1.7.10

El senyor gerent diserta sobre la teta


Perdonin la tardança i permetin al senyor gerent, que en un dia tant assenyalat com aquest, pugui recordar els seus pinitos en la docència i els ofereixi una petita reflexió de temàtica antropològica.


I diu...
El fet és que l'home, al llarg de la història, ho ha tingut sempre clar: la dona es bàsicament un compendi de corbes carnals. Ras i curt, s'evidencia doncs, que el concepte “pit i cuixa” és vigent, doncs, des de les èpoques prehistòriques i s'ha anat consolidant al llarg de les diferents èpoques.

Ara bé, si els cosins del neolític eren clarament atrets per cuixes i ventres ben farcits, sense cap rastre de magruna ni costellam, en els nostres dies l'objectiu primari de la masculinitat ha anat ascendint libidinosament pel cos de la dona fins aturar-se a l'alçada del pit.
Aquest fet no només es deu a la gràcia innata del cervell masculí, sempre en mode "search & locate", sinó que el senyor gerent s'atreviria a dir que principalment ha estat gràcies a l'alliberament tetari de les fèmines (ben currat noies!!) que poc a poc han anat guanyat llibertats i, per tant, expressivitat.


La dona, doncs, pren consciència del seu cos, i paral·lelament les tetes guanyen protagonisme en la reafirmació de la personalitat femenina, aupats (mai més ben dit) pels principis de la moda al llarg del segle XX (sostenidors, bikinis, wonderups i altra ferralla similart).

Així, l'home passa de no caçar papa en tema mamari durant segles a, de cop i volta, trobar-se flotant en una abundància paradisíaca. O dit d'una altra manera: hem passat d’una situació de recatisme intolerant a una exhuberància miraculosament pornogràfica a l'hora de mostrar total o parcialment atributs pectorals femenins on sigui i quan sigui i de quí siguin.

Per això l'home, - el mascle-, per sobreviure en aquesta selva, ha hagut d'aplicar una jerarquització del nostre objecte d'estudi que li serveixi per poder estructurar la seva relació amb l’entorn. Així, resumint podríem afirmar que el bust femení pot jugar tres rols ben diferenciats en la ment simple però lògica de l'home:


EL PIT
Primer tenim la figura del pit, aquella part anatòmica femenina que ja sigui des de la nostra tendra infància o després, amb el pas dels anys, primer des d’una proximitat alimentària i després, endreçat entre vestits més o menys acurats, ens acompanya en el nostre dia a dia.

La gestió del pit i la definició del seu lloc en l’aparença externa conforma l’estil de la dona dels nostres dies i el reflex de la seva personalitat. Per això, sovint, la mirada primària masculina és més abstracta i no concentra la seva intensitat en el pit (que també), sinó que cerca altres inputs per crear un patró de femella que pugui ser ràpidament identificat, i per tant avaluat des de la perspectiva del caçador.

En resum, quedem-nos amb la idea, estimats companys, que ben endreçat, el pit és suggeridor, és elegant. Es iniciàtic. El pit és la pulcritud, la façana civilitzada de la teta, la contenció formal del desig.


LA TETA
Quan el percentatge de tèxtil que cobreix el pit es minimitza, quan es retira el vel de la roba, és llavors quan entrem en el territori de la teta, que de fet és la categoria universal del bust femení. Quant el pit perd la seva tendra innocència, quan el botó es descorda, quan la samarreta deixa veure el naixement del pit, la vall de la regatera, les turgències suaus agombolant-se al ritme del caminar, llavors ja entrem en la categoria de la teta pura i dura.

Es aquí, amics, quan l’home ja no pot reprimir la seva programació biològica. Es aquí quan el pit deixa de ser pit, com a part del cos femení i es converteix en objecte de desig sexual per se. En aquest moment, senyors, la teta té vida pròpia, i ja no cal que vagi acompanya de cap cara, i per tant, per cap personalitat.

És un tema purament físic i per això, els ulls dels homes en aquesta etapa faran el recorregut d’identificació visual de tors en amunt, i no al revés com en el cas dels pits. Les expectatives que la teta ofereix, provoquen l’activació immediata de l’atenció masculina. La producció industrial de testosterona.

Perquè la teta és la musa de la poesia, l’argument de l’adolescent, el vici de l’home madur. En definitiva, la teta és el nirvana; la piscina en la que qualsevol mascle li agradaria submergir-se contínuament.


LA MAMELLA
Però quan el paradís bucòlic s’ennuvola, quan el cel blau que embolcalla la teta deixa enrera la seva condició de celestial, quan l’art i l'estètica deixa pas al cel del vici i de les baixes passions, quant l’atracció biològica es converteix en un desig carnal atàvic dominat per la irracionalitat, llavors ens trobem amb la mamella. Per definició la mamella no és ni bona ni dolenta, és simplement escandalosa pel que suposa de causa d'enajenació mental masculina.

