31.3.11

El senyor gerent acaba el mes amb quatre pàgines rebregades

LLEGIU, PUDRITS, LLEGIU


La meva mamà va entrar a l'habitació mentre em posava els pantalons i em va veure la tita i vaig fer un crit. Va dir: "Per Déu, sóc la teva mare, no?". I vaig dir que no (perquè jo crec que sóc adoptat). (Pàg. 123)
Buten, Howard. Quan jo tenia cinc anys em vaig matar.
Barcelona: Empúries, 1989


Jo no volia tenir res a veure amb els moros i amb aquells nanos desarrelats, drogats, cardats i coberts de repugnants mosques de femer, però ells acabaven d'entrar al meu edifici, i venien a matar els meus fills. Cal que us expliqui una cosa: jo vaig ser educat en la religió evangèlica, anglicana i metodista dels Cristians Renascuts, que tenen 70 milions d'adeptes als Estats Units, entre ells George Walker Bush, exgovernador de Texas i actual inquilí del número 1600 de l'avinguda de Pennsilvània. El nostre credo és que els americans són el Poble Elegit. Europa és el nostre Egipte, l'Atlàntic és el mar Roig i Amèrica és Israel. El veieu clar el plantejament? Washington = Jerusalem. La Terra Promesa és la nostra. "Una nació sota la protecció de Déu!" Tant se'ns en foten, els altres!
No els volies a la teva vida?
Doncs formaran part de la teva mort. (Pàg. 132)
Beigbeder, Frédéric. Windows on the World.
Barcelona: La Campana, 2004


- Com és que us vau casar amb aquest grec?
Va saltar com si l'hagués fuetejada.
- Que potser us interessa?
- Sí. I molt.
- Ja està, això.
- Gràcies.
Vaig sortir. Havia aconseguit els meus propòsits. M'havia llançat a fons, l'havia agafada desprevinguda, i la cosa li havia fet mal. D'ara endavant, podríem anar al gra. Potser no em diria que sí, però no podria fer-se la desmenjada. Sabia  què em proposava i que m'havia fet càrrec de la mena de dona que era. (Pàg. 9)
Cain, James M. El carter sempre truca dues vegades.
Barcelona: Edicions 62, 2009



(
...) Tinc el doble de talent que els músics d’aquesta ciutat. Però sembla que això no compta gaire. Tot depèn de la imatge, del màrqueting, de l’espai que ocupes a les revistes i als programes de televisió, de les festes a les quals assisteixes i dels àpats que comparteixes amb les persones adequades. Tot plegat em feia fàstic. Jo era músic. Per què havia de participar en aquest joc? (Nocturn - Pàg. 143)
Ishiguro, Kazuo. Nocturns. 
Barcelona: Empúries, 2010

28.3.11

El senyor gerent necessita explicacions

Així és. Pot estranyar a algú de vostès però el senyor gerent no ho sap tot; per això demana (sobretot) a la part femenina de l'Odisfera que, si us plau, el puguin il·lustrar sobre uns cartells que s'ha trobat pel carrer, fa aproximadament una horeta, i que, amb un moviment àgil i audaç, el senyor gerent no ha dubtat en fotografiar amb el movilT.


Senyores, espero les seves interpretacions.
Senyors, hi són convidant també.
Aparatologia? - Facial gratuito? - Servicio superior a 30€? - Masajes?





















Estiguin bonets.

26.3.11

El senyor gerent davant l’onanisme de les xarxes socials (part two)

Aquest article ha passat els millors
filtres de qualitat

El senyor gerent s'enrotllava ahir amb que les xancres socials han interromput en l'espai natural de totes les aplicacions basades en la web, per imposar el seu propi paradigma: fer-ho fàcil, fer-ho senzill, però fer-ho controlat i fer-ho banal. També deia que aquest procés ha tingut la col·laboració dels mitjans de comunicació.

De fet, la gent entra a les xarxes per veure i experimentar en primera persona tot allò que vomiten acompasadament els diferents mitjans de comunicació, rehens de la modernitat dictada per un grapat d’empreses, de la manca de rigor informatiu en els seus barems editorials, i de la necessitat bestial d’omplir espais amb el que sigui.

