El senyor gerent és un animal de primera

Benvolguda colla odiada,

L'altra dia el senyor gerent es va endinsar a la Catalunya profunda sense cap altre ànim que el de simple "turisteig" i el de treure's la pols urbanita de sobre.

Una de les coses que el va sobtar, a banda de constatar lu petit que és aquest pais, fou que per les terres de la Segarra, al avançar als abundants camions de transport animal, un reduït nombre d'ells, portaven acondicionadors d'aire a les gàbies (bé,... només un puto ventilador). Si funcionaven o no, el senyor gerent no ho sap, però que aquells porcs en concret podien gaudir de tecnologia pseudo-inverter en els moments finals de la seva vida, és un fet. Altres éssers vivents amb menys sort, durant els darrers instants de la seva vida, només poden veure una ordre de deshauci a la mà d'algun dels membres dels nombrosos cossos policials que infecten el territori, mentre esberla la porta del domicili.

Així les coses, i tornant a la carretera, el ramalaso filosòfic-ètic-contestatari va entel·lar la ment del senyor gerent i aquesta va començar a divagar... Al cap li venien tots aquells conscienciats que, des d'una vivenda pròpia, amb un lloc de treball estable, i amb targetes de crèdit i dèbit a la butxaca, s'indignen per l'abandonament de gossos a les ciutats, o pel suposat crim que suposa l'atropellament de mascotes domèstiques als carrers (crim? sisplau....el senyor gerent està segur que es tracta de suicidis voluntaris).
En definitiva, per què aquests quatre fills de puta protesten pel benestar de gossos, gatets i canaris piulaires quan hi ha milers de caps de bestiar que pateixen cada dia en granges, explotacions agrícoles i transports de tercera regional? Calla, quels hi queda lluny i no es volen embrutar l'Audi...

(el senyor gerent ja els ha advertit que divagaba, i tota divagació, fills de puta, és demagògia barata)

Extrapolat a la fenomenologia humana: per què preocupar-se de milers de negrets que es moren cada dia de tifus i de desgràcies, si ja elevem a "preocupació oficial nostrada" les morts a la carretera cada cap de setmana?

Valors? Dignitat?... lo siento, por la p no me viene nada, oiga...
Estiguin bonets.

El senyor gerent rememora el moribunt estat de les autonomies

Doncs això, fills de puta, abans que ells ens montin el corralito, o que nosaltres fotem al camp, un parell de minuts d'onanisme mental tot recordant la ja llunyana adolescència de merda quel senyor gerent va tenir.

Perdida la esperanza, perdida la ilusión
los problemas continúan, sin hallarse solución
Nuestras vidas se consumen, el cerebro se destruye
nuestros cuerpos caen rendidos, como una maldición
El pasado ha pasado y por el nada hay que hacer
el presente es un fracaso y el futuro no se ve
La mentira es la que manda, la que causa sensación
la verdad es aburrida, puta frustración
Prefiero morir como un cobarde
que vivir cobardemente
Nuestras vidas se consumen
el cerebro se destruye
nuestros cuerpos caen rendidos
como una maldición
El terror causando hábito, miedo a morir
Ya estás muerto, ya estais muertos
ya estás muerto, ya estás muerto
ya estais muertos,muertos, muertos, muertos
cerebros destruidos!

Llego a la isla,
le saco de la tienda,
le doy en la cabeza,
le abro en la cabeza.

Le corto un brazo, 
le arranco una pierna,
le saco las uñas,
le muerdo una oreja.

Matar hippies en las Cies. (Oohhh)
Matar hippies en las Cíes. (Oohhh)
Matar hippies en las Cies. (Oohhh)
Matar hippies en las Cíes. (Oohhh)

Vienen sus amigos,
pero me da igual,
son unos hippies,
y los voy a matar,
1,2,3
4,5,6,
7,8,9,
10,11,12

Matar hippies en las Cies. (Oohhh)
Matar hippies en las Cíes. (Oohhh)
Matar hippies en las Cíes. (Oohhh)
Matar hippies en las Cíes. (Oohhh)
Matar hippies en las Cíes, (matar hippies en las Cíes)

Les corto un brazo,
les arranco las piernas,
les saco las uñas,
les muerdo las orejas,
con esto se ha acabado,
ya no quedan más,
arranco el barco,
otro día volveré.

