El senyor gerent els convida a llegir música

I don't remember my mama

Dad sold crack all night

My life was fucked from the jump street

Now this kite I write

Never had half a fuckin' chance

My whole trial I was broke

Circumstantial that's bullshit

My defense was a joke

You go in a motherfuckin' courtroom

With a fuckin' public defender

The public defender works with the fuckin' D.A.

Motherfuckers ain't got no chance

You ain't got no money you're fucked, you're fucked

Now this cell is my residence

My address is The Row

24 hour lock down

When they'll kill me who knows?

Guilty, we the unfree

Dead men walking

Guilty, we the unfree

Dead men walking

I'm a genius from books now

Never read on the street

Never lifted a fuckin' weight

Now my boy's concrete

Filed a hundred appeals or more

No response from the state

Get no phone calls or visits

My mentality's hate

When I was on the street I had

Motherfuckin' boys, where's my bitch?

She won't even accept my fuckin' phone calls

Yo, they better not let me up out this motherfucka

You this shit's on, fuck that word

I get visits from doctors

Analyzing the ill

Families pray for my death now

Vengeance lays for the kill

Guilty, we the unfree

Dead men walking

Guilty, we the unfree

Dead men walking

Does the defendant have any final words

He would like to say to the court?

Yeah, I got somethin' I'd like to say

Yo, you, judge, you a racist motherfucker

I feel like bustin your motherfuckin'

No, let me go, I'm gonna kill everyone one of you jurors

If I ever get out of here, I'm comin' one by one

And blow your motherfuckin' brains out

You motherfuckers, no, keep your motherfuckin' hands off

Fuck that

So I think 'bout my past now

My future holds only pain

Involuntarily drugged by the state for years

Now I know I'm insane

When I'm moved shackled hands and feet

My skin's covered in ink

I read the bible 'bout twenty-five times

Now fuck gods how I think

You can save all that religious bullshit

Stay the fuck out of my cell

If that priest comes in my cell, I'm a bust him in the

I'll break your fuckin' neck with my bare hands, fuck that

So live your life to the fullest

But remember don't trip

One mistake you're my neighbor

And there's no one here rich

Guilty, we the unfree

Dead men walking

Guilty, we the unfree

Dead men walking

   

El senyor gerent no els recomanarà ni un puto llibre: s'espavilen !!

Si vostès tenen el mal gust de seguir regularment la merda escrita del senyor gerent sabran què en pensa aquest de les llistes. Per tant, ja es poden imaginar què en deu pensar el senyor gerent de les inacabables, llargues i insultants llistes de recomanacions que apareixen com bolets (verinosos) aquests dies previs a la tant nostrada i preuada diada nacional en la que barregem lletres i capullus (cling, cling...soroll de caixa registradora del Gremi de Llibreters).

 Llegiràs el que et diguin
i serà salva la teva ànima

I no només això... si vostès desconnecten de l'Odisfera i fan un volta per la blogosfera culta, intel.lectual i lletraferida, també podran comprovar que les recomanacions literàries, com la pols, com la merda, es reprodueixen a tot arreu, amb l'afegit però, que en l'àmbit blogosfèric l'ego juga un factor importantíssim i classista: tengui, tengui, falti, falti,... en aquest cas seria: JO ja me'l vaig llegir, aquest NO CAL que te'l llegeixis, JO li vaig dir a l'autor el què en pensava, JO vaig rebre el llibre de l'editorial abans que sortís al mercat, JO crec que podries començar per aquest,... JO crec que abans un Carver que un Roth, JO..., JO..., JODER....

Quina puta merda. Diguin-li maricon però pel senyor gerent, l'acte de llegir és quelcom personal; territori privat; i si volen, fins i tot territori sagrat; com anar a cagar.

Pel senyor gerent llegir no només és obrir el llibre, començar a passar pàgines i dale que te pego fins al final...
Pel senyor gerent, l'acte de llegir comença molt abans, volguts fills de puta. Comença triant, seleccionant, prioritzant. Comença establint un equilibri compromès, i sovint fràgil, entre la voluntat d'un mateix i l'esforç de recerca que està disposat a realitzar, de l'esforç de valorar, de decidir, de tastar, de creuar referències, ...fins a trobar el llibre que toca ser llegit en el moment en que ha de ser llegit.

I tu, fill de puta?
Ja t'has comprat el darrer del
Gaspar Hernàndez?

