El senyor gerent no inverteix en vísceres (2)

Segueixin aquests consells i veuran com de l'aire
cauen vaixells, cotxes i diners

Com deia fa uns anyets en Karlitos, un fulano barbut sense gaire capacitat de predicció, un fantasma recorre Europa el món, i no és pas el fantasma del comunisme, no. Són els fantasmes i monstres del capitalisme, sistema econòmic que, com l'au fènix, no esgota mai la seva capacitat d'auto-reproducció davant de qualsevol crisis política, social o econòmica.

Però el capitalisme necessita combustible per sobreviure, i quan les bombolles online esclaten, o quan els pitafis hipotecaris esquitxen a tothom, llavors és el moment de buscar nous horitzons, i, d’acord amb els temps en que vivim, en que qualsevol iniciativa ha de contenir una part d'ètica (si això és possible i no va contra el negoci) i de bonhomia, llavors els capitalistes anem a buscar assedegats l’abeurador que són els països pobres i veiem que en podem treure. I com ho fem? Creant la propera bombolla, o si ho prefereixen, constituint la gènesis de la següent crisi mundial. I tant panxos, tu...

Tal i com els deia ahir, els ensenyaré com collons han d'invertir en aquest món de merda, un cop eliminada l'intentona cardíaca de la Generalitat (per moñes):

Primer, evitem inversions en actius (que tant dèbils s’han demostrat) i ens mirem amb ulls de sangonera qualsevol fet, fenomen o acció en el món que es generi autònomament i no requereixi gastar ni un duro per la seva manifestació.... què? com diuen? el canvi climàtic i les seves conseqüències...?  Bravo, bravo !!!!

Segon, com que el capitalisme es bàsicament risc (control·lat, això sí),... perquè no muntar un tinglado al voltant de tifons, terratrèmols,  pluges torrencials,  inundacions i huracans?. Per què no muntar un nou joc, diguem-ne el Monopoly o la Ruleta de la Catàstrofe, en el que els grans inversors s’hi apunten pels grans guanys que hi ha previstos? (recordin que una altra de les característiques del capitalisme és entrar en joc dels primers, perquè després ja es un devaluat café para todos).

Ooooo quina mala sort !!!! Li ha sortit la casella
del  Tsunami ... llàstima dels morts perquè
per culpa seva vostè ha perdut
uns quants milions

Així és estimadíssims cabrons... El senyor gerent creia que ja ho havia vist tot, però ara s’ha trobat amb que les inclemencies catastròfiques causades per la Natura (quina filla de puta aquesta Natura), passen a ser carn d'especulació i motiu de benefici per uns quants (pocs) fills de puta. El senyor gerent els presenta els Bonscat, o bons sobre catàstrofes.

Aquest producte no és més que un sistema per tal que les companyies asseguradores no es quedin en bragues cada cop que el Molina s'equivoca a l'apretar el botó del comandament quan fa el temps a la tele i desferma un tifó a Filipines o un huracà al Carib. Així, aquestes companyies emeten bons retribuïts que els inversors compren. En cas de desgràcia: els inversors es queden sense interessos (o sense capital, segons les condicions) i l'asseguradora té prou capital (dels inversors) com per pagar els desperfectes sense despentinar-se. En cas que faci sol: (i per tant no la palmi ningú per onades gegants, huracans, etc...) els inversors cobren el cupó dels bons, cosa que li surt molt més barat a l'asseguradora que no pas pagar la reconstrucció d'una zona catastròfica.

Aquest producte ha tingut un gran èxit en aquesta primera dècada del segle XXI, tant que fins i tot s'ha creat una mena d'índex: l'Swiss Re Cat Bond Price Return que orienta a l'inversor assedegat oferint-li informes, estadístiques, sèries històriques metereològiques, consells d'inversió...

Si féssim cas d'un conservador capitalista creuriem que aquests productes són un avanç en desenvolupament i solidaritat, doncs el sistema permet que les ajudes econòmiques siguin immediates en cas de catàstrofe.
En canvi, si féssim cas a un progre desorientat, ens diria que els bons cat, lluny de servir al desenvolupament social, només enriqueixen uns quants (inversors i asseguradores, que deriven els seus costos d’aquesta manera tant elegant).

En fi, el senyor gerent ja els ha advertit i ara vostès ja saben una cosa més. Faci'n-me el favor i no inverteixin les seves grans fortunes ni en desastres naturals ni en patriotisme de saló. Facin-ho en el wondrebra o en fils de coure, que tenen més futur.

Estiguin bonets.

