16.7.10

El senyor gerent prefereix el fuet al choped

.
Esperonat per les sabies paraules del nostre intel·lectual punkarra, el senyor gerent s'ha trobat donant voltes a la idea que vivim en una societat en la que es prefereix la còpia, la substitució, el reflex, abans que l'original o l'autèntic. Una societat que valora més les aparences finals, que no pas la qualitat d'origen.

Així, tal i com deia el Sr. Josep al seu blog, a banda de la paranoia de donar més rellevància a un ram de flors de plàstic que a un ram de flors naturals, o al fet de preferir compartir l'espai (limitat), el temps (breu) i la companyia (freda i sense retorn) amb una mascota pollosa i no amb un ésser humà, és una mostra evident de que valorem més la practicitat que no pas el compromís ni la responsabilitat (collons, clar que sempre hi ha alguna excepció, òstia)

Perquè una societat que prefereix els substitutius i rebutja aquest compromís en el seu dia a dia, i que fa de l'artificialitat el seu modus vivendi és una societat malalta i desorientada. Una societat que confon catalanitat amb barcelonisme, una societat que passa el dissabte al centre comercial en comptes de fer vida veïnal o associativa, una societat que confon els valors de l'aventura i el desafiament en una hora llogada de trekking, rafting, o parapent, o una societat que un cop cada quatre anys munta una mani, a destemps, és una societat que ha perdut els valors i que va a lo fàcil.

O per, exemple, una societat que valora en alt grau l'estètica i el maquillatge...abans que la naturalitat.

No, ara el senyor gerent, no els dirà que clama al cel contra les sessions de
xapa i pintura a que es sotmeten les fèmines d'aquesta societat. De fet el senyor gerent creu que un maquillatge ben aplicat, un maquillatge que complementi més que no pas tapi, és un maquillatge intel·ligent. El senyor gerent també té molt clar que en determinades ocasions, el maquillatge pren el caràcter d'obra de misericòrdia o directament de miracle davant de (diguem-ho així) realitats anatòmiques difícils.

El problema, doncs, no és el maquillatge en sí. El problema el trobem en l'aplicació exagerada del maquillatge. Aquelles dones que confonen el maquillatge amb la creació d'una màscara que posa distància entre el seu ésser de veritat i el personatge que vol representar a la societat.

Senyors, senyores: quan el maquillatge és un engrut gruixut que distorsiona, ja no només la fisonomia, sinó també la personalitat, és quan el joc de màscares en el que vivim pren realment la seva dimensió.

Estiguin bonets.
.

13 comentaris:

  1. Hui a mi em caldria maquillatge. Tot i que no sóc cap adolescent, fa dies que tinc al bell mig del rostre un gra que cada dia va assolint dimensions més monstruoses...

    El meu temor es que sobtadament comence a parlar, pensar amb voluntat i intel·ligència pròpies i acabe dominant-me...

    ResponElimina
  2. És clar, però no sé si l'opinió del Sr. Gerent, només es mostra en aquest blog, perquè a l'hora de la veritat, (perdoni si m'equivoco) a la "majoria" dels homes, els hi agrada les fèmines maquillades, amb un bon parell de pits (que per desgracia, no saben distingir entre naturals o siliconats!), be... aqui la fèmina en qüestió, com que només la maquillen en els casaments....
    Res home, em venia de gust una mica de canya!!!
    Au.. ja estic a gust!!!
    Bon cap de setmana Sr. Gerent

    ResponElimina
  3. wueno , les dones d ara tenen una forta pressio per part del fisic i de l edat...


    ei ! surto jo !!

    ResponElimina
  4. Que va tenir alguna mala experiència en uns xinos, potser?

    ResponElimina
  5. Maquillatge? uf a l'estiu fa mandra, encara que crec que el problema està en els senyors, que no accepten el que hi ha.. despres al matí següent es lamenten,

    ResponElimina
  6. Conec una persona que sí, que prefereix abans la companyia animal que l'humana. El raonament: que ells sempre et són fidels i estan al teu costat. No és això egoista?

    ResponElimina
  7. En resposta a la senyoreta Eli, que tanta canya vol i que tant li agrada generalitzar voldria fer-li saber que aquest home en qüestió pot diferenciar pits siliconats a 15 metres de distància amb una fiabilitat del 100%, farciments victoria's secret, i inclús encertar-li la talla (amb copa inclosa evidentment).
    Que els homes que s'hagi trobat vostè siguin encara Homo Erectus no és el nostre problema.

    ResponElimina
  8. Si, es ben curiòs que en plena febre de tot allò que sigui "natural" la nostra realitat sigui tant artificiosa. Potser és per que de tant veure la televisió la realitat ens ha acabat per decebre.

    ResponElimina
  9. Bona entrada.
    En tot cas ens hauríem de plantejar si hom es maquilla per a estar més guapo/a, o ho fa per a camuflar-se. Sí, com els boines verdes que es posen betum per la cara, doncs el mateix: maquillatge de camuflatge per a una vida cromàticament saturada.

    També cal recordar que, aproximadament, un 2% de la població és daltònica.

    Ah, i gràcies per citar-me. Aquestes coses fan pujar l'autoestima.

    ResponElimina
  10. Senyora Eli:
    un servidor sap distingir els pits naturals dels operats. I dels operats, els salins, els de silicona i, fins i tot, els de soja (per a operades entre el 1998 i el 2003).

    ResponElimina
  11. Sr. Remitjó,
    té un blog?, té un gra?, llavors ja té els ingredients necessaris per saltar a la fama (però al tanto no reboti)

    Srta Eli,
    tema maquillatge: ni en renego ni en deixo de renegar. Només dic que amb moderació embelleix i amb excés emputeix molt.
    D'altra banda, la última potestat de maquillar-se és de la dona. No de l'home.

    tema tetes: la remeto als diferents posts en motiu de la diada de l'1 de juliol que podrà trobar a casa del Dr. Muerte, del Sr. Remitjó, de la Srta Tiquis,....

    Estimat Felí,
    ja sap que el senyor gerent sempre té una porta oberta a la filosofia poètica que vostè escup regularment.
    Sobre el que diu de la pressió, la veritat en soc bastant escèptic. Conec dones que no s'han maquillat mai i no passa res. Follen igual que les altres.

    Sr. Albert,
    Lamentable l'argument d'ells sempre són fidels i estan al seu costat, si... sobretot quan els dones el menjar i els condiciones. Ai si Pavlov aixequés el cap...

    Sr. C.E.T.I.N.A.
    Vostè ho ha dit. La TV mediatitza i fa superflua la realitat. A partir d'aquí ja tot bé en cadena.

    Iaia,
    dels xinos no en puc parlar malament,... són familia, sap?

    Srta Tiquis,
    estic segur que fa molta mandra, amb els reguerots de suor pot quedar la cara que ni el google maps en mode híbrid

    ResponElimina
  12. Primer, el maquillatge en excés, com molt bé diu el sr. Gerent, fot pena, i en alguns casos fins i tot por (ex.: Sara Montiel).
    Segon, els pits siliconats es noten, igual que els llavis siliconats, els pòmuls siliconats, els culs siliconats, etc.; sobretot al tacte. De tota manera, que els homes o alguns d'ells no els sàpiguen diferenciar no és cap problema. La qüestió és que el pitram estigui satisfet en quant a lleperades i magreig es refereix.

    ResponElimina