El senyor gerent busca les diferències

.
Des de sempre, la religió ha confós al senyor gerent. Això d'oferir la galta perquè et fotin un mastegot, no ha cregut mai que sigui cap bona solució.

En tot cas, hi ha un element folklòric de certes religions que té anguniat al nostre senyor gerent i que li produeix certa grima: la negació de la dona mitjançant la vestimenta.

Per exemple, a primer cop d’ull, sembla que no hi hagi gaires diferències entre, musulmans afgans i catòlics espanyols:

- d’una banda, una societat amb fort component religiós pertorbador embolica les seves dones per temes purament masclistes, fomentats per una minoria amb creences radicals,

- d’altra banda, una secta religiosa que ha arrasat en els hits parades de les creences humanes, durant els darrers 20 segles, en un puto estat definit com aconfessional, embolica les seves feligreses per temes també purament masclistes (i sinó que li diguin a una tal EVA).

En tots dos casos: la dona es fot i particularment en el cas afgà, la dona es fot i es refot.

Per tant, el senyor gerent es pregunta: són tant diferents? O és que és cert que els radicalismes s’acaben finalment trobant?

Doncs sí, és evident que hi ha una puta diferència. Una diferència de pes. Una diferència, que, siguis de la secta que siguis, clama al cel: Per la musulmana: 100 % imposat, per la catòlica: 100 % voluntari

Psst!! El senyor gerent només li queda dir que “cagu’m déu i amb tot l’estol d’àngels fills de puta i profetes mal parits”

Estiguin bonets.

P.D. Per cert, seguint amb el tema barbie, aquí el senyor gerent els hi deixa una altra: La barbie monja guarra.


Inventari: Hiyab, Obediència, D'on he tret algunes de les putes imatges, i d'altres...

El senyor gerent juga a nines

:
El senyor gerent, sempre atent a les oportunitats de mercat, sobretot ara que s’acosta la temporada alta en el sector de les joguines, vol establir una joint-venture amb Mattel.

La línia de negoci que vol proposar el senyor gerent a l’esmentada putinacional, és la d’ampliar la gamma de nines barbies per tal de fer-les més d'acord a la realitat actual i conferir a les nines uns valors i una sensibilitat més propera a les expectatives socials actuals

Així, la proposta que properament farà arribar el senyor gerent a l’esmentada empresa serà:




I que consti, fills de puta, el senyor gerent ho fa tot pel putu altruisme i sobretot:

A - en pro de la societat i per tal que la quitxalla disposi de models referencials de conducta per al seu creixement personal.
B – en pro d’ampliar el planter d’odisfèrics

¿Creuen vostès que el senyor gerent podria ampliar encara més aquesta proposta pedagògica?

Estiguin bonets.

El senyor gerent avui té l'estomac una mica pesat

Moment 1:
El senyor gerent avui al matí va a esmorzar al bar de la cantonada i veu, sense que el vegin, com cau una peça de pa a terra a la cuina (un terra llardós, d’una cuina de bar llardosa). S’atura i discretament es queda a mirar què passa. I què creuen que passa, mamons?

Efectiviwonder, la cambrera de torn, baixeta, gorda, malfotuda i xenxa (com marquen els canons), l’agafa, i sense ni tant sols espolsar-lo, el torna a deixar a la pila de bocates per fer... (no sé, la xona podria haver fet alguna cosa.... simplement llençar-lo)

Moment 2:
El senyor gerent s’està llegint “Club de Lluita” i en un moment donat, l’autor explica que en un recepció que li van fer, un cambrer li va confessar (i es vanagloriava) que escopia i es pallava en els plats (ergo est, fer-se palles) de forma habitual cada cop que un famós anava al restaurant en qüestió, a l’igual que els personatges de l’esmentada novel·la, de la qual, es veu que el cambrer fill de puta n’era un gran admirador.

