18.9.12

El senyor gerent respon una carta





Senyor,
El senyor gerent acusa lectura somera, superficial, displicent, fraccionada, i desinteressada de la circular difosa fa poques hores pel seu entorn i que sembla que vostè inspira i signa sota els efectes d'algun narcòtic o alguna demència que l'impedeix de recordar.

Al respecte, i com a contesta de la mateixa, al senyor gerent només se li acut respondre-li amb unes paraules que segurament li sonaran i compartirà plenament:


POR QUÉ NO TE CALLAS


Sense res més a dir-li, i esperant no saber mai més res de vostè ni dels seus, el senyor gerent s'acomiada de vostè.
Estigui bonet, Borbó.
El senyor gerent.

13.9.12

El senyor gerent no celebra l'aniversari

Cantar diuent?
..muahaaha muahahahahaa!!!!
Ja sabran perdonar al senyor gerent però ell no pensa celebrar els 50 anys... els 50 anys que Raimon va començar a cagar en públic a Barcelona ciutat.
                                                         
Si, cagar, cagar... perquè cantar, el que hom pot entendre per cantar, aquest paio no n'ha tingut mai ni puta ideia.

Ja està bé de tanta Nova Cançó i de crear un panegíric al voltant dels 16 chochus i de tota aquella generació de monyes. Collons, si un era dolent, l'altra fotia irritació de colon a l'instant. Pensar que aquell jovent dels anys 60 agafessin com a referent cultural aquesta colla d'arreplegats....bruuuufff.... fa, encara avui, grima.

Senyor gerent, senyor gerent, l'està cagant de dalt a baix. El que el públic volia d'aquesta gentussa era la queixa, la crítica, la rebel·lió contra la dictadura... no pas l'art musical.

Ni queixa ni polles, estimats odiats. Pensar que una mica més al nord, en aquell territori infecte que s'anomena França, la joventut de la mateixa generació es dedicava uns anyets més tard a arrencar llambordes i a capgirar cotxes de policia tot protestant contra el sistema democràtic; que a l'altra cantó del xarc, els reaccionaris de la mateixa edat s'estaven preparant per bombardejar, aniquilar i subjugar la gent del Vietnam, i que a l´únic pais amb una mica de cordura per l'entonses,  la Pèrfida Albión, naixien els Rolling Stones i els The Animals mentre aquí, les grenyes polloses d'elles i les potes d'elefant d'ells, nomès perdien el cul tirant estaques i cantant al vent... colla de pringats!

Al senyor gerent no li estranya pas que ara foti 50 anys, succeïssin grans desgràcies... les riuades del Vallès amb més de 800 damnificats entre morts i desapareguts, la gran nevada del Barcelonès...o la boda entre el Juanito i la Sofia... i que collons s'esperaven? Es pensen que la Natura resta impassible davant les grans aberracions? Ara i aquí, el senyor gerent sentencia que tota aquella generació de bledes i titesfluixes en són els responsables últims. Que cremin al cel per aquest motiu!

Què collons és això de reivindicar-se escoltant la Marina Rossell? què significa emocionar-se escoltant el Juan Manolo Serrat? Com es pot fotre palles un amb la Mª del Mar Bonet? què vol dir l'autenticitat escoltant la veu de garrafa de Pi de la Serra? per què Espinàs, autor de A peu per Mordor* entre d'altres es fot a cantar i ningú li fot un roc al mig del cap? i...finalment...la Pregunta: quan collons es traurà la gorra el Llach? (potser quan els polls que deu criar ja siguin momificats?)

Cagumlaputa, cagumlaputa...entenen ara perquè en aquest país ha manat Convergència i Unió durant 30 anys i ara ens toqui, a més, aguantar el repicó?


Calli, gerent, calli... estic que trec foc pels queixals....
Però el més greu de tots, volguts odiats, el més greu de tots és que tota aquesta tropa d'indesitjables, lluny de ser coherents amb ells mateixos i de dir-se: "Fins aquí arribo, nanos. Aquests ja no són els meus temps", els molt cabrons han aguantat any rera any, vivint de subvenció institucional, de concert tronera a la Festa Major, del prime time de la tele 3 (la seva), i de revivals varis.
Redeu! que fot por veure'ls per la tele...tanta arruga, tanta pata de gallo, tanta pols en definitiva.
Tant de bo la Parca hagués triat millor i no s'hagués emportat a l'Ovidi Montllor, el bé negre de tota aquesta colla, i per aquest mateix motiu, l´únic amb coneixement de causa, l´únic amb art i dignitat.