Parlant amb plata: a la gran majoria de la gent se li’n fot una merda el teu perfil, el teu historial, el teu número de seguidors, i tots els tuits, retuits i refregits que puguis cagar. La majoria de la gent entra a les xarxes socials per curiositat i per testimoniar per ells mateixos, tot allò que diuen ràdios, diaris i teles. Alguns (intel·ligents) constaten que és una enganyifa, una estafa, o, el pitjor, un intent de controlar la lliure expressió a internet i cenyir-la a un ghetto virtual que només cal posar de moda perquè la gent hi entri voluntàriament i en ramat. La resta (la majoria) naveguen, cliquen, proven i potser es fan algun perfil propi sense cap altre objectiu que poder dir que ell també forma part d'allò que surt per la tele i de la que tothom en parla, i no semblar un ignorant.

Ara bé, hi ha una massa crítica d’individus, de perfil ductil, aborregat i manipulable que fan de les xarxes socials el seu sostent vital, la seva raó de ser.

Dintre d’aquest col·lectiu trobem els que fan servir, per exemple, el Facebook amb les seves dades personals autèntiques. Aquest, acostumen a tenir la ment limitada, una formació deficient i un cert retard cognitiu que els fa subscriure a totes les app i pluguins que es troben casualment per davant en el seu dia a dia a les xancres socials (aplicacions que van xupant les dades personals, el seu historial i el seu perfil de navegació,... o és que no saben que Facebook no és més que una gran base de dades que es ven al millor postor?).
Aquesta gent assimila Facebook (o els seus clons) a un pati de xafarderes entre setmana i a una “boite” on tirar la canya, els festius. Són aquells que d’aquí 3, 4 o 5 anys es veuran abocats al suïcidi perquè descobriran que no poden esborrar les fotos compromeses (penjades sense miraments al Facebook), o esborrar referències i etiquetes que algú els ha penjat per putejar-los, o parar comentaris racistes, sexistes, subnormalistes en general, difosos allende les xancres socials de manera multiplatafòrmica (ei... quina paraula més xula... el senyor gerent ja ho té això).

Au... tinguin.
Perhaps l'inici d'una llegenda
urbana de merda?
Entre aquesta massa també hi trobem els que fan servir intensivament twitters, facebooks, tuentis, HI5, i similarts (en combinació, per separat o a la vegada) i que, a més a més, amb identitat real o ficticia, en fan bandera. Els personatges que formen part d’aquest bàndol són, directament, capullus integrals.
Són tots aquells que es taquen les calces/calçotets només que algú els esmenti les xancres socials més comuns. En ocasions poden arribar a l'ejaculació (ells) i a l’squirting (elles) si entre les xarxes esmentades n’apareix alguna de minoritaria que només coneixen ells i el fill de puta que l’ha creat. Ahh,... i no vulguin saber el que passa quan algú se’ls fot amic o li marquen algun “m’agrada” o li riuen les brometes, o també quan algun conegut es fa passar per troll i li fot canya.

En definitiva, ens venen que les xarxes socials són l’origen de les revoltes i crítiques socials i antisistema i la veritat és que tenen més èxit en convocatòries de macrobotellons; ens diuen que les xarxes socials democratitzen però el que fan és crear noves estructures jeràrquiques; ens diuen que els nostres blocs de merda estàn a punt de morir, tocats de mor per aquestes xarxes tancades d’adhessions que nomès mercadeixen amb la informació, però no la creen.
Tuit! - Tuit!
Pasta, collons, es tracta de pasta, inútil!

Ens movem entre una estructura oberta, descentralitzada, suposadament lliure (el web, la blogosfera, el P2P) i un model de plataformes tancades i centralitzades (és a dir, controlades totes per algun gran hermano amb ànsia de calers)... i tot en una societat on, quan dos es troben a l’ascensor, no es diuen ni una puta merda però quan parlen per les xancres socials, serien capaços de xupar-se la tita ad eternis.