Moment 3:
Hòstia, tot això li fa venir un flashback al senyor gerent i tot d’una s’enrecorda que, durant 12 mesos, en la seva joventut, el refotut Estat el va convidar a un ball de disfresses i el van fer vestir un uniforme. Llavors, entre la resta de “convidats” al ball, es parlava de que, el nostre benvolgut Estat, ens beneïa la llet de l'esmorçar matinal amb una mòdica ració de bromur, suposadament, per fer defallir les alegries trempaires del personal.

En tot cas, ...no s’han trobat mai que en plena mastegada de qualcosa que s’hagin portat a la boca en algun lloc de restauració pública, tenen un moment de defalliment i de sospita, davant una densitat estranya, un gustet fora de lloc o un petit element amb una textura completament diferent, que s’entrebanca alegrement per les seves llengues?


Sopin de gust i tàpint-se, que aquesta nit fotrà fred.

Inventari: d'on he tret la puta foto, Chuck Palahniuk, Club de lluita, i no hi ha res de nou sota la capa del sol...

,

El senyor gerent fa pedagogia

dd





Llegiu, pudrits, llegiu...

Perquè un home sigui distintivament i absolutament moral, ha de ser una mica estúpid. Perquè un home pugui ser absolutament intel·lectual, ha de ser una mica immoral.

(Barao de Teive: Textos / Pàg. 77)
Pessoa, Fernando. L’hora del diable i altres ficcions Barcelona: Proa, 2000
___________

Per què existim? No és pas el meu problema. Existim. Es tracta de no adonar-se'n, d'agafar impuls, d'anar d'una tirada fins a la mort.
de Beauvoir, Simone. Les belles imatges.Barcelona: Edicions 62, 2008. Pàg. 43
___________

M'imagino que, quan em miren, em censuren la presència: on vas tu, amb els teus vint-i-quatre anys de mè?, i no saps si cal acotar el cap demanant perdó, perquè les generacions volen i abans que te n'adonis has canviat els pantalons curts de nin conformista per les primeres arrugues al voltant dels ulls, i la il·lusió de la primera grifotada ha deixat pas a la indiferència total davant qualsevol experiència de les que abans t'haguessin tornat boig. Vet aquí la vellesa. (Fum)
Monzó, Quim. -Uf, va dir ellBarcelona: Edicions dels Quaderns Crema, 1978. Pàg. 56
___________

No cuenten nunca nada a nadie. En el momento en que uno cuenta cualquier cosa, empieza a echar de menos a todo el mundo.
Salinger, J.D. El guardián entre el centenoMadrid: Alianza Editorial, 1978. Pàg. 226


Inventari: Llegir és sexi
lll

El senyor gerent compleix un somni

:

Divendres, 9 d'octubre de 2009.

Vespre tranquil a Razzmatazz.

Diva alemanya encostipada que puja a l'escenari i ofereix una actuació professional i força eclèctica tot i que segurament no passarà a l'història.

Barreja de gèneres interessant al llarg d'hora i mitja, i alternància de pocs temes clàssics (però collonuts) amb coses noves que no entenc gàire i que vaig aprofitar per anar a fotre la cervesa.

La veu de la diva (tot i l'encostipat) a proba de bombes. A l'igual que el detall decoratiu del cap, que li va aguantar tot el concert.

Sala força plena, que tot i aplaudir a la diva en totes les cançons, no va corejar gaires temes.

El senyor gerent, satisfet.

Inventari: Nina Hagen, aquesta sí que la va tocar, aiii, les crítiques

.

El senyor gerent i els putos gossos

Apreciats lectors,

el senyor gerent avui no té gaire esma d'escriure. Passejant pel seu puto poble s'ha trobat, tot d'una, davant una botiga de mascotes on hi havia això que veuen a la imatge:

G E L A T S P E R A G O S S O S

El senyor gerent ha estat, és i serà un malparit, un irreverent, o el que vulguin..., però hi ha coses que creu que excedeixen l'enteniment i que atentent directament contra la dignitat d'aquesta merda de societat...si és que en cada alguna cosa.