Matar hippies en las Cies. (Oohhh)
Matar hippies en las Cíes. (Oohhh)
Matar hippies en las Cies. (Oohhh)
Matar hippies en las Cíes. (Oohhh)




Fuiste la niña de azul 
en el colegio de monjas 
calcetines y coletas 
y estabas loca por Paco. 
Exámenes y veranos, 
vacaciones... y de Paco, 
ni el recuerdo de su sombra 
ni el olor de su tabaco. 
Eres la chica de Andrés 
y has sido la de tantos, 
eres la niña moderna 
que nunca has roto un plato. 
Lola, nena de papá 
no trabaja, pasa el rato. 
Bares, "Pubs" y discotecas 
y así vuelan los años. 

Las vueltas que da la vida 
el destino se burla de tí. 
Dónde vas bala perdida, 
dónde vas triste de tí. 
Dónde vas triste de tí. 

Se fueron los buenos tiempos 
la juventud ya se escapó. 
Papá ha muerto arruinado 
el dinero se esfumó. 
¡Pobre! Se encuentra en la calle, 
nunca nada supo hacer. 
Ahora quema su vida 
en "barra americana" de 7 a 3. 

Dolores se llamaba Lola. 
"Hace la calle" hasta las 6, 
pues sin dinero en esta tierra 
¡ay, Dolores!, al burdel. 
Fuiste la niña de azul 
ahora eres la vieja verde. 
¡Como se porta la vida... 
cuando vales lo que tienes! 

Las vueltas que da la vida 
el destino se burla de tí. 
Dónde vas bala perdida, 
dónde vas triste de tí. 
Dónde vas triste de tí.









El viento con fuerza gemía y lloraba
arrastraba su figura
llamó a mi puerta vestida de negro en
una noche sin luna

era la muerte,
ella me visitó
y sin palabras,
me condenó

te visitará la muerte
te visitará la muerte
te visitará la muerte
la muerte

comió en mi mesa,durmió en mi cama
se adueñó de mi alma
fría como el hielo mis labios besó,
su astucia me engañó

era la muerte,
ella me visitó
y sin palabras,
me condenó

te visitará la muerte

te visitará la muerte
te visitará la muerte
te visitará la muerte

te visitará la muerte
te visitará la muerte
te visitará la muerte
te visitará la...muerte

mi cuerpo temblaba, mi frente sudaba,
como si me torturaran
un grito en la noche, la luz se encendió
la pesadilla terminó

todo fue un sueño de ciencia-ficción
y por si acaso vivo como dios

te visitará la muerte
te visitará la muerte
te visitará la muerte
te visitará la muerte



Au, ja es poden tornar a posar el sonotone i veure's el got de llet.
Estiguin bonets.

El senyor gerent respira en català.

No els sembla, colla d’odiosos, que les  declaracions fetes l’altra dia per Francesc Homs, semblen, no pel fons sinó per la forma, una reacció similart a la d’una criatura a qui els padastres li han pres el regal enlluernador que només fa uns dies els reis l’hi han portat?.

El to (ploricó), el discurs (negatiu i sense alternatives), i l’actitud (victimista) en la intervenció d’aquest personatge és un reflex molt clar de la situació en la que els catalans estem enquistats des de fa dècades. En un pou de merda anomenat Espanya i històricament sense cap motivació per ensortir-se’n (diguin-li seny, diguin-li “botigueta”, diguin-li CiU, com vostès vulguin)

Però de tot el que va dir l’Homs, el que de veritat va cridar l’atenció al senyor gerent  foren especialment dues expressions:

“Respirar en català”

Com vostès, tropa de podrits, el senyor gerent respira en català, però ep, al tanto, també caga, pixa, saliva, sagna, supura, sua, excreta, menstrua*, i  arroja… en català. Així doncs, si el fet de respirar en català és anticonstitucional, ja em diran a quina santa constitució o a quin  celestial estatut s’ha d’emparar el senyor gerent per nacionalitzar la resta d’excrecions orgàniques. O potser, senyor Homs, els catalans tenen el trau del cul i l’ull del gland segellats?

