El senyor gerent sobre les eleccions

Trist, molt trist, però és així. 

El senyor gerent ordena les lleixes

(...) Si sou aquí, vosaltres, és que també teniu càncers orgànics o càncers a l’ànima, tumors sentimentals, leucèmies amoroses i metàstasis socials que us devoren. (Pàg. 61)

Page, Martín. Com em vaig convertir en un estúpid

Barcelona:  La Campana, 2002

Hem de triar quan som massa joves, sense pràcticament gens d’informació, i després, cadascú fa la seva vida i l’hem d’aguantar tant sí com no. Tot plegat és depriment. Ens tanquem dins d’una capsa i en acabat ja no en podem sortir. (Pàg. 56)

Savage, Sam. El crit del peresós

Barcelona: Columna, 2009 

A les cançons de Bruce Springsteen, pots quedar-te i podrir-te, o fugir-ne i doldre-te’n. És correcte; al cap i a la fi, és un cantautor, i necessita opcions així de senzilles a les seves cançons. Però ningú no escriu mai sobre com es pot fugir i podrir-se: l’escapada pot començar malament, pots deixar el barri suburbial per anar a la ciutat i acabar de totes maneres amb una vida urbana igual de gris. Això és el que em va passar a mi; el que li passa a la majoria de gent. (Pàg. 116)
Hornby, Nick. Alta fidelitat 
Barcelona: Columna, 1995

Mirant-se’l feréstegament, el molt enginyós Odisseu li va dir: “Hoste, no has parlat d’una manera escaient i em sembles un poca-solta. És clar que els déus no concedeixen a tots els homes els dons amables de la bellesa, l’enteniment i l’eloqüència. Hi pot haver un home inferior pel que fa  a la presència, però la deïtat el corona amb la bellesa en l’ús de la paraula i tothom se’l mira complagut; ell parla amb seguretat i amb una modèstia suau com la mel, es distingeix entre els que s’apleguen al seu voltant i, si va per la ciutat, el contemplen com un déu. En canvi, un altre és semblant als immortals pel seu aspecte, però no el corona la gràcia de les paraules, com ara tu, que sobresurts en bellesa –ni una deïtat no t’hauria fet d’una altra manera-, però que ets un inepte pel que fa a la intel·ligència. (...)” (Pàg. 196)

Homer. L’Odissea.

Barcelona: La Magrana, 1998

Potser és divertit, envellir. Com més vell et fas, més records tens. I encara que el propietari dels records deixi d’existir, potser aquests continuen vius, flotant en l’aire, fonent-se en la pluja i penetrant la terra. Potser després de córrer per molts indrets es fiquen dins el cor d’algú altre. Potser són les entremaliadures dels records d’una altra persona allò que ens fa tenir la sensació d’haver estat ja en un cert lloc, tot i saber que és la primera vegada que hi anem. (Pàg. 136)

Yumoto, Kazumi. Els amics 
Barcelona: Cruilla, 1997

El senyor gerent els informa de dues gangues

Ahh, els emprenedors americans,.... no deixaran mai d'encisar al senyor gerent amb les seves iniciatives comercials i de negoci; i constantment li recorden que entre ells hi nosaltres hi ha molt més que tot un oceà.

Patrocinat pel Doctor Muerte, es clar...

Un AK-47 per una fregoneta ??  Quina gran idea... imaginin-se vostès trobar-se en un embús... ra-ta-ta-ta....
Imaginin-se vostès arribar a Can Fanga i trobar-se una senyal de 80 km/h... ra-ta-ta-ta...
Imaginin-se vostès trobar-se un tunero... ra-ta-ta-ta...
Deliciós....

En tot cas, el senyor gerent creu que la transmigració d'aquesta lloable iniciativa empresarial al nostre petit racó de merda, hauria de ser quelcom similar a això:

Sí,...sí.... el senyor gerent comprèn que aquesta idea de negoci no té tanta trempera com l'anterior, ... però pensin un moment només... de cagar tothom caga, i per tant, el primer desgraciat que no pogués prémer més l'ullet davant el desbordament fecal diari, seria el que (per collons) s'hauria d'emportar a casa aquests dos "figures", deixant a la resta de la societat tranquil·la.

Au, estiguin bonets.

