22.8.10

El senyor gerent copia quatre ratlles

.


[Brutus]
(...) Hem d’ésser, Caius, sacrificadors, però no carnissers; que tots nosaltres ens oposem a l’esperit de Cèsar, i en l’esperit dels homes no hi ha sang. Oh, si poguéssim ensorrar-li l’ànima sense tocar-li el cos! Però ja és pena si cal que Cèsar sagni! Amics gentils, matem-lo agosarats, però no amb ràbia. Tallem-lo com a carn digna dels déus, no com rebuig per a la dent dels gossos.
Que els nostres cors s’assemblin a aquells amos que atien llurs criats a un acte d’ira, però, subtils, després sembla que els renyen.
Això farà el nostre acte necessari sense fer-lo odiós, i als ulls del poble tindrem el nom d’uns homes que depuren, i ningú podrà dir-nos assassins.No cal que penseu més en Marc Antoni, perquè no farà més que el braç de Cèsar quan caigui el cap de Cèsar.(Pàg. 50)
Shakespeare, William. Juli Cèsar.
Barcelona: Bruguera, 1981



Potser havia estat un error meu no haver-ho esbrinat abans, però mai no havia esta gaire previsor i no m’havia interessat mai pels usos, els costums i les pràctiques de Buchenwald, en poques paraules, per com ho feien: amb gas, com a Auschwitz, potser amb l’ajut de medicaments, com també feien allà, tal vegada disparant una bala, o potser d’alguna altra manera entre els milers de mètodes que se m’escapaven, que no coneixia, que ni tan sols sospitava. En tot cas, esperava que no em fes mal (...) (Pàg. 184)
Imre Kertész. Sense destí
Barcelona: Quaderns Crema, 2003



No sabía lo que quería. Lo único que sabía era cuán distante estaba –él como todos- del vivir como hay que vivir lo que deseaba vivir. (Pàg. 49)
Calvino, Italo. La jornada de un escrutador
Madrid: Siruela, 1999



Els homes són estúpids i ignorants. D’aquí ve tota la seva misèria. En comptes de reflexionar, es creuen el que els expliquen, el que els ensenyen. Es trien caps i amos sense jutjar-los, amb un gust funest per l’esclavatge.Els homes són xais. Això és el que fa possibles els exèrcits i les guerres. Moren víctimes de la seva estúpida docilitat. (Pàg. 17)
Chevallier, Gabriel. La por.
Barcelona: Quaderns Crema, 2009



Chiquillos y chiquillas corretean al sol libres y sin freno. “Dejémoslos ir tranquilos y sin freno”, pensé; “la edad se encargará de asustarlos y frenarlos. Demasiado pronto, por desgracia”. (Pàg. 11)
Walser, Robert.El paseo
Madrid: Siruela, 1996

.

9 comentaris:

  1. No havia sentit mai a parlar de Imre Kertész. Ja en buscaré alguna cosa.

    ResponElimina
  2. Jo no llegeixo. La lletra està morta. Jo com a hobby col·lecciono espores, floridura i fongs.

    ResponElimina
  3. Sr Josep,
    el paio aquest és un jueu búlgar, que entre altres coses, té un Nobel en literatura (crec)
    El llibre està força bé,... me'l vaig trobar i la primera reacció va ser... Una altra merda de propaganda jueva sobre l'holocaust... però la veritat és que el Kertész desmitifica força la festa que va muntar el Dr. Muerte allà pels 40's del segle passat i és força amè de llegir.
    En pot llegir més i saber-ne més coses al blog LLeixes.

    Dr. Muerte,
    completament d'acord. En ocasions (veig morts)... en ocasions el senyor gerent es troba desconcertat al trobar més "esperit", més "classe" i més "trempera" en coses l'autor de les quals fot molts segles que cria malves, que no pas en "Grans obres del segle XX".
    Per cert, el tema d'espores i floridures,... es pot sniffar? Convidarà vostè?.

    ResponElimina
  4. A banda del Shakespeare, cap d'aquests senyors és a la meva biblioteca. He d'ampliar la meva biblioteca.

    Va doctor, apunti's un tanto i faci'ns una convidada! No cal que siguin unes esnifades, com diu el sr. Gerent; amb un tastet de l'aiguardent que prepara al seu soterrani ja anem servits.

    ResponElimina
  5. Ep, Llesca! que el convidava a quatre ratlles era el Sr. Gerent!. Per cert, m'està perdent oli últimament amb aquestes fotografies....

    ResponElimina
  6. Llesca,
    no cal que pateixi. N'hi que valoren la literatura per la possessió i la quantitat. Altres per la qualitat i pel saber triar, i finalment hi ha qui tant li fot tot mentre li serveixi per passar l'estona i no l'inflin el cap. Segurament el més savi es bascular equidistantment entre les tres postures.

    Txisky,
    les fotos són com els caramels. N'hi ha d'haver-hi per a tots i del gust de tots. Ara toquen xatis guarrindongues i massisses per alegrar-ho a vostè, ara toquen jovenets per alegrar-les a elles. L'avantatge és que amb les xatis guarrindongues ningú es queixa, ara ja veurem amb el fulano aquest...

    ResponElimina
  7. Jo el darrer llibre que vaig llegir, i que em va colpir tant que em va fer deixar la lectura va ser "en Teo va a la neu". Al veure com el pobre pèlroig capdepolla es trencava una cama esquiant va ser massa dur...
    I sí, es pot esnifar tot el que vulgui, una altra cosa és que li provoqui els efectes desitjats o que acabi a la UCI amb una infecció per espongiformes a les meninges... és el risc...

    ResponElimina
  8. Jo em queixo de la foto; crec que ha fet més feliç al públic bujarrón que a les dames. Però gràcies per l'intent.

    Pel que fa als llibres, no pateixi,em veig obligada a triar per qualitat, tot i que de vegades m'equivoco. Si hi haguessin més quartos compraria més, però en fi, mentre tinguem biblioteques...

    Doctor, no ha llegit "Teo va de putes"?

    ResponElimina