Inventari: Catbons, catbons, i més catbons

El senyor gerent no inverteix en vísceres (1)

El senyor gerent no deixarà mai de sorprendre's de la capacitat argumentativa de l'ésser humà per aconseguir rascar calés. Sobretot, quan els raonaments evoquen al sentiment, al cor, a la víscera.

Així, ja fa dies que ens estan inflant l'olla amb missatges de la propera marató televisiva per curar malalties i coses lletges; mentre que de forma continuada, al llarg de l'any, ens posen el caramel a la boca amb publicitat de pots de loteria multimilionaris que ens fan somniar en la millor de les vides, o, de tant en tant, mentre sopem, ens trobem alguna imatge de negrets amb panxes inflades i ulls plens de mosques que ens demanen calés per les ONG's salvadores.

Ara però, tenim una nova petició pecuniària en marxa que també fa servir el cor per fer xantatge atraure , i aquesta vegada, l'emissor és el nostre govern, la Generalitat de Catalunya. Resulta que, com que el primo de zumosol és un fill de puta i no ens dona gaires diners, la Generalitat s'adreça al poble i ens demana diners per invertir en hospitals, carreteres, escoles, investigació ..., infraestructures capitals totes elles per engrandir el país. Què bé i què maco, oi?

Tots i estem d'acord. No hi ha possibilitat de resposta negativa a una petició tant patriòtica i que, d'altra banda, està força ben retribuïda (tot cal dir-ho), i tant ben argumentada (seny, seny, seny, els catalans caguem seny !!!!!)

Així ho pensen molts catalanets que fan cua des de fa dies als taulells de les nostres estimades entitats financeres prestamistes i usureres, per complir amb el seu deure (i dormir tranquils al vespre, un cop han tancat la botigueta).

El senyor gerent, home de cor, també es grata la butxaca però en comptes de diners, el que s'hi troba són els seus collons, inflats com pilotes i per això comença a preguntar....

• senyors de la Generalitat, amb el que recaptin, també finançaran les campanyes publicitàries institucionals (com la de les properes eleccions) que costen un picu i que no serveixen per una merda?
  
  
• senyors de la Generalitat, ens poden informar de la despesa prevista pel finançament públic als partits polítics amb representació al Parlament i sobretot, per què aquesta s'ha incrementat en un 9 % en època de crisi?
  
  
• aquests diners serviran per ajudar al Benach a acabar de tunejar el seu Audi?
  
• senyors de la Generalitat (del color que sigui), amb els diners del seny català, pagaran les factures dels informes inútils encarregats pels diversos departaments de la institució?
  
  
• senyors de la Generalitat, amb la confiança econòmica que sol.liciten als catalans també faran front a les múltiples plantilles de treballadors contractades a grans empreses de serveis en concursos públics i que sovint poden duplicar el propi cos funcionarial?
  
  
• senyors que maneu, amb aquests calés també finançarem el Palau de la Música?
  
  
i finalment, senyors polítics, per què no donen exemple, amb el cony de sou que tenen i que els paguem?

Cony, cony, cony, quantes preguntes que floten en l'aire oi?
Saben què? El senyor gerent fart d'invertir en el país cada cop que circula per autopistes, o cada cop que ha de passar per túnels, o vol visitar museus públics, o per cada cop que rep una atenció de merda per part dels funcionaris d'aquesta administració, segurament invertirà en opcions menys patriòtics i menys viscerals.

Agafin llapis i paper i, si tenen quatre xavos (bé, uns quants milers de xavos), oblidin la pàtria i apuntin-se al capitalisme més descarnat i salvatge,... al capitalisme més egoista, fred i calculador.

No, no, el senyor gerent no els està parlant de la Borsa, ni del puto Petroli, ni de comprar Or, no, no..., això són menudències.

El senyor gerent els està parlant d'invertir en desgràcies humanitàries.... Segueixin llegint demà, volguts fills de puta, i en sabran tots els ets i uts.

Ara els haig de deixar que començo a notar els primers símptomes d'un derrame fecal extrem.

Estiguin bonets.

El senyor gerent també sap fer "Callejeros"

Doncs això...

Espero que les seves vides siguin més exòtiques, diverses, atractives i eròtiques que no pas la del senyor gerent.




Inventari: el vídeo, la banda sonora

El senyor gerent trafica amb lletres

Llegiu, pudrits, llegiu

(... ) com que davant del seu seient hi havia un mirall, no va poder fer altra cosa que contemplar-se la cara, i va sentir com si en aquell moment fes de nou coneixença de si mateix. De fet, es va esverar. I va adonar-se per què en aquells últims anys havia tingut tanta por dels miralls. Perquè no era bo veure amb els propis ulls la pròpia degradació. (Pàg. 20)
Roth, Joseph. La llegenda del sant bevedor.  Barcelona: Viena, 2008 



(...) sentía ganas de dejar la ventana e ir corriendo en busca de un espejo para contemplar mi propia cara, una cara que yo sabía que estaba sonriendo, y que también sabía que no me iba a gustar, una cara feroz y feliz, pero que era mi cara, la cara que yo tenía, la mejor entre muchas caras distorsionadas, una cara que emergía de la muerte de mis padres, de mi barrio donde siempre era de día, y de la casa de Maciste donde yo jugaba con mi destino, pero donde mi destino por primera vez era completamente mío. (Pàg. 130)
Bolaño, Roberto. Una novelita lumpen.Barcelona: Anagrama, 2009

- No he perdut la fe. Això ho puc dir ben alt. Però he anat a parar a un lloc on la meva fe no es podrà concretar –va declarar amb una veu ronca. Clavà amb duresa l’esguard en la nena i començà a adreçar a ella, prescindint totalment del pare-. Aquesta dona vindrà –va dir, i ara la veu era precisa i anhelant-. I jo me l’he perduda, ¿ho entens? NO ha vingut en el meu temps. Potser tu ets la dona. Seria molt propi del destí que em permetés estar davant d’ella una vegada, en un vespre com aquest, quan jo ha m’he destruït amb la beguda i ella encara només és una nena. (Pàg. 145).TandyAnderson, Sherwood. Winesburg.Ohio.Barcelona: Viena Edicions, 2009

“(...) Tant bon punt posseïu una dona, de seguida us convertiu en monstres”. (Pàg. 131) 
Rahimi, Atiq. La pedra de paciència. Barcelona: Empúries, 2009



Corrompo, és cert, perquè faig imaginar. Però Déu és pitjor –en un sentit, almenys, perquè va crear el cos corruptible, que és molt menys estètic. Els somnis, com a mínim, no es podreixen. Passen. Més aviat, ¿oi? (Pàg. 15)
L’hora del diable Pessoa, Fernando. L’hora del diable i altres ficcions. Barcelona: Proa, 2000

No entenc l’equació del món, la divisió entre somni i la realitat, no entenc per què les coses trontollen, es capgiren, desapareixen, per què la vida no compleix amb el que se’ns ha promès. (Pàg. 181)

De Vigan, Delphine. No i jo. Barcelona: Edicions 62, 2009

Llevaba un buen tiempo sin sentirse mirada de verdad. No es lo mismo una mirada al paso que una mirada penetrante, deliberada, una mirada que no busca respuesta, que se solaza en su propio objeto mirado sin esperar nada a cambio. Un mirada gratuita. (Pàg. 69)

Roncagliolo, Santiago. Pudor. Madrid: Alfaguara, 2005

El senyor gerent avança una petita part de les seves memòries

Volguda parròquia de l'Odit.

Ara que el senyor gerent té (obligatòriament) temps de sobres per ordenar papers, tocar-se la cigala, mirar la tele, escoltar ràdios, mirar per la finestra, tocar-se el nas, jugar amb l'iPod, etc, etc.... s'ha trobat com aquell qui no vol la cosa, i per atzar (quedi clar) amb una capsa plena de records del passat.

No pateixin. No és intenció del senyor gerent de començar a explicar batalletes viscudes a la infantesa, ni les penes i desgràcies adolescents, o les crisis paranòides de la quarantena actual. Entre d'altres coses perquè vostès no n'han de fotre res, hòstia!!

La única cosa que el senyor gerent té a bé de compartir amb tots vostès de la seva caixa dels records, respon a una finalitat purament didàctica, gairebé, podríem dir-ne pedagògica i que té a veure amb l'estrat cultural en que el senyor gerent es movia durant els 80's. 

Nasti de plasti.....Tot plegat és una puta merda.

La veritat és que aquest post vol ser un reconeixement a l'autor d'aquests dibuixos. Per que sí, perquè s'ho mereix. Per alegrar les tristes hores de la puta mili al senyor gerent amb les seves cartes-còmic. Per la llarga amistat, neng.

Va po usted, Maestro !!!

El senyor gerent emet un avís d'interès públic

Volguts amics de l'Odit,

avui, llegint la menció a IKEA que fa la Malsònia, el senyor gerent ha recordat la seva darrera experiència en aquest temple de la fe consumista, santuari d'oferta de disseny de masses, capella de l'eco-entusiasme, i església de la modernitat popular.