Inventari: el blog Ausente, els malalts
.

El senyor gerent emet els espais electorals previstos per la llei i tal i tal i tal i tal...

Bàsicament...


















... de la dictadura a què els partits polítics democràtics ens tenen immersos.
... de la manca d'humilitat i de raciocini en els principals liders (?) polítics.
... de la poca responsabilitat de tots els que ens manen, i de les ganes de tenir una poltrona tots ells.

... de les vergonyats declaracions que tots plegats arrojen duran els dies de campanya, tot i saben que són falses,   o que són demagògiques, o que senzillament, són paper mullat.

... dels titafluixes de periodistes (?) de la CCRTV... si no estan d'acord amb la censura que els foten els partits polítics, una de dues: o que no currin o que dimiteixin. Quina mariconada sortir a la tele dient que no estan d'acord.... neu a la merda... uns altres que no volen deixar la poltrona...

... En fí, de tantes i tantes coses, que tots vostès podrien aportar i dir, que encara els fills de puta s'estranyen de la desafecció entre la societat i el sistema polític.

Estiguin bonets i no desesperin.  Sempre poden votar al Partit dels Caçadors...

El senyor gerent fuma i té una revelació (a.k.a. El sermó de la taverna)

En un principi, el Verb deixà pas a l'anyell, i aquest, escarmentat pel que veia, pel que trobava, per la llenya que rebia i per tot el que, acollonit, li prenien, va deixar pas a l'Odi...

(Escriptures, llibre 69, epígraf 666)

I en veritat us dic que arribarà el dia en que aquesta societat de merda, aquesta humanitat hipòcrita, aquest món tant mentider, aquest tinglado amb cap de lleó i peus de llautó, de peus oxidats pels pixats de gossos, vells i borratxos que inunden tots els tristos racons de les nostres agres, grises i anonimes ciutats, caurà a terra i mossegarà la pols, ....

I serà l'hora en que el banquer caldrà que pagui la seva supèrbia, i ho haurà de fer aixugant la nostra merda i els nostres culs amb els seus desitjats bitllets...

I serà el moment en que el Papa haurà d'obrir l'ullera per ser sodomitzat per un cardenal idòlatra de sexe femení, amb un nabo de plàstic....

I serà l'hora en que els tuneros hauran d'anar amb una bicicleta elèctrica...

I també en aquesta hora els teixits dels jerseis Lacoste, es desfilaran tot sols...

I després, els 4x4 de mira'm i nomtoquis, els Audis-BMW-Mercedes... deixaran de ser un cotxe aparador per esdevenir un cotxe cel.la, en la que els seus propietaris restaran tancats per sempre més, alimentant-se de la seva pròpia merda...

I serà l'hora en que tota la gent que fa servir bosses de plàstic per anar a comprar, anirà a fer companyia al Papa, en el seu procés de dil.latació anal...

Oh, síiii....germans, en podeu donar fe. En veritat us dic, que aquests dies arribaran.

Seran dies de dolor i pena per als que escolten les carcasses musicals buides dels Mishima, els Manel i similars, doncs de les incultes i vagues orelles de tots aquests, la Llesca en farà néixer singles de Las Grecas,...

Seran dies de dolor i pena també per aquells qui compren el diari, miren les notícies o escolten els butlletins a la radio, sense ser capaços de qüestionar-se tot allò que senten, doncs el Sr. Valero els portarà a passar-se l'eternitat a Intereconomia fent de becari català.

Seran dies de ràbia, tremolors i llonganisses, per tots aquells que tenen un cony de gos i viuen a ciutat, doncs les cadenes cauran i l'animal passejarà a l'home, mentre en Pere Llufa els anirà fuetejant el cul a tots plegats.

Ohhh , siiii.... El moment de joia que tots vosaltres, volguts odiats, esteu esperant, està proper a arribar. Així ho diuen les escriptures

El moment en que tots aquells que van per la vorera con borderlines sords i egòlatres, sense deixar-te passar... per ells està feta la màquina esbudelladora del Doctor Muerte.

El moment en que tots aquells que porten rastes, mocadors al coll i pantalons quatre talles mes grans de lo normal, s'aturen davant l'èxtasi comprador compulsiu online de la Srta. Noa (alies Malsonia) i entren a l'infern del Zara i en surten nets, pelats i modelats per encaixar en aquesta societat, sense cap oportunitat de queixa prèvia.

