El senyor gerent els convida a un restaurant xinès

Rotllet de primavera?

o lichis?

El senyor gerent celebra la diada de la teta

Si volguts odiats meus,
Feu una reverència. Avui toca celebrar aquesta ja nostrada diada...i que millor que, en una època de crisi, de mentides, d'ídols de peu de fang que s'engrunen i de política paràsita, intentar alleugerir l'ànim i passar l'estoneta jugant emparant-nos en la nostra estimada SANTA TETA DE L'ÒDIT.

És per aquest motiu que, enguany, els tallers del senyor gerent han fet hores extres (una) per proporcionar l'entreteniment ideal a la parròquia habitual.


Aquí tenen les fitxes...

  

i aquí el tauler:

I nom facin dir com si juga, fills de puta.
Au, vinguen... tirin els daus, i pillin-ne alguna.

Estiguin bonets.

El senyor gerent té un dubte

Firstabol, fills de puta, mirin aquest videio...

...i ara facin el favort d'explicar-li al senyor gerent com s'ho fa aquesta mossa per còrrer, saltar, rodolar, ostiar-se,... sense que cap teta li surti de lloc? que en comptes de mugrons té dues tires de velcro, dos gafets, dues ventoses?

Menys mal que la música acompanya que si no...puto vestit dels collons!!

Estiguin bonets.

El senyor gerent glosa sobre la joia de la corona

L'or de la càmera cuirassada de Fort Knox?, la base nazi a la cara oculta de la Lluna? el regne de Shangri-la? l'ideari independentista de Convergència i Unió?...

Sovint hi ha coses, llocs, plantejaments o persones el nom de les quals corre de boca en boca, però realment molt poca gent, o gairebé ningú, pot donar fe de la seva existència i encara molts menys, i si és el cas, ho han pogut veure en persona. Llavors tot plegat entra en la categoria de mite en el millors dels casos, o de conte o rondalla en la resta (i en el cas de la independència per part de Convergència i Unió, en la categoria de xiste sense cap puta gràcia).

Sí volguts OdiaTs: Així comença avui l'arrojada del senyor gerent en celebració de l'onomàstica de la TeTa. Perquè de la mateixa manera que, de Fort Knox ens han explicat que custòdia la reserva més impressionat d'or del planeta, d'aquesta mateixa manera el femellam custodia la seva pròpia joia de la corona...

Ja ho veuen amics de l'OdiT,...si vostès són seguidors de la pedagogia del senyor gerent en matèria de tetes, no els costarà pas entendre que un cop l'enlluernament del vertiginós escot s'evapora; després que l'embriagador fimbreig dels pits deixa d'hipnotitzar-nos, i quan per l'aixella no es pot veure més enllà de dos dits de pit per culpa del maleit sostenidor aixafaguitarres, només llavors, l'atenció de l'home té un únic objectiu, una única missió, un únic deute.... Cal fer el cim... pescar el...

Exacte !!! El mugró. El diamant que completa i corona la joia del pit, la cúspide de les passions, els botons del desig...El forat negre sideral que atrapa i no dona cap opció d'escapatòria a les mirades masculines i els porta fins a extrems d'estrabisme accidental i cataractes espontànies. El motiu que les ninetes dels ulls dels mascles s'expandeixin en totes direccions, que el pols s'acceleri, que la testosterona flueixi com rius de lava, i que el nabo comenci a manxar sang per preparar una possible erecció.

 

Uiiiiiiiii....gairebé.....

És la visió directa d'aquesta extremitat turgent del pit, la representació de la victoria pel mascle. Un pot veure el 95 % de teta nua d'una dona, però no pot dir que ha vist les seves tetes, però si un veu, encara que sigui un esquitx del mugró, llavors ja es pot dir que s'ha vist LA TETA. El cervell masculí ho arxiva com una fita.

  

Target acomplished... clap, clap, clap!

Però el senyor gerent els alerta de possibles estafes. De joc brut, de presa de pèl, d'engany irreverent, d'actitud dolosa. Al tanto !!! No tots els mugrons són el que semblen. Algunes fèmines fan trampa i, de la mateixa manera que es tenyeixen, es recautxuten o es fan banys de botox a granel, també falsifiquen la seva estampa mugronil...

