El senyor gerent no té pressa

Benvolguts odiats,

No ho noten? Està a l’aire. No ho senten? Corre per tot arreu. No hi cauen? Segurament és perquè estan massa ocupats caçant poquemons dels collons.

El senyor gerent els està parlant de la urgència que s'ha instal·lat en la nostra vida. De la instantaneïtat. Que cony,... de la brevetat, del frenesí, de perdre el cul per tenir / fer / anar on sigui ara / al moment / a l’instant.

I tot, gràcies a les noves tecnologies. Les distàncies geogràfiques s’han esborrat, però també les distàncies temporals. Ara ja no importa l’hora en que vivim, doncs podem tenir accés a qualsevol cosa on sigui i en qualsevol moment. Per més banal que sigui. Per més idiotitzant que els torni a tots vostès.

Donem per segurs fets i situacions que cinc anys enrere eren impensables, com ara l’accés ubicu a la Ret que ens permet una connexió 24/7 o la miniaturització tecnològica que ens fa tenir milions de mp3 a la butxaca encara que no tinguem temps d'escoltar-les mai.

I el futut de la cosa és que, afeblits per les capacitats dels nostres aparells tecnològics  (que cada cop ens deixen menys capacitat de raonament  i de reflexió), volem les coses right jiar, righ nau, sense tenir en compte res més, i sense importar l’àmbit vital ens que ens movem ni el que farem un cop ho tinguem.

No és una opció, és una realitat.

Menjar? Ràpid.
Sexe? Cinc minuts (amb sort). 
Diversió? Partides ràpides de jocs alienants majoritàriament al mòbil dissenyats específicament per tal que els puguis deixar i reprendre quan et vingui de gust. 
Informació? Titulars dels diaris i encara... (s’han fixat que cada cop hi ha més grafisme i menys contingut textual?)
Educació? Càpsules de contingut dosificats curosament...
Activitat física? Mitja hora suant amb un grapat de desconeguts en una habitació fosca i tancada amb música màquina a tota pastilla.
Morenor? Banys d'ultraviolats.
Treball administratiu? Reduit a e-mails i powepoints cada cop més breus, menys raonats, més superficials i menys productius.
Lectura? Les quatre recomanacions mediàtiques, sense esmerçar temps en descobrir tresors oblidats a les lleixes 
Amistat? Facebook, Twitter i tota la miríada d’opcions que ens aboquen diàriament les xarxes socials...

...i el senyor gerent els pregunta: Així volen viure?  Així els està bé viure? Són conscients que la Vida és un procés que passa molt ràpid?.

On queda perdre's pels racons dels museus?

Cada cop ens fan viure més ràpid. Cada cop ens fan viure més virtualment. Cada cop estem més immersos en un sistema de feixisme tecnològic on no es permet la individualitat ni la discordància.

Ves que qualsevol dia d’aquest no deixin d’existir tots per un fallu del sistema.

Perquè no intentem gaudir-la de forma pausada? El senyor gerent no els vol evangelitzar amb pollades com l'slow food i similarts, només els recepta una mica, una miiiiiiica, de reflexió. Que es preguntin, cada vespre, a l'estirar-se al llit si tot plegat val la pena (és fàcil, no es pensin, si ho fan cada dia, gairebé ni patiran per l'esforç).

Aquells cinc minuts de tocar-se el nas amb la mirada perduda on han anat a parar?... L'assentar-se uns instants en una plaça o jardí per quina insensatesa els hem canviat? El peatge de l'autopista era la millor opció? I el caminar sense destí, sense pressa, badant i gaudint? I el dedicar mitja hora a morrejar la querida o l’amant, perquè sí, perquè ve de gust?.  I el llegir llibres assegut a la tassa del vàter?

On deia llibres, posin música siusplau...

Estiguin bonents, i si tenen cinc minuts, i sobretot ganes, facin algun comentari en aquest bloc de merda.