El senyor gerent proposa una vaga general

.




Si, estimats fills de puta. Una vaga general no per protestar contra la retallada del 5 %, ni la retallada de les prestacions socials, ni tant si quier, per protestar per la mala gestió econòmica d’aquest govern, d’aquest país, d’aquesta societat capitalista en definitiva.

La vaga que proposa el senyor gerent va més enllà: una vaga general per fer evident el rebuig de cada un de nosaltres a aquesta merda de casta política corrompuda, podrida i putrefacta que tenim, siguin del color que siguin. Una vaga general que signifiqui una bufetada al sistema hipòcrita de disciplina de partits. Una vaga general que fixi, a partir d'ara, un preu molt alt pels nostres vots.

En definitiva, una vaga general que proclami d’una manera rotunda i clara que NO, NO CONFIEM AMB CAP DE VOSALTRES.

Una vaga general que reivindiqui un altre model de societat i de fer política (si és que la solució passa per la política). Un model no encorsetat per partits i els seus aparells buròcrates, sinó basat en persones que responguin davant del poble que els tria, i no a interessos partidistes o personals.

En tot cas, el senyor gerent troba a faltar iniciatives populars per desemmascarar aquesta farsa. On és el moviment social que ens animi a plantar-nos d’una puta vegada davant aquest circ recurrent?

Perquè hem d’aguantar durant mesos i mesos, el lent degoteig de notícies sobre corrupció, sobre compres de favors, sobre regals amb segones i terceres intencions, sense que ens plantegem protestar de manera rotunda i clara? Perquè hem d’aguantar coitus interruptus en la política dels governs de torn? Perquè hem d’aguantar les xuleries, el pessimisme controlat, el acoso i derribo destructiu junt amb el tantsemenfotisme de l’oposició?

Perquè, veient aquest panorama, no surten com bolets iniciatives alternatives al sistema actual? On són els del moviment per la independència? Perquè no s’aprofiten d’aquesta bacanal agònica i posen els collons sobre la taula d’una puta vegada. El senyor gerent està segur que (a banda dels romàntics independistes sempre disposats a votar en favor de belles quimeres) es recollirien molts vots de gent desenganyada de tot plegat.

De gent amb ganes de perdre de vista convergents envejosos, socialistes mentiders, ecopijos hipòcrites, populars sucursalistes i republicans vanitosos. Ciutadans amb ganes de sortir del cercle viciós del “i tu més”. Persones amb ganes de construir projectes lliures del setge dels putos partits polítics.

Per tot plegat, fills de puta, vaga general... o potser millor: directament gasolina i mistos*.

Estiguin bonets.

* No, si el senyor gerent encara s’haurà de llegir al puto Larson !!!!!

-

El senyor gerent creu que la lletra amb sang entra

.
Missatge de Mac Arthur a les forces nord-coreanes invitant-les a la rendició.

Com a comandant en cap de les forces de les Nacions Unides, demano que cessin les hostilitats tot seguit. Us regirem amb mà de ferro. Us deixarem més pobres que abans i sense terres. Conservarem els ganivets xops de sang i us obligarem a treballar, a jornal de les Nacions Unides, les terres que abans eren vostres. Apreneu, doncs, el bé; estimeu l’aparat de la justícia. Què hi fa la multitud de víctimes? Per a millor honrar-les, heus aquí el paper que representa la clerencia a la guerra capitalista. Deposeu les armes! Després de la ràpida i total derrota, i la completa destrucció de les vostres forces armades, ens aproparem a vosaltres. Els sacrificis tindran lloc a mitjanit a l’encreuament de carrers que jo indiqui. Les Nacions Unides funden la moral en el compliment del bé. Espero que la sang serà un poderós condensador contra la destrucció de la propietat i que no trigareu a manifestar-vos amb tot el vostres horror. Portaré els ulls dels enemics sota l’aixella i, de nit, els encendré amb sofre viu. Cap signe de pietat. Sereu objecte de la cobejança brutal i degradant per part de les potencies interessades. He acordat que sigui omplert de fum el lloc on us arrenquin els ulls i que sigui manejat carbó en muntanyes de sang. No oblideu que a les Nacions Unides sempre tenim el dret i la justícia de la nostra banda. Menjarem els vostres cors, bategants encara, i sentirem un gran alleujament en el licor vermell de la vostra sang. Al Capitoli el president Truman –aquest sanguinari que continua marcant amb sang les portes- manipula damunt una taula de pi coberta amb un drap negre, entre tres ciris negres. Els sacrificis humans oferts per les Nacions Unides són d’un gran valor moral i es basen en l’amor a la Humanitat. Us pagarem a la nostra manera, segons el dictat de les practiques civilitzades. ¿No heu assistit mai al linxament dels negres al territori dels Estats Units? Brillen els meus ulls criminals. Com a comandant en cap de les forces de les Nacions Unides, asseguro que degollaré les víctimes en una cava profunda i que no ensopegaré amb els esglaons. (Pàg. 86)