Una operacion triunfo qualsevol, basada en l’adoració (adhesió) i la banalitat, construida amb aplicacions tancades desenvolupades amb Java o C que adormen i maten l’esperit “Fes-t’ho tu mateix amb html” i que categoritzen a l'usuari com a una mercaderia per poder-la vendre, posteriorment, al millor postor.


El senyor gerent ja està fins els collos d'aquest post i l'acaba amb una crida: Triïn putos, triïn.

Triïn entre la Web descentralitzada, lliure i sense control; trampolí d’opinions lliures i creadora d’opinió o entre un sistema de plataformes tancades, controlades i business friendly que funciona a base de pluggins i apps fetes a mida per endolcir (i amansir) l’usuari, qui només cal que es preocupi d'adorar a algú i de escalfar-se el cap redactant 128 caràcters.


Estiguin bonets.

Inventari: esborrar-se de Facebook, el mateix però amb pantalletes per tontos, per fer una escabetxina amb els botons de facebookThe twitter walls are closing in around us....., Tuiteros !!!! si teniu la tita més llarga de 128 caràcters, premeu aquí, cabrons!, Cuando el río suena,...., Sóc antifacebook, què passa?, Alternatives?

25.3.11

El senyor gerent davant l’onanisme de les xarxes socials (part one)

“Un fantasma recorre l’Odisfera, un fantasma gafapastista que cavalca sobre un Twitter desbocat.” (Marx)

“He tingut un somni, un somni en el que algun dia els fans d'aquest país s'alçaran i Facebook perdrà el control” (King)

El senyor gerent té molt clar que, des de l’executiu trepa fins al modernillu més fill de puta, tothom és capaç d’omplir-se la boca amb les bondats de les “Xarxes Socials” (o millor: xacres socials). Però sembla que ningú vegi la merda que hi ha al darrera d'aquestes noves plataformes d'adoració i d'adhesió.


La veritat és que la història de les xarxes socials pica fort des del moment en que el Facebook (gràcies al corresponent xute intravenós de dòlars marca Microsoft) va sortir del soterrani de friquis, early adopters, tecnòpates i horteres, per renéixer a la primera divisió del gilipollisme social.

 Així, amb aquest precedent i ara fa cinc anys, quan el puto ocellet blau comença a piular a tuitejar, els mudernillus que havien badat amb Facebook, van perdre el cul per pujar al carro del que, diuen, que és la plataforma de micro-blocs més important d’aquest puto món. De fet, així hem arribat a l’actual Twuitter farcit d’ulleres de pasta negra, celebritats agòniques, polítics modernets amb blackberry pagada per nosaltres, directors de cine egòlatres, homes d’empresa venedors de fum, aprenents de guionista que no veuran ni ensumaran mai l’èxit, emprenedors idòlatres, gent de màrqueting i consultors interessats...tota aquesta mena de fauna bacteriana que s’aferra a qualsevol cosa que sigui novedosa i la comença a corrompre.

"Però ep!!! Pareu el carro.... micro-blocs? Què collons són els micro-blocs? Vol dir que no es refereixen a micro-penis?" (senyor gerent)

 Ara bé, segons què llegeixin, què mirin i què escoltin, els faran creure que l’Internet basat en la web que fins ara feiem servir, està estirant la pota.

  • Els blogs (la blogosfera) són decadents (diuen) i estan passant a la història. El problema és que s’ha de pensar massa per dotar-los de contingut i per seguir-los,... i per quatre seguidors de merda que un pugui tenir, per què complicar-se la vida?.
  • I la wikipedia?, voltada de wikis alternatives de tots colors i condicions, de dubtes malintencionats sobre la veracitat dels seus continguts, i on cada cop que entres, et trobes un banner del senyor que la va parir demanant donacions econòmiques?
  • I retrocedint a la prehistòria de la web,... els grups de notícies, que el senyor gerent va descobrir gràcies a que els navegadors Netscape portaven un lector incorporat de news.group, una de les primeres aplicacions de relació social i informació alternativa, no van durar gaire..., els va liquidar Google desenvolupant la seva pròpia aplicació que permetia que un grup el pogués constituir un sol individu (i no una col·lectivitat interessada que enriquia i aportava). 