És en breu que s'aixecaran les polloses cortines dels escenaris i tots els Joels Joans, Bieitos o faunes similars, veuran per primera vegada en sa puta vida, que aquesta societat no és un teatre, gràcies a la informació rigorosa que Neardenthal Total. els injectarà pels forats del nas.

Ahh, glòria, glòria i odi...és clar que síiiiii. Al·leluia, al·leluia, al·leluia....

Al·leluia pels qui monten un xiringuito independentista responent a egos personals, ... perdoneu-los perquè no saben el que fan.

Al·leluia pels qui van a comprar el dissabte a la tarda a les grans superfícies, ... ignoreu-los i escopiu-los perquè saben ben bé on es foten.

Al·leluia per tots aquells qui volen deixar de fumar, ... perquè cauran en el parany de la droga dura, la neurosis, el sobrepés, el parricidi o es quedaran sense ungles.

Al·leluia per totes les Jeniffer Nini i per tots els Jonathan Nini ... perquè podran tenir un curs subvencionat per la Generalitat i pagat per tots vosaltres.

Al·leluia per tots aquells que vulguin estudiar disseny gràfic,... perquè acabaran tocant el piano en una casa de putes.

El senyor gerent us estima a tots per igual (però si teniu tetes,... una mica més) i us adverteix amb veu de tro, cor d'al·liga i merda de colom que foteu bondat.

I que fotin bondat també tots aquells creatius publicitaris endiosats que cada any foten l'anunci de l'Estrella Dorada a la Formentera guay, al Cadaqués pijo, o a Can Caga i Reventa...   si no volen que el senyor Txisky els canti en llatí totes les marques de cervesa que ha tastat i al final els llegeixi el futur en el fons del seu cul.....

I  que fotin bondat també, els funcionaris amb un 5 % menys de nòmina. Que no es moguin un pel i que no protestin, o el senyor CETINA els farà retornar totes les hores que han estafat.

I que no fotin gaire merder les mares que van a buscar el nen a l'escola amb un cotxe familiar i aparquen entre el pas zebra i la vorera, perquè la Srta. Tiquis ha fet un curset de sicari malvat, especialitzat en arrencaungles i dilataculs....

I que no toquin el voraviu els pseudo modernets-guays que es dediquen a ajuntar quatre paraules i diuen que fan haikus, perquè el mecànic emprenyat també sap fer anar la rematxadora...

I que vigilin els usuaris del DIR i altres merdes similarts, perquè en Remitjó els hi prepararà una paella on l'arròs, talment com el mite de Prometeu, anirà brotant cada matí dels seus lacrimals enlleganyats.

I que no vadin els que malomplen els seus estòmacs amb merdes ràpides de MacDonald's, Pans o  BurgerKings de l'ala, perquè la raTeta els afartarà de truita de patates grillades i ous fètids.

I que els de Can Fanga no destrossin tant el català parlat, que sino vindrà el Gat Telèpata amb la seva cort de putes, per fer-los escriure la o amb un canuto mentre reciten dalt de tot de la Famille Sacreé, La Vaca Cega del Pere Quart.

Ahhh, hosanna, hosaannaaaaa dalt del cel de l'avern i de l'Odit,...compadiu-vos,... compadiu-vos ara que podeu de tots els fills de puta que conegueu...

Compadiu-vos dels desgraciats que llegeixen els llibres d'autoajuda, perquè el Sr. Mogdi els "ajudarà" de cop, sense voler, i el cap l'hauran d'anar a recollir a Lima.

Compadiu també als maqueros i a tots els enamorats de les maquinetes blanques amb pomes, perquè l'Anthony S, té una caixa plena de cucs per corcar-les

Compadiu-vos ara que podeu, compadiu-vos de tots aquells que foten el subnormal penjant els ninots del Pare Noël al balcó per celebrar l'època més ronyosa de l'any; compadiu-vos-en ara, perque quan arribi el Pare Bukkake amb la seva serra, tots aquests fills de puta no tindran aurelles.