Per això, estimats nens i nenes, el senyor gerent no es cansarà mai de recomanar-lis el consum de producte natural, sense adulterar i a poder ser, amorosit per tal que conservi totes les seves propietats i turgències.

Feliç dia de la TeTa
Estiguin bonets.

Nens i nenes que han participat al II Dia de la TeTa

Alyebard de Waw, tinc un blog
Aris de El mercat de Sant Antoni
Surfzone de Et felicito, fill
Srta Tiquismiquis de Ja ho heu aconseguit
Pere Llufa de Aneu a cagar
Txisky de Deixeble d'Onan
Josep de Descans: el blog d'un home que descansa
Llesca de Fent la llesca
La raTeta Miquey de La RaTeta Miquey i els seus pensaments
La iaia de La iaia punkarra
Nònia de Noa Literal i el Present Transitori
Sergi de May the force be with you
El Ductó Muert de El bloc del Dr. Muerte
Mike Tracker de Realitat tangible

Si falta algú, que li digui al senyor gerent, cony!

El senyor gerent torna a pintar quatre tonteries

Amics de l'OdiT,

no senten un formigueig a la panxa?, no tenen, de fa dies, les pupil·les dilatades i el trau del cul supurós?,
no els mulla una suor freda cada cop que surten al carrer?, no els piten les orelles? les puntes dels dits no desprenen lleus guspires de desig?

Aixx, nosaltres fa dies quanem mullades calces avall...

Si, si, volguts fills de puta, vostès estan tant malalts com el senyor gerent, i la malaltia en qüestió és un virus que esperem torni a contagiar la comunitat de l'OdiT l'1 de juliol proper.

Per anar fent boca i per tal fotin una mica de remor allende l'espai cibernètic, aquí els deixo uns quants gargots que poden fer servir com els roti.ç

(amb logo odisfèric o sense, animat o sense animar, llarg o quadrat....no es queixin, eh putes?)













Estiguin bonets i vagin afilant l'enginy. La teta, aquella gran desconeguda....

El senyor gerent necessita explicacions

Així és. Pot estranyar a algú de vostès però el senyor gerent no ho sap tot; per això demana (sobretot) a la part femenina de l'Odisfera que, si us plau, el puguin il·lustrar sobre uns cartells que s'ha trobat pel carrer, fa aproximadament una horeta, i que, amb un moviment àgil i audaç, el senyor gerent no ha dubtat en fotografiar amb el movilT.


Senyores, espero les seves interpretacions.
Senyors, hi són convidant també.

Aparatologia? - Facial gratuito? - Servicio superior a 30€? - Masajes?

Estiguin bonets.

El senyor gerent diserta sobre la teta

Perdonin la tardança i permetin al senyor gerent, que en un dia tant assenyalat com aquest, pugui recordar els seus pinitos en la docència i els ofereixi una petita reflexió de temàtica antropològica.

I diu...
El fet és que l'home, al llarg de la història, ho ha tingut sempre clar: la dona es bàsicament un compendi de corbes carnals. Ras i curt, s'evidencia doncs, que el concepte “pit i cuixa” és vigent, doncs, des de les èpoques prehistòriques i s'ha anat consolidant al llarg de les diferents èpoques.

Ara bé, si els cosins del neolític eren clarament atrets per cuixes i ventres ben farcits, sense cap rastre de magruna ni costellam, en els nostres dies l'objectiu primari de la masculinitat ha anat ascendint libidinosament pel cos de la dona fins aturar-se a l'alçada del pit.
Aquest fet no només es deu a la gràcia innata del cervell masculí, sempre en mode "search & locate", sinó que el senyor gerent s'atreviria a dir que principalment ha estat gràcies a l'alliberament tetari de les fèmines (ben currat noies!!) que poc a poc han anat guanyat llibertats i, per tant, expressivitat.

La dona, doncs, pren consciència del seu cos, i paral·lelament les tetes guanyen protagonisme en la reafirmació de la personalitat femenina, aupats (mai més ben dit) pels principis de la moda al llarg del segle XX (sostenidors, bikinis, wonderups i altra ferralla similart).