Brossa, Joan. Poesia i prosa.
València : 3 i 4, 1995

.

El senyor gerent també està pendent de LOST

.

Doncs sí, el cony de sèrie també ha enganxat al senyor gerent, però més per saber com collons acaba que no pas per mèrits artístics, ni de disseny de producció ni ná de ná...

El senyor gerent està una mica fins els collons de LOST per aquí, LOST per allà, LOST ara, LOST després, LOST, LOST, LOST, LOST.... sembla que hagi de ser la sèrie que trenca totes les tendències quan de fet és un invent ben plantejat d'inici que s'ha demostrat que no saben com acabar (final múltiple diuen.... igualico, igualico, que al final de la quarta temporada,... fills de puta) i així han passat d'un fil argumental basat en Dharma a un altre fil argumental basat en elements parapsicològics.

Els mèrits de LOST (per alguns) són molts i variats, però pel senyor gerent només té un mèrit, que és el saber aguantar una situació i uns personatges durant tantes temporades (amb increibles i vergonyants giragonses argumentals) com si d'un xiclet es tractés, cosa que posa la sèrie a la mateixa alçada dels culebrons televisius de sobretaula.

El senyor gerent reconeix que en temes de guió i plantejament argumental, en alguns moments ha estat trencadora, però si us plau... traieu-vos la vena dels ulls, LOST no deixa de ser un divertimento intranscendent amb un missatge ful; el joguet del moment, la sèrie in, la tendència que marca estil si vostès volen (per cert, joguet amb el que Cuatro s'ha cremat els dits...ja els està bé, als cabrons venuts a T5)

Per això, els senyor gerent els vol proposar una altra sèrie que, potser no tant espectacular, sí que ofereix més contingut i compromís. Facin boca, per exemple, amb els 6 minuts més trempants dels darrers gigabytes de series televisives que el senyor gerent ha pogut veure per la Ret. Vegin, vegin...

És el darrer capítol de la segona temporada de "El Ala Oeste de la Casablanca" un capítol final de temporada, que conclou magistralment en 5 minuts tota la tensió creada en les dues primeres temporades. Un moment en que el clímax argumental arriba al punt culminant, cinc minuts que llueixen un muntatge e-s-p-e-c-t-a-c-u-l-a-r en el que tant els personatges com la situació plantejada, està quadrada al cent per cent.

Per si els hi fa el pes, en tenen més info aquí i aquí. I aquí la poden veure

Per cert, no n'esperin massa del final de LOST, ... total, tots estan morts i les passen putes al purgatori. O què es pensaven?

.

El senyor gerent no dorm tranquil

.

Hi ha una cosa que preocupa al senyor gerent. No és que tingui excessiva importància però són aquells detalls que, quan te’ls trobes, et fan barrinar un rato l’olla.

En concret, es tracta de quines peces de roba utilitza el personal per anar a dormir, a clapar, a empiltrar-se en definitiva.

El senyor gerent té clar que d’entrada, calçotets i tapa-rabos variats, fora. Les opressions a l’hora d’estirar-se al llit no son benvingudes, i d’altra banda, sempre cal tenir el camp clar i sense entrebancs, i la circulació sanguínia fluida per si cal establir batalla amb el cos / forat més proper.