Compadiu també a tots aquells que amb un criteri musical a l'alçada dels collons es gasten les virolles en concerts a la major glòria onanística d' U2, Bruspringstin, Colpleis, i merdes similarts, perquè na Iaia Punkarra té afilades les tenalles reventa-glands i xafa-clitoris.

I compadiu també, com no, a tots aquells pusilànimes que no tenen prou valor com per escriure un renec, un tacu, un mecagundéu, com déu mana, és a dir, amb totes les lletres, i, en canvi, s'escuden en l'utilització dels ****. Compadiu-los perquè el Sr. Josep, els farà escriure més de mil vegades a la pissarra de merda i amb la llengua: "Sóc un fill de pu**ta de mer***da".

Ahh siiiií, ja puc sentir el final de tot aquest filloputam... Ahh ssiiií, eleveu els cors, els naps i les mamelles i doneu gràcies de ser tant odiosos.

Odieu als que necessiten llegir el Fotogrames o el Cinemania per decidir quina puta pel·lícula del cony de multisales palometeres, van a veure, perquè el Sr. Sergi els posarà ferms mirant totes les pel·lícules del moviment Dogma amb agulles d'acupuntura als ulls.

Odieu als que no diuen el que pensen, i no pensen el que diuen perquè na Ni piu els farà llegir atentament amb els ulls girats del revés.

I pobres dels restrets, odieu-los també, abans que el Doctor J no els faci llegir el seu "Assaig sobre la caguera" per tal que puguin fer salivera i estovar la seva femta.

Odieu també als desgraciats, cenissus, gafes i malastrucs, perquè el Sr. Albert, els hi prendrà la poca sort que tenen per revendre-la per quatre xavos als nens saharauis.

I odieu molt a les fleumes i a les estretes, abans la Srta Què t'anava a dir no usi a fons el desllorigador que els fa falta a aquest ramat de toies.

A l'infern també cremaran tots aquells participants, conductors, guionistes i escòria vària que intervenen en els programes de tendències, niu de morralla mudernilla, i concentració de gafapastisme a xorru. Tots ells, gaudiran de les classes particulars d'Odi dictades pel mestre Merdevalista, per tal que els aclareixi el que val la pena i el que no, mentre els hi reventa les morenes amb palillos xinesos.

I no precisament a l'infern acabaran totes les colles castelleres perquè quan el castell faci llenya i no es rebentin per ells mateixos, el Sr. Req, rematarà la feina, amb casc o sense.

Ahhh síiiii... Doneu gràcies, doneu gràcies...

Doneu gràcies de no ser com els que confonen Catalunya amb el Barça.

Doneu gràcies de poder invertir en el vostre país, ja sigui en peatges o en bons.

Doneu les fotudes gràcies per tenir un blog egòlatra i psicòtic amb quatre seguidors dropos, egòlatres i psicòtics també.

I vosaltres que sou dones, doneu les gràcies de no dir-vos Mascó, Cuixet, Chacón, Rahola o Asha Miró.

I vosaltres, si us penja quelcom majestuós entre les cames, doneu les gracies per no dir-vos Montilla, Mas, Rivera, Laporta, Herrera, Puigcercós o Carretero  

I envegeu... envegeu als que tenen la tita petita, perquè d'ells serà el regne de La Jonquera

Homes, dones, infants i perroflautes,... no tingueu por de l'esdevenir. Folleu el que hagueu de follar, odieu el que hàgiu d'odiar, però no perdeu el nord de la vostra vida.
Difoneu aquesta doctrina i serà salva la vostra ànima.

Podeu passar full (blog) en pau.

L'Odi sigui entre vosaltres.

Eimen.

P.S. Compadiu-vos del fill de puta del senyor gerent que ha comés pecat d'endogàmia. Quan el veieu, toqueu-li la titola suaument. Estigueu bonets, i ara sí, foteu al camp en pau...

El senyor gerent prefereix gastar-se els calés en pipes

Diuen que els catalans de les pedres en traiem pans,.... però el que no diu el refrany és que els catalans també som força gilipolles i  que part del que traiem de les pedres ho malgastem amb collonades hipòcrites i místico-polítiques molt allunyades de les necessitats reals de la nostra societat.

I vosaltres, petits merdosos, ja heu pagat entrada?

