El senyor gerent viu untat

Volguts perdedors,
 

Des de sempre, i segons les tesis oficials, se’ns ha dit que el predomini de l’espècie humana en un entorn hostil i competent ha estat gracies a factors com el progrés i el desenvolupament.

Foc, eines, roda, llenguatge, …. s’han concatenat des de fa milers d’anys per treure l’home de l’etapa borderline i atorgar-li el qualificatiu, cada cop menys valorat, de “sapiens”.

I així ens diferenciem de rèptils, aus, peixos, insectes i resta de mamífers. Però el senyor gerent creu que precisament la condició de mamífers és la clau de volta que sustenta tot aquest engany. El determinisme del “mamar” ens ha esclavitzat com a espècie. El desenvolupament i el progrés, abans citats, només tenen raó de ser, si se’n treu profit; en definitiva, si se’n pot mamar quelcom. Si no, no es progressa.

Ahh quetivocats que estaven Engels i Marxs amb la seva empolsinada lluita de classes,....El que no sabien aquests dos prohoms és que tot es redueix a un bukkake social, o, traslladant-ho als termes d'aquests dos pensadors, a una lluita de mamades, que no de classes. 

Vet aquí però, que tard o d'hora s'arriba a un moment clau en l’evolució darwinista de l’espècie. Així, quan la mamella s’eixuga, què passa?

Doncs, volguts odiats, quan la teta s’asseca, quan la capacitat de mamar es limita en quantitat i qualitat, llavors apareix el nou component competitiu de l’espècie. Diguin-li com vulguin, al llarg de la història ha tingut molts noms: prima, recompensa, plus, premi, indemnització, sobresou, o, (el més descriptiu) suborn... Fins i tot en els nostres dies, i gràcies a l'honestitat dels homes del PP, aquesta pràctica ha pres el nom de “repartiments de sobres”.

Sigui com sigui, sempre es correspon a l’acció d’”untar” l’individu que, per circumstàncies de la vida, està en posició de poder decidir quelcom sobre les nostres tristes vides, projectes o esperances.

En tot cas, com que vivim en una època digital on l’email s’ha institucionalitzat com la principal forma de comunicació a distància (entenen per distància a partir dels dos pams que separen una taula d’una altra), i com que per la majoria de fills de puta com vostès i com el senyor gerent, els segells i els sobres són un material estrany que a més no tenen fullet d’instruccions, hem d’entendre que formem part del grup de població subdesenvolupada, aquella que disposa de tots els números per tenir seient a la primera filera de l’extinció.

En tot cas, i fins el moment que això s’esdevingui, recordin que “untar” és sinònim de llardós, llefardós, viscós i greixós entre d’altres. Malgrat això, si volen evolucionar,  facin com el senyor gerent. Sempre anar a   la Corporació Dharma  Ca'l Mercadona, el sempre benvolgut i mai prou valorat, supert de barri.

Estiguin bonets.