Però no pateixin pòtols, aquest concepte de lectura que defensa el senyor gerent i algú més, no és el que està institucionalitzat (ni a nivell mediàtic -on manen els 40 principals de cada temporada-, ni a nivell escolar -on manen els currículums encarcarats i despersonalitzats que sovint resten voluntats en comptes de sumar-les).

Pulutant, si vostès volen llegir quelcom, només hi ha dues realitats:

• que a vostès tant els foti llegir com cagar: Llavors només cal que obrin les pàgines dels diaris o veure els telenotícies de la TeleTres per comprovar com el contingut editorial i informatiu (la raó de ser dels mitjans de comunicació) deixa pas al contingut publicitari i al discurs cultural que toca segons les elits i segons el moment (la raó crematística dels mitjans de comunicació) i el seu ego intel.lectual, sense cap mena d'escrúpol, podrà triar entre una llista de no més de 100 o 150 llibres classificats agradablement per evitar rumiar gaire: literatura nacional, estrangera, contes, clàssics, infantil, còmic, biografies i autoajuda. Triïn i fins l'any vinent no caldrà que torni a passar per aquest mal tràngol.
  
  
• que a vostès els interessi llegir quelcom triat personalment i no es vulguin deixar endur pel sistema enlluernador: Llavors tindran un problema. Caldrà que s'aixequin del sofà per anar a la biblioteca i triar i remenar, i fullejar, i olorar, i repassar. També caldrà que cerquin a la Ret racons que s'escapin del mainstream institucional i cultural. I un cop fet això, estaran en condicions de prendre la seva decisió, la seva tria (el senyor gerent reconeix que triar costa, doncs no estem acostumats a fer-ho). Llavors la llista de recomanacions -farcida de llibres "40 principales", propis d'una lectura fastfood o fastshit-, la poden fotre al cul de qui es preuï ser-ne l'autor.  

I no, no pateixin, encara no ha arribat el moment que el senyor gerent llegeixi això.
Estiguin bonets.

El senyor gerent no creu en les casualitats

"Casualitat" han dit? vaya puta paraula de merda, digna només de boques i ments pusil·lànimes

És casualitat que el món desenvolupat, civilitzat, capitalista, hagi intervingut a Líbia per aturar contenir el genocidi que està muntant aquella mena de germà lleig dels Calatrava amb excés de toxina botulímica entre cella i cella, que mana allà? No, no és casualitat, és un fenomen econòmic anomenat: una-setmana-de-pujada-continuada-del-preu-del-petroli-nunca-más .

És casualitat que Telefònica anunciï l'acomiadament de 6.000 treballadors i, amb un parell de dies de diferència, les millonades que es repartirà la direcció de l'empresa? No, no és casualitat, és un exercici de cinisme i de mala llet. Una cortina de fum calculada, per dispersar l'atenció mediàtica, política i social.

És casualitat que en les democràcies, règims, sistemes civilitzats, occidentals capitalistes, només hi hagi dues alternatives de poder: centre-dreta o centre-esquerra?. No, no és casualitat; és voluntat de l'oligarquia econòmica per poder mantenir el seu status quo (grup Bilderberg, diuen? ha, ha, ha...il·lusos.) i engatussar al ramat amb una llibertat controlada.

És casualitat que tots els arguments vomitius del PP, hagin estat publicats, dies abans, per El Mundo?
No, d'això se'n diu agenda política d'una banda i globus sonda de l'altra.

És casualitat que existeixi un determinat número d'energumens, que més enllà de deixar clar que tenen un ordinador, una connexió a la Ret, un bloc (i els mandrosos i modernus un Twitter de saldo) només fotin que pixar-se i cagar-se en allò en que participem dia a dia, i ho fem de forma il·lustrada i per escrit, esdevenint per tant fills putatius de l'Odi? Dit d'altra manera, és casualitat que el senyor gerent arroji setmanalment en aquest racó virtual? No, no és casualitat. Es necessitat.

Per això que, aquest any de merda, la diada de Sant Jordi (la que alguns pretenen que algun dia pugui arribar a ser la diada aigualida nacional, en la que es deixin de banda reivindicacions nacionals i deutes històrics, i es  triï l'aspecte lúdic, festiu i còmode d'aquesta festivitat mercantilista) caigui en plena Setmana Fanta, no s'ha d'entendre com una casualitat, sinó com una voluntat de merda d'un d'aquests deus que juga amb nosaltres des del seu cel d'Odi.