A més a més, també caldria recordar al senyor Homs que els catalans respirem cada cop amb més dificultat, víctimes d’una bronquitis d’alegre deute públic galopant, i que respirar, aquest senzill reflex vital (sense etiqueta folklòrica, d’altra banda), es converteix a dia d’avui en un luxe. I si tenim en compte que la sivella del cinturó ja està en màxima tensió (vorejant el Defcon 10), l’amenaça no es centra només en el sistema respiratori, si no a l’ensems, en el sistema cardiovascular.

“Aquesta gent”

Només dues paraules. Dues paraules màgiques que, en català, formen una construcció magnífica i intraduïble per materialitzar el fàstic y el menyspreu generat per (en aquest cas) els espanyols. Al no tenir traducció semàntica a l’espanyol “esta gente” no te la potencialitat odiosa que l’Homs (emulant aquella jipi trasnochada de les Balears) ha escopit públicament des de la tribuna parlamentaria. I segurament, aquesta gent, per supèrbia, per ignorància, o potser per intoxicació de gomina i de botox, ni s’han adonat compte.

En definitiva, odiats lectors, respirin com puguin i no deixin de cagar, doncs tant necessari és un acte, com cabdal (i alliberador) és l’altre.

Estiguin bonets.

Guaita que fan ara...!

* si al cagar sang se li pot dir menstruar

El senyor gerent els explica una pel·lícula

Odiada audiència,

Algú de vostès ha perdut mai el temps amb una pel·lícula del 1997 anomenada Wag the Dog?

Es una flim sutnormal protagonitzat pel Hoffman i el De Niro que serveix per passar l’estoneta, però que al cap d’unes hores d’haver-la vist un rum rum va menjant-te la bola i acabes amb una explícit: "Ficció? ves quina colla de fills de puta tots plegats...." 

La cosa va de que un president dels uinaited té un problema amb la bragueta i per treure ferro a l’asuntu munta una guerra fictícia a can pixa. I aquí, en la guerra fictícia de marres, tenen el quid de la qüestió (de la pel·lícula, vaja): fins a quin punt la realitat que consumim en els telenoticies existeix o és quelcom produït i empaquetat perquè l’audiència borderline mundial ho consumeixi sense qüestionar-se res? 



 I així estem, volguts fills de puta. Si el senyor gerent ha perdut un minuts del seu valuós temps escrivint els dos paràgrafs de sobre, és per posar-los a vostès, grapat de rampoines, en context sobre el que va passar ahir en aquest mal anomenat país.

Que CiU va perdre? Ji,ji,ji... que ERC va guanyar? Juas, juas, juas, que els alienats de la CUP triomfaren? Visca Palestina, que el nano de la bicicleta està content? Muahahaha! Que peperos i ciutadans viuen el seu millor moment i que sociates no s’han enfonsat? Quem pixu, quem pixumuahaja...!!!

Vet aquí el senyor gerent que, de manera altruista, els explica fil per randa la cosa.

U- que a la gent de CiU, addicte al pactisme i al peix al cove, els hi cau un llamp a sobre i, com Sant Pau, es converteixen en estendards d’una cosa que es diu sobiranisme i que no saben no poden definir ni concretar (però sí pronunciar) no s’ho creu ni s’ho ha cregut ningú. Passa que no tenen més pebrots que fer descarrilar el tren que condueixen (la Generalitat de Catalunya), entre d’altres coses, perquè no tenen més carbó (calés) i busquen una excusa per no seguir amb la gestió “dels millors” i acabar prenent mal....

Mmmmmm.... Independència dius Artur?....ncht, ncht, ncht...
deixem-ho amb alguna cosa difusa...
Sobiranisme!... vale maco?

Dos – Amb la necessitat de fer quelcom per engegar el mandat popular de fa dos anys i mig a dida, només cal una guspira externa per dotar-la de realitat i fer-la creïble: 11 de setembre, senyors, 11 de setembre... ep, per cert, algú els ha parlat mai d’una pel·li del 97 anomenada Wag the Dog?

Tres – Els fets es desenvolupen fluidament talment una diarrea groga i febrosa. Així, detectada la necessitat, i calibrat el moment, arriba el moment de fer l’argument de la pel·lícula: que maca que seria Catalunya independent... les lletges lligarien per un tub, els lletjos cardarien per tots els racons, els amos de gossos portarien a cagar els seus xuxos a les placetes infantils amb cadenes fetes de botifarres purlom, tots els catalanets aniríem a treballar – qui diu treballar diu anar a treure el cap a la feina- amb modestos Cayennes i a totes les places i racons hi hauria una estàtua del messies, aka Artur Mas)

Quatre – Com més serem més riurem... amb aquesta màxima la maquinaria propagandística comença a difondre somnis a tort i a dret (magnífica la posada en escena de la roda de premsa del dia 20 de setembre a la seu de la Generalitat a Madrid)... i ai! Com que els catalans som així, ens empassem l’ham sense gairebé ni cuc (talment els impostos).