Així, l'home passa de no caçar papa en tema mamari durant segles a, de cop i volta, trobar-se flotant en una abundància paradisíaca. O dit d'una altra manera: hem passat d’una situació de recatisme intolerant a una exhuberància miraculosament pornogràfica a l'hora de mostrar total o parcialment atributs pectorals femenins on sigui i quan sigui i de quí siguin.

Per això l'home, - el mascle-, per sobreviure en aquesta selva, ha hagut d'aplicar una jerarquització del nostre objecte d'estudi que li serveixi per poder estructurar la seva relació amb l’entorn. Així, resumint podríem afirmar que el bust femení pot jugar tres rols ben diferenciats en la ment simple però lògica de l'home:


EL PIT
Primer tenim la figura del pit, aquella part anatòmica femenina que ja sigui des de la nostra tendra infància o després, amb el pas dels anys, primer des d’una proximitat alimentària i després, endreçat entre vestits més o menys acurats, ens acompanya en el nostre dia a dia.

La gestió del pit i la definició del seu lloc en l’aparença externa conforma l’estil de la dona dels nostres dies i el reflex de la seva personalitat. Per això, sovint, la mirada primària masculina és més abstracta i no concentra la seva intensitat en el pit (que també), sinó que cerca altres inputs per crear un patró de femella que pugui ser ràpidament identificat, i per tant avaluat des de la perspectiva del caçador.

En resum, quedem-nos amb la idea, estimats companys, que ben endreçat, el pit és suggeridor, és elegant. Es iniciàtic. El pit és la pulcritud, la façana civilitzada de la teta, la contenció formal del desig.


LA TETA
Quan el percentatge de tèxtil que cobreix el pit es minimitza, quan es retira el vel de la roba, és llavors quan entrem en el territori de la teta, que de fet és la categoria universal del bust femení. Quant el pit perd la seva tendra innocència, quan el botó es descorda, quan la samarreta deixa veure el naixement del pit, la vall de la regatera, les turgències suaus agombolant-se al ritme del caminar, llavors ja entrem en la categoria de la teta pura i dura.

Es aquí, amics, quan l’home ja no pot reprimir la seva programació biològica. Es aquí quan el pit deixa de ser pit, com a part del cos femení i es converteix en objecte de desig sexual per se. En aquest moment, senyors, la teta té vida pròpia, i ja no cal que vagi acompanya de cap cara, i per tant, per cap personalitat.

És un tema purament físic i per això, els ulls dels homes en aquesta etapa faran el recorregut d’identificació visual de tors en amunt, i no al revés com en el cas dels pits. Les expectatives que la teta ofereix, provoquen l’activació immediata de l’atenció masculina. La producció industrial de testosterona.

Perquè la teta és la musa de la poesia, l’argument de l’adolescent, el vici de l’home madur. En definitiva, la teta és el nirvana; la piscina en la que qualsevol mascle li agradaria submergir-se contínuament.


LA MAMELLA
Però quan el paradís bucòlic s’ennuvola, quan el cel blau que embolcalla la teta deixa enrera la seva condició de celestial, quan l’art i l'estètica deixa pas al cel del vici i de les baixes passions, quant l’atracció biològica es converteix en un desig carnal atàvic dominat per la irracionalitat, llavors ens trobem amb la mamella. Per definició la mamella no és ni bona ni dolenta, és simplement escandalosa pel que suposa de causa d'enajenació mental masculina.

La categoria de mamella s’assoleix quan la teta perd la seva personalitat i savoir faire, per convertir-se en protagonista dels impulsos més esbojarrats de l’ànim masculí. La mamella és la germana gran del pit i de la teta, i és la que s’ho deixa fer tot.

La mamella permet grimpar, escalar, caure i rebotar, perdre’s,.... La mamella ofereix una infinitat de propostes lúdiques, i poc importa res més. En definitiva, com va dir aquell fill de puta, doneu-me una mamella, i podré moure el món.


MIDES I FORMES
Però amics, una variable que afecta al nostre objecte d’estudi, i segons el senyor gerent afecta de forma greu, són els aspectes formals i estètics, sobretot en l’àmbit de pit i de teta.