Ostia puta,...que èn deu pensar un pare de familia sense feina, amb crios a casa i que passa per davant del cony de botiga i veu això?

Bé, passin-ho bé.
Estiguin bonets.

.

El senyor gerent troba que hi ha massa merda a tot arreu

De fet, el senyor gerent es refereix bàsicament a la merda física, la porqueria, les deixalles, i tot allò que a la gent li cau de les mans o de les butxaques sense donar-se’n compte, els molts cabrons...

Per exemple, us heu trobat mai sols en una cuneta de carretera?. El senyor gerent sí. Resulta que va voler sucar el melindro amb la nova secretària que té però aquesta, al veure les intencions de l’amo, el va fotre baixar a cops de bolso i el va deixar a terra, enmig d’enlloc. Bé, si, en una cuneta anònima.

I mare meva, allò semblava un inventari kafkià de la raça humana. Ens els aproximadament 2 km que el senyor gerent va fer a peu, es va trobar:

- un parell de pneumàtics
- innumerables fulls de diari
- tres niñes mutilades
- dues sabates (no del mateix parell)
- unes quantes ampolles de plàstic
- unes quantes ampolles de plàstic plenes de pixats
- clinex a mansalva (amb salsa i sense)
- algun rastre de condó...
- colilles, burilles, ......
- paquets de tabac (buits, clar)
- un ram de flors de plàstic (segurament en memòria d’algú que va frenar tard)
- boles de paper de plata....
- tres tapacubos
- animals sense identificar mig pudrits (mitja dotzena, entre rates, gats i esquirols)

La mare que els va cagar.... La gent és porca de collons. Una cosa es trobar-te un tapacubos (a qui no se li ha escapat mai? Al senyor gerent sí i jura per Déu que va parar el cotxe i el va anar a recollir,....la pela tu!!) o aixafar un puto bitxo que se’t foti al mig de la carretera, però l’altre és arribar a perdre una sabata en mig del no-res.

Collons, per un argument de novel.la no? De fet, vaya tela pensar en com ha anat a parar tot això a la cuneta...

En tot cas, la gent, tots nosaltres, som uns putos porcs. Per activa i per passiva. El senyor gerent té molt clar que cada dia que passa, la gent és una mica més egoista i això es reflecteix en la merda que trobem per tot arreu.... Pfff que el que vingui a darrera ho reculli si vol....

Passin-ho bé.

Estiguin bonets.

El senyor gerent comparteix una lectura

Al senyor gerent li agradaria compartir un llibre amb vosaltres…no patiu, no es tracta del puto Larsson amb les seves putes llaunes de gasolina i mistos que s’encenen I s’apaguen amb tanta ventolera…. El molt cabron.... No, no, el senyor gerent té per norma no tastar més d’un llibre “iogurt” a l’any.

En tot cas, el senyor gerent, quant tria les seves lectures o fa d’una manera amb la que s’assegura no llegir res que sigui tendència o mainstream,...

El senyor gerent es tria ell mateix els llibres. No vol que li triïn. Ell el que fa és aparèixer a la biblioteca (els llibres són massa cars per comprar-los i a més, collons, ocupen molt de lloc a casa) caminar aleatòriament per entre les lleixes i triar-ne una a l’atzar. A partir d’aquí torça el coll i comença a llegir títols en vertical. Quant troba algun títol suggerent, o quant li fa mal el coll, para i treu el llibre de la lleixa. En llegeix la contraportada, valora la imatge de la portada, en llegeix les quatre o cinc línies del principi, valora quant tardaria a llegir-lo, vigila quin cos de lletra s’ha fet servir, ... a vegades inclús l’olora.... i si tot això el compensa o li fa pensar que val la pena llegir-lo se l’emporta a casa. Vaja, una mica com Italo Calvino.