Aquest any, aquest déu cabró, davant el monopoli que els americans han fet de l'11-S, deu d'haver pensat:

"Donem als catalans allò que tant es mereixen (pobrets): dintre de la Setmana Fanta, cada cop més exclusiva dels hipòcrites, aquells que només van a missa, per casaments, defuncions, comunions, per beneir la puta palma o per mirar el cul dels escolanets, posaré la diada de Sant Jordi, un dia dedicat als ignorants lectors procrastinats que no tenen pebrots de tocar cap llibre en tot l'any i que pensen aconseguir la redempció lectora i l'accés a l'Olimp de l'Intel·lectualitat de pacotilla en només una passejada de Rambla..."  

I sia...

I així estem: tal i com diu la dominàtrix del Maresme, patint aquesta setmana Fanta tant odiosa.

Estiguin bonets i agafin el paraigües.

El senyor gerent menteix (2)

Si fa uns dies, arrel de les mentides de la nº dos del govern català, el senyor gerent ja va quedar garratibat i raboretret, ara resta bocabadat, esmaperdut, i calçacagat davant la voluntat que el govern dels millors s'entesta a demostrar: la seva capacitat (que segurament passarà als anal(s) de la història), en provocar d'una manera tant barroerament eficient, el cabreig de la societat en tant poc temps.

El pla de retallades dels Millors

Així és volguda audiència de merda. El senyor gerent intuïa el passat desembre que la supèrbia dels únics que tenen dret a ser bons catalans (a.k.a els convergents i unionistes, a.k.a els supermants catalans), els portaria, més tard que d'hora, a topades i confrontacions amb la gent d'aquest país.

Però collons!!!! A la Mas Gang es va molt per feina. Tanta que, de seguir a aquest ritme, potser que algun dels capataços del DJ Mas no arribi a menjar-se el turrons... ves que arroja ara el senyor gerent.

El senyor gerent ni és polític, ni tècnic, ni té cap mena d'informació sobre els pressupostos passat ni dels propers (entre d'altres coses perquè o no es donen a conèixer els d'ara, i els passats fan tufillo a maquillatge comptable i a números quimèrics), però collons!!! Que s'ha de retallar despesa? Segurament. Que s'ha gastat més del que teniem? Del cert. Que els d'abans ho van fotre fatal? Paraula de Déu. Però... això justifica el terrabastall i la trencadissa que el govern ha aconseguit entrant a desballestar uns sistemes tant delicats com són la Sanitat i l'Educació públiques?.

Per què no comencen tancant l'aixeta a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, que amb prop de 4 milions d'euros de pèrdues el 2010, segueix estrenant i mantenint canals de televisió de baixíssima audiència? Què passa? Que els catalans no poden viure només amb la Tele3 i amb Catalunya Ràdio que hem de mantenir 7 canals de tele -que repeteixen continguts d'un a l'altra-, i 4 ràdios públiques?
Segur que els catalans poden sobreviure només amb un únic canal de tele i una única emissora públics, no troben? Sobretot si es tracta de sentir (que no escoltar) les veus del periodisme filtrat nostrat i entretenir-nos amb, debats amanyats, culebrots i futbol.

O per què no eliminen subvencions a festejos tan propis com la Feria d'Abril? o donant un respir (que no eliminant) la política exterior catalana? o no demanant més putos informes inútils a parents, novies i coneguts?
I que n'aprenguin...Generalitat, Diputacions, Ajuntaments i altres mandangues similars.

En tot cas, la travessa, a dia d'avui, està així:

Manca veure com deriva la situació en Educació, però no pateixin. Segur que el govern dels millors sortirà dels pixats per caure en la merda. Això serà en un altre moment.
Estiguin bonets.

P.D. I els socialistes, mentrestant, l'únic projecte polític que tenen és tornar, una per una, totes les hòsties que van rebre (quina contribució de merda també la d'aquest partit), els populars creant histerisme i demagògia (més que aquest bloc, escoltin), els republicans veient-les venir i sense saber encara si caure agenollats sota les ales de Convergents o seguir jugant la carta equidistant, els d'iniciativa anant en bici, els de Solidaritat lluitant contra els molins de vent i els Ciutadans també. I...el supermascle Alfa? De moment engatusant als d'Esquerra.

El senyor gerent es perd

Feu gran l'afoto o us hi deixareu la vista fills de puta!

