El senyor gerent no dona xecs en blanc

Benvolguts odiosos,

Som collonuts !!!!! Som d'esquerres !!! Us salvarem !!!!!
PODEM !!!!
GUANYEM !!!!

Segur? Més aviat.... no la caguem!!!!!

El senyor gerent desconeix el grau d'ingenuïtat que tots vostès pateixen. No sap fins a quin punt vostès, volguts fills de puta -i malgrat la de merda que està caient en el panorama polític actual-, poden o volen confiar en organitzacions que encara no han demostrat res.

Organitzacions que tampoc aclareixen res i que s'emparen -la majoria- en la innocència virginal i en la bondat innata del seu projecte.

Doncs justament per això, no la caguis amb
el primer salvador que truqui a la porta.

Han de saber que el senyor gerent desconfia de tots aquests "nous salvadors" perquè no tenen cap mena d'actiu al seu favor. Experiència política? NO; al menys municipal? NO; currículum lluït com a gestors de la res publica? NO... Això sí, estiguin tranquils que tots ells són universitaris i han estudiat ciències polítiques...

Ja ho veuen... masses NO com per poder confiar amb uns moviments socio-populars, reconvertits en aparells partidistes que entren en una cursa electoral amb bones intencions, paraules maques, però sense cap mena d'objectivitat en les seves premisses programàtiques, i el que és pitjor, nebulosa total en els seus plans tàctics per poder aconseguir el que clamen als quatre vents.

Partits que han sortit del no res i que només tenen el valor que el  ressò mediàtic els ha donat. Partits liderats per gent jove sense cap mena d'experiència en la gestió dels interessos públics. Líders que ahir van dir que blanc, i avui diuen que negre,.... què diran demà?.

Per tot això, el senyor gerent no vol donar cap xec en blanc a aquests pactes que no són altra cosa que miratges polítics, la majoria dels quals, no és la primera vegada que el senyor gerent els ho diu, colla de babaus, és possible que no durin ni una sola legislatura degut a la diversitat d'interessos (la majoria de vegades contradictoris) que els enfronta, i que ara es maquillen en pro de la unitat de l'esquerra alternativa.

En definitiva, el senyor gerent vol tenir clar a qui vota. Si us plau: fets..., rigor..., serietat,...

Es cert, fills de puta, que hi ha poc on triar, doncs uns per verges i altres per ser més  putes que les gallines, fan que l'elecció sigui difícil. La única cosa clara és que el centre-dreta, sigui d'on sigui i malgrat la seva experiència i precisament per la seva trajectòria, fa i seguirà fent pudor.

En tot cas queden uns quants mesos -entre municipals i catalanes-, per treure'n l'entrellat de tot plegat. Meditin, malparits, meditin... no es deixin embriagar pels discursos fuls i recordin que les paraules se les emporta el vent.

Si ets un babau, no votis !!

Estiguin bonets i, per cert, tinguin un bon refotut any 2015.

El senyor gerent pateix una descàrrega de decibels

Barcelona, 6 de desembre de 2014.

Festa, molta festa...

Pluja constant de cervesa, pogos i empentes entre els assistents, alguna trepitjada dolorosa, calor (molta), crits i càntics més o menys inspirats, la Sala Apolo a punt d'ensorrar-se (o almenys això és el que li va semblar al senyor gerent en més d'un moment), algun trau al cap, i poc cabell, molt poc cabell...

Però anem a pams...

Comença la tarda amb concentració de pelats en els bars i tasques del voltant de la sala. Consum exhaustiu de cervesa  mentre tothom va fent temps per entrar a la menuda sala del Poble Sec a escoltar el quartet musical més combatiu i reivindicatiu del rock fet a Catalunya: Decibelios.

La formació torna a l'actualitat musical després d'un vintena i pico llarga d'anys, amb la gira "A por ellos 2014". Moltes ganes de veure'ls. Formen part de l'imaginari i la referència musical de l'adolescència per a la majoria dels assistents... bé, no per tota la majoria, doncs hi ha un determinat número d'espectadors que tot just ara estan a l'adolescència i lògicament, estan confosos pensant que han anat a veure un partit de futbol.

En tot cas, "no importa el descontrol, no importa el xivarri, no importa la qualitat de só, el millor sempre serà el que passa a l'escenari", i el que passa és que Decibelios surt amb un pel de retard però amb la gasolina a tope per convertir el concert en dues hores de festa non stop. 