En tot cas, d’aquesta manera ha descobert a Slawomir Mrozek. Un polonès que escriu contes i que recorda al Pere Calders, per la seva frescura, ironia i mala llet. Llegiu, pudrits, llegiu:

Vaig trobar un subjecte que sense més ni més em va engegar un mastegot. M’hi vaig voler tronar, però el bé es va ensenyorir de mi; de manera que em vaig controlar, vaig parar la galta dreta cap a ell i vaig dir:
- Ara en aquest costat, sisplau.
- ¿Què passa? ¿És masoquista, vostè?
- No, cristià.
- Tant li fa. Personalment no tinc res en contra dels cristians.
- No m’ha entès bé. Un precepte cristià diu: “A qui et pega a la galta dreta, para-li també l’esquerra.”
- ¿Perquè no faci tan mal?
- No, perquè continuïn pegant. És a dir, en senyal d’humilitat. ¿Comprèn?
- No, però després de tot no és cosa meva.
- Doncs pegui. A la dreta, perquè a l’esquerra ja ho ha fet.
- Però és que ara no en tinc ganes.
- Faci-ho per mi... Comprengui’m: com que ha he entrat en el camí de la virtut, voldria treure’n algun profit. Si no, tot aura estat en va; només es podrà dir que m’han inflat els morros i prou. Un cosa vulgar, sense cap mèrit.
- Estic cansat.
- Una sola vegada, perquè faci joc. Posi’s en la meva situació: els resultats a mitges no són resultat i jo ja tinc a favor meu el cinquanta per cent. O em pega a les dues galtes o no haurà servit de res.
- Bé... per què no. Però a la dreta és més difícil. No sóc esquerrà.
- ¿Potser amb un peu?
- ¿Amb un peu a la galta? Em sobrevalora. No hi arribaré.
- Em podria ajupir
- Però aleshores perdria embranzida. A més, si el que li importa és la simetria, amb un peu no és el mateix que amb una mà. El cop és diferent.
- ¿I si tornéssim a començar? Ara només amb el peu.
- ¿Com?
- Jo em tombo, vostè em venta una puntada de peu, després jo em torno a tombar i vostè em torna a ventar una puntada de peu.
- Vostè és un ingenu. Qualsevol criatura sap que l’home no té el mateix el darrera que al davant. Això tampoc seria simètric.
Em vaig entristir. Ell tenia raó.
- Ja ho tinc- vaig dir després de reflexionar una mica- He trobat la solució. Hi ha un altre precepte cristià que diu: “A qui et pega amb una pedra, torna-l’hi amb pa.” Agafi aquesta pedra, això mateix, i no és gens petita, i tiri-me-la. Jo li donaré pa a canvi.
- ¿En porta a sobre?
- No, però hi ha un forn passada la cantonada. Hi vaig corrents i en porto cap aquí.
- No m’agrada gaire, per això de tirar el pa. No està gens bé llençar pa, és un do de Déu.
- Però el manament ho diu ben clar.
- D’acord. Però ¿i que passa amb aquest mastegot que ja té invertit?
- Que hi farem! Aquell negoci no ha sortit bé, comencem-ne un altre. El comptabilitzaré com a pèrdues i ara el primer moviment és seu.
La pedra era realment força considerable i hauria d’haver-me proveït de pa abans de començar tota l’operació, ja que de camí cap al forn anava de tort a causa del cop de pedra al cap.
- Un pa de quilo, siusplau –vaig dir al forn.
- No hi ha pa. Només queden pastes.
Això no estava previst. Però després de tot una pasta també és pa. Vaig comprar, doncs, unes quantes pastes i vaig tornar amb el meu company de joc que, s’ha d’admetre, m’esperava pacientment.
- Ara li pego amb una pasteta i el deixo en pau.
Ja amb la primera pasta el vaig encertar entre els ulls. Va caure cap enrere i va deixar de moure’s. M’hi vaig acostar, tenia els ulls vidriosos.
Una pasteta dura de producció estatal té els seus avantatges.
Mentre m’allunyava, continuava sense moure’s. Ho tenia ben merescut, el molt fill de puta. ¿Perquè es ficava amb mi?


#
Inventari: Italo Calvino pàgina 17, Leer es sexy
#