
- durant bona part del matí, pel cony de cançoneta dels nens tontos de St. Putoldefonso que se t'acaben atravessant al cervell i que se sent de forma ubicua allà on estiguis...
- durant bona part del matí, també, els putos companys de feina que a qualsevol ocasió et plantifiquen el ... "ja ha sortit?"
- durant bona part del matí, quant algun premi de merda (no et fots pas ric) toca desgraciadament a una localitat propera, els reputos companys de feina que segueixen tocant-te les pilotes.... "doncs jo conec un tio que en té dos, i jo un que en té tres,...." Fills de la gran puta!!
- i després del currele... arribes a casa i enxufes la tele dels collons, i canvies i canvies i canvies i canvies de canal, i a tot arreu et surten els putos enanos cantant en el moment que surt la merderada, i a tot arreu surten les putes administracions de loteria destapant cava de merda i tirant-lo per terra (ja són raros ja)... i a tot arreu surten els mateixos gitanos, desgraciats, gordes i quillacos, en un bar ronyos, ensenyant el puto número de merda que li ha tocat (i si no li a tocat també, la questió sortir a la puta tele, que va a buscar espectacle,.... perdò: volia dir contingut periodístic).
- i a la tarda o al dia de després, la premsa dels pebrots, .... 10 pàgines amb tot el reportatge gràfic del primer, del segon, del tercer ....... i collons perquè no, del quart i del cinquè putu premi.
En definitiva, un gran dia pel periodisme i per una societat de puta pena que vol viure exclusivament de la sort.
Per cert, el senyor gerent porta tres dècims. Fill de puta...
.
lo senyor Gené m'ha comentat que tots els que surten són actors...
ResponEliminaI la puta frase "mentrestinguemsalut..." ooghh
Dia nefast amb ganes.
ResponEliminaI el més fort: el senyor Cuní debatent la política econòmica internacional, i fent pauses per a vore quin número (maco o lleig) ha caigut ves a saber on.
Si vostè deu estar podrit de calers, perquè en vol més?
ResponEliminaDia nefast , com cada any he perdut quartos!!
ResponEliminaNomés he comprat el número de la feina. Si ets l'únic a qui no li toca et queda una cara d'imbècil de per vida.
ResponEliminaTot plegat és del tot grotesc. Però per què ningú parla del personal de bancs i caixes arreplegats com voltors a la porta de les administracions afortunades, a la recerca i captura dels calerons acabats de guanyar...??
ResponElimina