22.7.10

El senyor gerent va al wàter

.
Que darrerament el senyor gerent pugui tenir una cagalera apocalíptica no hauria d'importar-los gaire a cap de vostès.
Ara bé, les derivades d'aquestes qüestions merdoses sí que ja els atenyen més directament.

Perquè, desenganyin-se, tothom sap que la intel·lectualitat, el raciocini i, en definitiva, la progressió humana, és filla del cagar, doncs és a la tassa del wàter on el cervell rendeix (sovint involuntàriament) al 100 %.

Feta aquesta introducció, i relacionant l'oportunitat (la cagalera) amb l'acció (el pensar), el senyor gerent els escup el fruït de les seves meditacions i molt em temo que els planteja la qüestió del segle, que dic del segle, la qüestió que ha portat de corcoll a la humanitat des que aquesta té ús de raó (vaja, potser si que no arriba ni al segle).

En tot cas la qüestió, del tot banal segons en quines circumstàncies, és: quin sentit té la vida?

Ja està, el senyor gerent, s’eixuga bé, tira la cadena i surt del cagadero.
Però, volguts mamons, quedin-se amb la cobla, i rumiïn una mica:
  • Posin per exemple al Jordi Titola i la Maria Figarda. Matrimoni de 40 tacos acabats de fer. Amb fills menors de 8 anys. Tots dos treballen per compte aliena, en empleius acomodats, però no gaire del seu gust. Vida sexual avorrida i escassa. Ni una puta aventura extraconjugal. Quatre estalvis mal contats, i cremant la vida en un pis normalet, tirant a just, amargats pels veïns durant tot l'any excepte un parell o tres de setmanes que es permeten un turisme rural.
    Nivell cultural per sobre la mitja. Nivell físic preocupant. Preocupacions cíviques i ideològiques en els seus raonaments. Vacances les justes. Capritxos els ídems.
    En resum, viuen bé, van tirant, i estan a l'aguait de tot, com si d'unes formiguetes es tractés.

  • Posin per exemple ara a l'Alvaro Lacoste Samaranch. Solter de 40 i pocs. Sense cap fill (que ell sàpiga). Té una feina supermegafashion que ti cagues en una multinacional que fot anuncis per la TV en praimtaim (pasta llarga, tu). Viu de lloguer en un àtic a la part alta de qualsevol ciutat de merda del pais, o si ho prefereixen, en una casa a quatre vents amb jardí i piscina, o en un puto dúplex de 350 m/quadrats, com vostès vulguin, escoltin. Vacances a tot drap. Coneix qualsevol país que vostés li puguin anomenar perquè hi ha passat temporades ja sigui per feina, ja sigui per estudis, ja sigui perseguint forats per enclotar. Capritxos? quan sigui i a l'hora que sigui. Folla quan troba algú que es deixa follar. A casa hi té 3 llibres, si és que la Guia Telefònica compta com a llibre. No vota, per no pensar.
    En resum, viu i ha viscut de puta mare, però sense ningú més...

Així les coses, quina vida té més sentit?

La dels dos pares sacrificats i gilipolles que lluiten per tirar endavant els seus xurumbels i que es fonen amb una rialla, amb una baba, o inclòs amb algun pet de la canalla, que es tenen un a l'altre encara que sigui menjant verdura per sempre més i esquivant les adversitats de la vida...
o la del yuppie-jasp que viu la seva vida al màxim, que arriba a totes les metes que es planteja, però que està sol, SOL com un mussol a la vida?

Dit d'una altra manera, quina és la vida que recordem quan tanquem els ulls, quan el cervell desconnecta davant una bateria d'anuncis a la TV, quan la sogra o la dona no para de garlar i el cap es queda en blanc, quan es foten el dit al nas, parats davant d’un semàfor: quina vida recorden vostés llavors? aquella que vivim dia a dia, o aquella que ens agradaria viure i que o no hem pogut o no ens hem atrevit a viure.? Vostès ho tenen clar?

Si cal, caguin,... caguin i meditin. Perquè en veritat els dic que meditar amb els pantalons per sota dels genolls allibera la creativitat. Pensar entre efluvis de merda provoca la connexió de la psique amb el cosmos. Donar-li a la bola en un espai tancat i petit, sovint només amb llum artificial i amb els malucs crispats, espavila el raciocini.

Caguin, volguts fills de puta, caguin (perdonin-me però per uns breus instants el senyor gerent s'ha sentit Gaspar Hernàndez).

Estiguin bonets i sobretot, eixuguint-se quan acabin.
.

14 comentaris:

  1. Miri, m'agafa havent cagat ja, o sigui que m'arriscaré a fer una reflexió post-cagalera perquè no tinc ganes d'esperar al proper buidat de cul per comentar.
    No crec poder aportar gaire donada la meva breu experiència vital, però opino que en aquesta vida, si resulta que no ets un filldeputa trepa i cabró com el del segon exemple, l'èxit (o quelcom semblant a l'èxit), ja sigui personal o professional, només es troba o s'assoleix éssent flexible i adaptable com un condó o una samarreta de lycra. Suposo que hem de deixar un marge al camí, és a dir, tenir present que les coses se'n poden anar a la merda o poden patir un capgirament que ens destroti el pla que teníem.
    Redéu... , és igual, no em foti cas, ja li dic que tot això ho he pensat després de cagar, i no MENTRE cagava. Ja ho re-reflexionaré quan torni a anar al wàter.

    ResponSuprimeix
  2. Jo quan tanco els ulls i miro la vida passada penso:
    "He vist coses que vosaltres no creuríeu. Atacar Noas indefenses més enllà de Figueres. He vist brillar posts sublims en la foscor prop del servidor de Blogghauser. Tots aquests moments es perdran... com trunyos al wàter... Es hora de matar".

    ResponSuprimeix
  3. Benvolgut Gerent, crec que m'ha obert els ulls. Ara sé perquè la meua capacitat de raciocini ha estat sempre tan limitada.

    Des que tinc ús de raó he cagat dempeus...

    Tinc molta facilitat per moure el ventre i no em cal massa temps. Em situe prop del vàter, allibere els esfínters i... al clot.


    No em queda temps per pensar o per elaborar un argument mínimament coherent.

    ResponSuprimeix
  4. Srta Llesca,
    fixi-s'hi que el que vostè anomena trepa cabró, viu de puta mare. Els altres, només viuen i ja està.
    Tant lícita és una com altra forma d'encarar la vida (penso) però totes dues tenen contrapartides negatives que cal que es valorin.

    Herr Doctor,
    aiii.. si en Dick (mort i enterrat en el seu univers de LSD) o l'Scott (viu encara però sense res a dir ni oferir en el setè art) aixequen el cap i llegeixen la manipulació tant ad hoc que vostè ha fet del monòleg del Nexus.

    Remitjó,
    té fotos de la seva tècnica?
    La primera, única i darrera vegada que vaig tenir que cagar dret va ser en una caserna a Saragossa. Evidentment, llavors la meva habilitat anal a l'hora de fer punteria era "per cagar-se".
    Sobre el fet que no té temps per pensar, no es preocupi, pot arribar a ser president de qualsevol cosa, qualsevulla dia d'eixos.

    ResponSuprimeix
  5. El sentit de la vida?...

    Aquest es el problema, buscar el sentit de la vida. La vida no te sentit, en global. No pot tenir sentit una cosa que facis el que facis sempre l'acabes palman. Tant si ets Maria Teresa de Calcuta com si ets el assasí de "Wisconsin"..(A menys que creguis en Deu....llavors, en teoria, hi ha premi pels bons)

    Per tant, si la vida no te sentit, no val la pena buscar-la, o bé, caure en depressions tipus "quin sentit te la meva vida"...la teva vida no te sentit, cap.

    Llavors, com viure "feliç" en una vida sense sentit...doncs això, viure amb la conciencia de que la vida no te cap sentit i que fem el que fem ens morirem. Per tant, fem el que sentim, el que ens vingui de gust, el que creiem, no renunciant als nostres principis.

    El truc no es viure buscant el sentit de la vida sino viure seguint els nostres principis, sent coherent amb el que pensem. Llavors tindrem una vida feliç que no vol dir que siguem feliços totes les hores de la nostra vida.