La categoria de mamella s’assoleix quan la teta perd la seva personalitat i savoir faire, per convertir-se en protagonista dels impulsos més esbojarrats de l’ànim masculí. La mamella és la germana gran del pit i de la teta, i és la que s’ho deixa fer tot.

La mamella permet grimpar, escalar, caure i rebotar, perdre’s,.... La mamella ofereix una infinitat de propostes lúdiques, i poc importa res més. En definitiva, com va dir aquell fill de puta, doneu-me una mamella, i podré moure el món.


MIDES I FORMES
Però amics, una variable que afecta al nostre objecte d’estudi, i segons el senyor gerent afecta de forma greu, són els aspectes formals i estètics, sobretot en l’àmbit de pit i de teta.

Com que aquest tema també donaria per un seminari de 4 crèdits mínim, passarem per sobre del desenvolupament teòric i anirem directament a la conclusió:

- pel que fa a la forma, la masculinitat presenta dos fronts en clar desacord: el grup de la teta rodona i el grup de la teta respingona (o teta optimista). La veritat és que, en opinió d’aquest ponent, el millor grup és el tercer en discòrdia, que representa a tots aquells que tant li foten una forma com una altra si hi ha oportunitat real de tocar, llepar o grapejar.

- pel que fa al tamany, ens trobem tres quarts del mateix: grup de teta gran, grup de teta imponent, grup de teta breu, i, com no, senyors, el grup de tot plegat, que torna a ser el més intel·ligent,

Sobretot, quedi clar que la mamella no està tant sotmesa a aquesta tirania dionisíaca i pot capejar aquestes limitacions perquè en ser un contenidor d’alegria desenfrenada, no se li apliquen els condicionals formals i els estètics, els quals, depenen només de l’estat d’ànim de l’avaluador (sovint associat al seu estat d’embriaguesa).

En tot cas, senyors, senyores, fins aquí aquest breu speech que el senyor gerent ha improvisat per conmemorar un dia tant nostrat i del tot necessari en l’ànim masculí. Permetin al senyor gerent que acabi amb un eufòric crit de:

Per molts anys i magrejades







Proud of them: (material didàctic de reforç)

El Doctor Muerte
El Sr. Pere Llufa
La Srta. Tiquis
El Sr. Remitjons
El Sr. Josep
El Sr. Txisky
La Srta. Llesca
El Sr. Req
El Sr. Merdevalista
Anthony S.
Noa Literal


(si falta algú que m'ho digui, collons).((

9 comentaris:

  1. Sr. Gerent, gràcies per regalar-nos aquesta disertació plena de dades i coneixements tan interessants. Ara veig les meves mames des d'un altre punt de vista (no literalmen, ja que les segueixo veient des de dalt).

    Quan diu que comença el curset d'estiu de la Teta?

    ResponSuprimeix
  2. Llesca, quid pro quo, no sé si m'entén...

    ResponSuprimeix
  3. Senyor meu, vostè hauria de donar classes a la Universitat !

    ResponSuprimeix
  4. Doncs jo, malgrat aquesta esplèndida dissertació, continuo veient els pits de la sra. Llesca de la mateixa manera.

    És a dir, sense veure'ls.

    ResponSuprimeix
  5. aquesta iniciativa del dia de la teta es que.....

    ostia haha quina vergonya....


    el post . per descomptat , enciclopedicament redactat...i molt ocurrent en l evolucio de les venus inseri r li al final la venus williams...haha

    ResponSuprimeix
  6. Falto jo. He acabat de penjar-ho a la una de la matinada, però si m'ho permet, li diré com a excusa que en la confecció de l'article hi tenia roba estesa en forma de cònjuge-paparra.

    ResponSuprimeix
  7. Tot i que una mica tard, vull donar-li la meua enhorabona per duplicat. Primer per la seua iniciativa que ja podem dir ha estat ben acollida per la comunitat i després per la seua aportació particular amb aquesta tesi.

    Visca el dia de la teta!

    ResponSuprimeix
  8. Doctor Muerte,
    la Universitat encara no està preparada per les tesis odisfèriques.


    Llufa,
    estem a dos velas, escolti. L'objectiu que era poder assaborir visualment les tetes de les odisfèriques no s'ha acabat produïnt, encara que jo penso que alguna de les tetes amb moviment que ens ha posat la Llesca, eren les seves.

    Volgut Felí,
    l'he trobat a faltar amb la seva filosofia poètica, o poesia filosòfica. Me'n deu una Felí...

    Anthony S,
    Ja l'he incorporat. Al tanto amb la roba estesa, que després l'ha de passar per l'adreçador.

    A tutti pleni,
    enhorabona cabrons. Crec que la cosa ha sortit prou bé, no troben?
    Si els rota, agafin la teta que he penjat al lateral per tal que les generacions venideres sàpiguen de la seva participació en la primera jornada de la teta.

    ResponSuprimeix
  9. El seu post mereix una genuflexió. Brillant.

    ResponSuprimeix