Com que aquest tema també donaria per un seminari de 4 crèdits mínim, passarem per sobre del desenvolupament teòric i anirem directament a la conclusió:

- pel que fa a la forma, la masculinitat presenta dos fronts en clar desacord: el grup de la teta rodona i el grup de la teta respingona (o teta optimista). La veritat és que, en opinió d’aquest ponent, el millor grup és el tercer en discòrdia, que representa a tots aquells que tant li foten una forma com una altra si hi ha oportunitat real de tocar, llepar o grapejar.

- pel que fa al tamany, ens trobem tres quarts del mateix: grup de teta gran, grup de teta imponent, grup de teta breu, i, com no, senyors, el grup de tot plegat, que torna a ser el més intel·ligent,

Sobretot, quedi clar que la mamella no està tant sotmesa a aquesta tirania dionisíaca i pot capejar aquestes limitacions perquè en ser un contenidor d’alegria desenfrenada, no se li apliquen els condicionals formals i els estètics, els quals, depenen només de l’estat d’ànim de l’avaluador (sovint associat al seu estat d’embriaguesa).

En tot cas, senyors, senyores, fins aquí aquest breu speech que el senyor gerent ha improvisat per conmemorar un dia tant nostrat i del tot necessari en l’ànim masculí. Permetin al senyor gerent que acabi amb un eufòric crit de:

Per molts anys i magrejades

Proud of them: (material didàctic de reforç)

El Doctor Muerte
El Sr. Pere Llufa
La Srta. Tiquis
El Sr. Remitjons
El Sr. Josep
El Sr. Txisky
La Srta. Llesca
El Sr. Req
El Sr. Merdevalista
Anthony S.
Noa Literal

(si falta algú que m'ho digui, collons).((

El senyor gerent no enten que per cantar s'hagi d'anar amb calces

Volguts odiosos,

abans que res, vegin això:

Ara ja estan en condicions de situar-se en l'arrojada del senyor gerent d'avui que, bàsicament, es formula amb una sèrie de preguntes recurrents i accessòries:

Les xatis que surten en vídeos musicals similarts al de dalt, amb calça curta, catxes relluents, bikini minúscul, insinuacions més que insinuades i tetes botant com bojes, aquestes noies en definitiva, tenen idea d'on acaba l'art entès com a espectacle/manifestació musical i on comença la puteria, el golfisme, la bandarreria?

Volen dir que no estan una mica confoses a l'aspirar, a banda d'executar quatre passos mal fotuts de ball, a quedar davant de mig món com un pendó o una fúrcia qualsevulla?

Aquestes xavales (que sovint de bones n'estan un rato) tenen clar que cantar no té perquè ser igual a fer mèrits per ser una meuca? No entenen que, potser tal vegada, podrien ser dues professions separades? (noti's el condicional empleat)

En definitiva, volen passar a la història musical o a la història del marfantisme?

Per tot plegat, el senyor gerent, quan fa zapping per la multitud de canals de merda de la TDT dels collons que tenim, i enganxa per pura potra un videio d'aquests, ja no sap si està al sofà de casa o al Bailén 22...i això, a la d'edat del senyor gerent, trasbalsa, escoltin.

En definitiva: quina diferència hi ha entre una puta i una guarra?

Bàsicament això. Estiguin bonets.

.

El senyor gerent dissenya altruistament

.
Volguts fills de puta, ja falta menys per l'1 de juliol....

El senyor gerent vol complaure al Sr. Llufa en particular i a la resta de respectada audiència en general, i aquí els presenta la materialització de les peces de campanya per l'asunto de les tetes.

Tots aquells que hi vulguin participar, facin el favor de difondre l'asunto, òstia.

Banner gran de convocatòria:

Banner petit d'adhessió:

Cagarel.la gràfica per si hi ha algun forat per tapar al seu blog:

i finalment, el senyor gerent ha tingut un tendre pensament per les fèmines odisfèriques i ha pintat un banner per aquella qui ensenyi gènero propi.

Banner de testimoniatge de participació un cop esdevingut l'event (ep !! només per dones)

Estiguin bonets.

.

El senyor gerent alerta a la ciutadania

.

Ja està liada !!!!

Collons, ...
... ara que ens havíem oblidat dels balls country per cuarantanyeros atraçats que s’havien quedat despenjats de qualsevol altre moguda i s’apuntaven a aquesta per urgència vital.
... ara que algú havia aconseguit tancar amb pany i forrellat al plasta de Garth Brooks amb tots els seus putos discos de platí.

