El senyor gerent va al temple i rep "Revelations"

Barcelona, maig de 2014. 

Al Palau Sant Jordi de BCN, i gairebé a l'hora de berenar, els escolanets d'Anthrax comencen a preparar l'ofici vespertí d'una manera directa i brutal, sense concessions, repassant alguns dels seus èxits dels 80's i tocant algun tema més actual també. 

Encara que l'avís per començar a fer agenollar als (escassos) fidels és quan la banda encara la versió de TNT, l'homenatge dels escolanets thrashers al germà Young d'AC/DC. La senyal de la creu va venir amb I'm the law i Anti-social, els darrers temes abans de deixar pas als grans sacerdots de la nit.

Gairebé 40 minuts més tard arranca el Maiden England Tour. La banda comença la litúrgia amb Moonchild

El so és una mica de fireta però poc a poc els enginyers (o les orelles petades de l'audiència, vagin a

saber) van recuperant el nivell. Bruce Dickinson fen els seus bots i moviments habituals (gens novedosos però engrescadors)  per tot l'escenari.

I tot d'una ens plantem davant la perla de la nit: Revelations. Bogeria col·lectiva i melenes al vent (per qui encara les conserva). 

El concert avança amb la interpretació de diferents clàssics del repertori més clàssic del sextet: brutal  The Trooper i Run to the hills i èpica, com sempre, Fear of the Dark, passant abans per una llarguíiiiiiiiiiiiiiiissima versió del Seventh Son of a Seventh Son. 

Tot plegat, control.lat per la cadència vigorosa de Nicko a les baquetes; llàstima que els fidels només el varem poder veure per les pantalles doncs durant tot l'ofici va estar ocult darrera bombos platerets timbals i altres estris percussors. 

Els solos guitarreros de Murray & Smith, Harris mantenint el ritme amb el seu baix ametrallador i  Gers mantenint la banda des d'un segon pla amb els seus acompanyaments tancaven la mítica formació al Sant Jordi

.

El conclau acaba una hora i mitja llarga després, amb una altra perla inusual, l'himne Sanctuary

En definitiva, satisfacció per haver presenciat alguns dels millors temes clàssics de la banda en directe, poca sorpresa en l'espectacle i un so justet, justet, justet.

I navegant per la ret aquí tenen alguns dels temes d'aquella tarda-vespre... Assaboreixin, podrits, assaboreixin...