Ahhh senyors i senyores.... si volen viure a la modernitat i estar a la cresta de la ona vostès han de parlar amb propietat i fer el que fa el ramat. Agafin-se les mans, tanquin els ulls i diguin amb el senyor gerent: CO-MU-NI-TAT-VIR-TU-AL



Ejem...



Les comunitats virtuals? Brrooouugghhhtttt (vomitera)... No se’n recorden que fins fa quatre dies (dos anys en realitat) el món es salvaria gràcies a Second Life? No recorden que fins i tot els fills de puta havien tingut la barra de crear diner específic per Second Life? No se’n recorden que fins i tot el pugrama 30 minuts, els va dedicar un esplèndit publireportatge reportatge? Secondlife dels collons,.... igual que Myspace, refugi de fashions i alternatius d’una banda, i adolescents histèrics de l’altra...,a la puta merda també... com Orkut, la gran aposta de Google. Algú de vostès mai en sa trista vida n’havia sentit parlar?

Que se n’ha fet del Delicious, el Menéame, el Digg it etc...? Xarxes endogàmiques de compartició de bookmarks que només les sabien fer servir quatre illuminatis...Encara hi són però en segon o tercer terme i bajando.

I de Xing, una de les primeres xarxes socials verticals pertanyent a l’àmbit professional i que, en aquest país, anava vent en popa fins que va topar amb Linkedin?

No, no senyors i nyores, ... avui es porta el que és fàcil, el que és ràpid, tot allò senzill o simple, tot allò que no requereix cap estructura mental ni cap reflexió, tot allò que permeti d’una forma ràpida i barata, publicar qualsevol parida i que la pugui veure mitja humanitat. En definitiva, avui funciona el polvo aqui te pill - aquí te mat, a pèl, sense lubricació, i no pas el cacahuet cerimoniós, sucós i suat. Avui, en definitiva, la gent està apollardada amb Facebook i Twitter.(continuarà...)

Estiguin bonets i atents a les seves pantalles.

PD: el senyor gerent escriu Tuiter com li surt dels collons, queden avisats.

15.3.11

El senyor gerent menteix (però tranquils que no passa res)


Així és volguts amics de l’odi. El senyor diu mentides, (i ja li agradaria que, mentre les digués, com un pinotxo qualsevol de puticlub, li creixés la tita, ... però ni aixina, escoltin...).

Avui però, els adreço aquestes paraules mal fotudes i gens pensades, no per parlar de l’escurrialla que té entre cames el senyor gerent, sinó del motor que li hauria de fer créixer: és a dir, la mentida, la falsedat, la manca de respecte a la realitat.

Anem a pams, go in peilms: d’entrada, i com es poden imaginar vostès, pel que fa al titular d’aquest bloc, el tracte de “senyor” és fals i el càrrec de “gerent” és (s’ho poden imaginar) impostat.
Afegeixin a això, la qualificació de les arrojades de merda i odit concentrat que s’acumulen en aquest racó de la Ret;  mitges veritats, mitges mentides i sobretot, demagògia, molta demagògia.

Total, la mentida és una veritat des que naixem. La mentida la gestionem de més o de menys mentre intentem viure, però sempre comptem amb ella per aprofitar-nos d’altri o del sistema. 

Com més elevats crematístics siguin els objectius en el nostre quefer diari, com més alts els horitzons d’ambició des dels quals voldrem albirar la resta dels nostres congèneres (per escopir-los millor a sobre), més mentides, més em-bustos (xisto fàcil dedicat als de Sabadell) i més enganys s’han de dir.

