19.3.10

El senyor gerent arreplega un grapat de lletres

.

-Recordi això –va dir Tyler-. La gent que vol aixafar, som aquells dels quals vostè depèn. Nosaltres som la gent que li renta la roba i li cuina el menjar i li serveix el sopar. Li fem el llit. El protegim mentre dorm. Conduïm les ambulàncies. Li passem les telefonades. Som cuiners i taxistes i ho sabem tot, de vostè. Ens encarreguem de les seves queixes a la companyia d’assegurances i dels càrrecs de la targeta de crèdit. Controlem absolutament tots els fragments de la seva vida.
- Som els fills mitjans de la història, educats per la televisió per creure que un dia seríem milionaris i estrelles de cine i estrelles de rock, però no ho serem. I ens n’acabem d’adonar –va dir Tyler-. De manera que més val que no ens doni pel sac, a nosaltres. (Pàg. 179)
Palahniuk, Chuck. Club de lluita.
Barcelona: Empúries, 2005



- Pare, creus que els somnis tenen un sentit?- És clar, fill. Els somnis no ens ensenyen el que passarà, sinó el que passa. Lluny de mostrar-nos el futur, ens revelen el present, amb una exactitud que no posseeix cap pensament. Els somnis et prevenen del que ets, sobretot després d’una jornada que t’ha trasbalsat, sacsejat i trossejat, que t’ha imposat unes regles o uns deures. La vida desperta ens sepulta perquè ens dispersa i ens socialitza; només el somni ens revela el que som.- Ets meravellós, tens una teoria per a cada cosa.- És el que és propi dels intel·lectuals. Encara que no sempre diguin la veritat, sempre disposen d’una ficció. Aleshores, fill, has somiat?. (Pàg. 195)
Schmitt, Eric-Emmanuel. Ulisses from Bagdag
Barcelona: Proa, 2009



(...) La única manera de librarse de la tentación es ceder ante ella. Si se resiste, el alma enferma, anhelando lo que ella misma se ha prohibido, deseando lo que sus leyes monstruosas han hecho monstruoso e ilegal. Se ha dicho que los grandes acontecimientos del mundo suceden en el cerebro. Es también en el cerebro, y sólo en el cerebro, donde se cometen los grandes pecados. Usted, señor Gray, usted mismo, todavía con las rosas rojas de la juventud y las blancas de la infancia, ha tenido pasiones que le han hecho asustarse, pensamientos que le han llenado de terror, sueños y momentos de vigilia cuyo simple recuerdo puede teñirle las mejillas de vergüenza... (Pàg. 30)
Wilde, Oscar. El retrato de Dorian Gray.
Madrid: Alianza Editorial, 1999



(...)Con el tiempo y nuestra ayuda, aprenderás cosas, y descubrirás otras que jamás hubieses sospechado sobre el mundo y los que nos rigen. Eso, en cierta manera, será tu sueldo. El conocimiento. Atravesar esa gruesa capa de epidermis que la mayoría de humanos no llega ni a rozar. No puedo mentirte: será peligroso. Tampoco puedo mentirte en otra cosa: vale la pena. (Pàg. 92)
Amat, Kiko. Cosas que hacen BUM
Barcelona: Anagrama, 2007


Y de repente me di cuenta de que lo mejor que podía hacer era acortar mi vida lo máximo posible. Casi me echo a reír, era tan sencillo: quería hacer que mi vida fuera lo más corta posible y estaba en Topper’s House... Qué coincidencia; era demasiado. Era como un mensaje de Dios. De acuerdo, era decepcionante que lo único que Dios tuviera que decirme fuera: Salta desde esa azotea, pero no se lo echaba en cara. ¿Qué otra cosa iba a decirme? (Pàg. 25)
Hornby, Nick. En picado
Barcelona: Anagrama, 2006
.

3 comentaris:

  1. Benvolgut gerent, hui estic content. De la seva selecció n'he llegit més de la meitat. A més del clàssic Oscar Wilde, ha citat dos autors als quals he seguit. El Palahniuk, el vaig descobrir per la pel·lícula del llibre de la lluita. El Hornby per la pel·lícula de Ata Fidelidad. Els vaig llegir i em van captivar. Sóc un sentimental i la contínua referència en aquesta última als cassets amb llistes de cançons gravades per una noia em van embadalir. Les hòsties a puny tancat del primer, també.

    ResponElimina
  2. De tots, el que més m'ha agradat és el segon. Posen la mel als llavis a la gent. Tothom té el somni de ser ric sense treballar. És com un company de feina que sempre diu "Quan em toqui la Primitiva...". Li dic "Home, això és quasi impossible!". Resposta: "Però pot passar!". Viu amb aquesta il·lusió, que es tornarà frustració quan es vegi jubilat i sense el premi.

    ResponElimina