.
Des de sempre, la religió ha confós al senyor gerent. Això d'oferir la galta perquè et fotin un mastegot, no ha cregut mai que sigui cap bona solució.
En tot cas, hi ha un element folklòric de certes religions que té anguniat al nostre senyor gerent i que li produeix certa grima: la negació de la dona mitjançant la vestimenta.
Des de sempre, la religió ha confós al senyor gerent. Això d'oferir la galta perquè et fotin un mastegot, no ha cregut mai que sigui cap bona solució.
En tot cas, hi ha un element folklòric de certes religions que té anguniat al nostre senyor gerent i que li produeix certa grima: la negació de la dona mitjançant la vestimenta.
Per exemple, a primer cop d’ull, sembla que no hi hagi gaires diferències entre, musulmans afgans i catòlics espanyols:
- d’una banda, una societat amb fort component religiós pertorbador embolica les seves dones per temes purament masclistes, fomentats per una minoria amb creences radicals,
- d’altra banda, una secta religiosa que ha arrasat en els hits parades de les creences humanes, durant els darrers 20 segles, en un puto estat definit com aconfessional, embolica les seves feligreses per temes també purament masclistes (i sinó que li diguin a una tal EVA).
En tots dos casos: la dona es fot i particularment en el cas afgà, la dona es fot i es refot.
Per tant, el senyor gerent es pregunta: són tant diferents? O és que és cert que els radicalismes s’acaben finalment trobant?
Doncs sí, és evident que hi ha una puta diferència. Una diferència de pes. Una diferència, que, siguis de la secta que siguis, clama al cel: Per la musulmana: 100 % imposat, per la catòlica: 100 % voluntari
Psst!! El senyor gerent només li queda dir que “cagu’m déu i amb tot l’estol d’àngels fills de puta i profetes mal parits”
Estiguin bonets.
P.D. Per cert, seguint amb el tema barbie, aquí el senyor gerent els hi deixa una altra: La barbie monja guarra.
Inventari: Hiyab, Obediència, D'on he tret algunes de les putes imatges, i d'altres...
Sr . Gerent ..quin linse !! está fet vostè jeje
ResponEliminaatenció a la s de linse per exspresar pronuncia catalana profunda de girona com jo jaja
salut !
Els radicalismes s'acaben trobant, sí senyor. És el que hi ha. Jo no suporto els ultracatòlics que em venen amb hòsties queixant-se dels moros. "Quan deixis de ser tan integrista com alguns d'ells, aleshores parlem-ne". Perquè fins aleshores seran la mateixa merda.
ResponEliminawueno Merdevalista pero em d estar d acord que el substrat de Europa es cristià , no ? perque per exemple ,conceptes com la caritat o la compasio un patrici romà no els hagués comprès....
ResponElimina....patrici roma per dir algu anterior a la arrivada del Crist...
o sigui i rekurrint al topikàs :
europa = moral judeocristiana + cultura grecollatina
És el nostre vagatje , el nostre passat i N HEM d estar orgullosos.
pd
perque no hi hagi dubtes no soc gens ni mica missaire i renego com la persona mes (decent) dela cabrits de les jerarquies eclesiàstiques.
salut !
Benvolgut Gat Tel·lèpata,
ResponEliminaÉs un dels seus substrats, i des de fa molts segles el més fort, en efecte. I sí, conceptes com la caritat i la compassió són benvinguts i més aviat difícils de trobar entre el patriciat romà, però el cristianisme també recull, entre altres coses, els principis de la filosofia estoica, que és molt més antiga que ell. I són principis que calen amb força dins del cristianisme. I la caritat, per cert, és quelcom que els musulmans també tenen integrat i, fins i tot, se'ls obliga a l'almoina (tot i que es podria discutir fins quin punt això beu directament del cristianisme).
Dit això, no estic particularment orgullós del nostre bagatge cultural ("cultura", paraula complicada, per cert) com a europeus, i no crec pas en l'obligació d'estar-ho. Si vostè ho està, doncs molt rebé. El que a mí em repateja el fetge no és només la jerarquia, sinó la capacitat d'anul·lació que tenen molts cristians (al tanto, no tots, ni molt menys) de les funcions autocrítiques que els empeny a demonitzar comportaments dits "integristes" en altres religions que no són la pròpia, alhora que ells prenen postures que s'hi poden assimilar. A nivell antropològic està reconegudíssim el vici intercultural d'atribuir als altres, i especialment als adversaris, comportaments reprobables.
[Incís: també estem xerrant del cristianisme com si fos un monolit, però en el seu interior hi ha molta varietat]
En definitiva: el cristianisme, com tota religió amb aspiracions universalistes, té aspectes positius, però també negatius i extrems. I quan en un individu o, pitjor, en un grup, predominen aquests darrers aspectes, les seves diferències respecte dels "ultres" d'una religió amb característiques similars i mateixes aspiracions es veuen dràsticament reduïdes. D'això anava el meu comentari.
Oh, merda, m'he fet pesat. Dispensi'm.
Salut!
PD: No cal que es justifiqui, home.
no sé d'on treu vostè aquestes joies però té una catàleg únic en el mercat. aquest nadal es farà d¡or, sr.gerent.
ResponElimina* Volgut Linse de Girona: està clar que, en la societat que ens toca viure, hem de portar una motxilla (en alguns casos plens d'extraordinaris esdeveniments, i en d'altres de vergonyes inenarrables). Però una cosa és portar-la i una
ResponEliminaaltra que ens mani el camí que hem de prendre.
* Sr. Merdevalista: exacte, es tracte d'evitar l'extrem, sigui del color que sigui. L'equilibri és el millor sistema per viure i deixar viure i per guanyar la partida. Ara pots tombar cap a un costat, ara cap a l'altre. Li diu el senyor gerent, que no té ètica ni vergonya...
* Sr. Modgi: em farà posar vermell. Un és un modest empresari que intenta despuntar en aquest món de feres...
real i molt trist!
ResponEliminares, que he anat a petar aqui!
salut!
Benvinguda Clara,
ResponEliminal'espero més sovint, i miri de no petar gaire,...