Benvolguts fills de puta,
Ara que l'any se'n va per la canal (igual que ho fa aquest país gràcies a les ajudes d'uns i altres), el senyor gerent els vol fer un petit obsequi que de ben segur valoraran. No tant per que els hi pugui agradar o no, sinó pel fet que els ampliarà una mica més la seva estreta i justa cultura i comprensió del món on viuen. Perquè recordin, malparits, en aquesta societat del que es tracta és de tenir un esperit renaixentista.
El que el tió del senyor gerent els caga enguany no és més que una escopinada de sensibilitat racial en el panorama del rock contemporani. Tal i com ho llegeixen.
Per què? es preguntarà l'odiada audiència... Doncs bàsicament perquè ja està bé d'estigmatitzar a l'home i a la dona negre en uns rols 100 % lumpen: bandes, drogues, putes,... Ep! Que segur que n'hi han.... igual que com aquí ens apareix un/una Choni cada cop que trepitgem un cagarro de gos. Però estaran amb el senyor gerent que no és un estàndard i que per lu tant, cal anar més enllà de l'anècdota per veure què hi trobem.
Ja està bé de parlar de hip's hop's, de souls, de r'n'b, de funk, de jazz, de blues i d'una tirallonga de varietats del pop i del rock que, quan s'esmenten, un només pot associar-hi un intèrpret negre. Com si fos quelcom reservat a aquesta raça. Com si els negres només hi entenguessin i fossin bons en allò.
I no, no és cert. Poden excel·lir en aquests bastos musicals, però la veritat és que també excel·leixen en altres, més enllà de Prince i encara més enllà de Leny Kravitz. El senyor gerent els està parlant de punk. Què? Que no?. Vegin i gaudeixin: des de Pure Hell i el seu punk primigeni fins a The Skins i la seva manera d'interpretar-lo en el nostres dies, passant per l'aproximació del punk a l'electro de mà de Death Grips o el toc polític dels sud-africans National Wake.
Estiguin bonets, malparits!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada