbels són víctimes de pressions de tota mena, provinents de diversos àmbits, i tot només per justificar la societat en la que vivim.

Per exemple:

Les modes de l'escola:
Paaapaaaaa.... que em compres els cromos de futbol?; Paaaaapaaaaa....que no em compres l'àlbum de cromos del Ben10?; Paaaaaapppaaa... vull uns tattos... (ara es diuen així, abans, de tota la vida, es deien calcomanies); Paaaaapaaaaa.... vull quem compris braçalets de formes (gomes elàstiques de colors i amb formes d'animals); Paaaapaaaa... vull quem compris unes lelykelly (sabates cridaneres amb purpurines variades); Paaaaaappaaaaa... PLASSSS !!!  (bofetada made in senyor gerent i a prendre pel sac la comprensió i l'amistat amb el fill que pregonen el cony de profes progres de la majoria d'escoles).

Els esmorzars i els berenars:
El senyor gerent està fins als pebrots que els xavals prefereixin una puta galeta (que tant poden trobar-se al súper, com que els hi doni un company de classe un dia qualsevol), a un bon entrepà de pamtomàquet amb pernil. I tot perquè el cony de galeta porta una figureta, un cromo o una merda similar.... Ahh ! i no diguin al senyor gerent que no comprant-ne s'acaba el problema, perquè, per aquells misteris de la vida, aquestes putes galetes, pastissets, cereals i altra merda de reposteria industrial sempre s'acaba creuant a la vida del xaval (diguin-li "aniversari d'un amic", diguin-li avis "amorosos", diguint-li "sortides amb l'escola").
És en situacions com aquesta, per exemple, on s'estimula el desarrelament patri i la negació de la identitat. Després que no es queixin de la desafecció.

Les sèries de dibuixos de fantasia:
Que impepinablement venen acompanyats amb el seu merchandising merdós. El senyor gerent es refereix a (i ni puta ideia de si s'escriuen així o no) bakugans, gormittis, ben10s, bladeblays, códigos liokos, etc... que presenten un missatge ful i una estètica molt barroera i molt mal futuda.  El senyor gerent no es queixa del surrealisme, la violència, l'egoïsme, l'alienació, presents en aquestes sèries, i ni tant sols de la manca de valors que ofereix. El que el senyor gerent no entén és la buidor del missatge que emeten. I,... si no hi ha missatge, no hi ha capacitat crítica, i si aquesta no existeix, l'intel·lecte és floreix,... oi que sí volguts fills de puta?.

Els canals de TDT de dibuixos les 24h.:
Putos i Sants a la vegada. Putos perquè els nanos perden el cul per arribar a casa, engegar la tele i fer zapping  entre els diferents canals infantils, dispensant la ment, i evitant la concentració en un sol canal o sèrie (no és d'extranyar tenint en compte la buidor conceptural a la que el senyor gerent es referia en el punt anterior). I Sants perquè, ... ja ho llegiran al final, hòstia.

L'adoctrinament para-escolar:
Fins a la pebrotada que l'escola reparteixi banderetes del Barça a tota la canalla per celebrar que varen guanyar la lliga o la Xampinyons, o no sé que..., la veritat, al senyor gerent se li'n fot. Els fills de puta del Barça tenen la vida solucionada; els fills del senyor gerent no.
És també aquest un bon moment per comprendre com s'inculca la doctrina de l'aborregament que tant ha reportat a la societat cafre de masses actual. És aquella doctrina, perquè ho entenguin, que fa que tots anem a veure les mateixes pel·lícules, ens trobem a la mateixa hora a l'Ikea-Alcampo-LeroyMerlín-Toysrus, llegim els mateixos llibres mediàtics de merda, i escoltem les mateixes putes cançons dels "40 principales"... En resum, l'aniquilació  de la capacitat de crítica.
Per cert, la camiseta del Messi, omnipresent a tots els patis escolars, se la foten pel cul, facin el favort.

