12.6.14

El senyor gerent ofereix una solució al socialisme català

Socialistus, socialistas... volguts fills de puta,

Eixugueu les llàgrimes dels vostres ulls tristos. Atureu el vostre plany luctuós. Traieu ànims d'on sigui perquè la vostra travessa del desert és a punt de finalitzar...Sursum corda podrits.

El senyor gerent, de manera totalment altruista i, com sempre, recolzant totes les persones amb minusvalideses i/o patologies, els ofereix la solució a la endèmica pobresa d'esperit del progressisme d'esquerres català, al vergonyant i cadavèric lideratge del socialisme a Catalunya i al seu polièdric, poliforme, multiculti i en definitiva, polipolles projecte polític.

Socialistus, socialistas...
Només un home us pot treure d'aquest sidral... un home forjat per les circumstàncies, polit per les adversitats, crescut davant la injustícia. Un home que posa a la família davant de tot. Que no dubta en trepitjar fort, encara que democràticament. Un home que fa dels mitjans de comunicació el seu ecosistema natural. Un gestor rapaç i estricte amb les finances públiques. Un home devot de l'ordre públic i l'estabilitat que talla d'arrel qualsevol moguda rasta-kumbaià. Un home, en definitiva, de barri, de carrer; que sap crear un fort esprit de corps, que va mutar un ajuntament en un Fort Knox.

Estiguin bonets i respirin fondu...





9.6.14

El senyor gerent perd un referent


Benvolguts fills de puta, avui estem de dol.

El senyor gerent ha viscut dies bons i genials amb l'humor irreverent del Rick Mayall. Tant amb el personatge de teenager histriònic que interpretava magníficament bé a "Els Joves", com amb el paper de trentanyeru perdut, immadur, ranci i sense ofici ni benefici, que caracteritzava a "Bottom".

Cliff Richard, els mods, la conscienciació política i de classe, i més tard el passotisme, la immaduresa sexual o el llardós way of life... definien el perfil dels seus personatges més coneguts.

El senyor gerent no sap si de la mateixa que li va succeir a ell, els personatges a qui Rick Mayall va donar vida els van arribar a marcar la seva granalluda adolescència de merda però en tot cas, avui toca viure un dia dolent, dels que ningú vol.

Estiguin bonets, i recordint-lo com déu mana, cony...