A aquestes alçades tothom té clar que la visita del Papa a Barcelona és un espoli econòmic, i per constatar-ho només cal tenir en compte els números que veus de la pròpia Església donen a conèixer (imaginint-se el que no se'ns explica).


Potser per això, perquè els que ens manen també s'han donat compte que la despesa de la visita de l'Emperador Sith és un escàndol que, vulguin o no, restarà inversions en altres projectes de la ciutat o del país, s'ha desplegat una gran cortina de fum per quedar bé amb el poble que al final és qui, vulgui o no, paga aquestes bacanals diplomàtiques.


El català, estúpids. L'excusa és el català. Així, des d'algunes plataformes s'esforcen molt en publicitar que el Papa parlarà primordialment en català per, d'aquesta manera, fer entomar millor aquest lladrocini a la societat catalana. Oooh, i no es pensin,... tots els catalanets, con que tenim tant refotut SENY, estem molt cofois i complaguts (cagumnosaltres...)

Imagineu-vos, volguts fills de puta, si el patracol orquestrat és clar, que fins i tot el paio alt i amb barbes del PP alaba que el Papa parli amb català.

Vibrador anal pontificat

Vostès creuen que val la pena?. El senyor gerent no. No creu que la difusió del català justifiqui pas ni aquesta despesa, ni els maldecaps que han de passar durant tota la setmana els barcelonins, perquè un paio fumat i vestit amb túniques blanques, que el porten amunt i avall en una peixera en rodes, que té un palau revestit d'or i obres artístiques d'un valor incalculable a Roma, i que fot una cara que fa por, reparteixi unes quantes hòsties en un cony d'església inacabada, i tot, en menys de 24 hores.

I ara?, algú s'estranya que la Generalitat demani calés per un tubo?

I aquí no acaba la cosa, perquè senyors i senyores, el Papa, a més de fer gastar calés als països allà on va, el molt cabró també fot negoci amb les seves mercaderies barates.

Estampetes, samarretes, cendrers, vibradors anals,... tot il·lustrat amb l'agradable careto del Pope.

Algú li sona d'alguna cosa, això? Eh, eh? 

Menys mal que encara queda una mica de sentit comú, oi?

En definitiva, volguts senyors i desitjades senyoretes, cornuts i baldats, ... com sempre.

Estiguin bonets i si es troben el Papa, fotin-li una escopinada diabòlica de part del senyor gerent.

El senyor gerent es rehabilita

Aquests dies el senyor gerent té molt poca feina. Només ha de complir amb els deures maritals (pocs i breus), parentals, domèstics i pixo-fecals. Thats all, folks.

La resta del dia el senyor gerent no fot res, ni l’ou. Bé si, té una hora dedicada a rehabilitació, que li ha permès experimentar en 25 anys d’antelació, com és la vida d’un jubilat.

El senyor gerent s’explica: sortir al carrer al migdia, quan la fredor de la matinada ja s’ha amistançat amb el sol. Caminar xino-xano, amb les mans a la butxaca, fins al centre de rehabilitació. Allà, fer 50 o 40 minuts d’exercicis cruixidors i malvats, que fan suar la gota gorda, i 10 o 20 minuts de xàxara amb els parroquians lesionats amb els que coincideixo. Per cert, saben vostès que per cada català lesionat fent rehabilitació, el senyor gerent compta una mitja de quatre cinc quillos lesionats? *Mode demagògic on* Ara ja poden treure’n conclusions racistes, sobretot al voltant de les mancances que tenen aquesta gent sobre la capacitat d’orientació en l’espai * Mode demagògic off *. 

Sortint de rehabilitació, un altre cop les mans a la butxaca, i per la vorera del solet, tris-tras, tris-tras cap a casa on el dinar espera per ser preparat, assaborit, digerit i cagat.

Fixin-se l’stress que porta a sobre el senyor gerent que fins i tot, al passar per davant d’un quiosc té temps de parar-se i llegir les portades de tots els diaris exposats a la paret i enganxats amb agulles d’estendre; ...que si El País fotent-se amb el PP, que si El Mundo fotent-se amb els socialistes, que si Periòdicos amb CiU i Vanguardias amb PSC,.... que si... cony ¡!!! Qui són aquest que tenen els pebrots de fotre aquesta portada?.... El Triangle?! Bravos i plas, plas, plasos...