La banda toca tots els pals, des dels inicis més radicals fins als temes més recents (ep!, que estem parlant de temes que tenen dues dècades a sobre...és a dir HISTÒRICS!!!). I a mig concert, inclusió de secció de metall (saxo, trompetes) per tocar la majoria de temes amb component ska (tal i com mana la llei). Final de concert mogut, amb bronca de Fray a un sector del públic per un incident amb el tècnic de la taula de só, però naaahhhh... show must go on...

Els germans Alférez, des del baix i la bateria, marcant en tot moment el ritme a Fray (gran frontman) i al guitarra David (complidor amb escreix).

Llàstima del so,... potser per la sala, potser per la potència, la lletra de les cançons es perdien entre el micro i les torres de so... sort del públic entregat que se les coneixia a cegues i les corejava sense descans.

OI que va ser xulo!?
OI que t'ho vas passar bé?!
OI que vas gaudir com un bacó!?
OI que sí?!

Oi, Oi!!!, doncs això...


Estiguin bonets.

El senyor gerent torna a provar fortuna amb la futurologia

Benvolguts odiats,

Saben aquells individus que un cop s'han cardat el cafè son capaços de preveure el futur mirant el pòsit que queda al cul de la tassa? Doncs avui el senyor gerent, tot tibant la cadena del vatert, i veient com els trunyus s'anaven escapolint amb alegria cap a un demà joiós, ha tingut un moment clarivident i li ha semblat entreveure el futur de PODEMOS, aquest grup de moda; el hype del moment.

I el que el senyor gerent ha vist entre cagarros i cagallons és la veritat (pudent i) real. No s'enganyin podrits, PODEMOS és tant o més efímer que qualsevol onehitwonder explotat per qualsevol radioformula de província.

Renda mínima universal.... deien aquests nanos fa dies... però ara, quan veuen que la teoria ho aguanta tot, però que la pràctica es revela impossible, ja s'envainen l'espasa. Dret a l'autodeterminació, proclamaven fa mesos quan encara no tenien prou quota de pantalla,... però, un cop conquerit el primetime, ara què? doncs que els catalans estem falsejant la historia.

I a banda d'això què més veu senyor gerent? Doncs un model personalista de fer política, que no té en compte la crítica interna i que, vulguin o no, l'acorrala i l'empeny fora de l'organització. Força bé per començar oi? Bones credencials.

En definitiva, el senyor gerent té clar que tot aquest discurs tant buit de contingut, aquesta formació invisible i intangible, perdó: aquesta formació 2.0 i online de l'hòstia, que els mitjans (gloriosos ells amb la seva coherència) s'entesten a fotre'ns entre cella i cella cada dia, tant si volem com si no, no té cap mena de recorregut ni a mig ni a llarg termini.

No s'enganyin, fills de puta. El que caracteritza PODEMOS és la rauxa del moment, els 15 minuts de fama warholiana que han tingut, tenen i tindran aquests dos o tres anys que venen, tant la formació com el triumvirat mediàtic que lidera aquest moviment (el hippi granadet que sembla que no folli, Jesucrist salvador de la humanitat i el becari fraudulent de les ulleres).

PODEMOS FAB THREE,... ou yea.

Però aquest experiment no funcionaria si no existís un caldo de cultiu on fer-lo créixer: una gran massa de població (que alguns diuen indignada) que es declaren fans de la PODEMOS BIG BAND. 

En realitat, i els hi ho diu el senyor gerent, no deixen de ser una colla de ciutadans indignats sí, però o ignorants, o massa crèduls, o simplement gent sense una postura ideològica personal conseqüent (aquells que ara voten vermell, i demà voten blau però que entre mig es queixen de tots i de tothom i, ara que s'institucionalitza políticament algú com ells, surten de l'armari i tenen un atac d'amnèsia sobtat).

Perquè sinó ja li explicaran al senyor gerent com és que els FAB THREE de PODEMOS, triomfen en pobles, ciutats o capitals on ni tant sols tenen estructura o cara visible de la seva formació. Estultícia o manipulació?