En realitat la mentida, l’acció de mentir, s’ha anat institucionalitzant en qualsevol àmbit de la nostra societat, i ha passat de ser quelcom negatiu a ser quelcom acceptat i, segons en quins casos, ben acceptat i tot.  Des del nen que menteix al pare, el pare que menteix a la dona, la dona que menteix a les seves amigues, les amigues que menteixen al capellà durant la confessió, els capellans que menteixen sobre la seva fe de merda i cerquen estar al costat dels polítics, els polítics que, fills de puta, viuen instal·lats en la mentida rutinària, en el foc d’encenalls professional i en l’il·lusionisme de masses (il·lusionisme de joc de mans, no d' Il·lusió), al futbolista babau que aixecant la copa (qualsevulla) al palau de la Generalitat, estreny la mà al polític cabró de torn o a l’empresari vampir que l’ha fitxat com a reclam visual per a la seva marca transitòria i banal.

Tots, tots menteixen
. Tots busquen un profit personal, primer, i pels de la seva classe, grup, clan o secta, després ( i només si convé).

Au reina... espavila't però que no m'esquitxi gaire,
...valent maca?
Els futbolistes, capellans, empresaris i la dona, li porten fluixa al senyor gerent. Ara, les amigues de la dona i els polítics no tant. Centrem-nos avui, però, en aquests darrers fills de puta perquè confiar en els polítics que cavalquen sobre la mentida és com llançar un cotxe a 110 km hora (o 80km/hora si hi ha borrasca) contra una paret.

Per això, si avui la vice-presidenta d’aquest racó de món, la Joana Ortega, falta a la realitat sobre la seva formació acadèmica (s’ha de ser bastant curt per mentir en un tema tant absolutament contrastable o ruc per cagar-la en el propi currículum) què no dirà demà, la tal Ortega, per assumir (o no) les responsabilitats d’acció de govern?
La primera dels Millors,.... qui serà el proper?
Assumint que la transparència en la gestió pública és inassolible, ja només manca que a més a més, els polítics menteixin sobre la seva formació i la seva vida privada. Perquè si ho fan amb coneixement de causa, confirmen el pronòstic de sàtrapes, aprofitats i venuts, però si ho fan per ignorància, descuit o error (com diu l’Ortega sobre la seva cagada),... Mare de Déu Senyor ajudeu-nos, perquè el Govern dels Millors el vice-presideix una inútil que no sap ni fotre el seu refotut currículum.

Puc ser jo?, puc ser jo?

En definitiva: no hi ha res millor per enfortir la confiança de la gent que vivim de rellogats al còrner peninsular, que tenir un gobern dels miyors (triín vostès si volen que aquesta frase sigui una mentida o un subtil error de la secretària que pica els textos).

Estiguin bonets i entre odit i ràbia, menteixin una miqueta, cabrons.


8.3.11

El senyor gerent no celebra una merda

Hi ha motiu per celebrar alguna cosa avui, dia 8 de març?
El senyor gerent creu que no i discrepa pública i notòriament de la jornada reivindicativa d'avui (que tot cal dir-ho, per alguns és més per fer el paperet, la conferència pels altres, la reivindicació els de més enllà, i sortir a la foto els de més avall, que cap altre cosa).

Per exemple, el senyor gerent els proposa com exemple edificant el cas de la volguda publicitat (per no entrar en altres temes tant nostrats en aquest país com puguin ser la desigualtat de sous, o la violència de gènere, entre d'altres).

Total, fent una sencilla cerca al gúguel veiem com venim d'aquí...




...hem passat per aquí...


...i hem arribat a aquí...



...i què ha canviat?
Vaaaaaaale, el senyor gerent també accepta "Més tetes" com a argument pràcticament definitiu ...

I ara perdonin però un servidor té feina. El boli ha caigut a terra i cal fer venir a la secretaria per què me'l reculli.

Estiguin bonets.

2.3.11

El senyor gerent ha tardat massa en veure-la

Un títol sempre escoltat, una pel·lícula sempre recomanada, un argument comentat i criticat en temps llunyants d'estudis, un deute pendent...

