7.12.09

El senyor gerent els ofereix uns minuts musicals

.-
Res, nomès quatre paraules i uns quants minuts musicals per tal de denunciar que la modernor d'avui en dia no és més que la vigència del passat. Que la música de masses (el puto mainstream), ampliament acceptat-pagat-consumit, té sovint un origen local i particular que s'oblida/es difumina/s'evita per la indústria musical (sí, sí, aquella que ens reclama els drets dels putos autors).


I si no, una mostra.... Whiskey in the jar, una canço que encanta al senyor gerent i que va sentir per primer cop de la mà de Metallica.



Que cabrons, els U2 de merda, també la foten en el seu repertori (clar, també toquen a Irlanda, els mamons...)



Collons, però si els Thin Lizzy ja la tocàven als 70's, i els Grateful Dead també....
la mare que em va parir !!!!




Redéu....però si això té més anys que Matusalem... Els Dubliners ja estan afònics de cantar-la des de fot molts i molts anys... Arqueologia musical en estat pur !!!



QUÈ QUEDA PER INVENTAR?

P.D. Aprofitant el moment, el senyor gerent es caga en els programes de tendències, en els coolhunters, en els moderns que es dediquen a descobrir el més "fashion", en la revista Rolling Stone, Rockdelux i similars...queda clar que tot és paper mullat... Fills de puta.


Inventari: la cançoneta de marres, ... i el que diu la lletra
.

12 comentaris:

  1. Ha pensat en comprar l'Enderrock, llavors?

    ResponElimina
  2. Benvolgut Sr.Gerent,
    això li passa per no escoltar bona música...
    (today I Sing the Blues, Aretha F...a veure qui té pebrots de versionar-la).

    ResponElimina
  3. Volgut Albert,
    amb la música passa com amb el cine. Que et llegeixes una crítica i et cagues amb el crític,... totes les revistes (i els diaris també)van massa sobrades. D'altra banda l'Enderrock crec que nomès l'he obert una vegada, i era quant vaig quedar-me sense paper de water a l'oficina i el xaval dels encàrrecs ja havia marxat. Tenen una editorial dura, sobretot per les meves morenes.

    Srta. Nets de tal i tal,
    la segona afirmació li consenteixo i potser la podria arribar a suscriure, si m'interesès gaire el soul, el gospel i tota la pesca que canta l'Aretha Fucking (perdò Frankin).

    En quant a la primera afirmació...em recomana quelcom per iniciar-me?

    ResponElimina
  4. jo de música no en tinc ni idea, però la versió de metalica em sembla espectacular, encara que potser els més legitimats per tocar-la son els u2, en ser una cançó tradicional del seu pais...
    De totes maneres un gran artista no té perquè ser un gran creador.

    ResponElimina
  5. Bé...qualsevol The Doors..(per exemple Break on Through)..però igualment em sembla que ja no queda quelcom per iniciar-se.

    ResponElimina
  6. els cabrons de metallica ho sabieu que son pitjors quel ramoncin ?

    sgae= ria del ianquis

    guapa la canço ,la que mes m ha agradat a estat la dels tals THIN LIZZY


    vagi be !

    ResponElimina
  7. Srta Nets de tal i tal,
    si li agrada el rock dels 70, oblidi's dels pretensiosos Doors (tanqui la porta vaja), i comenci a escoltar, perquè no, Thin Lizzy o Rainbow, que crec que també li agradaria.

    Ara bé, si es tracta de trobar quelcom que la sorprengui, pss, pss, acosti's:
    - de fora Sopor Aeternus (album Les fleus du mal http://open.spotify.com/album/0HJAEEWyfSvGC69326MsCt),
    - de dins Roger Mas (àlbum Les cançons tel·lúriques) Un consell, esperi fins al minut 2, per descartar la cançó...
    http://open.spotify.com/track/3VoEVQ1mMLAnb4s9SOTLjz

    Volgut felí,
    Metallica és un gran grup amb un gran fill de puta. En concret el bateria: el senyor Lars Ulrich. D'acord, d'acord, sóc el primer en tenir els seus darrers discos plens de pols, però no em dirà que els quatre primers són una meravella... Llàstima dels judicis per la pirateria que van promulgar, cabrons....

    Thin Lizzy un clàssic. Li recomano, però ojo,... jo no escolta gaire bona música. Ja sap que el senyor gerent no admet mai devolucions.

    ResponElimina
  8. Sr. Sergi,
    si a un artista li treiem la creació, què li queda per tal de definir-se com a artista?. En tot cas, hauríem de parlar llavors d'intèrpret, no troba?

    ResponElimina
  9. Em quedo amb Roger Mas...i sr.gerent gràcies!

    ResponElimina
  10. Ui, jo vaig trigar ANYS en saber qui havia fet l'original del mític Sarri Sarri:
    http://www.youtube.com/watch?v=eshsyG4JxSY

    ResponElimina
  11. no s'oblidi dels grateful dead, sr.gerent, que també la van perpetrar.

    ResponElimina
  12. Ha esmentat vostè "Les cançons tel·lúriques". Se m'ha convertit vostè en una mena de sant, Senyor Gerent!
    Hi ha temes que estan més tocats que el conyu de la Sasha Grey.

    ResponElimina