.
Hi ha una cosa que preocupa al senyor gerent. No és que tingui excessiva importància però són aquells detalls que, quan te’ls trobes, et fan barrinar un rato l’olla.
En concret, es tracta de quines peces de roba utilitza el personal per anar a dormir, a clapar, a empiltrar-se en definitiva.
El senyor gerent té clar que d’entrada, calçotets i tapa-rabos variats, fora. Les opressions a l’hora d’estirar-se al llit no son benvingudes, i d’altra banda, sempre cal tenir el camp clar i sense entrebancs, i la circulació sanguínia fluida per si cal establir batalla amb el cos / forat més proper.
Un cop alliberats de la dictadura dels calçotets, què fem?. Dormim tal qual vàrem arribar al món (en pilotes, vaja), ens posem el pijama o fem servir qualsevol samarreta foradada / tacada / estripada complementada amb uns boxers galdosos i llapetejats?
En aquest punt, el senyor gerent, reconeix que prefereix dormir empijamat * (fet que, gràcies a les gomes elàstiques dels pantalons del pijama –ja de per si, força donades-, no entra en contradicció amb el “casus belli” que fèiem referència abans).
I és que dormir en pilotes provoca al senyor gerent una sensació de desamparament difícil d’explicar. I no es tracta que el senyor gerent tingui la tita petita, que la té, sinó que sovint, quan el senyor gerent s’ha vist en circumstàncies favorables per dormir en pilota picada (cada estiu caldós, o aquella llunyana ocasió en la que va follar), sovint s’ha despertat amb un lleu calfred de matinada, acompanyada d’una inoportuna pell de gallinàcia.
En tot cas, el que per l’element masculí són més o menys faves comptades, pel gènere femení en canvi, la cosa s’enriqueix amb complements específics: peücs, gorros, samarretes sota el pijama, bosses d’aigua calenta....sense comptar les calces afelpades sovint enroscades fins la nou del coll.
Vaja, es veu que el lleu calfred que ocasionalment al voltant de les quatre de la matinada inoportuna al senyor gerent (quan en un excés de generositat treu a lluir les seves carns a l’anar a dormir) es converteix en glaçada i nevada per les fèmines cada dia a partir de les 10 del vespre.
Si això passa en llits near your city, han pensat aleshores, que deu passar entre el femellam de Suècia, Finlàndia, Noruega, Alaska, Canadà....?
Bé, ja veuen que aquest escrit no treu cap a res. El senyor gerent només aspira a saber el perquè d’aquesta acumulació tèxtil per part del sector femení.
Estiguin bonets.
* Del tema pijama també se n’hauria de parlar força: pijama clàssic o esquijama (mai he entès d’on surt aquest nom)?.
-
En concret, es tracta de quines peces de roba utilitza el personal per anar a dormir, a clapar, a empiltrar-se en definitiva.
El senyor gerent té clar que d’entrada, calçotets i tapa-rabos variats, fora. Les opressions a l’hora d’estirar-se al llit no son benvingudes, i d’altra banda, sempre cal tenir el camp clar i sense entrebancs, i la circulació sanguínia fluida per si cal establir batalla amb el cos / forat més proper.
Un cop alliberats de la dictadura dels calçotets, què fem?. Dormim tal qual vàrem arribar al món (en pilotes, vaja), ens posem el pijama o fem servir qualsevol samarreta foradada / tacada / estripada complementada amb uns boxers galdosos i llapetejats?
En aquest punt, el senyor gerent, reconeix que prefereix dormir empijamat * (fet que, gràcies a les gomes elàstiques dels pantalons del pijama –ja de per si, força donades-, no entra en contradicció amb el “casus belli” que fèiem referència abans).
I és que dormir en pilotes provoca al senyor gerent una sensació de desamparament difícil d’explicar. I no es tracta que el senyor gerent tingui la tita petita, que la té, sinó que sovint, quan el senyor gerent s’ha vist en circumstàncies favorables per dormir en pilota picada (cada estiu caldós, o aquella llunyana ocasió en la que va follar), sovint s’ha despertat amb un lleu calfred de matinada, acompanyada d’una inoportuna pell de gallinàcia.
En tot cas, el que per l’element masculí són més o menys faves comptades, pel gènere femení en canvi, la cosa s’enriqueix amb complements específics: peücs, gorros, samarretes sota el pijama, bosses d’aigua calenta....sense comptar les calces afelpades sovint enroscades fins la nou del coll.