Ara només manca que, en el proper número, la gent de El Triangle investigui sobre l’esdevenir professional a la política dels fills de puta. No troben?

Bé, ara el senyor gerent els deixa que ha d’anar a prendre la pastilleta, les herbes, i després de pessigar-se una mica la tita, farà una becaineta perquè està una mica cruixidet, pobret.

Apa, estiguin bonets.

Inventari: El Triangle
-

El senyor gerent s'adreça als pares

Arriba un moment en què tot pare està a punt de creuar la ratlla que el Dr. Muerte pinta sovint a terra. És aquell moment en que, el pare o la mare, estan a punt d'entrar al regne de la paranoia compulsiva i el de l'agressivitat innata.

I tot plegat no es deu pas a que els xavalets i xavaletes es puguin portar més o menys bé, sinó per la multitud d'intromissions publicitàries i institucionals que reben des que es lleven fins que se'n van a clapar.

Aquest també és el cas del senyor gerent, que veu com els seus xurumbels són víctimes de pressions de tota mena, provinents de diversos àmbits, i tot només per justificar la societat en la que vivim.

Per exemple:

Les modes de l'escola:
Paaapaaaaa.... que em compres els cromos de futbol?; Paaaaapaaaaa....que no em compres l'àlbum de cromos del Ben10?; Paaaaaapppaaa... vull uns tattos... (ara es diuen així, abans, de tota la vida, es deien calcomanies); Paaaaapaaaaa.... vull quem compris braçalets de formes (gomes elàstiques de colors i amb formes d'animals); Paaaapaaaa... vull quem compris unes lelykelly (sabates cridaneres amb purpurines variades); Paaaaaappaaaaa... PLASSSS !!!  (bofetada made in senyor gerent i a prendre pel sac la comprensió i l'amistat amb el fill que pregonen el cony de profes progres de la majoria d'escoles).

Els esmorzars i els berenars:

El senyor gerent està fins als pebrots que els xavals prefereixin una puta galeta (que tant poden trobar-se al súper, com que els hi doni un company de classe un dia qualsevol), a un bon entrepà de pamtomàquet amb pernil. I tot perquè el cony de galeta porta una figureta, un cromo o una merda similar.... Ahh ! i no diguin al senyor gerent que no comprant-ne s'acaba el problema, perquè, per aquells misteris de la vida, aquestes putes galetes, pastissets, cereals i altra merda de reposteria industrial sempre s'acaba creuant a la vida del xaval (diguin-li "aniversari d'un amic", diguin-li avis "amorosos", diguint-li "sortides amb l'escola").
És en situacions com aquesta, per exemple, on s'estimula el desarrelament patri i la negació de la identitat. Després que no es queixin de la desafecció.

Les sèries de dibuixos de fantasia:
Que impepinablement venen acompanyats amb el seu merchandising merdós. El senyor gerent es refereix a (i ni puta ideia de si s'escriuen així o no) bakugans, gormittis, ben10s, bladeblays, códigos liokos, etc... que presenten un missatge ful i una estètica molt barroera i molt mal futuda.  El senyor gerent no es queixa del surrealisme, la violència, l'egoïsme, l'alienació, presents en aquestes sèries, i ni tant sols de la manca de valors que ofereix. El que el senyor gerent no entén és la buidor del missatge que emeten. I,... si no hi ha missatge, no hi ha capacitat crítica, i si aquesta no existeix, l'intel·lecte és floreix,... oi que sí volguts fills de puta?.

Els canals de TDT de dibuixos les 24h.:
Putos i Sants a la vegada. Putos perquè els nanos perden el cul per arribar a casa, engegar la tele i fer zapping  entre els diferents canals infantils, dispensant la ment, i evitant la concentració en un sol canal o sèrie (no és d'extranyar tenint en compte la buidor conceptural a la que el senyor gerent es referia en el punt anterior). I Sants perquè, ... ja ho llegiran al final, hòstia.