Cinc – Els fills de puta d’Espanya també ajuden involuntàriament a inflar el globus. Polítics, periodistes, tertulians, excolpistes, militars, en definitiva,... tot l’artefacte que fa gran a Espanya i la porta a la glòria de les elits europees.... fuuuu, fuuuuuu, fuuuuu, tots vinga inflar.

Sis – En un racó secret de la Generalitat que només el senyor gerent i uns quants més coneixen (la sala coneguda com HonorableDome -on hi ha un comptador gegant que, ding, ding, ding, va sumant euros per cada recepta-), el susdit es peta el cul de la risa que fa dies l’ataca arbitràriament. Ni el mateix Artur Mas es creu el que està passant, i encara més, l’efecte que està tenint tot plegat, completament lligat als seus designis. Per això decideix fer una campanya en la que no s'hi hagi d'esforçar gaire,... desenfocada per alguns, grotesca per els altres, messiànica per tothom.

ding, ding, ding...

Set – Arriba el dia de cagar el vot en una urna. Moltes cues i al vespre, oh sorpresa! Tots els catalanets de missa decepcionats i tots els catalanets republicans eufòrics però amb una lletja i sospitosa sensació de fred al clatell (una llufa? Però si encara falta pel dia dels innocents ....)

Vuit – Espanya respira a fons i, seguint sense voler entendre una merda, corre a carregar-se al Mas; el dóna per amortitzat. Europa, força sutnormal també, no acaba de veure-ho clar i uns diuen que si blanc, altres que si negre i la resta es mou per la gamma de grisos (essent gris l'Espanya Unida, blanc la Catalunya Independent i negre el Sabadell socialista).

/.../

El senyor gerent no segueix enumerant perquè, entre d’altres coses, va faltar a classe quan explicaven el 9 i el 10, però és igual. Ara mateix els hi arroja la conclusió:

Que es pensaven que era cert allò que deia el molt il·lustre de que: "poso la meva persona al servei de Catalunya, em sacrifico per catalunya, que patiré per Catalunya, blah, blah, blah". Que es pensaven que Mas no sabia que “LA GRAN MAJORIA”populart no l’aconseguirien, que el CLAM seria afònic? Que es pensaven que, una ment tan freda i calculadora com la seva i la del seu aparell polític, no sabien que les retallades els passarien factura, i que no n’hi havia prou amb el vot dels feligresos de missa de set, ni amb el vot de les tietes, ni amb el dels botiguers? Que es pensaven que CiU no sabia que, entre d’altres, tenia la gran indústria catalana i els banquers de Catalunya, en contra?

Wag the Dog, odiats meus, Wag the Dog

El que passava abans de l’”11 de setembre Shore” era que Mas n'estava fins als collons de cremar-se per res, de quedar a la Wikipedia com a un “home del frac” qualsevol, mentre el Duran li menjava l’orella i la resta dormitava en els escons del parlament (uns), consumien el seu temps fent eleccions internes i buscant homes de palla (altres), i llençaven merda contra Catalunya i els catalans, sense aportar cap compromís ni cap solució contrastada (la resta).

I així, un dia, segurament veient aquesta pel·li (o no), i quan la Rakòsnik s’estava treient els rulos per nar al llit, l'Honorable va dir-se: "que jo m’haig d’emportar tots els pals? Que jo m’haig d’empassar tota la merda? De què moreno..... Calla!!! I si el Jonqueres...."

I així estem, amics, i així estem.

Truites! (i sense trencar el ous, tu!!!)

Estiguin bonets.

I a la Camatxo i al Ribera, ni cas. Deixin que piulin,... total, segueixen sense saber sumar...
Per cert, això podria ser un argument pel proper sketch del Polònia de la tele 3 - la seva-, no troben fills de puta? Al loro!
Per cert (2), el senyor gerent també va anar a votar amb el lliri a la mà. Puta vida!