Perdonin que els molesti dues vegades avui, però és que tot d'una el senyor gerent s'ha enrecordat que demà és el puto dia més trist de les retransmissions televisives (vull dir, el dia que fot més puta pena mirar qualsevol puto canal de TV) ... en resum, demà (o avui, depen de quan llegeixin això) és el dia de dignificació del periodisme i el dia d'aneuvos-en tots a la merda:- durant bona part del matí, pel cony de cançoneta dels nens tontos de St. Putoldefonso que se t'acaben atravessant al cervell i que se sent de forma ubicua allà on estiguis...
- durant bona part del matí, també, els putos companys de feina que a qualsevol ocasió et plantifiquen el ... "ja ha sortit?"
- durant bona part del matí, quant algun premi de merda (no et fots pas ric) toca desgraciadament a una localitat propera, els reputos companys de feina que segueixen tocant-te les pilotes.... "doncs jo conec un tio que en té dos, i jo un que en té tres,...." Fills de la gran puta!!
- i després del currele... arribes a casa i enxufes la tele dels collons, i canvies i canvies i canvies i canvies de canal, i a tot arreu et surten els putos enanos cantant en el moment que surt la merderada, i a tot arreu surten les putes administracions de loteria destapant cava de merda i tirant-lo per terra (ja són raros ja)... i a tot arreu surten els mateixos gitanos, desgraciats, gordes i quillacos, en un bar ronyos, ensenyant el puto número de merda que li ha tocat (i si no li a tocat també, la questió sortir a la puta tele, que va a buscar espectacle,.... perdò: volia dir contingut periodístic).
- i a la tarda o al dia de després, la premsa dels pebrots, .... 10 pàgines amb tot el reportatge gràfic del primer, del segon, del tercer ....... i collons perquè no, del quart i del cinquè putu premi.
En definitiva, un gran dia pel periodisme i per una societat de puta pena que vol viure exclusivament de la sort.
Per cert, el senyor gerent porta tres dècims. Fill de puta...
.