Cal que els digui que el senyor gerent acostuma a anar un cop a l'any a l'IKEA, (sempre entre setmana i en hores laborals i/o escolars)... no per res en concret,... abans d'anar al purgatori del LeroyMerlin de torn.

En tot cas, a cada visita el senyor gerent en treu la mateixa conclusió: que l'oferta de productes d'IKEA es pot dividir en a) productes merdosos, b) productes per merdosos, c) productes vulgars i d) productes sense existències.

A la primera classe, hi entrarien tots aquells productes als que IKEA confereix atributs enlluernadors... disseny, modernitat, simplicitat, materials utilitzats, respecte amb el medi ambient, valors de la cultura nòrdica, etc... etc..., però que, al cap i a la fi,  no deixen de ser, (en la seva gran majoria)  productes fets amb quatre putes fulloles contraxapades, encolades, grapades o atornillades que ofereixen molta presència (això sí) però un qualitat cutre o directament infumable. I si això li sumes que t'ho has de muntar tu a casa, i que acabes rallant, passant de rosca, o foradant on no toca, doncs ja tenim la composició de "naturalesa morta" by IKEA a punt per decorar el nostre menjador, follòdrom, o quarto d'evacuacions fecals, com vostès vulguin.

A la segona classe s'hi troben tots aquells articles que es venen a IKEA i que fan "guai" per art de màgia a qui els compra. Productes, sovint, que fan més patxoca a la botiga que a casa, on foten més nosa que servei. Són els típics productes que et trobes a casa de gent moderneta, de gent que es dedica al sector de "dissenypublicitatcomunicaciótendènciespremsasolidaritatongiogaflorsdebach".
Bàsicament són articles amb els que el pecador de torn intenta definir i customitzar la seva vida o pretén crear atmosferes i ambients personals, oblidant que són productes fets en sèrie per a un mercat massiu.  Per exemple, la puta caixa anomenada KASSETT, (que és de...tatxan!!!!... cartó) i  que compres pensant que ets dels pocs al món que han tingut la idea d'adquirir-la per definir un ambient propi i modern en el teu zulo de 20 metres quadrats, la tenen uns quants milers de persones més que, il·lusos com tu, pensen que tenen un gust (de merda) exquisit, original i molt, molt, molt, creatiu.

La tercera categoria d'articles són aquells que en podríem dir "comuns" i que responen a utensilis, complements i eines variades de la cuina. La veritat és que els pots trobar a IKEA i a la ferreteria de la cantonada. L'únic valor afegit que tenen a IKEA és la seva marca estampada en el producte, i que la gran majoria no funcionen o tenen unes prestacions molt limitades. El senyor gerent es refereix a gots, paelles, estalvis, catifes, llums, obridors....

I la darrera categoria en venda a IKEA, és la d'aquells productes que pertanyent a qualsevol de les categories precedents, ofereixen una mínima qualitat i acostumen a ser els únics que valen la pena de tot el centre comercial, però que quan els vas a buscar al magatzem, resulta que estan esgotats. Cabrons !!!!.


En tot cas, fou en la tercera categoria, la de productes vulgars o comuns, on el senyor gerent va ser ESTAFAT PER IKEA, en la seva visita anual a aquest centre comercial.
Per allò de "comprem alguna cosa per aprofitar que hem vingut", el senyor gerent va comprar uns putos ganivets que estan "tant afilats" que no tallen ni la mantega (sujuru, és cert, no tallen res, destrossen la mantega, escorxen les pomes descarnant-les vilment i trenquen el formatge tendre a bocinets). Per cert, molta cultura i valors suecs, però al gabinet, sota el logo d'IKEA, posa "Made in China".
El senyor gerent també va comprar una dotzena de gots "de disseny", i sis mesos després, només en queden cinc,... tots han anat petant incapaços d'aguantar els rigors de la vida diària, o qui sap, per la rabia de compartir lleixa amb els gots de vidre de veritat de la nocilla, que no es trenquen ni patràs.


Per tant, nens i nenes, oju quan aneu a l'IKEA. De la única cosa que el senyor gerent no té queixa és del suport per aguantar el paper de cagar que va a comprar junt amb els vasos de fragilitat incommensurable i els gavinets "Chuck Norris". Clar que, quan el senyor gerent va a cagar, no està gaire tranquil i tota l'estona es va mirant de reüll el maleït suport de paper....

Estiguin bonets.

Inventari: No te hagas el sueco