... ara que havíem aconseguit que la Madonna es tragués el barret de palla i es fotés un altre cop el mallot i el tanga...

... ara que havíem guardat les camises de quadres de franel·la per sempre més.

Ara..... dies després que el puto Kevin Costner anés al Palau a rascar la guitarra i cantar country...

Ara va i una peli ambientada en el mundillo country guanya un oscar.
La mare quem va parir...el senyor gerent ja s'ensuma un altre revival del tema country a les nostres contrades. (I ja van....)

I tot, perquè algú tancat en un despatx vés a saber on, així ho mana. Perquè ja sabem que la moda, o el món de les tendències, si vostès volen, és un món mercenari on no existeix cap mena d’ideal ni cap mena de fidelitat. On es viu al dia, i on es cremen tots els cartutxos només començar. Dins d’aquesta lògica cabrona que segueix la moda, s’alternen moments de coses extremes (piercings, ensenyar melics i culs, pantalons cagats, calçotets per fora,....) amb coses més apaivagades, més de l'abast de tothom, si vostès volen.

Es aquí on el country és collonut com a antítesi (valvula d’escapament) dels que estan fins als collons de la moda dels pantalons cagats, o d’ensenyar el pin del melic encara que nevi i es congelin... Ara és el moment d'aquells acomplexats per no poder lluir palmitu, pin o tatoo... el moment d’anar a l’onda pel més morcillon dels mortals, de poder estar dins de la tendència mainstream que sempre han anel·lat, però sense fotre el ridícul, o sense tenir que lluir mitxelí cabró.

Tot un respiru pels quarantanyerus (target bàsic del tema), que només treuen el cap en aquests moments cíclics de la moda, en que s’abandona la provocació i es proposa una cosa més còmoda i conservadora (pasta segura, escoltin, s'hi tiraran de cap).

Tot plegat sembla la revenja del Johnhy Cash des de l’infen on es deu està torrant poc a poc tot maleïnt al Rick Rubin com un cabró.

Per això, el senyor gerent, amb el compromís adquirit de vetllar pel bé púbic, els vol alertar (sí, ha dit púbic, què es pensaven?):

NO CAIGUIN EN EL PRIMER PARANY. El de tornar a la puta música country caracteritzada pels eterns nyigos- nyigos i cops de taló.

Facin com el senyor gerent i al country que el donin pel cul. El senyor gerent es para a la frontera de la mariconeria i els gemecs aguitarrats, i esquivant al rockabilly, es queda al costat del psicobilly (putes etiquetes musicals !!!!)







Mirin, al senyor gerent, si molt l’apuren, del country només li agrada el seu cos:



Apa, estiguin bonets. Ja poden anar a tocar la neu, fills de puta.
.

El senyor gerent veu difícil competir amb els iunaitet

.
En èpoques de crisi social, econòmica, cultural... és freqüent l’aparició de fenòmens estranys que tendeixen a desviar l’atenció de la societat per a entretenir-la i, sovint, alienant-la per aconseguir la supressió de qualsevol tendència contestatària.

Així va passar per exemple, amb els OVNIS (carrera nuclear), la parapsicologia (crisis del petroli), l’aparició del PP (crisi d’identitat espanyola) i Barçasmescunclub (crisi papanatista catalana).


Fins aquí, em sembla que el senyor gerent no descobreix la sopa d’all a ningú de vostès, i tots podem entendre que el grup Bildeberg hagi obrat segons manen els cànons clàssics per mantenir i controlar els fils del poder: s’ha de donar pa i circ, com deien els romans.


Ara bé, avui en dia, que no ens vinguin ni amb ovnis, ni amb ufos, ni amb xufos... Aquest tema ja no té cap credibilitat excepte la que el friki de la Cuatro li vulgui donar.


Per això, el senyor gerent troba que ara, després de que el país hagi estat flagelat per l’atur, per les deslocalitzacions, per la sequera i les inundacions consecutives, pels sudokus, per tots els putos partits polítics, pels immis de Salt, per la mamoneria sindical, per la merda d’església, pels desfalcs continuats perpetrats per personalitats públiques, pels gafapastistes, pel puto estatut dels collons, per la SGAE, i per la Isabel Coixet; ara potser seria el moment per llançar pa (o merda... avui en dia tot és preuat) als afamats, i distreure l’atenció del poble, no ja amb culebrons pastosos, fantasmes, premsa filla de puta del cor, sinó amb quelcom que de debò fes tremolar d’emoció a les masses subnormals. Un estímul que fos aclamat per tothom per igual. Un testimoni per mantenir la promesa de que la cosa pot canviar (...per alguns escollits, és clar).


