El senyor gerent recupera l'oïda

Anthrax - Slayer
Barcelona, Novembre de 2015.

Sala Razzmatazz.

Finalment, després d'una vintena llarga de dies, el senyor gerent pot tornar a fer servir les orelles per escoltar i no tan sols per guardar-hi bolígrafs.
I la culpa de tot la tenen la gent d'Slayer que, en una nit plujosa de tardor, van convocar més penya de la que mai havia vist el senyor gerent a la sala Razzmatazz i els va acribillar a watts.

Belladonna got control

De fet, només entrar al recinte ja va ser una odissea. Imagini'n el grau de saturació corporal per metre quadrat...Cames, culs, pits, sobacos, grenyes, braços, colzes, no importava el que un apartava o trepitjava per poder veure l'escenari.

Anthrax

El senyor gerent va fer acte d'assistència justament quan el quartet novaiorquès Anthrax començava el seu bolo amb un so excel·lent (millor, molt millor que la seva darrera actuació al Palau St. Jordi). Com sempre solvents i contundents, en l'escassa hora d'actuació van repartir el seu temps entre clàssics inprescindibles:
Among the living, 

Ambientasso!!!

Caught in a Mosh,
 Antisocial...
i algunes de les peces dels seus darrers treballs (que el senyor gerent, degut a l'edat, ja no controla ni domina).

Ara bé, el detall ben parit del grup va ser recuperar el tema March of SOD de S.O.D (la formació paral·lela d'alguns dels membres d'Anthrax) .... Ah... quina delicia! Per uns moments el senyor gerent va tornar a tenir setze anys i la cara plena d'acné. Scott Ian fantàstic i visceral com sempre. El vocalista Joey Belladona, lleig com un pecat, molt motivat. En resum, un set passable amb una actuació poderosa.





Slayer

I arriba el moment. Tothom s'agafa fort les calces i els calçotets, conscients que els bafles estan a punt d'escopir una descàrrega furiosa de decibels. I... nens i nenes... és el que realment passa amb el primer round: Repentless. Així, sense avisar, a pal sec!!!.

A partir d'aquí, s'encadenen temes de tota la seva discografia. Així cauen un darrera altre temes com:
War Ensemble, 
Mandatory Suicide, 
Dye by Sword, 
Black Magic...

La temperatura augmentava a cada compàs. La pressió acústica era perillosament elevada.

Araya, entre tema i tema, s'atrevia a malparlar una mica l'espanyol amb accent mexicà (curiosa la personalitat del baxista-vocalista: sembla una molt bona persona, exactament el contrari del que la seva imatge sobre l'escenari indica).

Bestial King

Mentre tant, majoritàriament jugant per la banda esquerra de l'escenari, Kerry King, carregat de cadenes i lluint la seva calva tatuada, expremia les cordes de la seva guitarra-destral. 

Quan la banda toca els primers compassos de "Dead Skin Mask" el senyor gerent es caga a sobre. I quan el quartet aborda la recta final, encadenant South of Heaven, Raining Blood i Angel of Death, el públic treu espuma per la boca degut al deliri i a la gran satisfacció de poder veure i escoltar en directe aquest GRANS TEMES CLASSICS del trash metal de tots els temps. 


Al final, un somriure d'orella a orella, sortir de la sala com un ramat d'ovelles i a fora, trobar-se que ....Raining Blood!!!

En definitiva: calés ben invertits en un gran concert, auster en pirotècnies i molt sincer musicalment parlant. Anthrax grans. Slayer enormes. En Hannemann, allà on sigui, pot estar satisfet del seu llegat (per cert... detallasso de Gary Holt -el seu substitut- al portar el nom de Hannemann a la seva guitarra).


P.D. Testimoni grabat de com el senyor gerent es juga el tipus per tal que vostès, colla de fill de putes, puguin estar a primera fila de la notícia. Vegin, vegin:




P.D. 2. Aquí, una altra crònica vestida amb molt bones fotos