    Conec gent que te dos "xurumbels" i son molt infeliços, estan agobiats, amargats...i conec gent amb al mateixa situació que estan super feliços per la seva situació i no els hi crea cap conflicte.

    Per tant la diferencia es...que vols a la vida? quines son les teves inquietuts?....sino volies fills, perque els tens?...perque toca?...perque la teva parella els vol?...i tu? ...sino estas agust amb la teva parella, que fas amb ella?..o potser no estas agust perque el que vols es ser lliure?...i si ets lliure, no t'agradaria una relació mes estable?...em de tenir clar alguna cosa...sino no serem feliços perque no tindrem ni idea que em de buscar o fer per ser-ho....

    Si somies cada dia en ser ric i no ho ets i el que fas per arribar a ser ric es fer zapping des del sofa...doncs segurament sentiras que la teva vida es un puta merda..
    Potser no somiar a ser ric o començar a fer alguna cosa per ser-ho...fer una empresa, o ser un fill de puta escalador que arribi a director general encara que hagi de menjar cerbells amb palleta, per exemple.

    Buf!....paro que m'estic enrotllant. Vaig fer un post, fa temps, sobre el sentit de la vida.

    La meva manera d'expressar-me no segueix l'estil odisferic (o sento, no son els meus principis) però si que m'agrada llegir el vostre estil.

    Felicitats pel blog.

    ResponSuprimeix
  6. Sr. Gerent, vostè parla de cagar amb una frescura insultant que denota que és un gerent amb força facilitat en aquest sector. Si li fos més complicat alliberar l'esfinter li asseguro que no tindria temps per elucubrar aquest tipus de post (d'altra banda, sublim).

    Pensar i apretar (tot i ser dona i poder fer més d'una cosa a la vegada) és més difícil del que sembla.

    De totes maneres el seu post dóna que pensar. Sobretot si, com és el meu cas, passes dels 40 i no estàs ni en un cas ni en l'altre. Seré "La Dimensió Desconeguda"??

    ResponSuprimeix
  7. Pensament pre-cagalera matinera: la vida no té sentit, no en busqui explicacions raonables. Naixem, creixem i morim, i passem part d'aquest temps pixant i cagant (i escrivint blocs!). Ens agrada queixar-nos pel que no tenim, potser el solter jasp i intel·lectualment buit enveja a la parelleta amb xurumbels (m'ha encantat el concepte), qui lo sa!. I a la parella li diria el mateix que ha dit en Gaby: sempre estàs a temps de separar-te, de no tenir fills, i a les males pots dir que vas a comprar tabac!. Cagui de gust!.

    ResponSuprimeix
  8. S'ha endut el portàtil a cagar o ho ha escrit a posteriori?

    ResponSuprimeix
  9. Gaby,
    una cosa crec que és el sentit de la vida (què fer, perquè, amb quí i com) i l'altre el sentit de la mort (tothom sap que ha de morir). Dir que el sentit de la vida és la seva fi, crec que equival a dir que l'home (la humanitat) és una ameba.

    Rateta,
    la felicitat sovint és la conseqüència d'una bona cagada o d'un bon cacahuet. No troba?

    Txisky,
    el problema d'anar a buscar tabac a la cantonada i no tornar, és que després el qui et busca és el jutge, no la dona.

    Doctor J,
    una cosa és que el senyor gerent pugui passar 5 o 10 minuts immers en efluvis de merda, i l'altra que el hardware pugui aguantar-ho. Per tant, no. La informàtica no entra al cagadero de casa.

    ResponSuprimeix
  10. dius : "ha fet del monòleg del Nexus "


    anomenar lo el NEXUS ...hehe...ostia quin crack que ets !

    ResponSuprimeix
  11. http://elgattelepata.blogspot.com/2010/05/httpwwwfotologcomletyprincess566979642.html

    ResponSuprimeix
  12. Sr. Gerent sempre pot tenir voste aventures extraconjugals que li adornin la vida... si es que peruqe complicar-se l'existencia... A casa li ho faran tot i fora... doncs també.

    ResponSuprimeix
  13. Cagar i filosofar sobre el sentit de la nostra existència. En això es resumeix la vida. En petits plaers.

    ResponSuprimeix