Un cop alliberats de la dictadura dels calçotets, què fem?. Dormim tal qual vàrem arribar al món (en pilotes, vaja), ens posem el pijama o fem servir qualsevol samarreta foradada / tacada / estripada complementada amb uns boxers galdosos i llapetejats?

En aquest punt, el senyor gerent, reconeix que prefereix dormir empijamat * (fet que, gràcies a les gomes elàstiques dels pantalons del pijama –ja de per si, força donades-, no entra en contradicció amb el “casus belli” que fèiem referència abans).

I és que dormir en pilotes provoca al senyor gerent una sensació de desamparament difícil d’explicar. I no es tracta que el senyor gerent tingui la tita petita, que la té, sinó que sovint, quan el senyor gerent s’ha vist en circumstàncies favorables per dormir en pilota picada (cada estiu caldós, o aquella llunyana ocasió en la que va follar), sovint s’ha despertat amb un lleu calfred de matinada, acompanyada d’una inoportuna pell de gallinàcia.

En tot cas, el que per l’element masculí són més o menys faves comptades, pel gènere femení en canvi, la cosa s’enriqueix amb complements específics: peücs, gorros, samarretes sota el pijama, bosses d’aigua calenta....sense comptar les calces afelpades sovint enroscades fins la nou del coll.

Vaja, es veu que el lleu calfred que ocasionalment al voltant de les quatre de la matinada inoportuna al senyor gerent (quan en un excés de generositat treu a lluir les seves carns a l’anar a dormir) es converteix en glaçada i nevada per les fèmines cada dia a partir de les 10 del vespre.

Si això passa en llits near your city, han pensat aleshores, que deu passar entre el femellam de Suècia, Finlàndia, Noruega, Alaska, Canadà....?

Bé, ja veuen que aquest escrit no treu cap a res. El senyor gerent només aspira a saber el perquè d’aquesta acumulació tèxtil per part del sector femení.

Estiguin bonets.

* Del tema pijama també se n’hauria de parlar força: pijama clàssic o esquijama (mai he entès d’on surt aquest nom)?.
-

El senyor gerent en fa un de breu

Tothom està cremat, tothom sua odi... no és d'estranyar que el concepte de la bondat natural de l'home de Rosseau o el de la internacional àcrata, se'n vagi a prendre pel cul.

On queda la filosofia oriental de Mengzi? Cito de la wikipedia: "al cor de tot ser humà hi ha quatre tendències o sentiments naturals que l'orienten cap al bon camí: la compassió, la vergonya, el respecte i la modèstia i el sentiment de discerniment entre el que està bé i el que està malament. Aquests sentiments són una mena "d'arrels" que, conreades, desenvolupen les virtuts de la benevolència, la rectitud, el decòrum i el coneixement".

Ni-nis, chonis, polítics, corrupcions, bancs, estafes i estafadors, constitucionals i estatuts,.... al senyor gerent no li estranya pas el comentari de l'adrian (que no deixa de ser un fill de puta integral).

Estiguin bonets, i vagin per la sombra.

.

El senyor gerent continua la campanya institucional

.
Segurament, els pocs de vostès que confessen mirar la tele, han vist en horari prain taim, una simpàtica campanya de ¿propaganda? publicitària del govern on es mostren la varietat i quantitat d’equipaments que la Generalitat posa a l’abast dels ciutadans d’aquest país.

És aquella campanya que s’articula amb l’eslògan “Aquí, aquí, aquí,...” mentre tot d’energúmens fan senyals amb els braços davant d’un hospital, d’una biblioteca, de l’aeroport de Lleida, etc....



Maca, oi?. El senyor gerent ha trobat que la campanya publicitària del nostre estimat govern queda curta, doncs no es mostra tot el que s’ha de mostrar.

Per això, el nostre senyor gerent, ni cort ni peresós, i valent-se del seu patriotisme de primera, ha volgut fer dues propostes més d’anuncis per a la Generalitat amb l'objectiu de recollir la nostra puta i crua realitat del dia a dia.

Trïn:

Vostès creuen que mai els veurem per la tele?
Estiguin bonets.
.