I què es pensen? Que el senyor gerent serà creatiu? Que el senyor gerent supura filantropia per tots els porus de la seva pell? Què els donarà la clau? I una merda. El senyor gerent en té prou amb el seu talleret i en mantenir la producció de nines xones.


En tot cas, la única cosa que farà el senyor gerent serà proposar la mateixa solució que van posar en solfa els americans quan al 2001 el Bin Allen va voler volar part de Manhattan (perdó, volia dir Bin Laden, ...en que woody estaria pensant jo..).

Llavors la solució americana (per tant la universal que tots ens vam haver de tragar via Ollivut) va ser treure a escena els superherois de Marvel i de DC, que ja tenien experiència en pujar la moral al poble, per la feina feta durant el "crash del 29", i la guerra mundial.

Sí senyors. El senyor gerent està parlant de retornar el poder i la glòria als superherois. Però, per aconseguir un clam social inequívoc, per embriagar a la massa anònima i fer-la anar cap allà on faci menys nosa, cal un prototip de superheroi que compleixi determinats criteris:
- un físic imponent
- uns poders únics
- una ètica irreprotxable
- uns calçotets de colors

Malauradament, el nostre trist racó de món és inútil fins i tot amb els superherois. Perquè ja m’explicaran vostès si aquests dos, són capaços de fotre pujar la trempera a algú de vostès:
.


Demà m’afaitaran.
Estiguin bonets.
.

El senyor gerent ofereix distracció

.

“Per mi entrareu a la ciutat sofrent,
per mi entrareu cap a l’etern dolor,
per mi entrareu amb la perduda gent.
La justícia mogué el meu constructor:
Em varen fer la divina potència,
L’alta saviesa i el primer amor.
Abans de mi no va ser creat res
Que no fóra tan etern com sóc jo:
Deixeu tota esperança, el qui hi entreu.”

(cant III, Infern)

Danthe Alighieri. Divina Comèdia.
Barcelona: Proa, 2000

Me quedé con el disco en la mano y pensé que los vinilos eran como los cuadernos, se acaban. Eso está bien. Me refiero a que las cosas se acaben. Porque es mejor saber a qué atenerse. (Pàg. 84)
Gopegui, Belén. Deseo de ser punk
Barcelona: Anagrama, 2009

¿Qué hace que un hombre sin esperanzas se agarre a unos cuantos minutos más de existencia? (Pàg. 107)

Greene, Graham.El tercer hombre
Madrid: Alianza Editorial, 1986

¿És que tu, quan la set et resseca la gola, demanes que la copa sigui d’or? ¿I quan et ve la fam arrufes el nas a tot allò que no sigui un paó o un turbot? Quan l’entrecuix se t’infla i tens al teu abast una serventa o un esclau jove, sobre els quals pots descarregar el teu impuls de manera immediata, ¿et decantaries per aguantar-te l’erecció fins a rebentar?. Jo no. (Pàg. 45)

Horaci. Sàtires
Martorell: Adesiara Editorial, 2009

- Envejo la teva dona. Envejo la Nancy. La gent sempre parla de “l’altra dona”, i la dona oficial té els privilegis i el poder de debò, però no havia entès mai ni m’havia preocupat mai per aquestes coses abans. Ara ho veig. L’envejo. Envejo la vida que tindrà amb tu aquest estiu en aquesta casa. M’agradaria ser jo. M’agradari que fóssim nosaltres. Com m’agradaria que fóssim nosaltres! Em sento fatal –va dir. Li vaig acariciar els cabells. (Pàg. 96)

Carver, Raymond. Si em necessites, truca’m
Barcelona: Empúries/Anagrama, 2001

El sol fet que a part de vostès, candidats a homes, existeixin al món dones, repeteixo, dones, i no productes de la seva imaginació, per a molts de vostès ja és una esfereïdora revelació; i que dir de la implacable necessitat d’haver de tractar-hi si es vol ser un home. Si, això els supera i els paralitza. Malgrat tot, han de mirar la veritat als ulls. Les dones són un fet, existeixen, i vostès mai no seran homes, no sols si no prenen consciència d’aquest fet, sinó també i sobretot si no tracten amb elles.(Pàg. 121)
Mrozek, Slawomir. La vida difícil
Barcelona: Quaderns Crema, 1995

.