En definitiva, amb un retard de 30 anys, el senyor gerent es va escarxofar fa un parell de nits, al seu sofà, (bossa de pipes en mà), i, entre quatre llufes i peterrons, va enxufar el cony de tele per veure una pel·li mítica. Una pel.li descarregada feia molt, molt de temps, però per un "ara no em ve de gust", "ara prefereixo mirar aquesta altra que és més moderna", "ara no estic per discursos intel·lectuals profunds", el seu visionat es va anar relegant de manera endèmica.

Bé, ara el senyor gerent és proud to say que els deures estan fets. I els proposa que visionin un dels fragments més espaterrant, per tal vostès disposin d'eines per forjar el seu dèbil esperit.
Odi, volguts fills de puta, només es tracta d'odi. Preciós odi en estat pur, vomitat per un periodista sobre la seva mateixa condició. Odi potent com la veritat, odi engrescador de masses. Odiïn, volguts, odîin i xalin una estoneta...



Aquest senyor, aquest profeta aïrat, aquesta figura que crema odi pels quatre costats ve a dir:

“Edgard George Rubby ha mort avui. Edgard George Rubby era el president del congres de la UBS i ha mort a les 11 d'aquest matí d'una afectació cardiaca. I pobres de nosaltres, la que ens està a punt de caure a
sobre !!

Ha mort un ric canós. Què té a veure amb nosaltres? Per què és una desgràcia?

Perquè hi ha 62 milions d'americans escoltant-me ara mateix.
Perquè menys del 3% de vosaltres llegiu llibres.
Perquè menys del 15% llegeix diaris.
Perquè la única realitat que coneixeu és la que veieu per la TV.

Ara mateix existeix una generació que no sap res més d'allò que veu a la TV.
La tele és l'evangeli, la revelació suprema. La TV pot crear o destruir presidents, papes i primers ministres.
És la força més formidable d'aquest món ateu. Pobres de nosaltres si cau en mans equivocades.

Per això és una desgracia que avui hagi mort l'Edgard George Rubby. Perquè aquesta empresa ara és en mans de la CCE, el consorci propagandístic més gran d'aquest món ateu,... qui sap quanta merda es vendrà com si fos veritat a partir d'ara en aquesta cadena.

Així que escolteu-me. ESCOLTEU-ME !!

La TV no és la veritat. La TV és un parc d'atraccions. La TV és un circ, un carnestoltes, una companyia de saltinbanquis, explica contes i rondallers, ballarins, malabaristes, domadors de lleons i jugadors de futbol.
És el negoci del passatemps.

Si voleu conèixer la veritat, pregunteu a Déu.
o pregunteu als vostres gurus.
o pregunteu-vos a vosaltres mateixos !!

Aquesta és la única manera de trobar la veritat autèntica.

Perquè nosaltres no us explicarem mai la veritat.
Us explicarem allò que vulgueu escoltar.
MENTIM!!

Us explicarem que Kojak sempre atrapa a l'assassí. Que ningú s'emmalalteix de càncer amb Archie Bunker. I tant hi fa els problemes que tingui l'heroi de torn... no us preocupeu i mireu els vostres rellotges. Al final, l'heroi guanyarà.

Us expliquem tota la merda que voleu escoltar. Trafiquem amb il·lusions i res d'això no és real.
Però la gent s'escarxofa aquí davant, dia rera nit, nit rera dia, gent de totes les edats, colors i sexes.

Som tot el que coneixeu!
Esteu començant a creure les il·lusions que us venem.
Esteu començant a creure que la tele és la realitat i que les vostres vides són irreals.
Feu el que us diu la tele.
Vestiu com a la tele.
Mengeu com a la tele.
Els vostres fills creixen com a la tele.
Fins i tot, penseu com a la tele.

És una bogeria total. XIMPLES!!
En nom de Déu, vosaltres sou la realitat i nosaltres som la il·lusió!!!!

Així que dit això, apagueu la televisió. Apagueu-la ara mateix!. Apagueu-la ara mateix mentre us estic parlant! Apagueu-la!"
Speech de "El profeta Irat" Howard Beale (ex-periodista) a Network






I ara, estiguin bonets i caguin-se tot el que vulguin amb l'Ana Rosa del collons.