El senyor gerent els vol felicitar

Ja hi tornen a ser. Sant Jordi. De nou abocats, vulguin o no, a l’aplec de llibreters i de l’industria editorial d’enguany.

Una jornada que lentament ha derivat d’una festivitat popular a una fira de mostres al carrer. Un dia que passa a formar part de la plèiades de dies pseudo festivaleros-comercials com Sant Valentí, el Dia del Pare (o de la Mare), el dia de la Mona, o el dia del cagarro del moment…

O el que és el mateix, un dia en que els que no compren mai un llibre s’encaminen, talment els xais ho fan vers a l’escorxador, cap les llibreries a gastar-se els diners majoritàriament en material literari amb data de caducitat; a comprar literatura d’entreteniment a quilos sense cap mena d’escrúpol; a adquirir a metros els llibres recomanats per les nombroses guies del moment (redactades per persones que ni tant sols coneixem i que de segur  obeeixen a dinàmiques empresarials); o a buscar enquadernacions estètiques i vistoses per complementar les modernes lleixes de l’Ikea acabades d’instal·lar al menjador de casa... En qualsevol dels casos, i de manera vergonyosa, sempre deixant el criteri personal a casa.

Perquè un dia en que la vessant comercialitzadora del llibre s’hi juga (diuen) bona part del pa de tot l’any, forçosament ha d’estar sotmès a les més cruentes tècniques de màrqueting i publicitat tot deixant de banda sentimentalismes i desitjos, criteris i ideologies, gustos i seleccions.

 

Jordi? Sant Jordi? muahahaha.... Sant Dòlart volen dir... oi, fills de puta?

Des d’aquí el senyor gerent els desitja una bona diada! Un feliç dia de submissió. Un dia en que el lliure albir és segrestat pel miratge de les patums i de les seves enverinades, poc originals i repetides signatures i dedicatòries proforma. Un dia en que l’intel·lecte es veu malversat pel carnaval dels escriptors que juguen a ser “reines per un dia” i pels que, sense haver escrit mai una ratlla, però pel fet de ser “maco/maca” ocupen l’espai que no es mereixen i determinen encara més el caràcter comercial del jorn, a la vegada que barren el pas a noves promeses de la ploma.

Guarning!!! Jandle guiz care!

Però clar, un sistema educatiu com l’actual, en que es premia la quantitat i no la qualitat, en que el pensament crític és substituït per l’ensenyament curricular que, plogui o nevi, totes les escoles han de complir, i que es complementa amb un aparell mediàtic que nega l’especificitat i aposta per la generalització i la industrialització dels continguts (tot banalitzant-los) ja sigui des del paper, la pantalla, les ones o les xarxes; tot plegat no fa més que repetir i marcar a foc el mateix discurs institucional, talment un tatuatge doctrinal al cap de la gent, que resulta en una societat que majoritàriament només s’identifica amb referents institucionalitzats, amb patums eternes o amb llistes prefabricades de best-sellers.

I no, el senyor gerent no és un talibà snob. En tot cas, facin el favor i tractin-lo de lector anarquista.

Si demà no compren cap llibre, estiguin tranquils. Malgrat tot el que diuen ni els sortirà pèl a la mà, ni els hi caurà la tita a trossos,  ni seran uns botiflers contraris a la independència d'aquest país. Només cal que siguin coherents amb vostès mateixos i pensar que tenen altres 364 dies per poder comprar el que els hi roti.  

Estiguin bonets i vagin passant pàgina.