En definitiva, cançó protesta? volen cançó protesta catalana, fills de puta?




 


Au, estiguin bonets.

* El xisto no és del senyor gerent, que consti. Només l'ha vilment, recuperat per l'ocasió.

7.9.12

El senyor gerent turisteja


Volguts odiats,

Alguns de vostès encara deuen d'estar immersos en la crisi post-vacional, tot llimant-se les pelleringues de pell cremada mentre la seva ment encara se’ls escapa pels inhòspits racons que han trepitjat aquests dies d’estiu.

I segurament que, com a teràpia reparadora, ocupen el seu temps en fer recopilacions de fotos instagramades per amargar l’existència a amics i familiars (cosa lloable d’altra banda) o, si no són tan moderns, acabant de calcular la hòstia de la Visa que els està a punt d’arribar.

I bé... satisfets?

... en aquests temps que els turistes han foragitat als viatgers, i que, per la mateixa quantitat de calés, qualsevol fill de puta pot triar entre anar a fer la compra setmanal a la Corporació Dharma al Mercadona del costat de casa o anar a comprar un perfum de saldo al Harrods de London City en 48 hores, el viatjar com a concepte s’ha convertit en un producte de consum banal, superficial i sobretot, hipòcrita.

El síndrome IMSERSO s'ha generalitzat a tots els segments de la població, independentment de l'edat i de la posició social. El que ara es porta és fer km. i més km. per arribar a un destí llunyà (punt clau), admirar en viu els horitzons que hom ha vist centenars de vegades per tele i fer-s'hi la foto (segon punt clau), i destinar part del viatge en acudir a comprar als establiments comercials de franquícies/marques globals que no tenen cap mena de diferenciació amb les mateixes del país d'origen;  per tornar a casa tot portant la bossa de l'establiment ben visible per lluir el topònim habitualment imprès (tercer punt clau).

En definitiva, pel senyor gerent viatjar  fer el turista s'equipara a una mena d'experiència en un parc d’atraccions mundial, orientat al consum i a la frivolitat, a l’experiència superficial i asèptica i a la comoditat tingui el cost (social – mediambiental-econòmic) que tingui.

I viatjar què és, eh senyor gerent julai?

Ah amics, viatjar és una experiència pròpia ja del Romanticisme, força allunyada de les possibilitats dels desgraciats que formen el 95% de la població (vostès).
Viatjar, amics, no és nodrir l'ego per fer-ne lluïment snob després... viatjar és nodrir l'ego amb unes ànsies de coneixement, de vivències i d'experiències, amb la finalitat de forjar el caràcter, o d'enriquir el coneixement*.

Què?... no? Mirin, contin amb el senyor gerent els turistes que coneixen de primera, segona o tercera mà...

- són viatgers o són turistes els guiris que inunden determinades ciutats per fer-se operar la miopia, per procurar-se una inseminació in vitro o per inflar-se les tetes (elles) o allargar-se la tita (ells) ?

- i els que opten per nar a prendre unes aigües termals a can pixa rellisca, siguin iaios (per prescripció facultativa) o siguin modernets-casuals trasnotxats (per prescripció reputativa)?