Els putos joguets de plàstic:
Que a més de ser de plàstic merdós, estan plens d'enganxines que no enganxen, i carregats de piles, per lo que acostumen a ser joguets que juguen sols i que, per tant, no necessiten de cap nen o nena quels faci anar. Resultat: els papes de marres es gasten els calés en una merda que avorreix sobiranament al crio al cap de dos matins.
A banda, el mateix joguet pot presentar diferents acabats (per exemple, un puto bakugan pot ser vermell i quadrat, un altre, blau i arrodonit, i un darrer groc i amb forma de cagarro,...) i pel nen significa que són joguets diferents, i per tant no estaran contents ni si en compres un, ni si en compres dos, perquè sempre et dirà: Paaaaapaaaaaa... el (fill de puta) de l'Aleixxxxx el té de color rosaaaaaaaa... jo tambelvuuuuullll..... PLASSS, PLASSS i PLASSSSS (lamarequemvaparir, m'he deixat endur pel moment....)

Les marques:
Arriba un dia que el nen o la nena entra a casa i diu que vol unes sabates de forats (GEOX) com les del seu company de taula. O una maleta amb el símbol del "Visto" (Nike), o uns pantalons aixins, o una samarreta aixans... El senyor gerent encara té pendent aquesta fase evolutiva, però ja li tremolen les cames només de pensar-hi.  Sempre hi ha la solució d'anar a comprar al mercadillo de torn la còpia o el saldo amb la marca desitjada,.... però ailás!! els petits cabrons també se n'adonen dels saldos...

Les pàgines de jocs online a la Ret:
Ben gestionat, és un moment de repòs pels pares... almenys fins que els xavals no tinguin edat per descobrir els secrets que hi han més enllà del boto Inici, a la barra inferior del windows i experimentin els seus primers formatejos accidentals, o se'ls il·lumini la cara amb la puta pantalleta blava del windows.

Sí senyors, sí,.... el senyor gerent creu també que els pares són els màxims responsables de l'educació dels seus fills, més enllà d'escoles, societat consumista i Estat. Però collons, aquestes tres darreres institucions que tant s'omplen la boca de bones pràctiques, de solidaritat, de ciutadania, ...com toquen els pebrots i sovint foten per terra la feina dels pares.
La realitat és que avui en dia és molt xungo criar i educar als nanos d'una manera sana. No n'hi ha prou en desendollar la tele, perquè els estímuls publicitaris es troben a tot arreu i permeten que, finalment, la putrefacció publicitària de la innocència dels xavals s'acaba produïnt indefectiblement. No n'hi ha prou en desendollar la tele, perquè l'adoctrinament social paranoic arriba, tard o d'hora, a tot arreu, com vostès han pogut llegir en aquesta arrojada. No n'hi ha prou en desendollar la tele per tal que els nanos no perdin la fe en el proïsme, la igualtat, el compromís,... sobretot quant els seus mateixos profes els serveixen d'exemple i, a l'escola, els prenen com a rehens per negociar el seu sou amb la Generalitat, tot deixant als nanos sense excursions ni convivències.

Per això, els pares, i entre ells el senyor gerent mateix, cada cop més fan de tripes corassó, i acaben al·liats amb les mateixes tecnologies que el diable ha posat entre nosaltres i els nostres nens....Ahh.... divina TDT, Ahh, adorat Internete, que permeteu gaudir de 60 minuts de tranquil·litat als pares.

Aiii els nens, són tant macuuuuss.....



Estiguin bonets.

28.10.10

El senyor gerent no inverteix en vísceres (2)

Segueixin aquests consells i veuran com de l'aire
cauen vaixells, cotxes i diners
Com deia fa uns anyets en Karlitos, un fulano barbut sense gaire capacitat de predicció, un fantasma recorre Europa el món, i no és pas el fantasma del comunisme, no. Són els fantasmes i monstres del capitalisme, sistema econòmic que, com l'au fènix, no esgota mai la seva capacitat d'auto-reproducció davant de qualsevol crisis política, social o econòmica.