L'adoctrinament para-escolar:
Fins a la pebrotada que l'escola reparteixi banderetes del Barça a tota la canalla per celebrar que varen guanyar la lliga o la Xampinyons, o no sé que..., la veritat, al senyor gerent se li'n fot. Els fills de puta del Barça tenen la vida solucionada; els fills del senyor gerent no.
És també aquest un bon moment per comprendre com s'inculca la doctrina de l'aborregament que tant ha reportat a la societat cafre de masses actual. És aquella doctrina, perquè ho entenguin, que fa que tots anem a veure les mateixes pel·lícules, ens trobem a la mateixa hora a l'Ikea-Alcampo-LeroyMerlín-Toysrus, llegim els mateixos llibres mediàtics de merda, i escoltem les mateixes putes cançons dels "40 principales"... En resum, l'aniquilació  de la capacitat de crítica.
Per cert, la camiseta del Messi, omnipresent a tots els patis escolars, se la foten pel cul, facin el favort.

Els putos joguets de plàstic:
Que a més de ser de plàstic merdós, estan plens d'enganxines que no enganxen, i carregats de piles, per lo que acostumen a ser joguets que juguen sols i que, per tant, no necessiten de cap nen o nena quels faci anar. Resultat: els papes de marres es gasten els calés en una merda que avorreix sobiranament al crio al cap de dos matins.
A banda, el mateix joguet pot presentar diferents acabats (per exemple, un puto bakugan pot ser vermell i quadrat, un altre, blau i arrodonit, i un darrer groc i amb forma de cagarro,...) i pel nen significa que són joguets diferents, i per tant no estaran contents ni si en compres un, ni si en compres dos, perquè sempre et dirà: Paaaaapaaaaaa... el (fill de puta) de l'Aleixxxxx el té de color rosaaaaaaaa... jo tambelvuuuuullll..... PLASSS, PLASSS i PLASSSSS (lamarequemvaparir, m'he deixat endur pel moment....)

Les marques:
Arriba un dia que el nen o la nena entra a casa i diu que vol unes sabates de forats (GEOX) com les del seu company de taula. O una maleta amb el símbol del "Visto" (Nike), o uns pantalons aixins, o una samarreta aixans... El senyor gerent encara té pendent aquesta fase evolutiva, però ja li tremolen les cames només de pensar-hi.  Sempre hi ha la solució d'anar a comprar al mercadillo de torn la còpia o el saldo amb la marca desitjada,.... però ailás!! els petits cabrons també se n'adonen dels saldos...

Les pàgines de jocs online a la Ret:
Ben gestionat, és un moment de repòs pels pares... almenys fins que els xavals no tinguin edat per descobrir els secrets que hi han més enllà del boto Inici, a la barra inferior del windows i experimentin els seus primers formatejos accidentals, o se'ls il·lumini la cara amb la puta pantalleta blava del windows.

Sí senyors, sí,.... el senyor gerent creu també que els pares són els màxims responsables de l'educació dels seus fills, més enllà d'escoles, societat consumista i Estat. Però collons, aquestes tres darreres institucions que tant s'omplen la boca de bones pràctiques, de solidaritat, de ciutadania, ...com toquen els pebrots i sovint foten per terra la feina dels pares.
La realitat és que avui en dia és molt xungo criar i educar als nanos d'una manera sana. No n'hi ha prou en desendollar la tele, perquè els estímuls publicitaris es troben a tot arreu i permeten que, finalment, la putrefacció publicitària de la innocència dels xavals s'acaba produïnt indefectiblement. No n'hi ha prou en desendollar la tele, perquè l'adoctrinament social paranoic arriba, tard o d'hora, a tot arreu, com vostès han pogut llegir en aquesta arrojada. No n'hi ha prou en desendollar la tele per tal que els nanos no perdin la fe en el proïsme, la igualtat, el compromís,... sobretot quant els seus mateixos profes els serveixen d'exemple i, a l'escola, els prenen com a rehens per negociar el seu sou amb la Generalitat, tot deixant als nanos sense excursions ni convivències.

Per això, els pares, i entre ells el senyor gerent mateix, cada cop més fan de tripes corassó, i acaben al·liats amb les mateixes tecnologies que el diable ha posat entre nosaltres i els nostres nens....Ahh.... divina TDT, Ahh, adorat Internete, que permeteu gaudir de 60 minuts de tranquil·litat als pares.

Aiii els nens, són tant macuuuuss.....



Estiguin bonets.