- s’imaginen un viatger a Thailandia contribuínt al proxenetisme? No, sempre serà un turiste. Potser el mateix que, amb l’excusa admirar grans paisatges i sentir el contacte tel·lúric de la natura desfermada aprofita el seu viatge al Triangle de l’Opi per carregar la motxilla de brown sugar 
(pam-pam-pam: triple combo turisme sexual – turisme de droga – turisme ecopolles)

- i si volen seguir amb el contacte amb la natura, però fugint de l’exotisme ens trobem els turistes rurals, els que escolleixen lliurement trepitjar fems i menjar fuet a tot hora en un mas (alguns amb sort, encara troben cases autèntiques, no barraques forjades de Pladur i Ikea i forrades de pedra artificial per fora). Aquests xiruqueros prefereixen fer-se despertar-se pel campanar del poble a les 3 del matí o pel pollastre fill de puta a les 6:30, que gaudir de barra lliure d’alcohol i practicar esport a Lloret (balconing n'hi diuen?) o a celebrar un comiat de solteria de 24 hores en plena Rambla alcohòlica de Barcelona (diuen que cap i capçal de Catalunya, escoltin... tot i que el senyor gerent no s’ho creu pas. Tothom sap que la capital de Catalunya hauria de ser Sant Pere de Torelló o Calldetenes).

- i si l’experiència natural no els reconcilia amb vostès mateixos, fills de puta, provin el turisme religios o new age (ve a ser the same): Jerusalem, Fàtima, Lourdes, el Valle de los Caidos, el Fort Knox Vaticà, Camí de Santiag (quanta hipocresia especialment en aquest).... facin, facin.... sempre podran aplicar-se l’etiqueta de cultural, d'anti-stress, o d’esportiu a la mentida que triïn per sentir-se bé amb vostès mateixos...

- ara, que per sentir-se bé, què millor que omplir-se la panxa i buidar la cartera amb el turisme gastronòmic. A pagès esperen amb candaletes tots els passarells pixapins que es vanten d'haver menjat aquí, d'haver degustat allà, o d'haver cagat esferificat més enllà.

I recordin... su diu Adam "Estòmac Hipetròfic" Richman

- si el que es vol es animar l’autoestima, tot buidant la panxa i la cartera a l’ensems, visitin desgraciats d’arreu del Tercer Món (Spanya no compta) i facin veure que els ajuden tot col.laborant amb projectes ONG (i pseudoONG) dissenyats per exprèmer al màxim les aportacions pecuniàries dels incauts progres-jipis-solidaris.



- diuen que vostès són viatgers turistes d'aquells que es tornen morenos fotent cues de 2 hores mínim per entrar a museus massificats on les principals atraccions (imposades per Bilderbergs, Opus, Illuminatis, Le Siècle varis, i sobrevalorades per la massa ignorant) ni es veuen darrera de centenars de clatells i colls tensats fins al límit.

- i se n'han trobat d'aquells altres, que foten quilòmetres i quilòmetres d’avió-autocart-cotxe per tirar-se per una tirolina o per baixar un riu o un gorg? Buff... no, gràcies. El senyor gerent els assegura que baixar pel costat del riu Ripoll també pot ser una experiència igual de adrenalítica (i traumàtica).

En definitiva, viatjar turistejar avui en dia no és una opció personal, reflexionada i escollida. Fer el turista és avui en dia, obrir el Let's bonus o el Lastminute del moment i veure on (ells... ELLS) et porten.

I el senyor gerent, ara, els repeteix.... satisfets de les seves vacances de merda?

Ah, però no desesperin: per l'any vinent hi ha solució... dues concretament...

Per vostès:

- sol i platja (o riu o llac o bassal) per reposar els ossos a 35º tot albirant tetes, pits, mamelles, culs, pitreres i paquets a l’horitzó mentre airegen la seva anatomia. És la menys traumàtica, nostrada i accessible per ser sincers amb vostès mateixos: adaptació a l'ecosistema.



Pel senyor gerent:

- tornar a cremar-se les pestanyes tot fumant pitillu rera pitillu, hidratar-se amb cervesa de tant en tanc, sucar la seva humanitat cada 15 minuts en una piscina per ell sol,... i reflexionar, sobretot reflexionar molt.


Estiguin bonets.




P.D. Bah! No s’ho creguin pas tot això: l’any vinent, la seva aposta ha de ser el turisme de creuer: la màxima expressió de totes les virtuts exposades, en un entorn tancat sense escapatòria durant 5 dies.
Ahh! si Marco Polo aixequés la tita el cap...


Cambrils-Badalona-Andorra-Marsella al seu
abast en un meravellós creuer pel Mediterrani

* ras i curt...amb la finalitat de follar, vaja.