Vaja, es veu que el lleu calfred que ocasionalment al voltant de les quatre de la matinada inoportuna al senyor gerent (quan en un excés de generositat treu a lluir les seves carns a l’anar a dormir) es converteix en glaçada i nevada per les fèmines cada dia a partir de les 10 del vespre.
Si això passa en llits near your city, han pensat aleshores, que deu passar entre el femellam de Suècia, Finlàndia, Noruega, Alaska, Canadà....?
Bé, ja veuen que aquest escrit no treu cap a res. El senyor gerent només aspira a saber el perquè d’aquesta acumulació tèxtil per part del sector femení.
Estiguin bonets.
* Del tema pijama també se n’hauria de parlar força: pijama clàssic o esquijama (mai he entès d’on surt aquest nom)?.
-
Miri, jo de complements pijamístics femenins res: pijama, fèmina (o sia, jo) i prou. Així que no puc respondre a aquest dubte que l'inquieta.
ResponEliminaRespecte l'esquijama, crec que rep aquest nom perquè, al ser una sola peça, recorda a la indumentària per esquiar...la raó és tan ximple que deu ser veritat.
un rato* apreneu a escriure, collons.
ResponEliminaPS: Ho sento, ho havia de fer. Ha estat superior a mi.
Jo sóc dels que dorm amb la cigala a l'aire, ja sigui estiu o hivern. En principi ho devia fer per tenir sempre l'eina a punt per si sonava la campana, però com que la campana cada cop sona menys ara deu ser simplement per anar comprovant que encara és al seu lloc.
ResponEliminaQuant a dones, a la vida m'he creuat amb algunes de les que he acabat anomenant dones-cebes, perquè per despullar-les has d'anar treient capa rere capa.
Si la dona-ceba ja s'ha abillat per anar a dormir, ja podem donar per perdut el follar. Perquè fins i tot en el cas que s'hi prestés, en arribar a la darrera peça de roba l'erecció faria dos pantalons i tres samarretes que se n'hauria anat a dormir.
En tot cas, el més curiós de tot és saber per què les dones sempre dormen amb les calces posades? Poden fotre’s al llit amb els pits a l’aire, però les calces sempre hi són. Poden acabar de fotre un clau, però abans de relaxar-se del tot, calces amunt...
Això és el què m’intriga.
Jo sempre he sigut un pijamero. De pelfa a l'hivern i curtet i de cotó a l'estiu. Sempre sense "underwear", que diria un modern.
ResponEliminaAhir, però, vaig estar a Madrid per la feina i vaig perdre el tren de volta. Vaig buscar on dormir a prop de l'estació i vaig trobar un hostal amb una recepció molt decent. Quan vaig entrar a l'habitació... fàstic. Tercermundista.
No portava pijama (de fet no portava maleta, no pensava que tindria que quedar-me a dormir) i vaig haver de dormir amb calçotets, però vaig estar temptat de dormir amb el vestit que duia per treballar...
Podem dir grolleries?
ResponEliminaA mi m'agrada dormir sense res, encara que reconec que la ronyonada l'he de tenir tapada. Sistema? Dormir amb un paio entre 1.80 i 2m darrera meu tapant la ronyonada.
ResponEliminaSi no es dona el cas.. doncs pijama quin remei...
Llufa, el tema calces és inquietant, si senyor. Passi el que passi, sempre te les trobes pel mig.
ResponEliminaSr. Josep, endavant, espero les seves grolleries amb candaletes
Srta. Tiquis, l,80 de què? de rabo?
Llesca, no ens enganyi, au va...!!
Remitjó, feina diu??? vostè a anat a la Plaça Neptuno, coltxonero...
Jo també dormo en pilotes, com la senyora Tiquismiquis.
ResponEliminaI per no patir fred al melic, procure dormir amb una noia al davant.
Sr. Josep, quan diu "com" vol dir "amb", suposo.
ResponEliminaSrta Tiquis, si el senyor Josep vol una noia al davant, i vostè un manso al darrera, doncs ja està fet. Mirin de no esquitxar gaire.
Esquijama no era un pijama per esquizofrènics?
ResponEliminajo despullada però amb "mañanitas", que m'agafa fred "aqui darrera"...
ResponEliminaRateta, cagumdeu vol dir "Mañanitas". Disculpi la meva ignorància varonil.
ResponElimina