Manipulació sí, aquesta és l'altra cara de la moneda. L'interès de les enquestes (múltiples i variades) en fragmentar l'esquerra política d'una banda, en banalitzar el partit socialista de l'altra, en ratificar un més o menys lleu retrocés als conservadors fatxes (revolució dins d'un ordre, és clar) i en aigualir la botifarrada a Catalunya 

Se'n recorden de quan va sortir UPyD a Espanya? Es tenien que menjar l'espai polític centrista de socialistes i populars, i al final que?  Se'n recorden de quan va sortir Ciutadans a Catalunya? Més del mateix. 

Amb PODEMOS passarà si fa no fa. Una bona intenció que la pràctica política corromprà i que els anys posarà al seu lloc, si abans no es fragmenta per egos personalistes.

Id est: El senyor gerent sosté que aquest partit, agrupació, secta (o el que sigui), no és més que una grip que el sistema polític ha de passar (que realment necessita passar després d'una infecció de PPus). Una temporadeta de febre (revolucionaria) que no tardarà a passar, o potser a esgotar-se en ella mateixa, i que mentre duri, potser farà suar a alguns però que a la fi, desil·lusionarà a molts d'altres.

Apa, estiguin bonets malparits.

PD. Recordin que el senyor gerent és un pitoniso de renom

El senyor gerent ajusta definicions

Benvolguts odiats,

Recorden els NI-NIs? Aquella etiqueta social amb la que es pretenia abastar tots els joves pòtols que viuen dels seus pares fins que poden viure dels seus fills? aquells individus “prometedors” que suposadament formen part de la columna vertebral de la nova generació de ciutadans que ha de fer avançar un país (en aquest cas, cap a un trist i pobre futur)?

Doncs no s’equivoquin… el senyor gerent els avisa que tot és mentida.

Tota aquesta patuleia de jovenalla sense futur (perquè no el volen), conformista  i sense educació que els capaciti o sense treball que els permeti formar part del cos social productiu d’un estat, i amb l’únic delit de protagonitzar alguns dels estupendus programes educatius de la televisió d’aquest país  (sense plantejar-se res mes) no es mereixen cap altra etiqueta que generació de merda.
Així és, volguts odiats, una generació de merda digna d’un país de pandereta on es prioritza l’estafa, l’engany i l’enriquiment personal enfront del bé comú i del progrés social i econòmic.

Aclarida doncs aquesta confusió terminològica, ara el senyor gerent té la gentilesa de fer-lis a bé el significat real de NINI: ni més ni menys que aquella generació formada per tots aquells individus rancis, amb olor de naftalina i de ciris pasquals; la majoria d'ells embolicats amb una bandera i amb una constitució que no van votar i gairebé tots amb una creixent miopia política a més d’uns esquemes mentals tancats al desenvolupament i més orientats al comissionisme que no pas a l’economia productiva.
En definitiva, un ramat d'oportunistes hereus d’un règim funest que entenia el país com una propietat privada on el jutge, el dirigent i el legislador eren la mateixa persona. Una generació que ara ens diu sense cap engruna de vergonya i amb una hipocresia immensa que “NI votareu, NI us deixarem marxar mai; NI sou un país, NI ho sereu mi; NI teniu finançament, NI us en mereixeu; NI us deixem ensenyar als vostres fills en català, NI us voldrem entendre mai”.

Escoltin malparits.

Davant la realitat d’una generació NI-NI destructiva, rapinyaire, retrograda, beneïda pels poders econòmics, religiosos i repressius, només cal una postura: ser més forts que ells i ser sobretot fidels a les nostres conviccions, d’altre banda tant extraordinàriament diferents de les seves i que durant tants anys ens han definit com a nació.

Per això, davant dels NI-NIs, el senyor gerent convida als pocs lectors d'aquest escrit a manifestar-se com a SI-SIs.

Ras i curt: la generació dels que estan disposats a fer front a aquest tsunami pestilent, i que només entén un pacte: el de la llibertat. El de poder decidir sí,...sobretot poder decidir com volem treure la merda de casa nostra. El de poder apostar per un futur, dur sí, no cal negar-ho, però un futur més esperançador i si més no, nostre i no pas aquell obscur futur que ells ens tenen reservat des de la "meseta". Una generació sí, el senyor gerent els ho concedeix, amb un únic denominador comú: els pebrots plens de tanta merda.

I vostès, cap on carreguen? NI-NIs o SI-SIs?
Estiguin bonets i, pels déus, surtin al carrer d’una vegada... a què esperem?

P.D. Per cert podrits, una definició casposa gratuita dels NI-NI's: Democràcia = Constitució. Tampoc sortiran ara?