Però el capitalisme necessita combustible per sobreviure, i quan les bombolles online esclaten, o quan els pitafis hipotecaris esquitxen a tothom, llavors és el moment de buscar nous horitzons, i, d’acord amb els temps en que vivim, en que qualsevol iniciativa ha de contenir una part d'ètica (si això és possible i no va contra el negoci) i de bonhomia, llavors els capitalistes anem a buscar assedegats l’abeurador que són els països pobres i veiem que en podem treure. I com ho fem? Creant la propera bombolla, o si ho prefereixen, constituint la gènesis de la següent crisi mundial. I tant panxos, tu...

Tal i com els deia ahir, els ensenyaré com collons han d'invertir en aquest món de merda, un cop eliminada l'intentona cardíaca de la Generalitat (per moñes):

Primer, evitem inversions en actius (que tant dèbils s’han demostrat) i ens mirem amb ulls de sangonera qualsevol fet, fenomen o acció en el món que es generi autònomament i no requereixi gastar ni un duro per la seva manifestació.... què? com diuen? el canvi climàtic i les seves conseqüències...?  Bravo, bravo !!!!

Segon, com que el capitalisme es bàsicament risc (control·lat, això sí),... perquè no muntar un tinglado al voltant de tifons, terratrèmols,  pluges torrencials,  inundacions i huracans?. Per què no muntar un nou joc, diguem-ne el Monopoly o la Ruleta de la Catàstrofe, en el que els grans inversors s’hi apunten pels grans guanys que hi ha previstos? (recordin que una altra de les característiques del capitalisme és entrar en joc dels primers, perquè després ja es un devaluat café para todos).
Ooooo quina mala sort !!!! Li ha sortit la casella
del  Tsunami ... llàstima dels morts perquè
per culpa seva vostè ha perdut
uns quants milions

Així és estimadíssims cabrons... El senyor gerent creia que ja ho havia vist tot, però ara s’ha trobat amb que les inclemencies catastròfiques causades per la Natura (quina filla de puta aquesta Natura), passen a ser carn d'especulació i motiu de benefici per uns quants (pocs) fills de puta. El senyor gerent els presenta els Bonscat, o bons sobre catàstrofes.

Aquest producte no és més que un sistema per tal que les companyies asseguradores no es quedin en bragues cada cop que el Molina s'equivoca a l'apretar el botó del comandament quan fa el temps a la tele i desferma un tifó a Filipines o un huracà al Carib. Així, aquestes companyies emeten bons retribuïts que els inversors compren. En cas de desgràcia: els inversors es queden sense interessos (o sense capital, segons les condicions) i l'asseguradora té prou capital (dels inversors) com per pagar els desperfectes sense despentinar-se. En cas que faci sol: (i per tant no la palmi ningú per onades gegants, huracans, etc...) els inversors cobren el cupó dels bons, cosa que li surt molt més barat a l'asseguradora que no pas pagar la reconstrucció d'una zona catastròfica.

Aquest producte ha tingut un gran èxit en aquesta primera dècada del segle XXI, tant que fins i tot s'ha creat una mena d'índex: l'Swiss Re Cat Bond Price Return que orienta a l'inversor assedegat oferint-li informes, estadístiques, sèries històriques metereològiques, consells d'inversió...

Si féssim cas d'un conservador capitalista creuriem que aquests productes són un avanç en desenvolupament i solidaritat, doncs el sistema permet que les ajudes econòmiques siguin immediates en cas de catàstrofe.
En canvi, si féssim cas a un progre desorientat, ens diria que els bons cat, lluny de servir al desenvolupament social, només enriqueixen uns quants (inversors i asseguradores, que deriven els seus costos d’aquesta manera tant elegant).

En fi, el senyor gerent ja els ha advertit i ara vostès ja saben una cosa més. Faci'n-me el favor i no inverteixin les seves grans fortunes ni en desastres naturals ni en patriotisme de saló. Facin-ho en el wondrebra o en fils de coure, que tenen més futur.

Estiguin bonets.

