Des de que el senyor gerent va descobrir l'sputifly, s'ha passat moltes hores descobrint coses guapissimes, recordant d'altres que feia molt que no sentia i ampliant la col.lecció d'empetres amb tresors que costava molt que arribessin años ha, a les botigues de Tallers. Ja només per això, txapó.
Malgrat tot, de tant en tant, al senyor gerent li agafen taquicàrdies i li surt espuma per la boca, perqué,... algú de vostès sap si el tio que fot les etiquetes de l'sputify va flipat o potser és sord?
El senyor gerent reconeix que és bastant heavy tenir que escoltar el Pedro Guerra i El Fary, però consider-los d'estil similar a Led Zeppelin....en fin....pos como que no.
D’altra banda, fins abans de conèixer l’Sputifly dels collons, el senyor gerent quant sentia parlar de trash, post-punk, new-wave, british metal, soul, hard boop, nu metal, blues, garage, indie,..... sabia, pam amunt, pam avall, de quin pal anava cada estil o de què podia anar aproximadament la pel·licula.
Però ara, les etiquetes que es veuen per l’Sputifly deixen al senyor gerent fora de joc.
Aquí tenen unes quantes perles per delectar-los que el susoditx ha trobat només movent-se pel sector trash/heavy:
- Arena Rock (eh??)
- Neo-classical Metal (o és neo o és classical, no?)
- Album Rock (i els cromos?)
- Hair Metal (aquesta etiqueta reconec que és molt bona i potser em sonava ja)
- Stoner Metal (si el heavy metal és dur, com serà el heavy de pedra?)
- Comedy Rock (estan de conya?)
- Dance-Rock (déu meu...)
Comentari a banda mereix el nombre i l’us de les etiquetes.... Per exemple:
1) Un grup de merda com Gun’n’Roses (agradi o no, referencia als 90’s) té només 4 etiquetes: Heavy Metal, Pop/Rock, Album Rock, Hard Rock, de les que, modestament, el senyor gerent considera només la darrera com a vàlida.
2) Pearl Jam (una altra referencia coneguda) té 6 etiquetes: Alternative Pop/Rock, Post-Grunge, Alternative/Indie Rock, Pop/Rock, Grunge, Hard Rock.... a banda de la merda del Indie, s’han fixat que és a la vegada Grunge i post-grunge? Tindrà problemes d'identitat? ... o és que l'etiquetador loco d'Sputifly torna a atacar?
3) Nine Inch Nails, un grup que no té tanta tirada “merdiàtica” però que el senyor gerent encara de tant, en tant desenpolsina els CD's per escoltar-lo, té 18 ETIQUETES !!!. Entre elles Post-Punk, (conio, claro... com els Manel, not fot) o Club-Dance (aquí l’etiquetador debia estar ja en una boira d’àcid...)
En tot cas, gaudeixin de l'Sputifly, però facin servir un repelent anti-etiquetes.
Estiguin bonets.
P.D. Menys mal que als Stooges i a l’Iggy no me’ls han putejat, que si no,... mato!!!. Vaya que no. Llarga vida al Padrí.
.
Senyor gerent, les etiquetes són un puto mal de cap. Quan jo era (més) jove classificàvem la música en tres grups: bacalao, guitarra i pasteleo. Així de simple (i ara, tants anys després i escrit, m'ho mire i ja no em sembla tan bona idea... com a que me està fent vergonya... a que ho esborre...)
ResponEliminaJo fins ara feia servir la llista de reproducció del youtube, però veig que m'hauré de passar a sputify, ni que sigui per riure una estona.
ResponEliminaNo, no, senyor Remitjó. La vostra classificació em sembla de puta mare. Tan de bo l'hagués coneguda abans, perquè jo amb la nostra de rock, pop, heavy, punk, disco i espanyola (tota l'espanyola), ja ho trobava molt complicat.
ResponEliminaI per cert, un grup, una etiqueta. I a cagar.
quant als "grupos similares", fan servir el mateix sistema estrany que a last.fm. és a dir "que canta una noia? doncs amb grups de cantant noia, podríem dir garbage-la oreja de van gogh", "que són francesos? boris vian-le peuple de l'herbe" i així ad nauseam.
ResponEliminasalutacions!
si tot el que dius es cert ,pero , com has dit tambe, l spotify es una aplicacio genial...
ResponEliminadonen mp3 en streaming a una calitat de 168 kbps , molt millor del que tenen moltes cançons baixades via p2p
jo quant el vaig descobrir vaig flipar bastant...
molt guapo lo de l hipervinculo a l aplicacio de l spotify haha
es tipus i wanna be sedated haha
per cert..
t agrada :
http://elgattelepata.blogspot.com/2010/01/filla-del-vent.html
- Sr. Remitjó: no s'ha d'avergonyir de res. Diuen que en la simplicitat hi ha la genialitat.
ResponElimina- Sr. Sergi: tal com diu el Super Felí, ja tarda a passar-se al sputifly. Ara, això sí. Només àudio.
- Sr. Llufa: sóc dels seus, tal com diu, un grup una etiqueta. La resta són palles mentals generades pels crítics de Rockdelux.
- Glory (sr?, srta?), benvingut. Segurament és tal com diu, perquè al buscar coses exòtiques el sistema d'etiquetes es mou mes per proximitats geogràfiques, que no per estils de música. Per cert, gràcies a l'sputifly conec de fa poc els de Le peuple de l'herbe... força bons.
- Volgut Felí, si, sí, té raó. L'aplicació és de reputissíma. Sobretot, i a banda de la qualitat, la rapidesa en la reproducció. El dia que es pugui accedir ala versió pagada by the face, ja sera el cagar-se de bó...
En quant al seu post de la filla del vent, dir-li que l'entenc perfectament, però un ja ha estat a Urgències per tema moto i la veritat, les flors tampoc és que vinguin gaire de gust mentre l'infermera nazi et raspalla la ferida. Li recomano pugui estalviar-se el tràmit i gaudir de la filla del vent sense més.
Completament d'acord amb el tema 1 grup una etiqueta. Maxim 2. Les etiquetes són una puta porqueria. De fet jo ho classificaría així:
ResponElimina1- Bó.
2- No m'agraden, peró són músicalment respectables.
3- Puta Merda.
A risc de comentar per primer cop i semblar un putu repelent, no puc evitar dir que l'estil de metall que anomena com a "trash" (=brossa) es diu tHrash=(pallissa o cop).
ResponEliminaSóc un malalt de les etiquetes músicals, però això del Sputify ja passa de la ratlla.
Volgut mecànic,
ResponEliminabenvingut i gràcies per l'aportació.
Les Etiquetes a l'sputifly, les etiquetes a la societat, etiquetes a la política... això és un laberint de collons.
Un intel.lectual en diria que les etiquetes de l'sputifly són la metafora perfècta de la nostra societat, tothom té un jo, però sense cap valor.