El senyor gerent és un apàtrida

.
Aquesta és la condició política que adoptarà el senyor gerent, al menys, fins que les fèmines d’aquest nostre país, no normalitzin la situació i es posin a l’alçada de la resta de la comunitat internacional femenina.



Potser el sentiment apàtrida del senyor gerent és compartit també per part de la població femenina?


El tripartit hauria de promoure una política de sentiment nacional a semblança de França?
O CiU hauria d’evitar projectes com el del pal de paller del nacionalisme, i argumentar la seva set de poder amb motius de llenceria fina?


No xala prou portar les tetes quadribarrades?...potser les fèmines catalanes haurien d’evitar barrejar pàtria i gènere, i caldria que mostressin les seves condicions sense cap mena de firewall?





En tot cas, Odisfèriques: manifesteu-vos...
(si us plau, sobretot gràficament).

Mirin, que volen que els digui; amb el fred que fot, al senyor gerent li ha sortit aquest post. Estiguin bonets i tapin-se.



Inventari: modèstia francesa
.

El senyor gerent té la tita petita

.
El senyor gerent, seguint amb la seva labor divulgativa entre la canalla d’avui en dia, ha de passar pel mal tràngol de fer servir aquesta mena de títols als seus posts per congregar i així poder documentar al populatxo i a d’altres fills de puta en edat tendre, sobre temes que de segur que son de la MIDA del seu interès.

En tot cas, i per reprendre el fil de la qüestió,....Sí, és així, la té petita. Perque...(moment de reflexió) ...companys, de què serveix mentir, desviar l’atenció, atribuir-se mèrits anatòmics que no són certs?. Per què vanagloriar-se de monstruositats mutants que fan fugir les femelles? D’ereccions amorcillades per la manca de reg sanguini? En definitiva, de decepcions de mig quilo?

Si en el sector de l’automòbil, els utilitaris petits han trobat el seu nínxol de mercat, el senyor gerent reclama un tracte igual en el mercat de les fèmines. Perquè, noies, lo petit, és lo més ben parit. Tendresa, repte, carinyo,.... sensacions úniques que només un nabo petit pot aconseguir.

Però és que a més, malgrat tenir-la nyaja, el que no farà mai el senyor gerent serà comprar-se un aparell extensor de rabos. Els han vist mai vostès? Foten una mica de por. Semblen una mini guillotina de butxaca (bé, de collonera).

El que de veritat fascina al senyor gerent és l’empenta empresarial provocada per les pretensions sobre la mida de la titola del ciutadà anònim. Empreses de tota mena i condició, (unes amb una pàtina pseudo-mèdica, altres ni es molesten en dignificar l’estafa) ofereixen mètodes, píndoles, bombes d’aire, extensors, pesos, ....Tot un inventari paranòic d’artilugis dedicats a la glòria extensora del RABO de l’home mancat d’autoestima (què deuen pensar les dones de nosaltres?).

El que reconforta al senyor gerent però (mentre es toca la tita) és que ell no és l’únic que ofereix al món un apèndix viril de talla L..., futeu una ràpida cerca al Google amb termes com penis, allargament, extensor, i similars i ho veureu, fills de puta.

A tot això, el senyor gerent es pregunta: i perquè no un extensor de cervells? Segur que a algun fill de puta d’aquests que n’estan tant del seu nabo, els hi faria una mica de falta. De fet, la natura és MOLT sabia (et dona d’aquí, i et treu d’allà).

Bé, estiguin bonets i no es toquin gaire les seves tites a poder ser.

Inventari: mercaders, fantasmes, fariseus, malalts, etc...

D’on collons ha sortir aquesta imatge? del final

.