- Un àngel celestial ensenyant les plomes
- El senyor Llufa vestit d'etiqueta
- El Darth Vader a punt de fotre-li un clatellot al Wally
- Déu (Iggy Pop pels no creients) impartint la seva Paraula Santa
- Un guàrdia civil de trànsit de l'època de la iaia
- Una pubilla molt nostrada
- Una monja amb mala llet
- El senyor gerent

Qui els trobi a tots i sigui dona, té premi.
La resta, pss... jo diria que no cal ni que participin.

El senyor gerent para l'orella

Wodoo Blues
Xutant una pilota de futbol contra una paret
passo la vida tot sol sense poder fer res;
passo els segons, els minuts, les hores,
els dies, les setmanes, els messos i els anys,
xutant una pilota de futbol contra una paret.
...Si pugués trevessar la paret ...
...Si pugués trevessar la paret ...
Quan me n'adono ja no sóc un infant,
em veig a mi mateix des de dalt del teulat
cobert de formigues de dalt a baix:
algú ha fet un ninot.
Flors envolten el meu cos,
Flors pudrides, de colors.
La vida és el temps..........
La vida és el temps que perdem
esperant la mort.

Lo Pardal Roquer

El senyor gerent alerta que la caspa va en augment

Aquest cap de setmana s'ha fet oficial allò que ja se sabia de manera oficiosa. Que l'actual president d'Espanya no es presentarà a les properes eleccions i per tant, no repetirà candidatura. És a dir, que està fart de rebre per totes bandes.
Per part socialista, la maquinària tactista dels barons ja s'ha posat en marxa. Per la banda reaccionaria, només se'ls ha acudit afirmar que, per fi, han guanyat a Zapatero....curiosa comprensió del món que tenen aquests individus del PP, no troben?.

Però això que acaben de llegir, no és més que la punta de l'iceberg. Des de fa un temps ençà, el senyor gerent es troba amb senyals inequívoques i, com deia aquell, inquietants. Senyals, els deia, que la dreta autoritària, la dreta vella, la dreta empolsinada de sempre, s'està revifant i es rearma contundentment.

O potser no recorden la campanya de la Conferència Episcopal sobre el dret a la Vida de fa un anyet?

O les manifestacions que capellans o/i víctimes de terroristes organitzaven per la capital del país, on la gent hi anaven, uns amb polo i mocasins i altres amb la boina integrista?

Quina angúnia!!

Avis al respectable:
aquestes imatges poden ferir sensibilitats 

O la contundent maquinaria mediàtica reaccionaria  que només fot que arrojar merda i escombraries contra tot allò que sigui sospitós de putir a català?

Només una paraula: Zorra

O les pressions d'Unió Democràtica de Catalunya per que la Tele3, la nostra, retirés una sèrie?

Totes aquests accions, més la recent victòria de Convergència i Unió a Catalunya amb el seu govern dels Millors (trepes), només confirmen que el nostre futur passarà d'estar emmarcat per càndides i doloroses mentides progressistes a dures veritats neoliberals, farcides de capitalisme desbocat (més encara?).

Però, per tots aquells de vostès , fills de puta, que encara pensin que Izquierda Unida guanyarà les eleccions espanyoles, convencin-se ara i aquí amb la prova definitiva que el senyor gerent els presenta: l'anunci de H&S que s'està emetent actualment per tele i apareix en premsa i que, al tanto, constitueix una peça d'orfebreria de la maquinària propagandística conservadora, escoltin!



O potser, l'espècimen triat per protagonitzar aquest anunci, no supura per totes bandes l'essència conservadora que qualsevol mascle ranci de dretes cerca indefectiblement?(pintin-l'hi un bigotet i veuran a qui s'assembla).

Des de l'estil del pentinat del xaval, fins a les camises que em porta el pollastre, passant pel rol del personatge  femení en l'anunci i els conceptes ideològics que deixa anar: tradición, pasión, protección,... Què més dir del refinat argumentari de l'anunci?. Si us plau, facin tots olés, i tot aixecant-se de la cadira, vessin llàgrimes d'emoció, mal parits. Està clar que, pel creatiu de marres que va cagar l'anunci, aquell dia tot rimava en -ón... Professional, molt professional.

Mirin-se'l. Del dret i del revés. No trobaran cap defensa possible del puto anunci. Ni pel puto anunci ni pel cony del tenista.

I d'aquí quatre dies, tots escolanets de missa. Amb caspa o sense, és cosa de cada un de vostès.

Estiguin bonets.