21.4.11

El senyor gerent no els recomanarà ni un puto llibre: s'espavilen !!

Si vostès tenen el mal gust de seguir regularment la merda escrita del senyor gerent sabran què en pensa aquest de les llistes. Per tant, ja es poden imaginar què en deu pensar el senyor gerent de les inacabables, llargues i insultants llistes de recomanacions que apareixen com bolets (verinosos) aquests dies previs a la tant nostrada i preuada diada nacional en la que barregem lletres i capullus (cling, cling...soroll de caixa registradora del Gremi de Llibreters).

 Llegiràs el que et diguin
i serà salva la teva ànima
I no només això... si vostès desconnecten de l'Odisfera i fan un volta per la blogosfera culta, intel.lectual i lletraferida, també podran comprovar que les recomanacions literàries, com la pols, com la merda, es reprodueixen a tot arreu, amb l'afegit però, que en l'àmbit blogosfèric l'ego juga un factor importantíssim i classista: tengui, tengui, falti, falti,... en aquest cas seria: JO ja me'l vaig llegir, aquest NO CAL que te'l llegeixis, JO li vaig dir a l'autor el què en pensava, JO vaig rebre el llibre de l'editorial abans que sortís al mercat, JO crec que podries començar per aquest,... JO crec que abans un Carver que un Roth, JO..., JO..., JODER....

Quina puta merda. Diguin-li maricon però pel senyor gerent, l'acte de llegir és quelcom personal; territori privat; i si volen, fins i tot territori sagrat; com anar a cagar.

Pel senyor gerent llegir no només és obrir el llibre, començar a passar pàgines i dale que te pego fins al final...
Pel senyor gerent, l'acte de llegir comença molt abans, volguts fills de puta. Comença triant, seleccionant, prioritzant. Comença establint un equilibri compromès, i sovint fràgil, entre la voluntat d'un mateix i l'esforç de recerca que està disposat a realitzar, de l'esforç de valorar, de decidir, de tastar, de creuar referències, ...fins a trobar el llibre que toca ser llegit en el moment en que ha de ser llegit.

I tu, fill de puta?
Ja t'has comprat el darrer del
Gaspar Hernàndez?
Però no pateixin pòtols, aquest concepte de lectura que defensa el senyor gerent i algú més, no és el que està institucionalitzat (ni a nivell mediàtic -on manen els 40 principals de cada temporada-, ni a nivell escolar -on manen els currículums encarcarats i despersonalitzats que sovint resten voluntats en comptes de sumar-les).

Pulutant, si vostès volen llegir quelcom, només hi ha dues realitats:
  • que a vostès tant els foti llegir com cagar: Llavors només cal que obrin les pàgines dels diaris o veure els telenotícies de la TeleTres per comprovar com el contingut editorial i informatiu (la raó de ser dels mitjans de comunicació) deixa pas al contingut publicitari i al discurs cultural que toca segons les elits i segons el moment (la raó crematística dels mitjans de comunicació) i el seu ego intel.lectual, sense cap mena d'escrúpol, podrà triar entre una llista de no més de 100 o 150 llibres classificats agradablement per evitar rumiar gaire: literatura nacional, estrangera, contes, clàssics, infantil, còmic, biografies i autoajuda. Triïn i fins l'any vinent no caldrà que torni a passar per aquest mal tràngol.

  • que a vostès els interessi llegir quelcom triat personalment i no es vulguin deixar endur pel sistema enlluernador: Llavors tindran un problema. Caldrà que s'aixequin del sofà per anar a la biblioteca i triar i remenar, i fullejar, i olorar, i repassar. També caldrà que cerquin a la Ret racons que s'escapin del mainstream institucional i cultural. I un cop fet això, estaran en condicions de prendre la seva decisió, la seva tria (el senyor gerent reconeix que triar costa, doncs no estem acostumats a fer-ho). Llavors la llista de recomanacions -farcida de llibres "40 principales", propis d'una lectura fastfood o fastshit-, la poden fotre al cul de qui es preuï ser-ne l'autor.  

I no, no pateixin, encara no ha arribat el moment que el senyor gerent llegeixi això.
Estiguin bonets.

9 comentaris:

  1. Benvolgut Gerent, està vostè més prolífic que mai. Potser em limitaré a llegir els seus apunts i m'estalviaré de comprar cap llibre aquest Sant Jordi.

    ResponElimina
  2. Remitjó,
    Que el senyor gerent estigui en una setmana fanta amb síndrome d'ejaculació escriptora precoç tampoc és cap garantia de res. Company, no confondre quantitat amb qualitat.

    ResponElimina
  3. Diuen que el fastfood és dolenta per la salut, i els fastbook dolenta per la intel·ligència... un món massa avorrit si tothom llegís i acabés per pensar el mateix... ummm, coi però no és aixina???

    ResponElimina
  4. Doncs jo no tinc opinió ja que soc de la part de població que no llegeix res(sino es res tècnic de la meva feina), per tant els 40 principals no m'afecten...

    Però aprofito per dir-li una cosa que fa temps volia dir però mai he fet.

    El logo del seu blog, referent al sketch dels Monty Python sobre el ministeri de caminars extranys, crec que es de les vegades que més he rigut, a la meva vida, mentre mirava aquest gag.

    Avui l'he tornat a mirar i despren una actualitat brutal, i diria que deu tenir 30 anys, com a mínim.

    No canvii el logo, així puc entrar al blog i sense llegir-lo ja somriure, com quan vaig a les rambles, per Sant Jordi, i veig a tota aquesta massa que vosté tant bé descriu al seu blog.

    ResponElimina
  5. Molon,
    reconec que, com les panses i les prunes quan un té un tap al cul, la literatura fastfood pot ajudar a desembussar la situació. Però com tots els laxants, no cal abusar-ne.

    Gaby,
    L'sketch en questió, és de l'any 70, pulutant, ja fa 40 anyets del tema.
    No pateixi que no canviaré la imatge...de moment.

    ResponElimina
  6. Escolti, que alguns fem recomanacions literàries perquè aspirem a tirar-nos l'escriptora promocionada.
    Creiem que si, gràcies a nosaltres, l'escriptora ven molts llibres, ens ho agraïrà sexualment.

    ResponElimina
  7. On diu "fem" ha de dir "fan", que jo no sóc un d'eixos culturetes desesperats.

    ResponElimina
  8. Els suplements culturals ara ja només recomanen els llibre que publiquen al seu grup editorial o que publiquen els seus periodistes.

    ResponElimina
  9. "que a vostès els interessi llegir quelcom triat personalment i no es vulguin deixar endur pel sistema enlluernador"...però després de passar-me hores triant, quan sóc a casa, llegeixo quatre pàgines i 9 de cada 10 cops, quedo decebuda. Perquè em costa tant que un llibre m'"enganxi"? serà que no sé triar?

    ResponElimina