Inventari: Catbons, catbons, i més catbons

27.10.10

El senyor gerent no inverteix en vísceres (1)




El senyor gerent no deixarà mai de sorprendre's de la capacitat argumentativa de l'ésser humà per aconseguir rascar calés. Sobretot, quan els raonaments evoquen al sentiment, al cor, a la víscera.

Així, ja fa dies que ens estan inflant l'olla amb missatges de la propera marató televisiva per curar malalties i coses lletges; mentre que de forma continuada, al llarg de l'any, ens posen el caramel a la boca amb publicitat de pots de loteria multimilionaris que ens fan somniar en la millor de les vides, o, de tant en tant, mentre sopem, ens trobem alguna imatge de negrets amb panxes inflades i ulls plens de mosques que ens demanen calés per les ONG's salvadores.

Ara però, tenim una nova petició pecuniària en marxa que també fa servir el cor per fer xantatge atraure , i aquesta vegada, l'emissor és el nostre govern, la Generalitat de Catalunya. Resulta que, com que el primo de zumosol és un fill de puta i no ens dona gaires diners, la Generalitat s'adreça al poble i ens demana diners per invertir en hospitals, carreteres, escoles, investigació ..., infraestructures capitals totes elles per engrandir el país. Què bé i què maco, oi?

Tots i estem d'acord. No hi ha possibilitat de resposta negativa a una petició tant patriòtica i que, d'altra banda, està força ben retribuïda (tot cal dir-ho), i tant ben argumentada (seny, seny, seny, els catalans caguem seny !!!!!)

Així ho pensen molts catalanets que fan cua des de fa dies als taulells de les nostres estimades entitats financeres prestamistes i usureres, per complir amb el seu deure (i dormir tranquils al vespre, un cop han tancat la botigueta).

El senyor gerent, home de cor, també es grata la butxaca però en comptes de diners, el que s'hi troba són els seus collons, inflats com pilotes i per això comença a preguntar....
  • senyors de la Generalitat, amb el que recaptin, també finançaran les campanyes publicitàries institucionals (com la de les properes eleccions) que costen un picu i que no serveixen per una merda?

  • senyors de la Generalitat, ens poden informar de la despesa prevista pel finançament públic als partits polítics amb representació al Parlament i sobretot, per què aquesta s'ha incrementat en un 9 % en època de crisi?

  • aquests diners serviran per ajudar al Benach a acabar de tunejar el seu Audi?
  • senyors de la Generalitat (del color que sigui), amb els diners del seny català, pagaran les factures dels informes inútils encarregats pels diversos departaments de la institució?

  • senyors de la Generalitat, amb la confiança econòmica que sol.liciten als catalans també faran front a les múltiples plantilles de treballadors contractades a grans empreses de serveis en concursos públics i que sovint poden duplicar el propi cos funcionarial?

  • senyors que maneu, amb aquests calés també finançarem el Palau de la Música?

  • i finalment, senyors polítics, per què no donen exemple, amb el cony de sou que tenen i que els paguem?

Cony, cony, cony, quantes preguntes que floten en l'aire oi?
Saben què? El senyor gerent fart d'invertir en el país cada cop que circula per autopistes, o cada cop que ha de passar per túnels, o vol visitar museus públics, o per cada cop que rep una atenció de merda per part dels funcionaris d'aquesta administració, segurament invertirà en opcions menys patriòtics i menys viscerals.

Agafin llapis i paper i, si tenen quatre xavos (bé, uns quants milers de xavos), oblidin la pàtria i apuntin-se al capitalisme més descarnat i salvatge,... al capitalisme més egoista, fred i calculador.

No, no, el senyor gerent no els està parlant de la Borsa, ni del puto Petroli, ni de comprar Or, no, no..., això són menudències.

El senyor gerent els està parlant d'invertir en desgràcies humanitàries.... Segueixin llegint demà, volguts fills de puta, i en sabran tots els ets i uts.

Ara els haig de deixar que començo a notar els primers símptomes d'un derrame fecal extrem.

Estiguin bonets.