El senyor gerent vol deixar les coses clares

.
CITA ANATÒMICA
L'ull és l'òrgan encarregat de la recepció dels estímuls visuals, compta amb una arquitectura exquisida i altament especialitzada producte de milions d'anys d'evolució. (Wikipedia)

CITA PSICOLÒGICA
-¿Científicamente también me puede explicar cómo se inicia el deseo sexual?-Aquí hay mucha controversia y además hay que puntualizar que en el enamoramiento se dan unos condicionantes culturales y sociales importantes. Pero hay dos elementos fundamentales que influyen en la atracción. El primero es visual, los humanos tenemos un cerebro muy visual y te puedes enamorar de una persona que por ejemplo sale en una película. Y el otro elemento que influye es el sistema olfatorio, que parece ser que tiene una gran importancia en el deseo sexual y la capacidad de reconocer el atractivo de la persona querida. (La Vanguardia)

CITA FEMENINA
Todo el mundo se somete a miradas, pero esto con mayor o menor intensidad según las posiciones sociales y sobre todo según los sexos. En efecto, una mujer está más expuesta a existir a través de la mirada ajena. Por eso la crisis de adolescencia, que tiene que ver justamente con la imagen de sí que se brinda a los demás, es a menudo más aguda en las jóvenes. Lo que se describe como coquetería femenina (¡el adjetivo está de más!), es la manera de comportarse cuando se está siempre en peligro de ser percibido. (Mujeres sin fronteras)

CITA CONCLUENT
¿por qué los hombres miran a todas las mujeres?
Te dare unos cuantos motivos:
1- Porque tenemos ojos en la cara y sirven para mirar.
2- porque es un acto reflejo e instintivo.
3- Porque al ser un acto reflejo e instintivo no se puede juzgar ni sacar ninguna conclusion como las que tu sacas.
4- Porque todas tus quejas tienen su raiz en tu excasa autoestima y tu inseguridad respecto a las demas mujeres.
5- Porque es normal que los hombres miren a las mujeres (y las mujeres a los hombres)
6- Porque seguro que tu tambien miras lo que te gusta o lo que te parece atractivo(como todas).
7- Poque es mas comodo (y mas absurdo) tener esa actitud infantil, que razonar como una MUJER MADURA y pensar que por mucho que mire si esta contigo es porque te quiere a ti. Por mi puedes seguir con tus celos de niña de primaria pero sois muy pesaditas con este tema, de verdad
(En femenino)

En fí, ja ho veuen, qui estigui lliure de pecat que foti la primera ullada...
Estiguin bonets i no s'encostipin..
.

El senyor gerent busca les diferències

.
Des de sempre, la religió ha confós al senyor gerent. Això d'oferir la galta perquè et fotin un mastegot, no ha cregut mai que sigui cap bona solució.

En tot cas, hi ha un element folklòric de certes religions que té anguniat al nostre senyor gerent i que li produeix certa grima: la negació de la dona mitjançant la vestimenta.

Per exemple, a primer cop d’ull, sembla que no hi hagi gaires diferències entre, musulmans afgans i catòlics espanyols:

- d’una banda, una societat amb fort component religiós pertorbador embolica les seves dones per temes purament masclistes, fomentats per una minoria amb creences radicals,

- d’altra banda, una secta religiosa que ha arrasat en els hits parades de les creences humanes, durant els darrers 20 segles, en un puto estat definit com aconfessional, embolica les seves feligreses per temes també purament masclistes (i sinó que li diguin a una tal EVA).

En tots dos casos: la dona es fot i particularment en el cas afgà, la dona es fot i es refot.

Per tant, el senyor gerent es pregunta: són tant diferents? O és que és cert que els radicalismes s’acaben finalment trobant?

Doncs sí, és evident que hi ha una puta diferència. Una diferència de pes. Una diferència, que, siguis de la secta que siguis, clama al cel: Per la musulmana: 100 % imposat, per la catòlica: 100 % voluntari

Psst!! El senyor gerent només li queda dir que “cagu’m déu i amb tot l’estol d’àngels fills de puta i profetes mal parits”

Estiguin bonets.

P.D. Per cert, seguint amb el tema barbie, aquí el senyor gerent els hi deixa una altra: La barbie monja guarra.


Inventari: Hiyab, Obediència, D'on he tret algunes de les putes imatges, i d'altres...